MUTACIÓ Eduardo Chillida Escultura segle XX

1.- Classificació Autor: Eduardo Chillida Cronologia: 1959-63 Títol: Mutació Autor: Eduardo Chillida Cronologia: 1959-63 País: Espanya (País Basc) Estil: Art Abstracte

2.- Tema És una escultura abstracta que defuig de qualsevol figuració. És una mostra d’equilibri entre les zones massisses i les buides, en el marc de la qual la forma es desenvolupa lliurament a l’espai. Els diferents angles que origina la matèria en cargolar-se deixen espais buits que es converteixen en parts integrants de la mateixa escultura.

3.- Descripció de l’obra Material i tècnica: Acer forjat a.- Elements tècnics Material i tècnica: Acer forjat Cromatisme: Monocroma.

b.- Elements formals Visió: Plurifacial Ritmes: És una estructura abstracta. La superfície, en part, està sense polir i hi ha un treball de clarobscur en la incidència de la llum sobre l’obra. Tipus de representació: Escultura exempta (o de volum rodó).

Composició: Es tracta d’una composició tancada i asimètrica. Es pot dividir en dues meitats: una caòtica i l’altra ordenada. Les línies compositives són corbes, verticals i horitzontals.

4.- Dependències i influències posteriors Chillida és un escultor vinculat a les segones avantguardes artístiques escultòriques, que van continuar les investigacions iniciades per escultors de les primeres avantguardes com ara González o Gargallo.

Influències posteriors: L’obra de Chillida ha tingut un ampli ressó a escala internacional, però ha estat a Espanya on la seva obra ha tingut més incidència. La manera de plantejar-se els problemes d’espai, el buit, els límits i la llum ha fet que molts altres escultors el veiessin com un model a seguir i no pas per simple imitació sinó per la seriositat en la recerca artística.

5.- Relacions amb obres similars de l’autor Chillida va concebre moltes escultures exemptes de petites dimensions com ara la que comentem, destinades a la contemplació, sempre des de diversos punts de vista, del detall i a la meditació en un espai tancat. Però també en va crear de grans dimensions, en què donava importància a la integració de les obres dintre de l’entorn o bé suggeria diversos punts de vista des de la immensitat. Segurament la seva obra més coneguda és el Peine del Viento a Sant Sebastià.

6.- Diferències amb altres solucions coetànies Podem establir diferències entre l’obra de Chillida i la d’altres escultors coetànis com Calder o Moore. Tots tres treballen conceptes com l’espai i els seus límits, el buit i el ple, la incidència de la llum i el clarobscur, el pes i la ingravidesa, recta i corba.... Chillida des de l’abstracció; Moore des de la figuració i Calder des del moviment.

7.- Relació amb l’entorn arquitectònic i urbanístic És de petites dimensions, per la qual cosa es pot integrar en qualsevol espai; ben al contrari de les que va fer de grans dimensions, la ubicació de les quals Chillida sempre tenia present.

8.- Significat i funció de l’obra en relació amb la clientela L’artista ens ha volgut les mutacions o canvis constants que ens envolten dividint l’escultura en dues meitats: la de l’esquerra, de línies entrecreuades i dinàmiques que passen a la dreta, amb línies ja ordenades i més estàtiques. Chillida era conscient d’aquesta transformació constant de la naturalesa, de la vida ... i de l’art; per això havia comentat que “el segle XX ha estat molt ric per a l’art; tot ha quedat vell molt aviat i això ens ha obligat a no parar”.

Funció: Per una banda, Mutació té una clara finalitat decorativa. Però també és una metàfora del que s’anomenaria la “mutació universal”. L’observador ha d’esbrinar el missatge mitjançant la reflexió. Per tant, provocar la reflexió seria un dels objectius de l’artista i de l’obra.

8.- Context històric i artístic

www.eduardo-chillida.com