Catalunya impulsa un acord pel clima a Copenhaguen Barcelona, 20 d’octubre del 2009

Negociacions mundials: acord de Copenhaguen Calendari de reunions de les Nacions Unides (UNFCCC): Desembre 2007 Bali (COP13) .... Desembre 2008 Poznań (COP14) Febrer Bonn Maig Bonn Agost Bonn 28 set.-9 oct. Bangkok 2-6 novembre Barcelona 7-18 desembre Copenhaguen (COP15) 2

Context El canvi climàtic és un fenomen planetari d’origen antròpic. Un augment de més de 2 ºC a la temperatura mitjana de la Terra generaria riscos alts per a les persones i l’economia. El Protocol de Kyoto és el primer instrument internacional dissenyat per fer-hi front i és vigent del 2008 al 2012. Avui, paral·lelament als compromisos de Kyoto, estem dissenyant l’acord per al segon període, 2013-2020. Les polítiques de mitigació i adaptació tenen un impacte geopolític, social, ambiental i econòmic de gran magnitud. En el marc de l’actual crisi econòmica, les negociacions del clima busquen liderar un camí cap a un nou model econòmic.

Els principals reptes Establiment d’objectius quantitatius de reducció d’emissions. Definició del marc econòmic. Transferència de tecnologia. Fixació d’objectius quantitatius de reducció d’emissions a mitjà termini (2020 o 2025). La responsabilitat compartida, però no igual. A llarg termini (2050) el consens és alt. Discrepàncies internes als EUA respecte a l’abast i la quantificació de la reducció d’emissions. Llei paralitzada, de moment, al Senat pels Republicans, amb la possibilitat que no es pugui aprovar fins al 2010. Aquestes diapositives sobre els principals reptes identifiquen els punts de negociació on cal fer més esforços per arribar a un consens, i que, per tant, són clau amb vista a assolir un acord a Copenhaguen. UE (17% de les emissions del món) i Japó Ja ha aprovat el paquet energia-clima: 20% de reducció d’emissions al 2020 i 30% si hi ha acord internacional El nou Govern japonès, 20%. EUA (25% de les emissions del món) Una llei aprovada al Congrés i que encara no s’ha aprovat al Senat, que proposa 17% de reducció respecte al 2005, la qual cosa correspon al 7% respecte al 1990. Encara lluny de l’objectiu plantejat pels científics de la IPCC (25-40). Xina (25% de les emissions del món) i emergents No volen establir objectius obligatoris i exigeixen als països industrialitzats objectius ambiciosos (40%) per la seva responsabilitat històrica. Resta del món Espera ajuts per a l’adaptació, no volen compromisos obligatoris i hi ha acord general que així sigui. … (continua) 4

Els principals reptes … (continua) Resistència dels països emergents per limitar les emissions d’una manera obligatòria i deslligada del creixement econòmic. (Per exemple: la Xina, l’Índia, el Brasil, Sud-àfrica i Mèxic.) Els països emergents volen veure abans el compromís vinculant dels països industrialitzats, de reduir les emissions entre un 25% i un 40% per al 2020. Actualment, les propostes individuals dels països industrialitzats no arriben al 25%. UE (17% de les emissions del món) i Japó Ja ha aprovat el paquet energia-clima: 20% de reducció d’emissions al 2020 i 30% si hi ha acord internacional. El nou Govern japonès, 20%. EUA (25% de les emissions del món) Una llei aprovada al Congrés i que encara no s’ha aprovat al Senat que proposa 17% de reducció respecte al 2005, la qual cosa correspon al 7% respecte al 1990. Encara lluny de l’objectiu plantejat pels científics de la IPCC (25-40). Xina (25% de les emissions del món) i emergents No volen establir objectius obligatoris i exigeixen als països industrialitzats objectius ambiciosos (40%) per la seva responsabilitat històrica. Resta del món Espera ajuts per a l’adaptació, no volen compromisos obligatoris i hi ha acord general que així sigui. 5

Els principals reptes Definició d’un marc econòmic per tal de garantir el finançament dels països desenvolupats i de les accions de mitigació i adaptació dels països en vies de desenvolupament. Assegurança de mecanismes per a la transferència de tecnologia dels països desenvolupats als països en desenvolupament per garantir un model de creixement baix en carboni. Hi ha consens en el fet que l’escala del finançament de països industrialitzats a països empobrits s’ha d’incrementar. No existeix consens en l’origen dels recursos, la contribució de països emergents en el finançament i el mecanisme per canalitzar els recursos econòmics. 6

Elements per a la negociació Els elements tècnics no són un obstacle si s’arriba a un consens polític. Hi ha una pressió social forta i creixent per aflorar la voluntat d’arribar a un acord. És necessari que les parts negociadores cedeixin quant als seus propis interessos. 7

Expectatives de la Cimera de Copenhaguen Arribar a un acord marc general. Els dubtes són: El nivell de concreció en la quantificació de la càrrega d’esforços econòmics. El nivell de limitació de les emissions per a cadascuna de les parts. És el que s’aclarirà en els propers mesos. Ara és el moment d’arribar a algun acord. S’ha estat negociant intensament durant dos anys i pensem que el món no acceptaria no trobar un camí de consens. 8

Es preveuen entre 4.000 i 5.000 participants de 180 països. Reunió de Barcelona A Barcelona, entre els dies 2 i 6 de novembre, tindrà lloc l’última reunió abans de la de Copenhaguen, dins el marc de les Nacions Unides. Pot ser l’inici d’un canvi de perspectiva. Es preveuen entre 4.000 i 5.000 participants de 180 països. 9

Els agents socials hi tindran un paper actiu. Reunió de Barcelona Coorganitzada entre les Nacions Unides, el Govern d’Espanya, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. L’expectativa de la reunió és que les diferents posicions madurin i es puguin reduir les discrepàncies. L’acord s’ha d’assolir a Copenhaguen. Els agents socials hi tindran un paper actiu. 10

Reunió de Barcelona. Objectius Refermar Catalunya en el mapa del compromís per al clima i com a centre del debat i l’acció. Promoure un entorn favorable a les negociacions. Afavorir la participació social. Gestionar el coneixement adquirit durant la reunió de Barcelona, i compartir-lo amb la societat civil i amb els diferents nivells d’Administració pública, tot i tenir com a perspectiva la presidència espanyola de la UE. 11

Reunió de Barcelona. Web: www.bcnclimatechange.org

Continguts de la pàgina web Reunió de Barcelona Continguts de la pàgina web Actes paral·lels Posicionaments de la societat civil Butlletins de notícies especialitzades Informació sobre les negociacions Logística i serveis addicionals Altra informació d’interès sobre Barcelona

Catalunya i l’acord de Copenhaguen Catalunya va incorporar a Poznań una esmena al document de negociació, a través de la Xarxa Internacional de Governs Regionals per al Desenvolupament Sostenible (nrg4SD). Creada a Johannesburg l’any 2002. Actualment compta amb 34 membres d’arreu del món. La Generalitat de Catalunya hi participa des de l’any 2002 com a membre fundador i actualment és membre del Comitè Executiu. L’objectiu és que l’acord de Copenhaguen reconegui el paper rellevant per fer front al canvi climàtic dels governs anomenats per les Nacions Unides com a subnacionals (estats americans, províncies canadenques, länder alemanys, CA) i els ens locals. 14

Catalunya i l’acord de Copenhaguen Volem que es reconegui el nostre paper i volem ser-hi presents quan en els propers anys es desenvolupi l’acord al qual esperem que s’arribi a Copenhaguen. En els esborranys dels textos de negociació, aquesta esmena ha quedat recollida, però cal vetllar perquè figuri en el text final. Continuarem vetllant, a Barcelona i Copenhaguen, perquè es mantingui aquest reconeixement al text final.

Catalunya i l’acord de Copenhaguen El Govern de Catalunya també és membre de The Climate Group, una organització que aplega governs, com el de Califòrnia, el d’Escòcia o el del sud d’Austràlia, i també empreses per tal de fer propostes i demanar compromisos. Greater London Authority The City of Chicago The City of Los Angeles The City of Miami The City of New York The Government of Catalonia The Province of British Columbia The Province of Manitoba The Province of Ontario The Province of Québec The State of California The State of New South Wales The State of New York The State of Queensland The State of South Australia The State of Victoria The State of Western Australia Principis signats per cada membre: «Reconeixem la urgència de corregir el canvi climàtic induït per l’acció humana i declarem el nostre desig comú i el nostre compromís per treballar diligentment i creativament per adoptar solucions [...]» 16

Posicionament de Catalunya Catalunya impulsa un acord internacional basant-se en el compromís i l’acció efectiva. En sintonia amb la Unió Europea, que ja ha aprovat el paquet energia-clima per codecisió entre el Parlament Europeu (per àmplia majoria) i el Consell Europeu el 2008, el Govern de Catalunya mostra el seu suport a l’assoliment de l’objectiu de reducció del 30% de les emissions l’any 2020 als països desenvolupats, i requereix als països emergents que assumeixin la seva part de responsabilitat. Igualment, el Govern de Catalunya reconeix la necessitat de donar suport als països en desenvolupament en l’àmbit de l’adaptació i la mitigació, d’acord amb els programes en xarxa, com l’endegat pel Programa de Nacions Unides per al desenvolupament, on Catalunya ja participa. 17

Posicionament de Catalunya El Govern situa el canvi climàtic com un eix fonamental d’actuació en les polítiques catalanes dels propers anys. La Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic i l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic són instruments del Govern per promoure una acció climàtica transversal, que inclou les polítiques d’energia, mobilitat, edificació, residus, agricultura i indústria, entre d’altres. El Govern assumeix la responsabilitat de les emissions de Catalunya i expressa la voluntat d’actuar en conseqüència. El Pla marc de mitigació del canvi climàtic 2008-2012 aprovat pel Govern l’octubre del 2008, després d’un procés participatiu, és un pas clar cap a aquest compromís. 18

Accions per fer front al canvi climàtic a Catalunya. Objectius El punt de partida Assegurar que Catalunya compleix amb la seva part de responsabilitat d’acord amb l’escenari de compliment del Protocol de Kyoto, que Espanya ha acordat amb la UE; és a dir, limitar les emissions difuses al +37% de mitjana entre els anys 2008 i 2012. Aquest 37% està compost per: 15% gratuït segons el compromís del Protocol de Kyoto. 2% compensat pel creixement dels boscos (embornals). 20% comprat per part de l’Estat per compensar les emissions difuses de tot l’Estat. 19

Accions per fer front al canvi climàtic a Catalunya. Objectius El punt de partida Les dades del 2007 assenyalen que les nostres emissions se situaven un 43% per sobre de les emissions de l’any base (1990). Aquesta xifra representa unes 8 tones per càpita. Població CAT: 7.210.508 (Font: Institut Nacional d’Estadística) 20

Accions per fer front al canvi climàtic a Catalunya. Mitigació El Pla marc de mitigació de canvi climàtic a Catalunya 2008-2012 estableix l’estratègia catalana per reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), i el seu desplegament ha d’aconseguir una reducció de 5,33 Mt anuals. Es va aprovar per Acord de Govern l’octubre del 2008, i es va convertir, així, en un dels primers plans no estatals de mitigació i basat en un procés de participació ciutadana durant gairebé 5 mesos, amb una participació de més de 500 entitats i 1.000 propostes (Convenció Catalana del Canvi Climàtic). Població CAT: 7.210.508 (Font: Institut Nacional d’Estadística) 21

Accions per fer front al canvi climàtic a Catalunya. Mitigació El Pla marc de mitigació 2008-2012 s’estructura de la manera següent : Programa 1. Reducció d’emissions en els sectors difusos (Programa 5,33) Programa 2. Suport a les instal·lacions cobertes per la directiva de comerç de drets d’emissió Programa 3. Accions transversals per a la mitigació Mesures sectorials de suport 22

Principals departaments promotors Accions per fer front al canvi climàtic a Catalunya. Mitigació El Programa 5,33 és l’eix fonamental del Pla: SECTOR Mt CO2eq/any Principals departaments promotors AGRARI 0,259 DARP, DEF (ICAEN) HABITATGES 0,447 DMAH, DEF (ICAEN) SERVEIS 0,314 INDÚSTRIA NO SOTMESA A LA DIRECTIVA 1,159 DEF (ICAEN), DIUE RESIDUS 0,325 DMAH (ARC), DEF (ICAEN) TRANSPORT I MOBILITAT 1,860 DEF (ICAEN), PTOP, DIRP ACORDS VOLUNTARIS I EXPERIÈNCIES PILOT DE DOMESTIC OFFSET PROJECTS 0,966 DMAH, DEF (ICAEN), DIUE TOTAL 5,33 La taula presenta les reduccions per sectors entre 2008-2012. 23

Accions per fer front al canvi climàtic a Catalunya. Adaptació L’ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC A CATALUNYA, en concordança amb el Llibre Blanc: 2009: Inici de la sèrie d’estudis de base per a la posterior definició d’una estratègia de prevenció i d’adaptació al canvi climàtic a Catalunya. 2010: Aprofundiment en les proves científiques. Disseny d’escenaris climàtics regionalitzats per a Catalunya. Actualment existeix un elevat consens científic sobre els escenaris climàtics globals al món, però manca regionalitzar-los. 2011: Avaluació dels impactes del canvi climàtic a Catalunya. Especial atenció als territoris i els sectors més vulnerables. 2012: Proposta i anàlisi de les mesures d’adaptació al canvi climàtic. Pla català d’adaptació al canvi climàtic a Catalunya. 24

Accions per fer front al canvi climàtic a Catalunya. Adaptació L’ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC A CATALUNYA Constitució del grup de treball d’adaptació de la Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic. Actualització de l’estudi «Estat del canvi climàtic a Catalunya». Sèrie d’estudis de base sobre l’impacte del canvi climàtic a Catalunya: Estudis monogràfics sobre territoris o sectors altament vulnerables a Catalunya. Estudi de base N1: Delta de l’Ebre (desembre 2008). Estudi de base N2: Recursos hídrics (novembre 2009). Instrument per generar coneixement. Eix per al debat organitzat i constructiu. Transparència: web de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic. Eina de difusió i conscienciació. 25

Accions per fer front al canvi climàtic a Catalunya. Avaluació Actualment l’Oficina del Canvi Climàtic està analitzant l’aplicació del Pla marc durant els dos primers anys, 2008 i 2009, perquè la Comissió Interdepartamental l’avaluï per al Govern. Es presentarà a la Convenció Catalana del Canvi Climàtic. Les dades inicials mostren que més del 85% de les accions programades per reduir emissions als sectors difusos s’han començat a executar, i el 100% dels subprogrames s’han posat en marxa. També es constata que alguns departaments han promogut una sèrie d’actuacions addicionals, que inicialment no formaven part del Pla marc de mitigació, i que, per tant, preveiem que en milloraran l’efectivitat. Es preveu que la revisió del Pla de l’energia de Catalunya prevegi una millora de les emissions de GEH evitades. 26

Accions per fer front al canvi climàtic a Catalunya. Alguns exemples Creació d’una línia de préstecs per finançar paquets de solucions per a l’estalvi energètic i el confort tèrmic a l’habitatge, mitjançant un acord entre la Generalitat de Catalunya, les caixes d’estalvi catalanes i les entitats financeres. Realització de diverses actuacions per afavorir la mobilitat sostenible i el transport públic: perllongament de línies de metro o creació de carrils bus-VAO, entre d’altres. Millora o substitució de l’enllumenat públic a través de línies d’ajut específiques. Entrada en funcionament de la segona planta a Catalunya de codigestió anaeròbia amb aprofitament energètic de biogàs a Torregrossa (Lleida). Creació d’una línia de subvenció dirigida als ens locals per a la implantació de projectes de reducció d’emissions. Creació de l’Institut Català de Ciències del Clima (IC3) com a centre d’excel·lència per a la investigació climàtica.

Accions per fer front al canvi climàtic a Catalunya El Servei Meteorològic de Catalunya, l’Institut Català de Ciències del Clima i el Grup d’Experts de Canvi Climàtic, així com altres universitats i centres de recerca ens proporcionen un coneixement més gran de les causes i els efectes del canvi climàtic a Catalunya. Cada cop més, empreses i agents socials mostren el seu compromís amb l’acció climàtica i així ho mostrarem a Barcelona amb més de 40 actes paral·lels. Volem convidar la societat civil catalana a formar-hi part. Hem iniciat les tasques per tenir a punt, tal com estableix el Llibre Blanc de la UE, un pla d’adaptació al canvi climàtic abans del 2012. Actualment, s’han realitzat estudis sobre el delta de l’Ebre i es preveu que l’estudi de recursos hídrics finalitzi el novembre del 2009. 28

Algunes reflexions Per bé que el camí és llarg, cal que Catalunya se situï amb decisió en el camí de la transició cap a una economia baixa en carboni. El posicionament internacional, l’acció de govern i els agents socials i econòmics del país ens situen en un punt de partida òptim per esdevenir un dels motors d’aquesta transició. L’esperit innovador i emprenedor de Catalunya sempre ha estat un factor clau per al progrés d’una societat més justa. La sostenibilitat i l’acció per fer front al canvi climàtic són dos principis clau per sortir de la crisi reforçats, per a la competitivitat i per a la solidaritat de Catalunya al món. Catalunya impulsarà aquesta perspectiva tant a la reunió de Barcelona com a la Conferència de Copenhaguen, conscient de la importància del moment actual, per fer front al canvi climàtic. 29

Catalunya impulsa un acord pel clima a Copenhaguen