OBJECTIUS Objectius Objectius Generals: 1- Conèixer els hàbits i consums dels joves de Palau-solità i Plegamans 2- Analitzar quines són les vies d’informació.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Estudi dels hàbits de consum dels catalans fora de la llar
Advertisements

Centre d'Hàbits Saludables
d' a s s i s t è n c i a al g o v e r n l o c a l
Xarxa Productes de la terra
i el que no es pot avaluar
Salut mental i prevenció
“ESCOLTA’M” La vinculació del tutor/a com a factor protector i alhora creador de resiliència en els infants de risc d’exclusió social.
IMPLANTACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ A LA CIUTAT DE LLEIDA Anàlisi estadística - desembre 2000 IMPLANTACIÓ DE LES TIC A LA CIUTAT.
Una experiència a sisè de Primària
Programa Pacient Expert ICS en MPOC
Caterina Cesari Antunez Institut Mediterrània
Els recursos de la TET. Un punt de partida.
Objectius Disposar d’informació que ens aproximi a estimar el cost mitjà i la seva variabilitat en relació amb les diferents línies d’activitat i sobre.
COEDUCACIÓ FRACÀS ESCOLAR I VIOLÈNCIA DE GÈNERE
GAUDÍ I LES SEVES MERAVELLES!
Àrea de Serveis personals, Benestar i Famílies
Control de Retirada de Vehicles
CONSULTA OBERTA LA CONSULTA OBERTA COM A REPTE PERSONAL I PROFESSIONAL. AJUDAT A VALORAR ELS ADOLESCENTS D’UNA ALTRA MANERA, FINS ARA, AL MENYS PER MI.
PROGRAMA PER L ‘ADOLESCENT DUME 12/24
PLA D’ORIENTACIÓ PROFESSIONAL
Presentació dels resultats de la primera fase del projecte PLANS DOCENTS i MATERIALS BÀSICS Barcelona, 22 setembre de 2016.
Programa BIBE: perspectives de futur
SERVEIS SOCIALS BÀSICS
El nou pla docent de la UB: Adequació al sistema ECTS
SOCIOLINGÜÍSTICA COMUNICACIÓ Pàg
Federació Catalana d’ONGD
IV Congreso de la Sociedad Científica Española de Enfermería Escolar
El viatge de Primària a Secundària
PROJECTE D’INNOVACIÓ TOTS FEM SALUT PERIODE 2006/09
ESCOLA MUNICIPAL D’EDUCACIÓ ESPECIAL FÀTIMA
Col·laboracions i recerca de sinèrgies per a l'estructuració del sector: experiència de La Confederació II Trobada anual d’entitats del Club de Suport.
ANTECEDENTS I OBJECTIUS
PLA DE FORMACIÓ DEL CENTRE
ANTECEDENTS El febrer de 2013 L’Hospitalet va iniciar un procés participatiu de reflexió estratègica amb la ciutadania per tal d’establir les bases de.
Incorporació de la Perspectiva de Gènere en la Prevenció del vih en l’àmbit de les drogodependències  La perspectiva de gènere ens ofereix l’oportunitat.
INTERVENCIÓ COMUNITÀRIA INTERCULTURAL
ANTECEDENTS I OBJECTIUS
Eines d’internet per al professorat d’EOI.
Situacions Simuladores Preferencials (SSP)
Els sous de les dones a CATALUNYA
NUTRICIÓ I PREVENCIÓ DEL CÀNCER DE MAMA
Perfil dels enquestats
Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball
Tutora: Eloisa Lorente
El dia del cribratge d’alcohol a Catalunya, una estratègia de sensibilització en el marc del programa Beveu Menys Autors: Díaz Álvarez, Estela; Segura.
en els centres educatius de la ciutat de Barcelona
La Cigarreta Electrònica: Què en sabem?
Llengua i identitat a Catalunya 2008
Com fer una presentació? Comunicació oral
Característiques  L'Educació Secundària Obligatòria o ESO dura quatre anys i està dividida en dos cicles: el primer (1r i 2n d'ESO), per a l'alumnat de.
15 de novembre Dia sense alcohol
Coneixements i idees previs
PLA D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Resum Informe d’Enquesta d’Opinió de l’Empleat
Estrès laboral i L'estrès laboral és una resposta de l’organisme davant de qualsevol demanda o exigència a la qual està sotmès i que l’individu interpreta.
La imatge corporativa Una eina fonamental en l’actualitat
El nen amb pèrdua auditiva a l´escola
VIOLÈNCIA I VIH Margarita Sentís i Carmen Borreguero
La literatura i les matemàtiques van de la mà.
Power Point de la meva vida!!!
GRUP DE TREBALL: ATENCIÓ DE CASOS
Avaluació dels Plans Educatius d’Entorn
DEFINICIONS DEL TREBALL EN EQUIP
Promoció de la salut i programació sanitària
EL CONSUM DE DROGUES ENTRE LA POBLACIÓ HOMOSEXUAL USUÀRIA D’ESPAIS D’OCI NOCTURN DE CATALUNYA.     UNA APROXIMACIÓ QUANTITATIVA.
Àrea d’Atenció a les Persones
Anàlisi de la qualitat de vida de les persones majors a Mallorca
Biblioteca escolar “puntedu”, espai de coneixement i aprenentatge
La intervenció dels especialistes d’Educació Especial al centre
III Jornada de transport sanitari
Transcripción de la presentación:

OBJECTIUS Objectius Objectius Generals: 1- Conèixer els hàbits i consums dels joves de Palau-solità i Plegamans 2- Analitzar quines són les vies d’informació i assessorament que coneixen i utilitzen 3- Detectar si existeix o no una problemàtica en relació al consum de substàncies per part dels joves del municipi 4- Elaborar recomanacions i propostes per a la realització d’un Pla de prevenció de drogues al municipi

METODOLOGIA Metodologia Entrevistes a agents clau - Coordinador del CAP de Palau-solità i Plegamans - Adjunta de direcció del CAP de Santa Perpètua de la Mogoda i responsable del programa Salut i Escola - Responsable Aula Oberta - Director i Coordinadora pedagògica IES Ramon Casas i Carbó - Inspector i Cap de la Policia Local - Coordinadora de l’àrea de joventut de la província de Barcelona de la Creu Roja - Coordinadora del CAS de Sabadell - Responsable de l’AMPA de l’IES Ramon Casas i Carbó

METODOLOGIA Metodologia La visió i opinió dels joves del municipi - Grups de discussió: - Joves de 12 a 14 anys - Joves de 15 a 16 anys - Joves de 17 a 18 anys - Joves de 19 a 29 anys - Enquestes als joves de secundària - 475 qüestionaris a joves d’entre 12 i 18 anys a l’IES Ramon Casas i Carbò

MARC TEÒRIC Marc teòric  “Els i les joves” vs. “La joventut” - Edat, Gènere, Classe social, Origen, Ètnia, Etc.  “Condicionants socials i estructurals” vs. “perspectiva individual”  Nous usos del temps - Allargament de la joventut: - Avançament: coincidint amb inici ESO - Retard: dificultats per emancipar-se - Centralitat de l’oci com a espai d’identificació Acostumem a parlar dels joves com si es tractés d’un col·lectiu homogeni, però són nombrosos els elements que condicionen la seva posició i oportunitats en l’estructura social i l’accés als recursos en general. Aquests elements no són superflus doncs aquests elements es vinculen amb els factors de risc i protecció que poden influir en les conductes de consum de drogues. Ja sigui per l’accés a recursos (com ara informació) o pels rols que socialment es troben socialment assignats

Les drogues i els consums MARC TEÒRIC Les drogues i els consums “La consulta – Una mare a la consulta d’un educador social: Estic nerviosa i tinc una depressió de cavall. Prenc tres orfidals i un Prozac al dia, tot i que els dies que em sento pitjor augmento la dosi; el meu metge ja m’ha dit en quina quantitat. A vegades se’m dispara l’ansietat i necessito un lexatín sota la llengua; però el que realment em preocupa és com puc evitar que el meu fill fumi porros. Edu (l’educador social): Vostè es pren 90 orfidals i 30 Prozacs al mes, el que sumen 120 pastilles com a mínim, més els lexatins... Què em deia del seu fill?[1] [1] El nudo desnudo – teorías del consumo de drogas . Eduard Casa Bertet; p.15: editorial Diógenes. 2006

Les drogues i els consums MARC TEÒRIC Les drogues i els consums OMS “Droga”: “Tota substància que introduïda a l’organisme per qualsevol via d’administració, produeix una alteració del natural funcionament del sistema nerviós central de l’individu i és, a més a més, susceptible de crear dependència psicològica, física o ambdues.” Per tant hem de partir de la idea que no existeix “la droga” com a tal. Existeixen diferents substàcies, que es consumeixen de diferents maneres, per persones diferents, en contextos socioculturals plurals, que poden donar lloc a múltiples situacions més o menys problemàtiques. La droga és present en tots els àmbits de la societat actual. No obstant això, oficialment el problema de la droga és un tema associat a les classes més baixes de la població a la delinqüència a robatoris i també als joves.

Les drogues i els consums MARC TEÒRIC Les drogues i els consums  “Ús”: Modalitat de consum en la qual, pel tipus de substància consumida, per la quantitat o per les circumstàncies en els quals es produeix el consum, no són probables conseqüències negatives immediates sobre la persona o el seu entorn.

Les drogues i els consums MARC TEÒRIC Les drogues i els consums  “Abús”: S’entén l'ús inadequat, susceptible de comprometre física, psíquica i/o socialment a la persona consumidora o el seu entorn.

Les drogues i els consums MARC TEÒRIC Les drogues i els consums  “Dependència”: Aquells casos en els quals, després d’un període de consum variable en funció de la substància, es prioritza la relació amb les drogues davant altres conductes considerades més importants abans de començar a ser consumidor

Factors de risc i de protecció MARC TEÒRIC Factors de risc i de protecció Subdirecció General de Drogodependències  Factors de risc i de protecció: predisposen a iniciar-se en el consum i a la seva continuïtat o bé en disminueixen la possibilitat d’iniciar conductes de risc o mantenir-les - Sentit crític, Percepció de risc, impulsivitat - Permissivitat social vers el consum - Vincles familiars febles, models de referència permissius

ENTREVISTES ALS AGENTS CLAU Les entrevistes La visió general: - No existeix una problemàtica generalitzada del consum de drogues - El tipus de consum no es diferencia del conjunt de Catalunya - Es constata consum però no amb implicació del deteriorament de les relacions interpersonals en l’àmbit de la salut - Casos problemàtics molt puntuals en cap cas generalitzables - Consideren que hi ha alarma social potenciada pel tractament del tema als mitjans de comunicació que en molts casos no s’adequa a la realitat

Les entrevistes ENTREVISTES ALS AGENTS CLAU Els consums: - Avançament en l’edat de consum d’algunes substàncies: alcohol, tabac i haixix i de l’apropament a altres substàncies - Normalització del consum d’alcohol, tabac i haixix - Diferents patrons de consum segons l’edat - Consum de les “altres substàncies” associat a l’oci i diversió - Policonsum (alcohol + altres)

Les entrevistes ENTREVISTES ALS AGENTS CLAU La imatge sobre els joves: - Es produeix una criminalització dels joves per part dels veïns per l’ús de l’espai públic i per la generació de molèsties i/o sorolls. En l’imaginari es vincula ús de l’espai i consum de substàncies

Característiques de l’alumnat Distribució segons sexe (%) RESULTATS Característiques de l’alumnat Distribució segons sexe (%) Font. Enquesta Hàbits i Consum de drogues a Palau-Solità i Plegamans, Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia Mostra: 474

Distribució segons curs (%) RESULTATS Distribució segons curs (%) Font. Enquesta Hàbits i consum de drogues a Palau-solità i Plegamans, Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia Mostra: 474

Diners disponibles a la setmana (%) RESULTATS Diners disponibles a la setmana (%) Font. Enquesta Hàbits i Consum de drogues a Palau-solità i Plegamans, Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia Mostra: 474

Percepció sobre el nivell d’informació sobre drogues (%) RESULTATS Informació i accés Percepció sobre el nivell d’informació sobre drogues (%) Font. Enquesta Hàbits i consum de drogues a Palau-solità i Plegamans, Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia Mostra: 474

Principal via d’informació sobre substàncies drogoaddictives (%) RESULTATS Principal via d’informació sobre substàncies drogoaddictives (%) Font. Enquesta Hàbits i consum de drogues a Palau-solità i Plegamans, Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia Mostra: 474

RESULTATS Coneixement d’entitats que treballen en l’àmbit del control i la reducció de riscos associats al consum de drogues (%) Font. Enquesta Hàbits i consum de drogues a Palau-solità i Plegamans, Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia Mostra: 474

RESULTATS Accés a les substàncies drogoaddictives (Tabac, alcohol i cànnabis) (%) Font. Enquesta Hàbits i consum de drogues a Palau-solità i Plegamans, Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia Mostra: 474

Accés a les substàncies drogoaddictives (altres substàncies) (%) RESULTATS Accés a les substàncies drogoaddictives (altres substàncies) (%) Font. Enquesta Hàbits i consum de drogues a Palau-solità i Plegamans, Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia Mostra: 474

Consum segons any de naixement (tabac – alcohol – cànnabis) (%) RESULTATS Font. Enquesta Hàbits i consum de drogues a Palau-solità i Plegamans, Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia Mostra: 474

Distribució segons fumador/a o no fumador/a (%) RESULTATS TABAC Distribució segons fumador/a o no fumador/a (%) Font. Enquesta Hàbits i consum de drogues a Palau-solità i Plegamans, Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia Mostra: 474

Distribució segons fumador/a o no fumador/a i any de naixement (%) RESULTATS Distribució segons fumador/a o no fumador/a i any de naixement (%) Font. Enquesta Hàbits i consum de drogues a Palau-solità i Plegamans, Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia Mostra: 474

Distribució segons fumador/a o no fumador/a i sexe (%) RESULTATS Distribució segons fumador/a o no fumador/a i sexe (%) Font. Enquesta Hàbits i consum de drogues a Palau-solità i Plegamans, Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia Mostra: 474

Hàbits i consum de tabac en el nucli familiar i el grup d’iguals (%) RESULTATS Hàbits i consum de tabac en el nucli familiar i el grup d’iguals (%) Font. Enquesta Hàbits i consum de drogues a Palau-solità i Plegamans, Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia Mostra: 474

Vies d’accés al tabac (%) RESULTATS Vies d’accés al tabac (%) Font. Enquesta Hàbits i consum de drogues a Palau-solità i Plegamans, Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia Mostra: 187

Distribució segons si ha consumit o no alcohol (%) RESULTATS Alcohol Distribució segons si ha consumit o no alcohol (%) Font. Enquesta Hàbits i consum de drogues a Palau-solità i Plegamans, Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia Mostra: 473

Distribució segons si ha consumit o no alcohol i any de naixement (%) RESULTATS Distribució segons si ha consumit o no alcohol i any de naixement (%) Font. Enquesta Hàbits i consum de drogues a Palau-solità i Plegamans, Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia Mostra: 473

Espai d’iniciació a les begudes alcohòliques (%) RESULTATS Espai d’iniciació a les begudes alcohòliques (%) Font. Enquesta Hàbits i consum de drogues a Palau-solità i Plegamans, Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia Mostra: 342

Hàbits freqüents de consum d’alcohol (%) RESULTATS Hàbits freqüents de consum d’alcohol (%) Font. Enquesta Hàbits i consum de drogues a Palau-solità i Plegamans, Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia Mostra: 342

Espais freqüents de consum d’alcohol en els darrers 30 dies (%) RESULTATS Espais freqüents de consum d’alcohol en els darrers 30 dies (%) Font. Enquesta Hàbits i consum de drogues a Palau-solità i Plegamans, Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia Mostra: 342

Percepció dels hàbits i consum d’alcohol del pare i mare (%) RESULTATS Percepció dels hàbits i consum d’alcohol del pare i mare (%) Font. Enquesta Hàbits i consum de drogues a Palau-solità i Plegamans, Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia Mostra: 473

Cànnabis Distribució dels consumidors de cànnabis (%) RESULTATS Font. Enquesta Hàbits i consum de drogues a Palau-solità i Plegamans, Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia Mostra: 473

Distribució de consumidors de Cànnabis per sexe (%) RESULTATS Distribució de consumidors de Cànnabis per sexe (%) Font. Enquesta Hàbits i consum de drogues a Palau-solità i Plegamans, Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia Mostra: 473

Distribució de consumidors de Cànnabis per any de naixement (%) RESULTATS Distribució de consumidors de Cànnabis per any de naixement (%) Font. Enquesta Hàbits i consum de drogues a Palau-solità i Plegamans, Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia Mostra: 473

Espais habituals de consum de cànnabis en els darrers 30 dies (%) RESULTATS Espais habituals de consum de cànnabis en els darrers 30 dies (%) Font. Enquesta Hàbits i consum de drogues a Palau-solità i Plegamans, Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia Mostra: 183

Tipus d’accés al cànnabis(%) RESULTATS Tipus d’accés al cànnabis(%) Font. Enquesta Hàbits i consum de drogues a Palau-solità i Plegamans, Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia Mostra: 183

Opcions en la compra del cànnabis (%) RESULTATS Opcions en la compra del cànnabis (%) Font. Enquesta Hàbits i consum de drogues a Palau-solità i Plegamans, Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia Mostra: 53

Hàbits i consum de cànnabis al teu grup d’iguals (%) RESULTATS Hàbits i consum de cànnabis al teu grup d’iguals (%) Font. Enquesta Hàbits i consum de drogues a Palau-solità i Plegamans, Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia Mostra: 473

Percepció de riscos associats al consum habitual RESULTATS Percepció de riscos associats al consum habitual de tabac, alcohol i cànnabis (%) Font. Enquesta Hàbits i consum de drogues a Palau-solità i Plegamans, Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia Mostra: 474 respostes

RESULTATS ALTRES SUBSTÀNCIES Percepció de riscos associats al consum habitual d’altres substàncies (12 i 13 anys)(%) Font. Enquesta Hàbits i consum de drogues a Palau-solità i Plegamans, Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia Mostra: 191

RESULTATS Percepció de riscos associats al consum habitual d’altres substàncies (16 a 18 anys)(%) Font. Enquesta Hàbits i consum de drogues a Palau-solità i Plegamans, Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia Mostra: 193 casos, 1892 respostes (pregunta múltiple)

RESULTATS Hàbits i consum d’altres substàncies drogoaddictives del grup d’iguals (16 a 18 anys) (%) Font. Enquesta Hàbits i consum de drogues a Palau-solità i Plegamans, Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia Mostra:202

RESULTATS Escenari de futur en relació a les diferents substàncies drogoaddictives (14 i 15 anys) (%) Font. Enquesta Hàbits i consum de drogues a Palau-solità i Plegamans, Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia Mostra:202

El consum de substàncies RESULTATS El consum de substàncies Joves que han consumit alguna vegada les següents substàncies drogoaddictives segons edat (%)

RESULTATS Consum general de substàncies drogoaddictives segons any de naixement (%) Font: Enquesta Hàbits i consum de drogues a Palau-solità i Plegamans, Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia Mostra: 474

S’han realitzat 4 grups de discussió amb joves dels municipi. ANÀLISI QUALITATIU ELS GRUPS DE DISCUSSIÓ S’han realitzat 4 grups de discussió amb joves dels municipi. Els grups s’han segregat segons l’edat els seus integrants: De 12 a 14 anys De 15 a 16 anys De 17 a 18 anys De 19 a 29 anys Presentem una anàlisi general dels principals elements que destaquen els nois i noies. Des de la percepció generada vers els hàbits i consum, segons l’edat que diferencia cadascun dels grups, comparem discursos i subratllem aquells elements comuns.

ANÀLISI QUALITATIU Actitud davant el consum de drogues Grau d'informació Valoració de la informació Demandes d'informació Cerca de referents 12 i 14 anys Prohibicionista Excès d'informació No incidència direccional No saben on cercar-ne 15 i 16 ans Preventiva Contradictòria informació "realista" 17 i 18 anys Negativa Prevenció en base a la quotidianitat Família, CAP, Escorxador 19 a 29 anys Prevenció en base a l'educació en valors

ANÀLISI QUALITATIU Iniciació al consum Motius per el consum incidència del grup d'iguals Facilitat per l'accès Relació amb els pares/mares 12 i 14 anys Amb el pas de la primària a la secundària Per "ser guay" Sí Ni fàcil ni difícil No parlen del tema 15 i 16 ans Per la imatge a transmetre Fàcil No es considera 17 i 18 anys Per la imatge a transmetre; per la manca d'activitats adreçades als joves És difícil introducir el tema 19 a 29 anys Per diversió, evasió; per la manca d'activitats adreçades als joves No Es considera important parlar-ne

ANÀLISI QUALITATIU Ús de l'espai públic Tipus d'espai Motius per l'ús Percpeció d'aquest ús 12 i 14 anys De tant en tant Plaça, carrers, parcs Per quedar amb els amics Criminalitzadora 15 i 16 ans Freqüentment Criminalitzats 17 i 18 anys Per la manca d'equipaments, d'oferta d'oci 19 a 29 anys

Els grups de discussió amb joves - Iniciació al tabac com a ritus de pas. Element d’inclusió al grup, indicador de “ser guay” de “fer-se gran” - Iniciació associada a l’inici de la secundària - Fàcil accés a les diverses substàncies. Més facilitat a les de caràcter legal, però també a la resta - Normalització del consum de cànnabis - Valoració de la informació no prohibicionista i de la coherència entre el missatge i l’emissor - Manca de referents clars on adreçar-se per demanar informació

PROPOSTES Propostes Referents socials i juvenils - Promoció de referents desvinculats del consum de substàncies - Desvinculació de la imatge de joventut amb consum de drogues (criminalitza, enforteix el tòpic)

PROPOSTES Propostes Prevenció primària - Treballar pel desenvolupament d’habilitats socials que reforcin la capacitat crítica, la presa de decisions i la resolució de problemes - Treballar pel retard en l’inici dels consums - Importància del treball en tots els àmbits de relació dels adolescents i els i les joves (escola, lleure, família, etc.)

PROPOSTES Propostes Reducció de riscos i danys - Informació orientada a la reducció de danys i riscos enfront de la informació de caràcter prohibicionista i alarmista, doncs es produeix una disonància entre la informació i l’experiència

PROPOSTES Propostes Trasversalitat, continuïtat i adaptabilitat - Perspectiva transversal i interdepartamental de les actuacions - Actuacions continuades en el temps - Campanyes i mesures adaptades a l’edat