Introducció al desenvolupament humà 1 u n i t a t Introducció al desenvolupament humà

El desenvolupament humà Definició És el procés de maduració que experimenta la persona en diferents etapes i aspectes de la seva vida, com ara el biològic, el social, el cognitiu, etc. Presenta les següents característiques: Continuïtat Acumulació Direccionalitat Diferenciació Organització i interacció

Teories del desenvolupament humà Teories biològiques Teoria de la maduració de Gesell El desenvolupament depèn de factors genètics o innats. Aquest procés és la maduració. Tots passem per les mateixes etapes de desenvolupament, però cada un a un ritme diferent. Hem de proporcionar un ambient òptim. Teoria de l’empremta de Lorenz Les relacions d’afecció entre el nen i els seus cuidadors determinaran el seu desenvolupament. Defineix l’empremta. Teories conductistes Condicionament clàssic Condicionament operant Aprenentatge social

Teories conductivistes Condicionament clàssic: Pavlov i Watson L’aprenentatge es realitza per associació de conductes. Hi apareixen: estímul neutre, estímul incondicionat, resposta incondicionada i resposta condicionada, arran d’associació a estímul condicionat. Condicionament operant: Skinner L’aprenentatge es produeix en funció de les conseqüències que tinguin les nostres conductes, repetint les que tinguin conseqüències positives. Es distingeixen quatre procediments: Reforç positiu Reforç negatiu Càstig positiu Càstig negatiu Aprenentatge social: Bandura L’aprenentatge es realitza per observació. Hi ha un model i el nen aprèn imitant les conductes del model. Aprenentatge com a resultat de la interacció del medi ambient, les conductes i les característiques del subjecte.

Aprendizaje social Teories cognitivistes t Teoria cognitivista: Piaget - El nen disposa d’una herència. - L’aprenentatge es realitza gràcies a aquesta herència i la interacció social. - Compta amb dues funcions: L’organització. L’adaptació, que comprèn l’assimilació i l’acomodació. Va establir 4 estadis: Estadi sensoriomotor (de 0 a 24 mesos). Estadi preoperacional (de 2 a 7 anys). Estadi d’operacions concretes (de 7 a 12 anys). Estadi d’operacions formals (des dels 12 anys).

Teories psicodinàmiques Teoria psicosexual de Freud Els components de la personalitat són: - L’allò. - El jo. - El superjo. Teoria psicosocial d’Erikson Va establir vuit etapes, que suposen un conflicte entre conceptes oposats que cal superar: - Confiança- desconfiança (0 a 18 mesos). - Autonomia-vergonya (18 mesos a 3 anys). - Iniciativa-culpa (3 a 6 anys). - Laboriositat-inferioritat (6 a 13 anys). - Recerca d’identitat-difusió d’identitat (13 a 21 anys). - Intimitat-aïllament (21 a 40 anys). - Generativitat-estancament (40 a 60 anys). - Integritat-desesperació (60 fins a la mort).

Teories culturals-contextuals Teoria del constructivisme social: Vygotsky El desenvolupament es realitza gràcies a la interacció social i el llenguatge. El nen pensa, expressa, comparteix i després construeix. Teoria ecològica: Bronfenbrenner

Bases biològiques del desenvolupament Transmissió de l’estímul per la neurona fins al botó. Alliberació de neurotransmissors en el botó. Estimulació de la següent neurona.

Anatomia del sistema nerviós

Encèfal Lòbul frontal Hemisferi dret Lòbul parietal Lòbul temporal Lòbul occipital Hemisferi dret Cervell Hemisferi esquerre Encèfal Mesencèfal Protuberància Bulb raquidi Tronc encefàlic Cerebel

Anatomia de l’encèfal

Medul·la espinal Tub allotjat a la columna i que s’estén des del bulb raquidi fins a L2. Les seves principals funcions són: Transmissió de l’impuls nerviós fins a l’encèfal o des d’aquest fins als músculs o les vísceres. Acte reflex.

Sistema nerviós autònom - Sistema no regulat pel control voluntari. - Format per nervis que actuen sobre músculs llisos i cardíacs. Es divideix en simpàtic i parasimpàtic. L’acció d’aquestes branques és oposada.