Ciències socials, geografia i història Primer curs

Presentación del tema: "Ciències socials, geografia i història Primer curs"— Transcripción de la presentación:

1 Ciències socials, geografia i història Primer curs
POLIS 1 Ciències socials, geografia i història Primer curs

2 Índex 01 La Terra, un planeta del Sistema Solar 09 La prehistòria 02
La representació de la Terra: els mapes 10 Les primeres civilitzacions: Mesopotàmia i Egipte 03 Les formes de la Terra 11 El món grec 04 Rius i mars 12 Catalunya en temps dels grecs 05 El temps i el clima 13 L’Imperi Romà 06 Climes i paisatges de la Terra 14 Catalunya romana 07 Climas y paisajes de España, Europa y la CA Climes i paisatges d’Europa i d’Espanya 15 L’herència de la cultura clàssica 08 Societat i medi ambient 16 La fragmentació del món antic

3 La representació de la Terra: els mapes
02 La representació de la Terra: els mapes 1. La latitud i la longitud 2. La representació de la Terra 3. Els mapes

4 02 Introducció Antigament, la realització de mapes era lenta i difícil, perquè es dibuixaven a partir d’observacions sobre el terreny. Actualment, els mapes es fan a partir de fotografies aèries i d’imatges obtingudes per satèl·lits artificials. Aquestes tècniques cartogràfiques permeten representar exactament la superfície de la Terra. Els mapes tenen nombrosos usos; un pot ser per orientar-nos.

5 1. La latitud i la longitud
02 1. La latitud i la longitud 1.1. Per situar-nos en l’espai terrestre 1.2. Localització exacta d’un punt a la Terra

6 1.1. Per situar-nos en l’espai terrestre
02 1.1. Per situar-nos en l’espai terrestre Amb la finalitat de calcular la distància entre diversos llocs de la Terra o per determinar una ubicació exacta, es va crear un sistema de localització: les coordenades geogràfiques. Las coordenades geogràfiques són unes línies imaginàries (paral·lels i meridians) que hi ha als globus terraqüis i als mapes i que formen una quadrícula. Els paral·lels són línies imaginàries paral·leles a l’equador. L’equador és el paral·lel 0o. Els meridians són línies imaginàries traçades de nord a sud, de pol a pol. Greenwich és el meridià 0o.

7 1.2. Localització exacta d’un punt a la Terra
02 1.2. Localització exacta d’un punt a la Terra Per situar exactament un punt a la Terra cal buscar el paral·lel i el meridià que passen per aquest punt. La latitud és la distància entre qualsevol punt de la superfície terrestre i l’equador (o paral·lel 0o). Pot ser nord o sud. La longitud és la distància entre qualsevol punt de la superfície terrestre i el meridià de Greenwich (o meridià 0o). Pot ser est o oest.

8 2. La representació de la Terra
02 2. La representació de la Terra 2.1. Els mapes i les projeccions • La projecció cilíndrica (il·lustració) • La projecció cònica (il·lustració) • La projecció plana o cenital (il·lustració) 2.2. L’escala dels mapes

9 2.1. Els mapes i les projeccions
02 2.1. Els mapes i les projeccions La millor manera de representar la Terra és el globus terraqüi; però no és possible disposar d’un globus terraqüi que permeti estudiar detalladament una part de la Terra. Per això els cartògrafs van idear la manera de representar una imatge esfèrica en una superfície plana: els mapes. Com que projectar de manera exacta una superfície esfèrica sobre una superfície plana és impossible, s’han ideat diversos tipus de projeccions cartogràfiques: cilíndrica, cònica i plana o zenital.

10 La projecció cilíndrica
02 La projecció cilíndrica

11 02 La projecció cònica

12 La projecció plana o zenital
02 La projecció plana o zenital

13 02 2.2. L’escala dels mapes L’escala ens indica quantes vegades s’ha reduït una zona geogràfica real per poder ser representada al mapa. L’escala apareix escrita als mapes i als plànols de manera numèrica (una fracció) o de manera gràfica (una línia recta dividida en segments). En funció de l’escala els mapes poden ser d’escala gran (denominador petit) o d’escala petita (denominador gran).

14 02 3. Els mapes 3.1. Tipus de mapes 3.2. Els signes convencionals 3.3. Per llegir un mapa

15 02 3.1. Tipus de mapes En general, els topògrafs treballen amb dos tipus de mapes: els topogràfics i els temàtics. Els mapes topogràfics inclouen informació tant d’aspectes físics (naturals) com humans (artificials) i acostumen a servir de base per fer altres mapes. Els mapes temàtics reflecteixen un aspecte concret de la realitat: el clima, la vegetació, la població, els recursos econòmics…

16 3.2. Els signes convencionals
02 3.2. Els signes convencionals Cada element representat al mapa s’hi indica per mitjà d’un símbol o d’un color. Aquests símbols són anomenats signes convencionals. A la llegenda hi ha els signes convencionals juntament amb el seu significat. Els signes convencionals utilitzats als mapes temàtics acostumen a ser: trames de colors, línies, punts, cercles…, que poden ser de mides i gruixos diversos.

17 02 3.3. Per llegir un mapa Llegir un mapa és aprendre a localitzar-hi i a interpretar-hi la informació que hi ha representada. Tots els mapes reprodueixen la realitat de manera simplificada i proporcional. Per llegir un mapa cal seguir uns certs passos: tenir en compte l’escala, entendre la llegenda i, quan sigui possible, confrontar la informació amb altres mapes, fotografies, textos, etc.