La descarga está en progreso. Por favor, espere

La descarga está en progreso. Por favor, espere

PER MARTINA GIL FERRER I EDUARD ARGENTE TALENS

Presentaciones similares


Presentación del tema: "PER MARTINA GIL FERRER I EDUARD ARGENTE TALENS"— Transcripción de la presentación:

1 PER MARTINA GIL FERRER I EDUARD ARGENTE TALENS
EL SISTEMA NERVIÓS PER MARTINA GIL FERRER I EDUARD ARGENTE TALENS

2 ÍNDEX COM ÉS EL NOSTRE SISTEMA NERVIÓS? EL SISTEMA NERVIÓS CENTRAL
EL CERVELL EL CEREBEL EL TRONC ENCEFÀLIC LA MÈDUL·LA ESPINAL EL SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC: ELS NERVIS ALGUNES ENFERMETATS PARKINSON ALZHEIMER DEGENERACIÓ DE WILSON EPILÈPSIA AUTORS

3 COM ÉS EL NOSTRE SISTEMA NERVIÓS
El nostre sistema nerviós és una xarxa de neurones en que es distingueixen dues parts: El sistema nerviós central El sistema nerviós perifèric NEURONES SISTEMA NERVIÓS

4 EL SISTEMA NERVIÓS CENTRAL
Es compon de dos òrgans: l’encèfal i la medul·la espinal. L’encèfal: Cervell Cerebel Tronc encefàlic SISTEMA NERVIÓS

5 EL CERVELL Interpreta informació dels òrgans dels sentits i controla el llenguatge, la memòria, el pensament.... Elabora ordres perquè els efectors realitzen respostes voluntàries, és a dir, respostes que duem a terme pensant, exemple: prendre la decisió de menjar, caminar... CERVELL

6 EL CEREBEL Aquest controla els nostres moviments i fa que mantinguem l’equilibri, per exemple: quan caminem, correm, o saltem el cerebel evita que caiguem. CEREBEL

7 EL TRONC ENCEFÀLIC Controla els moviments bàsics per a mantindre’ns amb vida. Uns moviments que realitzem automaticament encara que estem dormint, per exemple: la respiració i els batecs del cor. TRONC ENCEFÀLIC

8 LA MÈDUL·LA ESPINAL Està protegida per la columna vertebral.
Condueix senyals de l’encèfal al cos. Elabora ordres per tal que els efectors realitzen respostes involuntàries o reflexes que ens permeten reaccionar de manera ràpida i sense pensar, per exemple: quan la mà toca una cosa calenta. LA MÈDUL·LA ESPINAL

9 EL SISTEMA NERVIOS PERIFÈRIC: ELS NERVIS
Aquest està format per nervis. Els nervis són una espècie de cables que conecten els òrgans dels sentits amb el sistema nerviós central i aquest amb els efectors( per exemple, els músculs). ELS NERVIS

10 ALGUNES ENFERMETATS Parkinson Alzheimer Degeneració de Wilson
Epilèpsia

11 PARKINSON La malaltia de Parkinson és una malaltia neurodegenerativa d'origen desconegut que fou descrita pel metge anglès James Parkinson l'any Sol aparèixer en persones d'edat avançada. Produeix una alteració progressiva de l'àrea del cervell anomenada substància negra provocant una disminució de la dopamina. PARKINSON

12 ALZHEIMER La malaltia d'Alzheimer, o simplement alzheimer, és la demència més comuna. És incurable, degenerativa i terminal. Va ser descrita per primer cop pel psiquiatre i neuròleg alemany Alois Alzheimer durant l'any 1906, per la qual cosa se li va donar el seu nom. En general es diagnostica en persones majors de 65 anys,[1] malgrat que hi ha casos d'aparició precoç, els quals, tot i que amb menor prevalença, es poden donar força abans. Aproximadament, es calcula que al setembre de 2009 al món hi havia més de 35 milions de casos registrats.[2] Segons sembla, la prevalença d'aquesta malaltia podria assolir els 107 milions de persones al 2050. ALZHEIMER

13 DEGENERACIÓ DE WILSON La malaltia de Wilson o degeneració hepatolenticular és una malaltia hereditària autosòmica recessiva amb una incidència d'aproximadament 1 nou cas per cada persones en la majoria de zones del planeta, i amb una preponderància en la població masculina. Es caracteritza per una acumulació de coure en els teixits, que es manifesta amb símptomes neurològics i hepatopaties. La taxa estimada de portadors heterozigòtics és d'aproximadament 1 sobre 100, que significa que 1 de cada 100 persones són portadors asimptomàtics d'aquesta mutació. DEGENERACIÓ DE WILSON

14 EPILÈPSIA L'epilèpsia és una síndrome cerebral crònica de causes diverses, caracteritzada per crisis recurrents degudes a una descàrrega excessiva d'impulsos nerviosos per les neurones cerebrals, associades eventualment amb diverses manifestacions clíniques i para-clíniques. Les crisis poden ser convulsives o no convulsives. No totes les persones que pateixen una crisi epilèptica es diagnostiquen d'epilèpsia. Es consideren epilèptics quan pateixen almenys dos atacs, els quals no sempre són associats als tremolors motors d'una convulsió. EPILÈPSIA

15 DOCUMENTACIÓ WIKIPEDIA SLIDESHARE GOOGLE IMÀGENS FULL DE DOCUMENTACIÓ

16  AUTORS MARTINA GIL FERRER  EDUARD ARGENTE TALENS 
DEDICAT A LES MEUES FALLERES:


Descargar ppt "PER MARTINA GIL FERRER I EDUARD ARGENTE TALENS"

Presentaciones similares


Anuncios Google