ESPAI MARGALEF PERQUÈ AQUEST ESPAI?

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
EL NOU CATÀLEG DE LA BIBLIOTECA de l’escola
Advertisements

AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
2. L' idealisme transcendental:la síntesi kantiana 2. 3
CATECISME de la Conferència Episcopal Espanyola Jesús és el Senyor.
21 de l’any cB Regina Pregar escoltant el “Pie Jesu” de Marcel Olm, ens posa al costat de Jesús.
Guido d’Arezzo.
VISITEM LA RESIDÈNCIA.
BAUHAUS, una escola d’art
PROJECTE DE PASTORAL I EDUCACIÓ EN VALORS
BICENTENARI 12 de febrer de 2009
LA TARDOR Cicle Inicial.
Us proposem no tocar el ratolí i gaudir-ne
Us proposem no tocar el ratolí i gaudir-ne
El Planeta Terra.
ENFISPO.
L’ÚS DE LES LLIBRETES A LES SESSIONS DE FILOSOFIA 3/18
PROJECTES: UN LLARG CAMÍ…
El mercat ELS NENS I NENES DE P-4.
ELS COLORS AMB JOAN MIRÓ
Recordem què vol dir ser adolescent
LA VIDA DE JOAN MIRÓ.
LA FAULA.
QÜESTIÓ NÚM. 14 Explica l’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació amb el món audiovisual.
Literatura catalana medieval. Prosa
La família de les tortugues
IMPLIQUEM A TOTES LES CLASSES EN EL NOSTRE PROJECTE
QUAN EL RIU ARRIBA AL MAR: EL GALATXO D’EN SORRAPA
ANTECEDENTS I OBJECTIUS
A quina hora i en quin espai hi ha més soroll a l’escola?
NOVETATS ESPAI MARGALEF
Tothom pot aconseguir el que es proposa !!!
Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona
Guerra del Marroc
Eines d’internet per al professorat d’EOI.
RAMON MARGALEF: DE LA LLIBRETA MANUSCRITA A LA GENERACIÓ D’IDEES I LA PUBLICACIÓ CIENTÍFICA. Aquest estiu es celebra el “Ramon Margalef summer colloquia”
Resultats DIAGNOSI SOCIO CULTURAL DE L’ENTORN FAMILIAR DELS I DE LES
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ.
WEBQUEST WEB...QUÈ ? Alumnes de l’Escola ESTEL VALLSECA.
LA FESTA MAJOR I ELS GEGANTS
Què existeix i què no existeix.
Concurs Bíblic Víctor Bernal Martínez Col·legi Sant Josep Obrer
Hi havia una vegada un nen que es deia Tomàs que volia ser mag.
El Perfil de l’Educador: El Lideratge a l’aula
Tesis Doctorals en Xarxa
Formació per a responsables del programa Biblioteca escolar: PUNTEDU
Potser la seva vestimenta deia el que la seva ànima volia reflectir
-FIGURA SEGONA SETMANA: JOSEP I MARIA DIMECRES 9 -FIGURA SEGONA SETMANA: JOSEP I MARIA SOMRIU, JA QUEDA POC PER CELEBRAR EL NAIXEMENT DE NEN JESÚS.
Projecte: el mercat 2a PART P -4.
Els nyama i el camperol Conte de Mali.
XIII a Setmana de la solidaritat
EL PRIMER MANAMENT MT, 22,
Alumnes de 4T de primària - s.j.o. Barcelona
Al vostre gust amb el 8 Amb so ¯
Un animal en perill d’extinció
Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona
LA NOVA SELECTIVITAT I L’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
Per la PAU, en record de RACHEL CORRIE.
Palataforma web per a músics amateurs i semi-professionals
Carta de Lincoln al mestre del seu fill (I)
Nova eina de descoberta
Coneixement del medi natural
CEDRO denúncia a les UNIVERSITATS
Raúl Álvarez Genes ( auronplay )
COM NEIX UN PARADIGMA?.
PERSONAL DOCENT I INVESTIGADOR (PDI)
La inserció laboral dels graduats de grau de la UPF
Vincent Van Gogh.
Què fas a la universitat?
Què fas a la universitat?
TRETS DIFERENCIADORS 4t ESO
Transcripción de la presentación:

ESPAI MARGALEF PERQUÈ AQUEST ESPAI? Per a conèixer millor qui fou Ramón Margalef, primer catedràtic d’Ecologia de l’estat espanyol i fundador del primer Departament d’Ecologia. Fou qui dóna nom a aquest edifici en el que hi va fer de professor, investigador i mestre. RAMON MARGALEF , EL PROFESSOR Margalef va ensenyar a la UB Ecologia i Limnologia fins que es va jubilar l’any 1994. La seva manera d’ensenyar no deixava indiferent als seus alumnes. El seu objectiu era deixar els temes que tractava molt oberts per tal que l’estudiant reflexionés, s’interessés pel tema i sentís la necessitat de buscar més informació. RAMON MARGALEF: L’ORIGEN DE L’ECOLOGIA A ESPANYA I LLATINOAMERICA Una sèrie de projectes li van servir com a llançadora de les seves idees i viver de formació dels seus alumnes, les diferents campanyes oceanogràfiques fetes a les costes de Mauritània; la zona d’aflorament del Nord d’Àfrica, l’estudi del llac de Banyoles a finals dels anys seixanta, l’estudi dels embassaments espanyols a principis del setanta, l’estudi dels fons marins de les Medes a la mateixa època. Fou un element clau per l’inici dels estudis de balanç d’aigua i nutrients a les coques hidrogràfiques catalanes RAMON MARGALEF, fou el veritable creador de l’escola d’Ecologia en llengua castellana. Nombrosos viatges i cursos internacionals feren que la seva figura fos molt coneguda i respectada a Llatinoamèrica. Fou mestre de centenars d’estudiants que van fer la tesi doctoral amb ell o foren alumnes en alguns dels nombrosos cursos de formació que organitzà. Fou un MESTRE generós amb tots els que l’escoltaven a qui regalava les seves idees. Tenia un saber enciclopèdic i una curiositat infinita que incitava als seus alumnes a anar sempre més enllà dels resultats obtinguts per seguir avançant en la recerca. RAMON MARGALEF, EL MESTRE RAMON MARGALEF, L’INVESTIGADOR Intuïtiu, treballador i molt eficient, Margalef va destacar ràpidament pels seus coneixements. Va recórrer Espanya i en una dècada havia fet la descripció bàsica de les comunitats d’aigua dolça. Desprès va començar l’estudi del fitoplàncton al mar, i també feu els estudis bàsics que li proporcionaren les dades a partir de les quals va bastir el seu discurs sobre l’Ecologia. Va publicar fins a 563 treballs entre 1943 i 2005. L’any 1957 va publicar, “La teoría de la Información en Ecologia”, que el va fer molt conegut en cercles internacionals. El 1968 es publicava “Perspectives in Ecological Theory”, un dels llibres més citats pels ecòlegs moderns. Els seus llibres de text “Ecologia”, (1974) i “Limnologia” (1983) sintetitzen el seu ampli saber dels dos temes. La seva visió de l’Ecologia es troba sintetitzada en el llibre “Our Biosphere” de 1967. RAMON MARGALEF: UN REFERENT DE PAIS MARGALEF, va col·laborar sempre que se li va demanar en iniciatives de país. per exemple el primer capítol del “Natura, ús o abús? Llibre Blanc de la Gestió de la Natura als Països Catalans” o alguns capítols de la “Història Natural dels Països Catalans” o de l’enciclopèdia “Biosfera”. Gairebé mai va tenir un no per les nombroses peticions de xerrades o per fer escrits a revistes de tot tipus. Sempre amb ganes d’arribar a un lloc de trobada entre l’home i la natura. Tot i ser un pessimista sobre el futur de la humanitat (que no de la biosfera de la que deia que ja es desfaria de l’home si aquest no parava d’agredir-la) mai va negar el seu auxili a tota classe d’iniciatives que intentessin millorar la relació home-natura. QUÈ PODEU VEURE A L’ESPAI MARGALEF? En aquest espai podeu veure alguns dels objectes que el varen acompanyar durant molts anys La taula del despatx privat que tenia al seu estudi de Barcelona, La màquina d’escriure en la que teclejava els seus treballs i la nombrosa correspondència que atenia personalment, El microscopi invertit a on ell (i també la seva esposa Maria Mir, biòloga) van comptar nombroses mostres de plàncton. Algunes de les seves preparacions per identificar organismes. Altres objectes que recorden moments diferents de la seva recerca, com una ampolla Nansen (per agafar mostres al mar) que va utilitzar en les nombroses campanyes oceanogràfiques que va fer. Els principals llibres que va publicar i algunes de les seves altres publicacions. Més informació ala web: www.ub.edu/laubdivulga/margalef/. La col·lecció complerta dels treballs del Prof. Margalef i nombrosos escrits seus es troben a la Biblioteca de la Facultat de Biologia, on es poden consultar sota demanda.