CORROSIÓ DEL FERRO Treball el·laborat per Mar Talens Martín Borregón i Joan Feliu Espejo Curs 2016-2017 Química, 2n de batxiller

QUè éS LA CORROSIÓ? La corrosió és una reacció química en la que intervenen tres factors: La peça manufacturada (ferro, alumini, coure, zinc…) L’ambient (l’oxigen de l’aire) L’aigua Es tracta de la tendència general que tenen els metalls d’adoptar la seva forma més estable o de menor energia interna.

Corrosió vs oxidació. Oxidació: Procés mitjançant el qual un material A (reductor) perd electrons quan entra en contacte amb un altre material B (oxidant), que els guanya. Llavors, es generen dos materials amb diferents càrregues elèctriques que formen un tercer material C. Per exemple, el ferro, es un material reductor, i l’oxigen, es un material oxidant. Per tant, quan entren en contacte (juntament, amb l’aigua, que potencia l’efecte oxidant de l’oxigen), el ferro per electrons i els cedeix a l’oxigen, provocant que tengui càrregues oposades i s’atreguin com un electroiman, forman l’òxid de ferro que es desprèn de la capa de ferro pur.

Corrosió: És el deteriorament d’un material degut a un atac electroquímic. Un dels tipus més comuns de corrosió per oxidació, és a dir, quan s’efectua el procés d’oxidació, el ferro es deteriora formant-se òxid de ferro que es despren de la capa de ferro pur.

Processos de corrosió. La corrosió es pot dur a terme segons diferents processos: Corrosió química: un material es dissol en un líquid corrosiu Corrosió electroquímica: es produeix mitjançant la transferència d’electrons Corrosió bioquímica: els metalls són atacats per bactèries. Corrosió acompanyada d’erosió: el moviment d’un agent corrosiu sobre un metall, accelera el seu efecte destructiu, a causa del desgast mecànic.

TIPUS DE CORROSIÓ Corrosió uniforme: la corrosió química o electroquímica actua uniformement sobre el metall. Corrosió galvànica: el metall es corroeix quan està en contacte elèctric amb un altre tipus de metall més noble en un medi humit. Corrosió per picadura: es produeixen forats per l’acció d’elements químics. Corrosió intergranular: es produeix entre els límits dels grànuls. Corrosió per esforç: es refereix a les tensions internes després d’una deformació en fred.

LA CORROSIÓ DEL FERRO. La corrosió del ferro és el seu deteriorament per l’acció del medi ambient. És un fenomen electroquímic que consisteix en l’oxidació del ferro, en contacte amb l’oxigen i la humitat, per formar un òxid metàl·lic. A diferencia del níquel i el coure, no pot formar una capa protectora que s’oxida i protegeix la resta del metall; per tant el producte de la corrosió del ferro és un òxid hidratat, conegut com a rovell.

Reaccions químiques que es produeixen: ÀNODE: Fe → Fe2+ + 2 e- CÀTODE: O2 + H2O + 4e- → 4OH- REACCIÓ GLOBAL: 2Fe + O2 + H2O → 4OH- + 2Fe2+ Els ions de Fe2+ i oh- es difonen cap a la mateixa zona, a través de la pel·lícula d’aigua que recobreix el ferro, i es combinen per formar un òxid hidratat de Fe(II), que s’oxida amb l’oxigen i forma el rovell.

Procediments per per prevenir l’oxidació Degut que l’oxidació del material suposa una gran despesa econòmica, s’han desenvolupat diferents procediments per prevenir l’oxidació. Formació d’aliatges amb crom i níquel, resistents a l’oxidació. Utilització de pintures per revestir el ferro d’una capa protectora que evita el seu contacte amb l’oxigen atmosfèric i la humitat. Galvanitzat: recobrir el ferro amb una capa de zinc, més oxidable, que s’oxida primer evitant l’oxidació del ferro. Protecció catòdica: es connecta el ferro amb un altre metall més oxidable. El ferro actua de càtode i l’altre metall, d’ànode, que es on es produeix la corrosió.

El color característic de l’estatua de la llibertat no és pintura El color característic de l’estatua de la llibertat no és pintura. Està recoberta per una capa d’òxid de cobre, que protegeix la resta de l’estructura de l’oxidació.

FIN