Sant Vicenç de Cardona Autor: Desconegut Cronologia: 1019-1040 Tipologia: Església Materials: Pedra Localització: Cardona, Bages Les primeres informacions daten de l’any 980, quan es té constància que diversos clergues vivien en comunitat. El 1019, el vescomte Bermon d’Osona i Cardona –probablement assessorat per l’abat Oliba-, que dirigia i seguia les construccions i les reformes dels models arquitectònics llobards, va reactivar aquesta comunitat. L’any 1029, el mateix vescomte Bermon va subvencionar les obres de l’actual eglésia de Sant Vocenç de Cardona –d’arquitecte desconegut-, que va ser consagrada el 1040 pel bisbe Eriball.

Descripció formal Presenta un aspecte exterior sobri decorat als murs per parelles d’arcs cecs (bandes llombardes), separats per petits contraforts anomenats lesenes, que, a més de reforçar el pes dels arcs que sustenten les voltes, ajuden a subratllar l’alçada de l’edifici. També com a decoració, hi ha una galeria de finestres cegues que recorre la part alta de l’absis central del transsepte.

L’església té una planta basilical de tres naus – la nau central és molt més alta i més ampla que les laterals – precedides per una atri o nàrtex amb tribuna, des d’on els vescomtes presidien les cerimònies; un transsepte curt, que gairebé no sobresurt de l’amplada de les naus, i una capçalera amb tres absis i una cripta on es guardaven les relíquies. La planta

L’espai interior està distribuït de manera que a cadascun dels trams de la nau central li corresponen tres petites voltes de creueria de les naus laterals. La separació dels tres trams centrals es fa mitjançant robustos pilars cruciformes que recullen la força dels arcs torals de l’alta volta de canó i els arcs de mig punt que separen les naus.

Aprofitant que el cos central és més alt, s’obren quatre grans finestrals a cada costat dels murs laterals que, juntament amb els tres situats a la capçalera de l’absis, aporten gran lluminositat a l’interior. A això també hi contribueixen les dotze petites obertures i l’òcul que tanca el creuer, la llum de la qual procedeix indirectament dels vuit grans finestrals oberts a dalt de tot del cimbori que la cobreix.

Funció, contingut i significat Al principi, l’església va ser construïda per servir com a edifici al culte cristià. A la darreria del segle XI, la petita comunitat es va convertir en una canònica augustiana formada per un abat, dotze canonges i alguns sacerdots, la vida monàstica dels quals va continuar sense gaires problemes fins el 1592, quan l'església es va secularitzar. Llavors es va convertir en una col·legiata secular, però l’església de Sant Vicenç va continuar exercint la funció de culte. Finalment, el 1794, a causa de la seva situació estratègica, tant la col·legiata com el temple van ser convertits en una caserna militar. Entorn i integració urbanística Les dimensions majestuoses a l’església no van ser pensades a escala humana, aspecte que juntament amb la seva situació privilegiada a dalt d’un turó confereixen al temple un sentit clar de domini territorial. Malgrat que ressalta considerablement, el temple queda totalment integrat en l’entorn, perquè la pedra amb la qual es va construir va ser treta dels voltants.

Models i influències Sant Vicenç de Cardona és un dels edificis més representatius de l’estil llombard -també anomenat primer romànic-, que va penetrar a Catalunya durant el primer quart del segle XI, i que té com a característica constructiva principal les galeries d’arcs cecs. Malgrat que des d’un punt de vista constructiu el temple no aporta grans novetats, la disposició de l’espai i les voltes atrevides que el sustenten fan d’aquesta església un dels punts culminants del romànic del segle XI, juntament amb els monestirs de Cuixà i de Ripoll i les esglésies de Santa Maria i Sant Climent de Taüll, a la vall de Boi. Extret de: TRIADÓ, J.R. Història de l’ Art Ed. Vicenç Vives, 2009