La Columna Trajana.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
Advertisements

ELS LLENGUATGES VISUALS
L’ÈPOCA DE L’IMPERIALISME
FILOSOFIA ANTIGA ELS SOFISTES I SÒCRATES
HISTÒRIA DE LA LLENGUA Cristina J. Calabuig Curs
LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL
La Gran Guerra El cinema i la La Gran Il·lusió, 1927
ESTRUCTURA D’UNA CIUTAT ROMANA
L'EDAT MODERNA.
LA MAISON CARRÉE. NIMES.
L’ÈPOCA DE L’IMPERIALISME
BAUHAUS, una escola d’art
EL DINER, ELS BANCS I LA POLÍTICA MONETÀRIA
Scala era el nom que els romans donaven a una platja propera a Empúries.
L’August de Prima Porta
ART ROMÀ L’ ESCULTURA.
A CATALUNYA EL S ROMANS Montse Alsius.
L'ART GREC.
Implantació del protocol Inserqual en la fase d’acollida
Oda a Guynemer ADRIÀ VELASCO SAURA.
EL PROFETA Pablo Gargallo Escultura segle XX.
Presentació de la base de dades
L’art a la Grècia clàssica
Tècniques de representació gràfica
EXCURSIÓ A L’HORTA D’ALBORAIA I MELIANA
INDEX .Classes socials .Família .Educació jocs i joguines
Religió i els déus romans
MONESTIR DE PEDRALBES El Monestir de Pedralbes és un dels edificis més valuosos del gòtic català, que conserva el claustre gòtic considerat el més gran.
TEMA 3 GRÈCIA.
ELS ANELLS DE SATURN.
ART GREC.
I ARA, QUÈ PUC FER?.
ESCULTURA ROMANA.
AGULLENT Adela Espí Soler.
1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement
Guillermo Martí Nomdedeu
La seu vella La seu vella és una catedral romànica d’estil gòtic situada dalt d’un turó de Lleida que porta el mateix nom que la catedral. Es va començar.
LA REVOLUCIÓ RUSSA I L’URSS ( )
LA MAISON CARRÉE NIMES MERCÈ BIGORRA IES. MOIANÈS.
ELS PRIMERS FREDS Miquel Blay
MIREMMATEMÀTIQUES Lleida 24 d’octubre de 2009.

ARQUITECTURA CIVIL (i II)
SORTIM A EXPLICAR MITES
MONESTIR DE SANT PERE DE RODES
NOVETATS ESPAI MARGALEF
Dûna Petit i Júlia Cacho
Sant Bartomeu Classe de cinquè i sisè CEIP La Valldan.
MUTACIÓ Eduardo Chillida Escultura segle XX.
La gestió per processos
PREPARACIÓ PROVES D’ACCÉS A GRAU MITJÀ 2017
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ.
Gèneres Musicals.
Potser la seva vestimenta deia el que la seva ànima volia reflectir
-FIGURA SEGONA SETMANA: JOSEP I MARIA DIMECRES 9 -FIGURA SEGONA SETMANA: JOSEP I MARIA SOMRIU, JA QUEDA POC PER CELEBRAR EL NAIXEMENT DE NEN JESÚS.
MP06 ANÀLISI ESTÈTICA CFGM ESTÈTICA I BELLESA
Comèdia: Plaute i Terenci
Distribucions importants en Inferència estadística
Treball de Recerca de Batxillerat
Ciències socials, geografia i història Primer curs
Tema 2. Representació de la Terra
La narrativa de la postguerra
Cavall de Troia Marta Poveda 4rtB 6 juny de 2013.
Consum per substàncies per any (últim mes)
Proposta 8.
La Ratlla Verda Dídac Prat Galí 3r ESO C.
COM NEIX UN PARADIGMA?.
ART MODERN.
La lírica.
Constantí: el primer emperador de la Roma Cristiana
Transcripción de la presentación:

La Columna Trajana

ESQUEMA Context històric Anàlisi formal Documentació Descripció Relleus Estil Iconografia, significat i funció

Context històric Es tracta d’una obra romana, pertanyent a l’etapa de l’Alt Imperi (segles I aC-III dC). Imperi= Maison Carrée - Trajà fou un general i emperador romà del 98 al 114.Era governador de Germània quan va ser associat pel vell Nerva l'any 97.Mort Nerva (gener del 98), el Senat va confirmar la designació de Trajà. Pertanyia aquest a una família senatorial de la província Bètica el seu pare va ser un general senatorial que va governar Síria i Àsia, i va ser fet patrici per Vespasià. Amb Trajà l'Imperi Romà va arribar al seu apogeu. El nou emperador va confiar el govern al Senat i es va reservar únicament la direcció dels assumptes militars, que va desenvolupar bàsicament a Germània i al Danubi. Després de la conquesta de la Dàcia i per assegurar la seva possessió per a l'Imperi, va reclutar milers de colons en totes les províncies, i els va establir en la nova província.

Documentació · Nom: Columna de Trajà · Autor: Apol·lodor de Damasc · Cronologia: 107-113 dC. · Estil: Romà imperial · Material: Marbre. · Tècnica: Talla · Forma: Mig relleu · Cromatisme: polícroma · Lloc original: Fòrum de Trajà. Roma

Descripció ·        És una columna d’ordre dòric decorada fins dalt amb relleus històrics. Se sosté sobre una base i està coronada per un capitell. Té, en la part inferior, una cel·la on es guarden les cendres de l’emperador Trajà, damunt la qual neix una escala de cargol que condueix a la part més alta de la columna, on dominava l’estàtua en bronze de l’emperador. Com si fos un papir desenrotllat, una faixa contínua en espiral representa successivament les dues campanyes militars de Trajà organitzades l’any 101 i 105 contra els dacis. Les tècniques bèl·liques i la vida quotidiana als campaments estan tractats com un veritable document gràfic amb un sorprenent naturalisme. L’emperador figura representat més de seixanta vegades en unes escenes que se succeeixen en orde cronològic. Les imatges aporten una narració clara, plena de detalls, tant geogràfics com històrics, i plasmen la il·lusió de profunditat espacial amb la utilització de fons arquitectònics i simultanejant diversos punts de vista.

Relleus ·        Constitueixen una banda continua de més de 200 metres de longitud i d’un metre, aproximadament, d’ample. Són baixosrelleus en els que la veritat “conceptual” s’imposa sobre la veritat “visual”. Aquest enfoc conceptual dels relleus permet a l’artista mostrar de forma clara accions complexes per mitjà d’un cert grau d’esquematització. L’intermedi entre les dues campanyes es marca en la Columna amb la figura de la Victòria inscrivint el triomf de Trajà en un escut (Afrodita de Càpua). Els relleus eren policromats, encara que actualment n’han perdut tota traça.

Estil ·        Es tracta d’una obra escultòrica romana, que pertany al període conegut com l’Alt Imperi (segles I aC-III dC). L’escultura romana es caracteritza pel seu caràcter realista i pel gust per la narrativa i la història. El realisme es reflectirà en el retrat i el gust per la narrativa i la història en el relleu històric, les dues tipologies principals de l’escultura romana. La Columna Trajana és una bona mostra de la segona d’aquestes tipologies, que es caracteritza per l’elevat grau de realisme i la profunditat i la narrativitat contínua.

Els relleus de la Columna Trajana són considerats els millors exemplars de l’escultura romana de caràcter realista absolutament allunyada de l’idealisme grec. A part de la seva originalitat, aquesta columna té una importància cabdal per dues raons: la primera, pel tractament plàstic de l’escultura, amb un matís impressionista, així com la composició i la representació de tipus realista i popular. La segona raó és pel plantejament de la banda helicoïdal que envolta el fust de la columna com si fos un guió cinematogràfic on les seqüències creen un sentit temporal que no s’espera en una representació espacial.

Iconografia ·        Els episodis de batalla i de guerra, així com els diferents moments de transcendència política, són utilitzats i representats amb voluntat rigorosa i detallista tant geogràfica com històrica. Claredat en l’exposició dels esdeveniments històrics, gust pel detall i creació de fons arquitectònics són els trets que caracteritzen els relleus de la Columna Trajana.

Tenia una funció commemorativa ja que va erigir-se per celebrar les victòries de l’emperador Trajà contra els dacis. Les cendres d’aquest emperador reposen als peus d’aquest monument (funció funerària). Les columnes commemoratives, com aquesta de Trajà, eren de gran alçaria, per la qual cosa podien contemplar-se des de qualsevol punt. La utilització propagandística dels diversos episodis, és a dir, les victòries i les relacions entre els romans i els bàrbars, constitueix un resum oficial de tota la política imperial. Funció

Significat A l’Imperi Romà abunden els monuments commemoratius destinats a glorificar les gestes dels emperadors, recollint una tradició procedent d’Egipte i Mesopotàmia. En aquesta columna l’emperador apareix representat més de 60 vegades en unes escenes que se succeeixen en ordre cronològic. El conjunt adopta així el caràcter de crònica, cosa que respon al temperament pràctic i realista dels romans, que mai no s’interessaren tant com els grecs en els mites.