Emergència habitacional i Serveis Socials Bàsics CURS HABITATGE I TREBALL SOCIAL Emergència habitacional i Serveis Socials Bàsics Nuria Valle, Amparo Alcoverro, Israel Ureña 19 de noviembre de 2018

CURS HABITATGE I TREBALL SOCIAL 4. Emergència habitacional i Serveis Socials 4.1 Circuits i límits dels Serveis Socials Quin encàrrec tenim, un article a la llei de ss 4.2 Estratègies d’intervenció 4.3 Pèrdua d’habitatge (impacte emocional a les famílies i professionals) 4.4 Llançament (paper del TS) 4.5 Ocupacions 5. El Treball Social en altres contextos d’intervenció en habitatge: 5.1 Intervencions comunitàries i polítiques de regeneració urbana. 5.2 Situacions d’infrahabitatge i sensellarisme: sensellarisme, xarxa d’atenció a persones sense llar, situacions infrahabitatge, serveis d’atenció a l’espai públic, circuits d’accés i coordinació entre serveis, rol del treballador social, equips de carrer, protocol específic de desallotjament SESSIÓ 3 - Dia 19/11/18. Amparo Alcoverro, Nuria Valle i Israel Ureña SESSIÓ 4 - Dia 26/11/18. Janina Pinyol i Oriol Companyon

Emergència habitacional i Serveis Socials Bàsics El primer contacte, les primeres noticies Què sabem i què necessitem saber L’habitatge com a subjecte : la seva història Acollida Aliança terapèutica Circuits i limits dels SSB ( el nostre encàrrec, la Llei de Serveis Socials,) Estratègies i instruments d’intervenció L’habitatge com a subjecte: la seva pèrdua, l’impacte emocional Els menors Situacions d’infrahabitatge, ocupacions,… Acompanyament Estratègies amb els jutjats: els llançaments Recursos d’habitatge, recursos alternatius La fi d’un procés L’impacte emocional als /les TS Denuncia social COTSC Perspectives de futur

Emergència habitacional i Serveis Socials Bàsics Acollida

Emergència habitacional i Serveis Socials Bàsics Acollida El primer contacte, les primeres noticies - El seu relat: situació de vulnerabilitat. - Dades objectives: genograma, situació econòmica, xarxa social i familiar, aspectes de salut a destacar. - Habilitats i potencialitats: coneixements, experiències prèvies. - Demanda, necessitat i resposta: “el vestit a mida”. - Empoderament Què sabem i que necessitem saber? - Els tempos: família i procés. tempo Del it. tempo. 2. m. Ritmo de una acción, especialmente la novelesca, teatral o cinematográfica. Real Academia Española © Todos los derechos reservados

Emergència habitacional i Serveis Socials Bàsics Acollida L’habitatge com a subjecte: la seva història.

Emergència habitacional i Serveis Socials Bàsics L’Aliança terapèutica “Construir una buena alianza terapéutica de trabajo a través de la cual se erigirán todos los planes de intervención con la familia” El modelo SAOTIF-o se basa en cuatro dimensiones que configuran en conjunto la alianza terapéutica: Enganche en el proceso: los objetivos y las tareas en la intervención son negociadas y compartidas con la familia. Seguridad: hay que crear espacios en los que las personas se sientan seguras y cómodas. Que sientan que no hay necesidad de estar a la defensiva. Conexión emocional: la relalción se basa en la confianza, el interés y el respeto. Sentido de compartir el propósito con la familia: construir una meta para la familia, emfatizar lo que tienen en común y promover compromisos entre ellos y con el profesional. Intervenir con la familia, convirtiéndola en protagonista y co-responsable de la intervención. Autores: Escudero, V. y Friedlanlander, M (2003). El sistema de observación de la alianza terapéutica en intervención familiar (SAOTIF): Desarrollo trans-cultural, fiabilidad y aplicaciones del instrumento. Mosaico, 25, 32-26.

Emergència habitacional i Serveis Socials Bàsics Intervención ecológica: en su entorno (domicilio, barrio). Desde una mirada positiva, apreciativa y desde sus posibilidades. Acompañamientos: - No suplantar a la familia. - Ver al profesional como un aliado y no como un experto. - Conversaciones informales que ayudan a generar vínculo. L’article “Por un modelo de atención centrado en la familia en Servicios Sociales” ens explica com passar d’un model d’intervenció dirigit a les persones a un model centrat en les persones. Això implica adequar el servei a la tipologia de famílies que atenem, creure en les seves possibilitats i en els seus propis recursos. L’article sencer el podreu trobar: Autors: “Por un modelo de atención centrado en la familia en Servicios Sociales” Israel Ureña Mallen, Encarna Roldán González i altres. Servicios Sociales y Política Social (Agosto 2017). XXXIV (114), 69- 85 ISSN:1130-7633

Emergència habitacional i Serveis Socials Bàsics Circuits i límits dels SSB: el nostre encàrrec , Llei de Serveis Socials: Llei 12/2007, d'11 d'octubre, de serveis socials Art 4. Objectius dels Serveis Socials Bàsics Art 7. punt C. Situacions amb necessitat d’atenció especial “c) Necessitat social, com les relacionades amb la manca d'habitatge o amb la desestructuració familiar.” Art 17. Funcions dels serveis socials bàsics

Emergència habitacional i Serveis Socials Bàsics Estratègies i instruments d’intervenció Amb les persones ateses Coordinacions/treball conjunt amb oficines habitatge Coordinació /treball conjunt amb entitats del tercer sector Coordinació /treball conjunt amb la PAH, el Sindicat de Llogaters,... Coordinacions/treball conjunt amb advocats/des Coordinacions/treball conjunt amb Agència de l’Habitatge Coordinacions/treball conjunt amb jutjats

Emergència habitacional i Serveis Socials Bàsics L’habitatge com a subjecte: amb la seva pèrdua .... rabia

Emergència habitacional i Serveis Socials Bàsics El procés de dol: diferents mirades Psicoanàlisi. Freud “Duelo y melancolia”. Situa la resposta habitual a la pèrdua la negació inicial, seguida de la tristesa i l’adaptació. Perspectiva adaptativa. Considera que el dol es una resposta adaptativa a una situació de pèrdua. G.Pollock descriu el dol en dos etapes: la primera caracteritzada per una fase aguda en la que es dona l’estat de shock, l’aflicció i la separació i una segona etapa que anomena crònica on es dona la reparació. Enfocament interpersonal del dol. J. Bowly deia que la formació de les unions de “apego” es donen com a conseqüència de la familiaritat i la intimitat generen simptomes d’aflicció quan hi ha la pèrdua. L’aflicció és un reflex de protesta, seguida per la recerca de l’objecte perdut, desesperació davant del fracàs de no recuperació i finalment resolució i reorganització mitjançant noves unions. Distingia entre quatre etapes: entumiment o aturdiment; enyorança i recerca; desorganització i desesperació i reorganització. Perspectiva salut-malaltia. Plantejada per G. Engel que considerava el procés de dol com una malaltia. Plantejava un patró de resposta “conservació-retirada”. Aquesta resposta és un estat adaptatiu de repòs de l’organisme malalt permetent la seva recuperació. Proposava sis fases: Shock i incredulitat; desenvolupament de la consciència perduda, restitució, resolució de la pèrdua, idealització i resultat.

Emergència habitacional i Serveis Socials Bàsics Enfocament biològic. C.M.Parkes senyala que el dol és un estressant major que té implicació sobre la salut. La situació de pèrdua amenaça la seguretat de l’individu i aquest activa el sistema de protecció. Proposa quatre fases: atordiment; recerca i anhel; depressió i recuperació. Mirada integrativa i eclèctica. C.M. Sanders entén el dol com un estat més adaptatiu que debilitador, com a creixement més que com a regressió. Parla de factors influents i determinants del procés diferenciant entre les variables moderadores internes (edat, sexe, força de l’ego, aferrament, ambivalència-dependència...) i les variables moderadores externes (xarxa de suport, circumstàncies de la pèrdua, condicions socioeconòmiques, ...) R.Neimeyer fa recents aportacions sobre el dol qüestionant els models tradicionals. Senyala les limitacions que té el model per etapes destacant el paper protagonista de la persona davant del paper passiu que tradicionalment se li ha donat. Ell proposa un model alternatiu basat en la teoria constructivista de la “reconstrucció de significats” després d’una pèrdua significativa. Font: “Trabajo Social familiar e intervención en procesos de duelo con familias” Valentín González Calvo. Universidad Pablo de Olavide. Sevilla. Comunicación al VI Congreso de Escuelas Universitarias de Trabajo Social.

Emergència habitacional i Serveis Socials Bàsics El procés de dol Shock / paràlisis Negació i rebuig Irritació, enuig i rebel.lió Por / depressió Tristesa Acceptació Recerca del sentit i renaixement Serenitat, pau i reestructura * font: inspirat amb el treball Elisabeth Kübler -Ross

Emergència habitacional i Serveis Socials Bàsics “Quan perdem la por” Lúa Tudó i Joan Turu És un conte que ens explica la lluita per la defensa d’un habitatge digne. La seva protagonista, és una nena de 7 anys.

Emergència habitacional i Serveis Socials Bàsics Situacions d’infrahabitatge, ocupacions,…

Emergència habitacional i Serveis Socials Bàsics La fi d’un procés Estratègies amb els jutjats: els llançaments Recursos d’habitatge, recursos alternatius

Emergència habitacional i Serveis Socials Bàsics L’impacte emocional als /les TS Denúncia social COTSC

Emergència habitacional i Serveis Socials Bàsics Gràcies