8 u n i t a t L’acte administratiu

Definició i característiques de l’acte administratiu Els actes administratius són declaracions unilaterals de voluntat, coneixement, judici o desig que fa l’Administració. Característiques dels actes administratius Només són actes administratius aquells que dicta l’Administració amb subjecció al Dret administratiu. Són dictats en virtut d’una potestat administrativa, diferent de la reglamentària (els reglaments no són actes administratius). Es produeixen per l’òrgan competent i s’ajusten al procediment establert. No poden vulnerar la Constitució o les lleis. Els actes administratius seran objecte de publicació quan així ho estableixin les normes reguladores de cada procediment o quan ho aconsellin raons d’interès públic apreciades per l’òrgan competent. El contingut dels actes s’ha d’ajustar a allò que disposa l’Ordenament Jurídic i serà determinat i adequat als fins d’aquells. Les resolucions i els actes administratius de caràcter particular no poden vulnerar allò que estableix una disposició de caràcter general, encara que aquelles procedeixin d’un òrgan de jerarquia igual o superior al que hagi dictat la disposició general, ni tampoc poden vulnerar allò que estableix una disposició reglamentària.

Cas pràctic 1 (pàg.128) Llegir.

Classes d’actes administratius Criteri Classes Exteriorització de la voluntat de l’Administració Actes expressos i actes presumptes Efectes sobre els administrats Actes favorables i actes desfavorables Naturalesa de l’òrgan emissor Actes procedents d’un òrgan col·legiat i actes procedents d’un òrgan unipersonal Destinatari Actes singulars i actes generals Conseqüències Actes resolutius i actes de tràmit Possibilitat de recurs en via Actes que esgoten la via administrativa i actes que no esgoten la via administrativa Llibertat de l’òrgan Actes reglats i actes discrecionals

Cas pràctic 2 (pàg.129) Llegir.

Activitats proposades (pàg.136) Realitzar activitats 1-9.

Solució_Activitats proposades (pàg.136) 1·· Explica per què es considera que els actes administratius són declaracions de voluntat, judici, coneixement o desig. Perquè posen de manifest el parer de l’Administració sobre algun tema o alguna situació que se li ha plantejat. Serveixen perquè l’Administració expressi la seva opinió o punt de vista respecte d’això. 2·· Per què es consideren els actes administratius com a declaracions unilaterals de l’Administració? Perquè parteixen de l’Administració sense que en la seva decisió intervinguin els particulars, més enllà que puguin sol·licitar alguna actuació o intervenció de l’Administració mateixa. 3·· A què ens referim quan afirmem que només són actes administratius els que l’Administració dicta amb subjecció al Dret administratiu? Que es dicten en virtut de la potestat administrativa i no de la reglamentària; els reglaments que dicta l’Administració no es consideren actes administratius.

Solució_Activitats proposades (pàg.136) 4·· Poden vulnerar les resolucions i els actes administratius de caràcter particular allò que estableix una disposició de caràcter general? No. Les resolucions i els actes administratius de caràcter particular no poden vulnerar allò que estableix una disposició de caràcter general, encara que aquelles procedeixin d’un òrgan d’igual jerarquia o superior a la que hagi dictat la disposició general; tampoc poden vulnerar allò que estableix una disposició reglamentària. 5·· Els actes resolutius sempre esgoten la via administrativa? Argumenta la teva resposta. Depèn del tipus d’acte de què es tracti. Alguns posen fi a la via administrativa i, en cas de no estar d’acord amb ells, només queda recórrer a la via contenciosa administrativa. Hi ha altres actes que finalitzen el procediment, però no la via administrativa, per la qual cosa poden ser recorreguts en aquesta via. 6·· Indica dos exemples d’actes favorables i uns altres dos d’actes desfavorables. Actes favorables serien una concessió i una autorització; i desfavorables, una sanció i una prohibició.

Solució_Activitats proposades (pàg.136) 7·· Posa un exemple d’un acte administratiu que pugui ser classificat, alhora, com a exprés, favorable, singular, resolutiu i que no esgoti la via administrativa. La concessió d’una beca d’estudis a un alumne que l’hagi sol·licitat. 8·· Classifica els actes administratius següents segons la naturalesa de l’òrgan emissor: – Concessió d’una beca d’estudis aprovada pel secretari d’Estat. Unipersonal. – Sanció de l’agència tributària adoptada pel director general. Unipersonal. – Llistat d’admesos en un procés selectiu emès pel tribunal d’oposició. Col·legiat. – Adjudicació d’un contracte administratiu a una empresa per part de la Junta de Contractació Administrativa d’un ajuntament. Col·legiat. 9·· Classifica els exemples d’actes administratius de l’activitat anterior en funció del destinatari a qui van dirigits. Tots són singulars, excepte l’emès pel tribunal d’oposició, que és general.

Elements de l’acte administratiu Característiques Subjectius Es refereixen al subjecte que pot produir un acte administratiu que ha de ser, sempre, l’òrgan de l’Administració al qual una norma jurídica hagi atribuït aquesta competència. Objectius Fan referència al contingut de l’acte i a la seva necessitat de motivació. Formals Aquests elements es refereixen tant a la manera en què s’han de produir els actes administratius com a la manera en què s’exterioritzen.

Exemple 1 (pàg.130) Llegir.

Eficàcia i validesa Els actes administratius es presumeixen vàlids i produeixen efectes des de la data en què es dictin, tret que s’hi disposi una altra cosa. Notificació La notificació té com a finalitat informar l’interessat del contingut de l’acte administratiu, així com els recursos que poden interposar-se contra aquest. Ha de contenir: Text íntegre de la resolució. Els recursos q es poden interposar. La publicació d’un acte substitueix la notificació i té els mateixos efectes. Ha de contenir els mateixos elements que la llei exigeix respecte de les notificacions, i s’ha de fer en el diari oficial que correspongui, segons quina sigui l’administració de la qual procedeixi l’acte per notificar. Publicació

Llegir (pàg.130-131) Competència i motivació. Notificació telemàtica.

Veure (pàg.131) Exemple de notificació d’un acte administratiu. Model de publicació.

Activitats Realitzar, Activitats proposades: 10-13 (pàg.136). Activitats finals: 1-5 (pàg.137).

Solució_Activitats proposades (pàg.136) 10·· Quins elements han d’estar presents en tot acte administratiu? Què ocorre si en falta algun? Subjectius, objectius i formals. Tot acte administratiu ha de ser subjectiu, objectiu i formal. Si en falta algun, l’acte és invàlid. 11·· Quina característica ha de complir un acte administratiu quan el seu contingut se separa del criteri seguit en actuacions precedents? Han d’estar motivats.

Solució_Activitats proposades (pàg.136) 12·· Assenyala en quins dels casos següents s’ha de fer una notificació als interessats i en quins és possible dur a terme una publicació: Comunicar als participants en una convocatòria d’ajudes per a la rehabilitació d’habitatges el llistat d’admesos. Publicació. Informar a un interessat la concessió d’una subvenció que havia sol·licitat. Notificació. Comunicar a un administrat desconegut un acte administratiu que l’afecta. Publicació. Informar a un administrat una resolució administrativa quan s’ha intentat i no s’ha pogut practicar. Publicació. 13·· A partir de quin moment es consideren vàlids els actes administratius dictats per l’Administració? Pot retardar-se la seva eficàcia en algun cas? Els actes administratius es presumeixen vàlids i produeixen efectes des de la data en què es dictin, tret que s’hi disposi una altra cosa. Sí, l’eficàcia quedarà retardada quan així ho exigeixi el contingut de l’acte o estigui supeditada a la seva notificació, publicació o aprovació superior. També en determinats casos excepcionals poden tenir eficàcia retroactiva, per exemple, quan un acte substitueixi un altre d’anul·lat.

Solució_Activitats finals (pàg.137) 1·· En què consisteix la potestat administrativa? En què es diferencia de la reglamentària? Consisteix en la possibilitat de dictar actes administratius. Es diferencia de la potestat reglamentària en el fet que aquesta és la potestat per dictar reglaments. 2·· És vàlid un acte administratiu que no ha estat publicat? Per què? No si, per exemple, així ho establia la norma reguladora del procediment. La notificació i publicació de l’acte són jurídicament rellevants, ja que impliquen una condició perquè es produeixi la seva eficàcia. Els actes administratius seran objecte de publicació quan així ho estableixin les normes reguladores de cada procediment o quan ho aconsellin raons d’interès públic apreciades per l’òrgan competent.

Solució_Activitats finals (pàg.137) 3·· Indica si els actes següents reuneixen les característiques necessàries per ser considerats com a administratius: – Concessió d’un permís d’obres. Sí. – Aprovació d’un reglament. No. – Interposició d’una demanda judicial penal. No. – Imposició d’una sanció. Sí. 4·· A què ens referim quan diem que un acte esgota la via administrativa? Que no pot ser recorregut davant l’Administració, per la qual cosa únicament pot revisar-lo la jurisdicció contenciosa administrativa. 5·· En funció de quins criteris s’atribueix la competència a un òrgan administratiu per resoldre un procediment? La competència és el conjunt de poders d’actuació atribuïts jurídicament a un òrgan administratiu en funció de la matèria, el lloc i la posició jeràrquica de l’òrgan.

Cas pràctic 3 (pàg.132) Llegir.

Nul·litat i anul·labilitat Els actes invàlids són aquells que tenen algun defecte/vici que afecta algun dels seus elements (subjectius, objectius o formals). Segons la importància del defecte/vici veiem actes invàlids: -Nuls de ple dret. -Anul·lables.

Eficàcia i validesa La nul·litat és un vici de tal magnitud que implica que l’acte al qual afecta no té efectes jurídics vàlids. Tot i que es corregeixi el defecte, l’acte no pot esmenar-se. Actes nuls de ple dret – Els que lesionin els drets i les llibertats constitucionals. – Els que hagi dictat un òrgan manifestament incompetent. – Els que tinguin un contingut impossible. – Els que siguin constitutius d’infracció penal o es dictin com a conseqüència d’aquesta. – Els dictats prescindint totalment i absolutament de procediment establert legalment. – Els actes contraris a l’ordenament jurídic. – Qualsevol altre que s’estableixi legalment.

Eficàcia i validesa L’anul·labilitat és la possibilitat que s’anul·li alguna disposició administrativa que incorri en algun defecte si no s’esmena en el termini establert. Els actes anul·lables produeixen efectes mentre no siguin anul·lats. Actes anul·lables – Els actes de l’Administració que incorrin en qualsevol infracció de l’ordenament jurídic. – El defecte de forma, si l’acte no té els requisits formals indispensables per aconseguir el seu fi o dóna lloc a la indefensió dels interessats. – La realització d’actuacions administratives fora del temps establert quan així ho imposi la naturalesa del terme o termini.

Llegir (pàg.133) Límits a l’extensió de la nul·litat o anul·labilitat dels actes.

Activitats Realitzar, Activitats proposades: 14,15 (pàg.136). Activitats finals: 6-13 (pàg.137).

Solució_Activitats proposades (pàg.136) 14·· Què ocorreria amb un acte administratiu que ha estat dictat per un òrgan manifestament incompetent? I si, a més, aquesta falta de competència és conseqüència de la comissió d’una infracció penal? Que l’acte serà nul de ple dret en els 2 casos. 15·· Estàs participant en un procediment selectiu per obtenir un lloc de treball com a administratiu en l’Administració, al qual s’han presentat milers d’aspirants. Us informen que els resultats es publicaran i no es notificaran a cadascun dels participants individualment. És correcta aquesta actuació per part de l’Administració? Sí. La publicació pot substituir la notificació quan es tracti d’actes integrants d’un procediment selectiu o de concurrència competitiva (per exemple, unes oposicions). En aquest cas, la convocatòria del procediment ha d’indicar el mitjà on es faran les publicacions successives. No tindran validesa les que es duguin a terme en llocs diferents.

Solució_Activitats finals (pàg.137) 6·· De quin tipus d’elements manca un acte administratiu que sigui d’impossible compliment? Dels elements objectius. 7·· Per què en determinats casos les decisions de l’òrgan administratiu han de ser motivades? Perquè alguns actes administratius han de contenir una argumentació racional i suficient, amb almenys una referència succinta de fets i fonaments de dret. 8·· Per què la notificació o publicació dels actes administratius són jurídicament rellevants? Perquè tenen com a finalitat informar l’interessat del contingut de l’acte administratiu, així com els recursos que poden interposar-se contra aquest. A l’Administració li serveix per deixar constància de la data en què l’acte s’ha comunicat a l’interessat, i poder determinar els terminis dels recursos i la data de fermesa de l’acte.

Solució_Activitats finals (pàg.137) 9·· La Conselleria d’Indústria d’una comunitat autònoma notifica a un empresari l’autorització per fer una reforma del seu negoci. Indica els elements de l’acte administratiu en aquest cas. – Subjectius: es refereixen al subjecte que pot produir l’acte administratiu, en aquest cas la Conselleria d’Indústria. – Objectius: fan referència al contingut de l’acte i a la seva necessitat de motivació. En aquest cas, l’autorització concedida. – Formals: aquests elements es refereixen tant a la forma en què s’han de produir els actes administratius com a la forma en què s’exterioritzen, en aquest cas, a través del procediment i de la notificació. 10·· Compara les conseqüències jurídiques que té la nul·litat d’un acte administratiu enfront de l’anul·labilitat. La nul·litat és un vici de tal magnitud que implica que l’acte a què afecta no té efectes jurídics vàlids; encara que es corregeixi el defecte, l’acte no pot esmenar-se. L’anul·labilitat, tanmateix, és la possibilitat que s’anul·li alguna disposició administrativa que incorri en algun defecte si no s’esmena en el termini establert. Els actes anul·lables produeixen efectes mentre no siguin anul·lats.

Solució_Activitats finals (pàg.137) 11·· Assenyala quins dels continguts següents han de sortir obligatòriament en totes les resolucions administratives: – La decisió que s’adopta. Sí. – Els recursos que escaiguin contra aquesta, òrgan davant del qual cal presentar-los i termini per interposar-los. Sí. – Si es tracta d’actes nuls o anul·lables. No. – L’òrgan administratiu que els produeix i la seva competència per produir-lo. Sí. – Si esgoten la via administrativa o no. Sí. – La declaració que no són contraris a la Constitució. No. 12·· Quina diferència hi ha entre la forma de produir-se i d’exterioritzar-se els actes administratius? La manera de produir-se implica que els actes administratius es produeixen a través del procediment administratiu establert en cada cas, i la forma d’exterioritzar-se es refereix al fet que els actes administratius es produiran per escrit a través de mitjans electrònics, a menys que la seva naturalesa exigeixi una altra manera més adequada d’expressió i constància, per exemple la verbal o gràfica. 13·· Indica en els casos següents si es pot dur a terme la convalidació de l’acte administratiu per part de l’Administració: – Falta d’alguna autorització. Sí. – Acte contrari a l’ordenament jurídic. No. – Incompetència no determinant de nul·litat. Sí. – Acte que s’ha dictat prescindint totalment i absolutament del procediment establert. No.

Termes i terminis El termini és un període de temps durant el qual es pot fer algun acte (per exemple, si es dóna un termini de 10 dies per a un tràmit, el tràmit pot fer-se en qualsevol moment dins aquests dies). El terme és el moment en què s’ha de fer algun acte (per exemple, si es fixa un terme de 10 dies per a un tràmit, aquest ha de fer-se quan hagin transcorregut aquests dies).

Termes i terminis La Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques recull les normes sobre com cal comptar els terminis en els procediments administratius. Els terminis en dies es refereixen a: A-Dies hàbils (tots menys dissabtes, diumenges i festius). B-Dies naturals (tots). En gral. quan els terminis s’assenyalan en dies són A. Si fossin B s’hauria de fer constar a l’acte administratiu aquest fet. Inici del còmput: a partir de l’endemà del dia de la notificació/publicació o q es produeixi estimació/desestimació x silenci administratiu. Fi del còmput, Si el termini ve expressat en dies: quan hagin passat els dies hàbils (o naturals si s’ha indicat prèviament). Si el termini ve expressat en mesos o anys: es compten de data a data.

Exemples 2 i 3 (pàg.134-135) Llegir.

Llegir (pàg.134-135) Terminis assenyalats en hores. Dies inhàbils a l’Administració catalana.

Tramitació d’urgència Calendaris Calendari de dies inhàbils: tenint en compte el calendari laboral oficial, es fixarà el calendari de dies inhàbils a l’efecte de còmputs i terminis per part de, L’Administració Gral de l’Estat. Les administracions de les comunitats autònomes (s’ha de remarcar que el calendari de les comunitats autònomes comprendrà els dies inhàbils de les administracions locals). Ampliació de terminis Excepte precepte en contra, es podrà donar sempre q no excedeixi de la meitat del termini establert x l’acte administratiu en qüestió. Tramitació d’urgència Fa referència a reduïr a la meitat el termini establert x l’acte administratiu en qüestió x procediment ordinari. Aquesta tramitació d’urgència es donarà quan raons d’interès públic ho aconsellin.

Activitats Realitzar, Activitats proposades: 16-19 (pàg.136). Activitats finals: 14-18 (pàg.137). Test d’autoavaluació (pàg.139). S’ha de canviar l’enunciat de la pregunta 2 de manera que quedi així: Els actes administratius el contingut dels quals està predeterminat per la legislació s’anomenen.

Solució_Activitats proposades (pàg.136) 16·· En els processos administratius, a partir de quin moment comença a comptar-se un termini assenyalat en dies? I si el termini es fixa en mesos o anys? Els terminis es compten a partir del dia següent a aquell en què tingui lloc la notificació o publicació de l’acte de què es tracti, o des del següent a aquell en què es produeixi l’estimació o la desestimació per silenci administratiu. Si el termini es compta en mesos o anys, es compten de data a data. 17·· Quines competències tenen les comunitats autònomes en l’elaboració del calendari de dies inhàbils? I les entitats locals? Les administracions de les comunitats autònomes tenen les comptetències d’establir els dies inhàbils al seu territori. En quant a les entitats locals, les comunitats autònomes han d’aprovar prèviament el calendari referent a les entitats locals que comprèn els dies inhàbils. El calendari ha de publicar-se abans del començament de cada any en el diari oficial que correspongui i en altres mitjans de difusió que en garanteixin el coneixement pels ciutadans.

Solució_Activitats proposades (pàg.136) 18·· Quins són els criteris que han de seguir l’Administració General de l’Estat i les comunitats autònomes a l’hora de fixar el calendari de dies inhàbils a l’efecte del còmput de terminis? Criteris de subjecció al calendari laboral oficial: L’Administració General de l’Estat i les administracions de les comunitats autònomes, amb subjecció al calendari laboral oficial, han de fixar en el seu àmbit respectiu el calendari de dies inhàbils a l’efecte de còmputs de terminis. 19·· Si per a la realització d’un tràmit es fixa el termini d’un mes, a comptar del 30 de gener, quan finalitzarà el termini? El dia equivalent del mes següent. En aquest cas, com que el mes de febrer no té equivalent, s’entén que el termini expira l’últim dia del mes, és a dir, el 28 o 29 de febrer.

Solució_Activitats finals (pàg.137) 14·· Pot convalidar l’Administració els actes administratius anul·lables? Sí. L’Administració pot convalidar els actes anul·lables, esmenant els vicis que pateixin. L’acte de convalidació produirà efecte des de la seva data, excepte allò disposat per a la retroactivitat dels actes administratius. 15·· Indica quins dels actes següents dictats per l’Administració es consideren nuls de ple dret: – Els que tinguin un contingut impossible. Sí. – Els que incorrin en qualsevol infracció de l’ordenament jurídic. Sí. – Els que lesionin els drets i les llibertats constitucionals. Sí. – Els que siguin constitutius d’infracció penal o es dictin com a conseqüència d’aquesta. Sí. 16·· Has rebut una notificació dimarts dia 6, en la qual s’indica que tens 15 dies per presentar al·legacions, quan finalitzarà el termini? I si els dies es consideren naturals? Dimarts 27. Dimecres 21.

Solució_Activitats finals (pàg.137) 17·· Quina és la raó per la qual, quan els terminis s’assenyalen en dies naturals, s’ha de fer constar aquesta circumstància en les notificacions corresponents? La raó és que, en aquest cas, com que compten per al còmput del termini els dissabtes, diumenges i festius, que no es consideren dies hàbils, no hi ha la possibilitat de fer tràmits davant l’Administració. 18·· Quin contingut obligatori han de tenir els calendaris de dies inhàbils a l’efecte del còmput de terminis aprovats per les comunitats autònomes? El calendari aprovat per les comunitats autònomes comprèn els dies inhàbils de les entitats que integren l’Administració local corresponent al seu àmbit territorial, a les quals s’aplicarà.