Reptes i oportunitats per al Litoral Català

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
EL PROJECTE SANT ANDREU – LA SAGRERA: ESTACIÓ I CIUTAT
Advertisements

La final de la Champions League és un esdeve- niment molt seguit pels mitjans de comunicació. El 17 de maig del 2006 l’Arsenal i el F.C. Barcelona juguen.
L9 VISITA D’OBRES A L’L9 DEL METRO DE BARCELONA Barcelona, 4 de juny de 2014.
PRESENTACIÓ CONSORCI BIOPOL’H Comunicació - Consorci Biopol’H.
U2. Expressió Gràfica Tecnologia, 1r d’ESO.
Regeneración urbana: Barrio de Canyelles en Barcelona
Actualització del mapa de soroll de trànsit de la ciutat de Girona.
MONESTIR DE SANT PAU DEL CAMP
ESTRUCTURA D’UNA CIUTAT ROMANA
LA GESTIÓ AMBIENTAL ALS PORTS DE CATALUNYA
PLA D’ESPAIS VERDS DE TARRAGONA
El mapa topogràfic Corbes de nivell.
Infraestructures ferroviàries a la comarca del Vallès Occidental
Polítiques d’Ordenació Comercial
Taula sectorial de Gent gran en risc Avaluació i línies de treball
CONSULTA POPULAR OLESANA
Cap d’Assessoria d’Urbanisme i Transports
El projecte Ports Nets per als ports comercials i industrials
Quan la natura s’expressa
Desenvolupament de la sessió:
Una faula que il·lumina més que el Sol !
Projecte de perllongament de l’L3
Programa HCCC i Recepta electrònica: Impacte i lideratge
(Avinguda Pearson, nº 21, Barcelona)
COMISSIÓ DE MEDI AMBIENT IES FELANITX
Projecte de reforma de la plaça d’Espanya
CJE VISITA DE LA CJE AL CLAVEGUERAM DE BARCELONA 29/05/2010
Projecte de perllongament de l’L3
SANTA MARIA DEL MAR Es diu basílica de Santa Maria del Mar. És una catedral i és d’estil gòtic català. Es troba a la plaça de Santa Maria del Mar. S’hi.
Coneixement del Medi Social i Cultural
La Caseta - Serveis Educatius . Servei Municipal d’Educació
INTRODUCCIÓ EN CONTRA A FAVOR 01 LA PUNTA LA ZAL
Castell de Castelldefels
La seu vella La seu vella és una catedral romànica d’estil gòtic situada dalt d’un turó de Lleida que porta el mateix nom que la catedral. Es va començar.
MÚSICA INSTRUMENTAL A PRIMÀRIA “violins i violoncels”
Projecte d’Itineraris Formatius
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ I EXPLOTACIÓ DEL TRAMVIA SALT-GIRONA
Poblament rural i urbà Berta Romera. Imatges extretes de google.
EL FUTBOL.
PARC DEL LABERINT D’HORTA
PLATJA DE SANT SEBASTIÀ
CASTELL DE CORNELLÀ El castell de Cornellà és un dels edificis més importants de la ciutat de Cornellà, construït i reformat en diverses èpoques. Es.
Tutora: Eloisa Lorente
AGENDA CATALANA DEL CORREDOR MEDITERRANI
PROGRAMA DE RESTAURACIÓ D’ÀREES PERIURBANES
MODEL DE CREIXEMENT DE LA CIUTAT ABANS DEL XIX
DONES CUIDADORES. Realitat social i laboral
MODEL DE CREIXEMENT DE LA CIUTAT ESPANYOLA
Regidoria Territori i Medi Ambient
CUAP Ciutat Vella-Peracamps
Reptes i oportunitats per al Litoral Català
Santa Maria del Pi.
SETMANA DE L'ENERGIA D'OCTUBRE 2005 Granollers L'ENERGIA A L'ESCOLA
PRESENTACIÓ DEL PROJECTE GESMOPOLI
Taula sectorial de Diversitat funcional Avaluació i línies de treball
L’AIGUAT DELS 750 MILIONS DE LITRES (Nit del 31-7 al 1-8 del 2002)
HORTS URBANS ECOLÒGICS
BARRI SAGRADA FAMÍLIA.
LA GESTIÓ AMBIENTAL ALS PORTS DE CATALUNYA
Catedral de Barcelona Aquesta construcció és religiosa .
Sants-Montjuïc Abril de 2017 BIM/SA
no tocar el ratolí fins el final
2018.
Punts wifi Repte Barcelona Dades Obertes
EL BARCELONÈS.
El projecte Ports Nets per als ports comercials i industrials
Evolució del comerç als barris de Barcelona
Tall per obres: Reforma de la carretera de Sant Joan
PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS
BARCELONA EMMURALLADA
Transcripción de la presentación:

Reptes i oportunitats per al Litoral Català

El “miracle” de Barcelona: La Història d’una regeneració de front litoral urbà. Costa de Barcelona 1975: S’observa el traçat de la línia fèrria Barcelona - Mataró, rodejada als dos costats per amplies zones industrials, totalment en runes. Paral·lelament a aquestes runes es troba una zona formada per abocaments, en general de construcció - productes de demolició, etc. El conjunt forma una barrera ininterrompuda des de Barcelona al Besòs impedint el desguàs i provocant grans inundacions en la ciutat. 1971: Pla Director de Sanejament a Barcelona: Construcció d’emissaris Obres de millora, estabilització i ordenació de la Costa de Barcelona. La Història d’una regeneració de front litoral urbà Costa de Barcelona 1975: S’observa el traçat de la línia férrea Barcelona - Mataró, rodejada als dos costats per amplies zones industrials, totalment en runes. Paral·lelament a aquestes runes es troba una zona formada per abocaments, en general de construcció - productes de demolició, etc. El conjunt forma una barrera ininterrompuda des de Barcelona al Besòs impedint el desguàs i provocant grans inundacions en la ciutat. 1971: Pla Director de Sanejament a Barcelona: Construcció d’emissaris Obres de millora, estabilització i ordenació de la Costa de Barcelona

Platges de Llevant de Barcelona. Estudi 1975: Aprofitant les obres de canalització dels emissaris de pluvials, es va dissenyar el front marítim amb una sèrie de platges, preparades per evitar basculaments (apareixen els 3 elements) en planta i en alçada (experiències de Tenerife). Es reordena el traçat ferroviari, s’elimina la zona de runes industrials i zona d’abocaments, apareix una via urbana d’alta capacitat com a element central i amb un parc litoral entre l’autopista i la mar. Per l’espigó del carrer Carles I es suggereix la construcció d’un espai emblemàtic de la ciutat de cara al mar. 1978 - Aprovació definitiva del Pla d’Ordenació de la Costa de Llevant (Part marítima: Estudi “Playas de Barcelona” de P. Suárez Bores) 1980 - Encàrrec del Pla Especial d'Infraestructures de les Platges del Llevant (Objectiu: Redacció del Projecte d’Obres Marítimes) Aprofitant les obres de canalització dels emissaris de pluvials, es va dissenyar el front marítim amb una sèrie de platges, preparades per evitar basculaments (apareixen els 3 elements) en planta i en alçada (experiències de Tenerife). Es reordena el traçat ferroviarI, s’elimina la zona de runes industrials i zona d’abocaments, apareix una via urbana d’alta capacitat com a element central i amb un parc litoral entre l’autopista i la mar. Per l’espigó del carrer Carles I es suggereix la construcció d’un espai emblemàtic de la ciutat de cara al mar. 1978 - Aprovació definitiva del Pla d’Ordenació de la Costa de Llevant (Part marítima: Estudi “Playas de Barcelona” de P. Suarez Bores) 1980 - Encàrrec del Pla Especial d’Infrastructures de les Platges del Llevant (Objectiu: Redacció del Projecte d’Obres Marítimes)

Projecte de les obres marítimes – 1983 Es va projectar l’obertura al mar del Port Vell per a dotar a la ciutat d’un port esportiu amb la ubicació, facilitat d’accés i mida que Barcelona necessitava. Es va projectar la sortida del carrer Carles I, com a nus urbà de trobada de la ciutat amb el mar, mitjançant un gran llac creat amb un dic de baixa alçada de coronació, suggerint un monument de la ciutat al mar, en el propi mar: Barcelona Segle XXI. Es va projectar amb un dic d’esculls de planta corba per aconseguir el sobrepès de l’onatge, sistema ambiental (central tèrmica de Cubelles). 1983 - Transferència a la Generalitat. 1986 - Es recupera la solució per part de la Corporació. Es va projectar l’obertura al mar del Port Vell per a dotar a la ciutat d’un port esportiu amb la ubicació, facilitat d’accés i tamany que Barcelona necessitava.