]T2. LES BASES FISIOLÒGIQUES DE LA PERSONALITAT

Presentación del tema: "]T2. LES BASES FISIOLÒGIQUES DE LA PERSONALITAT"— Transcripción de la presentación:

1 ]T2. LES BASES FISIOLÒGIQUES DE LA PERSONALITAT
Les persones som un organisme unitari. La conducta psíquica o mental de les persones té un fonament fisiològic. Els sistemes que vetllen pel funcionament harmònic de la nostra conducta són : El sistema nerviós central (SNC) i el Sistema nerviós perifèric o vegetatiu (SNP).

2 2.1 EL SISTEMA NERVIÓS CENTRAL
Consta de l’encèfal i la medul·la espinal. L’encèfal està format pel cervell, el cerebel i el tronc de l’encèfal.

3 2.1.1 Algunes característiques de l’encèfal
El cervell és l’òrgan més important de tot el cos humà. Ocupa el 80% de l’encèfal i està protegit pel crani i el líquid cefaloraquidi. Pesa una mica més d’un quilogram.

4 2.1.1 Algunes característiques de l’encèfal
El cervell és molt rugós i les agrupacions de neurones reben el nom de circumvolucions. El cervell el podem dividir en dues meitats anomenades hemisferi dret i hemisferi esquerre. La part del cervell que controla les funcions anomenades superiors, és l’escoça cerebral o còrtex.

5 2.1.1 Algunes característiques de l’encèfal
EL CERVELL: Les seves parts Al lòbul frontal hi ha l’àrea motora que controla els moviments voluntaris del cos. -Al lòbul parietal es troba l’escorça sensorial que rep i identifica les sensacions dels dits i llavis. -Al lòbul temporal es processa tot el que està relacional amb l’oïda. - Al lòbul occipital les qüestions relacionades amb la visió i la interpretació d’imatges. - un 2% del cervell està format pel diencèfal on hi ha el tàlem i l’hipotàlem

6 2.1.1 Algunes característiques de l’encèfal
El diencèfal: Està compost de diverses estructures, les més importants són el tàlem i l’hipotàlem. Bàsicament filtren i controlen les informacions que provenen dels sentits i les condueixen al còrtex. Les seves neurones també són responsables de controlar i percebre les emocions, l’agressivitat, el dolor, la sensació de gana, la sensació de plaer, i les funcions sexuals.

7 2.1.1 Algunes característiques de l’encèfal
Sistema límbic: xarxa de neurones que comuniquen l’escorça cerebral i l’hipotàlem. Organitza conductes al voltant de la recerca de menjar, conducta sexual, memòria immediata i sobretot és el nucli de les emocions humanes fonamentals. Formació reticular: neurones que uneixen la medul·la i el bulb raquidi. Ajuda al sistema límbic , i entre les seves funcions està la de seleccionar les informacions que han d’arribar al SNC.

8 2.1.1 Algunes característiques de l’encèfal
El tronc encefàlic: És la aprt que uneix el cervell amb la medul·la espinal. És la part de l’encèfal més primitiva i és comuna a tots els vertebrats. Controla funcions vitals. En el tronc es produeix un creuament de fibres nervioses, de tal manera que l’hemisferi dret del cervell controla la part esquerra del cos i a l’inrevés.

9 2.1.1 Algundes característiques de l’encèfal
El cerebel: Està situat sobre el tronc encefàlic. Les seves funcions són: la coordinació motora, l’equilibri muscular i sobretot el control dels moviments apresos. Té un paper notable en la memòria i l’aprenentatge.

10 2.1.2 Algunes característiques de la medul·la
La medul·la espinal: Està situada al llarg de tota la columna, a l’interior. Va des del tronc encefàlic fins a la primera vèrtebra lumbar. Es tracta d’un feix de neurones que uneixen tots els impulsos dels músculs del cos amb l’encèfal. Controla tots els moviments perquè dóna ordres a la musculatura i rep també sensacions de l’exterior. Té autonomia en els actes reflexos.

11 2.2 EL SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC

12 2.2.1 El Sistema Nerviós Somàtic
Proporciona al SNC informació sensorial sobre l’estat muscular i l’ambient extern de l’organisme. Envia missatges del cervell cap els òrgans sensorials i els músculs esquelètics. Controla les activitats voluntàries.

13 2.2.2 El Sistema Nerviós Autònom
Transporta la informació des de i cap als òrgans i glàndules internes del cos. L’acció del SN autònom NO és dirigida conscientment. Inclou des de les neurones motores que controlen la musculatura llisa dels òrgans interns, els músculs cardíacs que controlen el cor, fins a la major part dels canvis fisiològics que acompanyen els estats emocionals.

14 2.2.2 El sistema nerviós autònom
El SN autònom està compost pel SN simpàtic i parasimpàtic Els seus efectes són completament oposats. SN Simpàtic: regeix la reacció de lluita o fugida. SN Parasimpàtic: Inhibeix o redueix l’acció dels òrgans, és el responsable del repòs i del manteniment del cos.

15 2.2.2.1 El sistema nerviós simpàtic
Té com a funció l’equilibri general del cos i el prepara davant d’una situació d’emergència. Augmenta la pressió sanguínia, la respiració, envia aliments als teixits. Subministra energia per afrontar aquesta situació. També actua si el cos té una gran activitat.

16 2.2.2.2 El sistema parasimpàtic
El sistema parasimpàtic fa la funció contraria, recupera el cos després d’una gran activitat. Habitualment el simpàtic i el parasimpàtic actuen de forma coordinada per aconseguir un equilibri. També actuen sempre d’acord amb el sistema nerviós central.

17 2.2 El SISTEMA ENDOCRÍ - Està constituït per un conjunt de glàndules que segreguen unes substàncies anomenades hormones.

18 2.2 Algunes característiques del sistema endocrí.
Regula la química del cos. Està constituït per òrgans anomenats glàndules endocrines, situades per tot el cos. Les glàndules endocrines produeixen hormones (missatgers químics)que van directament al flux sanguini i aquest les transporta a altres teixits del cos. El conjunt de glàndules del sistema està regulat per una glàndula central, la hipòfisi, situada a la base del crani i connectada amb l’hipotàlem.

19 2.2 Algunes característiques del sistema endocrí
Les funcions bàsiques del sistema endocrí són: Controlar el metabolisme general del cos. El creixement. La reproducció sexual.

20 2.2 Algunes característiques del sistema endocrí
Algunes de les glàndules són: Glàndula pituïtària: situada a la base del cervell, és la glàndula rectora del sistema endocrí. Està connectada a l’hipotàlem, el qual la controla. Produeix l’hormona del creixement, la H luteïnitzant que estimula la maduració dels òvuls en les femelles i provoca la secreció de testosterona en els mascles, i la H fol·licle estimulant que estimula els fol·licles dels ovaris en les femelles i la maduració de l’esperma en els mascles.

21 2.2 Algunes característiques del sistema endocrí
Les gònades ,produeixen les hormones sexuals. Els ovaris produeixen estrogen i progesterona, i controles l’ovulació, l’embaràs i el cicle menstrual. Els testicles produeixen testosterona que estimula la producció d’esperma. Les gònades també regulen les característiques sexuals secundàries.

22 2.2 Algunes característiques del sistema endocrí
La glàndula tiroïdial, situada als costats de la gola, produeix tiroxina, una hormona que origina el ritme metabòlic al qual el cos transforma l’aliment en energia. Les glàndules paratiroïdials, produeixen l’hormona paratiroidial (PTH), que regula els nivells de calci de la sang, i és important pel funcionament dels nervis i músculs.

23 2.2 Algunes característiques del sistema endocrí
Les glàndules suprarrenals, situades a sobre dels ronyons, produeixen adrenalina i noradrenalina i tenen un paper important com a resposta a l’estrès. El pàncrees, situat darrere l'estomac, controla el nivell de sucre a la sang i secreta dues hormones: la insulina i el glucagó.