SESSIÓ CLÍNICA

David Sexe: Noi Edat: 17 anys 8 mesos 1ª V: Gener-03 M.C: TOC Temps d’evolució: Des dels 15 anys

SIMPTOMATOLOGIA (16a.) No poder parar de pensar. Cops forts al cap per treure’s els pensaments. Odi a l’escola. No poder tocar la roba de l’escola. No poder parlar de l’escola. Evitar als companys i seguir-los passant el pensament a la seva amiga (pensament positiu).

Molta dutxa, sabó i colònia, per descontaminar-se de l’escola. Escopir-se les mans per desinfectar-se de l’escola. Fer deures sense tocar llibres ni llapis. Tocar i apagar llums i aixetes. Rituals de repetició de paraules.

Tristesa, apatia, irritabilitat. Idees de mort. Tr. del son. No tics. No tr. d’aprenentatge ni interrelacional. No antecedents personals ni familiars. Pare 63a., mare 49a., germà 20a. (electrònica)

Proves neurofisiològiques: TAC, SPET i EEG normals. Estudi psicològic:

Diagnòstic: TOC Tractament psicofarmacològic durant 1 any 7 mesos. Actualment prenia: Besitran 250mg./dia. Anafranil 150mg./dia. Tranxilium 30mg./dia. Neurontin 1200mg./dia.

Evolució Milloria obsessions i compulsions. No tristesa, no apatia. Augment important de l’agressivitat i la irritabilitat. Descens del rendiment d’aprenentatges (tot i el canvi d’escola). Idees de mort

Obsessions i compulsions actuals: No poder parar de pensar (menys). Cops forts al cap (menys). Escopir. No veure res de BCN ni futbol a la TV (li recorda l’altra escola). Seguir antics companys (menys). Rituals que inclouen als pares. Quedar-se quiet i parlar sol.

Altra simptomatologia: Se sent rar, no és ell, està desorientat. Sensació de controlar les persones. Sent sorolls que no sap d’on venen. Autoagressions. Sensació de tornar-se boig. Intolerància frustració.

Síndrome serotoninèrgica És la síndrome clínica que resulta de la excessiva estimulació dels receptors serotoninèrgics centrals i perifèrics. Es caracteritza per canvis en l’estat mental i en les funcions motores i autonòmiques. Resulta d’una interacció medicamentosa on dos o més agents serotoninèrgics són administrats en combinació o presos en sobredosi.

L' inici del quadre clínic pot variar d’hores a dies després de l’exposició a l’agent(s) causant. La combinació de símptomes i signes és extremadament variable en cada cas. Canvis en l’estat mental inclouen ansietat, agitació, confusió, inquietud, hipomania, al·lucinacions, coma.

El tractament consisteix en discontinuar l’agent(s) implicat i administrar mesures simptomàtiques i de suport fins que es resolen els símptomes. És de severitat i durada variable. Freqüentment és lleu i autolimitat un cop es retiren els agents precipitants.

Descens i canvi psicofarmacològic lent i progressiu fins a: Besitran 200mg./dia. Zeldox 10mg./dia. Trankimazin 1mg. sublingual (si cal): 1 mes. Tècniques Cognitiu-Conductuals.

Evolució Des de set.-03 (18 a. 4 m.) milloria important. Actualment (19a. 7m.): Està estable i bé. Controla les obsessions i compulsions (són ximpleries). Repeteix 2n btx. en una acadèmia. Te xicota amb relacions sexuals satisfactòries. No auto ni heteroagressivitat, ni irritabilitat.

No Tècniques Cognitiu-Conductuals. Tractament psicofarmacològic actual: Besitran 150mg./dia i Zeldox 10mg./dia. No Tècniques Cognitiu-Conductuals. Moltes gràcies