la cohesió social va per barris

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Interpretació estadística dels indicadors de centre
Advertisements

La salut a Barcelona Els determinants de la salut i les desigualtats en salut a les àrees urbanes Continguts: La situació sociodemogràfica L’entorn.
Cambios en el espacio: transformaciones geométricas
EVOLUCIÓ DE LA SENSIBILITAT AL PREU DELS TURISTES ESPANYOLS
5.- EL TERCER MÓN I ELS PROBLEMES HERETATS DEL COLONIALISME (I).
Triangles semblants.
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
En aquest tema veurem els apartats següents:
Víctor Orellana Iván de los ríos José David carranza
LA PETJADA ECOLOGICA DE SANT BOI DE LLOBREGAT
Jornada Cloenda Esports
i el que no es pot avaluar
Variables qualitatives
L’ÓS POLAR EDUARD ARGENTE TALENS.
ELS INDICADORS ECONÒMICS: OCUPACIÓ I PREUS
1. La Segona Revolució Industrial
Taula sectorial de Gent gran en risc Avaluació i línies de treball
El mercat de treball a la ciutat de Girona
Mercat de treball Resultats de l’Enquesta de població activa
El paper dels barris en les xarxes socials a Catalunya. Una aproximació. José Luis Molina (UAB) Projecte finançat pel MICINN (CSO /SOCI), Estudio.
QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 5 REACCIONS DE TRANSFERÈNCIA DE PROTONS.
UNA APROXIMACIÓ AL CONCEPTE DE SALUT
El mercat ELS NENS I NENES DE P-4.
Tema 4: Estadística i atzar
Objectius Disposar d’informació que ens aproximi a estimar el cost mitjà i la seva variabilitat en relació amb les diferents línies d’activitat i sobre.
Evolució de la complexitat assistencial en atenció sociosanitària d’internament
Obtenció d’un indicador per mesurar l’abandonament en els estudis
Taller de flotació 1.
COMENTARI DE GRÀFICS.
ANÀLISI DELS ESTATS FINANCERS DE L´EMPRESA
AUTOECOLOGIA L’autoecologia estudia l’adaptació dels organismes al medi en el qual viuen. Morfologia dels organismes Fisiologia Tipus d’alimentació Tipus.
PLE MUNICIPAL DE 27 DE MARÇ DE 2008
IV Congreso de la Sociedad Científica Española de Enfermería Escolar
Treballem l’estadística
OLIMPIADA MATEMÀTICA 2008 FASE PROVINCIAL PROVA INDIVIDUAL
Fet per Adriana, Helena i Marta (6B)
Cercle de comparació d’Esports Jornada de cloenda 15/12/2017
VII CONGRÉS CATALÀ DE SOCIOLOGIA Tarragona, Abril 2017
Programa de detecció precoç de càncer de còlon i recte de Barcelona RONDA 1 Resultats a data 19/12/2012 Entre desembre del 2009 i desembre de 2011 es va.
6.- CONTRASTOS I DESIGUALTATS EN EL MÓN ACTUAL.
Perfil dels enquestats
PALAU DE LA GENERALITAT, EL PATI DELS TARONGERS
La formació professional, una opció de futur i amb futur
Preinscripció a la UPF Curs 2017/18
Autores: - Raquel Domènech - Sara Torres
Repàs control 4: estadística i atzar
LES CURES D’INFERMERIA SÓN CLAU EN
Les taules de multiplicar
Interacció escola - entorn.
Un animal en perill d’extinció
EL BARRI DE SANT ANTONI.
Estat del benestar per a tots o privilegis per a uns quants?
Informe Observatori Barcelona 2016
més enllà del PIB: de la mesura a la política i les polítiques
PLA EDUCATIU D’ENTORN DEL BARRI DE SANT ILDEFONS DE CORNELLÀ DE LLOBREGAT 11/07/2019.
La vulneració dels drets socials
Punts wifi Repte Barcelona Dades Obertes
ACCÉS A L’HABITATGE A BARCELONA
EL CONSUM DE DROGUES ENTRE LA POBLACIÓ HOMOSEXUAL USUÀRIA D’ESPAIS D’OCI NOCTURN DE CATALUNYA.     UNA APROXIMACIÓ QUANTITATIVA.
ELABORACIÓ D’UN ÍNDEX DE GENTRIFICACIÓ PER ALS BARRIS DE BARCELONA
L’ÚS D’INTERNET A LES BIBLIOTEQUES SEGONS LA RENDA FAMILIAR
Anàlisi de la qualitat de vida de les persones majors a Mallorca
Estudi de la demografia i l’economia a la ciutat de Barcelona (2017)
Evolució del comerç als barris de Barcelona
DE L’ORGANIGRAMA AL DIBUIX Dinàmica i funcionament de la ciutat
La inserció laboral dels graduats de grau de la UPF
Xarxa de lluita contra el maltractament i la violència de gènere
La demografia mèdica a Osona.
Interpretació estadística dels indicadors de centre
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
Transcripción de la presentación:

la cohesió social va per barris

Introducció Diem que hi ha cohesió social quan els individus que habiten en un territori reconeixen als altres com que pertanyen a la mateixa comunitat. Les diverses desigualtats afebleixen la cohesió social. La manera de conèixer la cohesió social es mesurant les desigualtats. Mesurem la cohesió social per barris de Barcelona a partir de dades del repositori Open Data BCN

Metodologia Índex de Cohesió Social (ICS): Mitjana de 7 indicadors que mesuren 7 aspectes de la cohesió social. Procediment: Definició dels indicadors Cerca de dades Càlcul i anàlisi dels indicadors Normalització dels indicadors Càlcul del ICS Anàlisi i conclusions 0<ICS<1

Renda Familiar Disponible Aquest indicador mesura la renda relativa dels diferents barris de Barcelona Els valors de la distribució estan calculats en relació al valor mitjà de la ciutat, fixat en 100. Els barris de Pedralbes (250,5) i Les Tres Torres compten amb la mitjana de renda familiar més elevada. Ciutat Meridiana (34,5) la Trinitat Nova (35,6) i La Marina del Prat Vermell - AEI Zona Franca (36,9) que registren la més baixa. La diferència entre el barri amb renda més baixa i la més alta és de 216.

Població > 75 anys que viu sola Indicador per conèixer problemes de soledat entre la gent gran. Els més grans de 75 anys que viuen sols són el 3,4% de la població de Barcelona. Montbau és el barri amb més percentatge amb un 6,5%. Vallvidrera és el barri amb menys percentatge amb un 1%. La seva diferència es un 5,5%. podria haver una relació entre el envelliment, les característiques dels habitatges i famílies extenses. Hi ha una baixa ràtio en els barris “nous”, com la Vila Olímpica i Diagonal mar. Quant mes fosc és el color més persones de 75 o més anys viuen soles

Taxa d’atur registrat És un dels indicadors més importants sobre la situació del mercat de treball. Es pot veure que els barris més afectats per l’atur són La Marina del Prat Vermell (19,4%), Ciutat Meridiana (18,2%), La Trinitat Nova (17,6%), Vallbona (16,6 %) i La Trinitat Vella (16,4%) Excepte el primer, la resta de barris pertanyen al districte de Nou Barris, en el que 9 dels seus barris es troben dins de les 12 primeres posicions de la taula. la zona més fosca mostra que hi ha una més alta taxa d’atur i la zona més clara és que hi ha menys.

Esperança de vida És la edat teòrica que un nadó viurà en el supòsit que les condicions de mortalitat no variessin. És el indicador principal per mesurar l’estat de salut de la població. Es pot observar que la distribució per barris està força repartida. El barri amb menys esperança de vida es Torre Baró (77’2 anys) i la més alta es la Maternitat i Sant Ramon (86’5 anys) Una diferència de 9’3 anys entre elles. Quant més fosc és el color, major és l’esperança de vida.

Població sense estudis o estudis primaris El 24,72% de la població de Barcelona no té la ESO. La Marina del Prat Vermell i 8 barris del Districte de Nou Barris tenen més del 40% de la població major de 16 anys sense la ESO Al districte de Sarrià-Sant Gervasi i el barri de Pedralbes hi ha un 9%. Quant més fosc és el color, major és la taxa de població sense estudis o estudis primaris.

Població estrangera extracomunitària És un indicador que reflecteix una dificultat afegida per la comprensió compartida d’elements culturals. Alta concentració en el barri del Raval amb un 38,4 % seguit de Ciutat Meridiana (26,3%), La Trinitat Vella (25,1 %), el Barri Gòtic (22,4 %), El Besòs i el Maresme (21,3 %) i El Poble Sec - Parc Montjuïc (21,2 %). Per contra els barris amb menys extracomunitaris són Canyelles (3,2 %), la Font d'en Fargues (3,5 %), Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes (4,7 %) i Sarrià (5,1 %). Major concentració a les zones de color més fosc. La diferència entre el barri amb més població extracomunitària i amb el que menys és de 35,2%

Seguretat i convivència Els incidents més nombrosos són; convivència veïnal, activitats molestes en espais públics i actes contra la propietat privada. A Barcelona tenim una taxa de 7 incidents/100 habitants. Ciutat Vella és el districte amb la proporció d’incidents més elevada. Podem veure una gran diferència entre el nombre d’incidents del barri que més en pateix i el que menys (47,6 incidents/100 hab). Com més fosc és el color, més incidents.

Correlació d’indicadors RENDA ATUR POB 75 NIVELL ACA ESP VIDA EXTRACOM SEGURETAT COHESI -0,79 -0,2 -0,85 0,37 -0,35 0,04 0,84 0,01 0,86 0,39 0,17 -0,84 0,08 -0,07 -0,15 -0,18 -0,49 0,41 0,12 -0,89 -0,29 -0,39 0,63 POB EXTRACOM 0,4 -0,57 -0,41 S’observa la forta correlació entre renda, atur i nivell d’estudis i el seu pes sobre l’índex. L’esperança de vida correlaciona positivament de manera feble amb la renda i negativament i també feble amb l’atur, el nivell d’estudis i la seguretat.

Índex sintètic de cohesió social la cohesió social va per barris: presenta una distribució desigual La majoria d’indicadors (tret de l’esperança de vida) presenten resultats més favorables en les mateixes zones i també ho fa l’índex de cohesió social Les zones amb menys cohesió social, amb un important risc de fractura i segregació son el barri de la Marina del Prat Vermell, el barri del Raval i barris del districte de Nou Barris Com més fosc és el color, més cohesió social.