Satèl·lits Artificials

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Cambios en el espacio: transformaciones geométricas
Advertisements

AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
Qui som,? on anem Dins l’immens Univers que i fem nosaltres,? Qui ens hi ha portat,?
Experimentem amb l’elasticitat escola arc iris roger soto, laura torcal, pere ros, lluc rodó, júlia aicart i jan sanfulgencio.
El Sistema Solar El Sistema Solar és un conjunt de 8 planetes coneguts de dimensions molt variades i característiques molt diferents, i altres astres.
LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL
MESURA DEL RADI DE LA TERRA (seguint Eratóstenes)
ORIENTACIÓ I COORDENADES GEOGRÀFIQUES
 El fetge és l'òrgan que forma la sang.
UNA TARDA QUALSEVOL D’UN DIA QUALSEVOL
Joakim,Lucas,Adrian,Arnau.
La Recepta de la Vida Els elements químics que constitueixen majoritàriament als éssers vius són el C , H , O i N. Altres elements hi són en quantitats.
P-3 P-4 P-5 QUÈ FEM AL LABORATORI ? ESCOLA PAU DELCLÒS. TARRAGONA Curs FEM HIPÒTESIS SOBRE ELS FENÒMENS FÍSICS I QUÍMICS OBSERVEM,
ELS DINOSAURES.
L’Univers Com es defineix l’Univers?
EL SISTEMA SOLAR ELS PLANETES.
ELS PLANETES.
LA SONDA CASSINI - HUYGENS A SATURN
L’ATMOSFERA Tema 8.
Composició de l’aire (% en volum)
GPS.
La geolocalització Un cop d’ull.
La Terra.
ESQUEMA INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET ACTIVITAT LECTURA INICIAL
EL SISTEMA SOLAR.
BICENTENARI 12 de febrer de 2009
El Planeta Terra.
Presentació de la base de dades
Tema 4. La Terra i la Lluna Introducció
Tot el que ens envolta és matèria, però...
TALLERS D’EXPERIMENTACIÓ
Sector secundari a) Definició de sector secundari.
MONESTIR DE PEDRALBES El Monestir de Pedralbes és un dels edificis més valuosos del gòtic català, que conserva el claustre gòtic considerat el més gran.
PROPIETATS PERIÒDIQUES DELS ELEMENTS
TEMA 7.CIÈNCIES NATURALS LES FORCES I L’ENERGIA
GESTIÓ PER PROCESSOS.
Experimentam amb la ciència
Taller de flotació 1.
Laia Martín Calderón Gerard Redondo Huelín Quique Talabán Martínez
Éssers vius i éssers inerts
Tema 5. L’atmosfera. Pàg 66 La Terra està envoltada per una barreja de gasos que anomenem atmosfera. Aquesta barreja de gasos és l’aire que respirem,
Fecundació de l’eriçó de mar IES Narcís Oller. Valls
PRIMERS TESTIMONIS FILOSÓFICS.
Tema 4. La Terra i la Lluna. Pàg 52
TEMA 5 : FUNCIÓ DE NUTRICIÓ
IMPLIQUEM A TOTES LES CLASSES EN EL NOSTRE PROJECTE
QUÈ FA QUE UNA PILOTA BOTI MÉS QUE UNA ALTRA?
Què hi ha a l'Univers?.
DE LA DURADA AL RITME.
Som nois i noies de 5è de l’escola Seat
Resultats DIAGNOSI SOCIO CULTURAL DE L’ENTORN FAMILIAR DELS I DE LES
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ.
TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL (TECTÒNICA DE PLAQUES)
PETITS TALENTS CIENTÍFICS
ALUMNES DE 4T ESCOLA L’ESTEL
Índex La composició de l’Univers L’origen de l’Univers Les galàxies
Ruben Balada Tripiana Informática
Coneixement del Medi Social i Cultural
Ciències socials, geografia i història Primer curs
Tema 2. Representació de la Terra
Els sistemes materials
Salvador Vila Esteve Geografia i Història 1r d’ESO
La literatura i les matemàtiques van de la mà.
LA FISICA I EL SISTEMA DE POSICIONAMENT GLOBAL
QUE ES LA NASA? La National Aeronautics and Space Administration (NASA) és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable per als.
Quin canvi!!!!.
Irene Pau A. Khadija Oussama Jana Ch. VIATGES A L’ESPAI.
COM NEIX UN PARADIGMA?.
Setmana de la Solidaritat 2010 – 2011 Escola Pública “Josep Carner” (Badalona) L’ EDUCACIÓ, UN FUTUR EN IGUALTAT: el que han de fer nens i nens de tot.
LA TERRA.
Transcripción de la presentación:

Satèl·lits Artificials Alumnes de cinquè de l’Escola la torreta

¿Què és un satèl·lit artificial? És una nau espacial que es desplaça en una òrbita terrestre. Les òrbites són les trajectòries que descriuen els satèl·lits al voltant del planeta Terra. Hi ha satèl·lits: artificials i naturals. Satèl·lit deriva del llatí Satelles. Gràcies als satèl·lits es poden rebre senyals de televisió, de ràdio, de telèfon, també es pot rebre informacions valuoses del clima, del medi ambient i de l’espai.

Classes d’òrbites Òrbites dels satèl·lits Orbita Geoestacionaria o GEO Orbita HEO Orbita MEO Orbita LEO o Polar/ Baja

Explicació de les òrbites

Els satèl·lits es classifiquen segons l’alçada que orbiten GEO: Tenen una velocitat de translació igual a la Velocitat de la Rotació de la Terra. Es troben suspesos sobre el Mateix punt del Globus. Es diuen GEOESTACIONARIS. Estan a una distancia fixa de 35.800 Km. de l’Equador. Es destinen a emissions de televisió i de telefonia, a la transmissió de dades a llarga distància i a la difusió de dades de meteorologia. Satèl·lits GOES i COMSAT. LEO: Són de baixa alçada. No es mouen estan en el mateix punt a uns 21 Km d’alçada. Permeten donar la Volta al món en 90 minuts. S’utilitzen per proporcionar dades geològiques sobre els Moviments de les Plaques Terrestres i per la Indústria de la Telefonia. L’inconvenient que tenen és que són necessaris molts satèl·lits LEO per cobrir el Globus Terrestre. L’avantatge és que proporciona cobertura Mundial. IRIDIUM i LANDSAT són de comunicació i observació de la Terra. MEO: Estan en una òrbita de 10.000 Km. Es destinen a comunicacions de telefonia i a les medicions d’experiments espacials. METEOSAT clima, navegació i GPS. H EO: La seva òrbita no és circular sinó ELIPTICA. S’utilitzen per CARTOGRAFIAR la Terra. Alerten també del llançament de míssils. METEORM i MOLNYA. SSO: Arriben als 1.000 Km. S’utilitzen per la LOCALITZACIÓ, la BÚSQUEDA i el RESCAT. RADARSAT i COSPAS-SARSAT.

Satèl·lits GEO: GOES i COMSAT Satèl·lits LEO: IRIDIUM i LANDSAT

Satèl·lit MEO: METEOSAT Satèl·litS HEO: METEORM, MOLNYA,NOAA Satèl·lit SSO: COSPAT-SARSAT

Història dels satèl·lits artificials Van néixer durant la guerra Freda entre els EEUU i la Unió Soviètica (URSS) Fins aquests moments els científics utilitzaven globus que arribaven als 30 Km d’altitud i ondes de ràdio per estudiar la ionosfera. L’any 1946 els científics van utilizar els coets capturats V-2 alemanys per mesurar l’atmosfera i podien arribar fins el 200 km d’altitud. Els PRECURSORS de tota aquesta ciència van ser els satèl·lits meteorològics gràcies als quals es van PREDIR i EVITAR multitud de catástrofes naturals. Actualment es pot fer qualsevol intervenció mèdica des de qualsevol part del món i s’escolta. També es pot GEOLOCALITZAR persones i transmetre àudio i vídeo en temps real i des de qualsevol part del nostre planeta.

El primer satèl·lit artificial El Spunik 1 va ser llançat a l’espai el 4 d’octubre de 1957 per la Unió Soviètica. Era una esfera de metall amb un pes de 83 Kg i orbitava a uns 940 Km. Va emetre senyals de ràdio i es podia escoltar BIP-BIP-BIP. Spunik vol dir “company”

Parts d’un satèl·Lit

Per a què serveixen els satèl·lits artificials? Tenen diferents utilitats: SATÈL·LITS DE COMUNICACIÓ Formen part de la vida quotidiana de les persones. S’utilitzen per transmetre senyals de ràdio, televisió, telefonia i internet. Els satèl·lits actuen com un mirall espacial. Una estació terrestre mana informació al satèl·lit i aquest la retransmet cap a una altra estació terrestre.

Utilitat dels satèl·lits artificials SATÈL·LITS DE NAVEGACIÓ Al començament l’ús aquests satèl·lits va estar relacionada amb aplicacions militars per l’ORIENTACIÓ i SEGUIMENT dels míssils, vaixells de guerra, submarins. Actualment els Sistemes Globals de Navegació per Satèl·lits són. GPS que és dels EEUU GALILEO que és de la Unió Europea GLONASS que és de Rúsia Són utilitzats per saber la LOCALITZACIÓ PRECISA D’objectes, persones, vehicles, embarcacions, a qualsevol PART DEL PLANETA. Els equips receptors es comuniquen amb els satèl·lits i CALCULEN les coordenades geogràfiques en les que es troben.

Satèl·lits d’observació de la terra: ELS SATÈL·LITS METEOROLÒGICS Van ser creats per observar la Terra. Tenen sensors per CAPTAR IMATGES a enormes distàncies. Poden registrar informacions com: la TEMPERATURA dels oceans, la HUMITAT del sòl. La seva funció específica és OBSERVAR l’ATMOSFERA I REGISTRAR els comportament DELS FENÒMENS NATURALS. Com ara: LES CORRENTS D’AIRE, LES MASSES DE NÚVOLS, FORMACIÓ I DESPLAÇAMENT D’HURACANS. Es poden realitzar PRONÒSTICS sobre els estats del temps i ELABORAR MODELS CLIMATOLÒGICS que permeten EVALUAR I DISSENYAR plans d’acció. Existeixen dos tipus de Satèl·lits Meteorològics: Els geoestacionaris que tenen l’òrbita al voltant de l’Equador a una altitud de 36000 km i giren a la mateixa velocitat i direcció que la Terra. El més conegut és el METEOSAT Els orbitals: que orbiten al voltant de la Terra en 100 minuts donen una volta completa i passen cada dia sobre el MATEIX PUNT a la MATEIXA HORA. Passen sempre pels POLS. Permeten imatges de gran definició i gran detall de NÚVOLS, BOIRES I INCENDIS. El més conegut és el NOAA.

Satèl·lit Metereològic: NOAA

Satèl·lits científics Tenen com a objectiu ESTUDIAR LA TERRA, la seva superfície, l’atmosfera i l’entorn. Els satèl·lits científics pertanyen a la NASA. Serveixen per VISUALITZAR altres GALÀXIES, PLANETES I ASTEROIDES. Es diuen també satèl·lits Astronòmics entre ells estan els Observatoris Espacials i les Estacions Internacionals. Els Observatoris Espacials són grans telescopis espacials. S’han llançat una quantitat important de telescopis des del Cosmos 215 que va ser el primer fins el gran observatori Hubble que ha fet grans captures. Les Estacions Espacials: És una construcció artificial dissenyada per fer activitats en l’espai exterior amb diverses finalitats. No té sistema de propulsió, són fixes. Estan destinades a orbitar la Terra o un altre cos celeste. Estudien els efectes a llarga durada dels vols espacials sobre el cos humà. Estan dotades de laboratoris on es fan nombrosos experiments. Destaquen entre elles: L’Estació Espacial Internacional EEI, la MIR Russa i l’ SKAYLAB que va servir per demostrar que els éssers humans podien viure i treballar en l’espai durant llargs períodes de temps.

Telescopis Espacials: Spitzer, Hubble i James Webb Telescopi Spitzer : Galàxies Telescopi Hubble: Forats negres Telescopi James Webb : Cúmuls d’estels PleÏades

Estació Espacial Internacional: EEI (Estats Units) Vida dins l’Estació Internacial l’EEi Estació Internacional Mir (Rússia) Estació Skaylab

Satèl·lits de teledetecció Permeten localitzar RECURSOS NATURALS, vigilar les condicions de la salut dels CULTIUS, el grau de DEFORESTACIÓ, l’avanç DE CONTAMINACIÓ DELS MARS.

Satèl·lits Militars Són satèl·lits amb información confidencial. Tenen equips d’ALTA TECNOLOGIA ELECTRÒNICA (sofisticats equips de fotografía) per veure les ACTIVITATS MILITARS dels països investigats, búsqueda de narcotraficants i grups paramilitars). Les seves dades estan ENCRIPTADES per l’observació de moviments de tropes, llançaments de míssils, o operacions amb energia nuclear. TOTA ACTIVITAT QUE ES FACI A LA TERRA pot ser tranquil·lament OBSERVADA per les FORCES ARMADES DELS PAÏSOS MÉS PODEROSOS gràcies als satèl·lits que LITERALMENT PODEN OBSERVAR TOT EL QUE SUCCEEIX AQUÍ ABAIX.

Satèl·lits militars i espies

Conscienciació de les ferralles espacials.

FI