Xarxes complexes i economia Antonio Cabrales Universitat Pompeu Fabra http://www.econ.upf.edu/~cabrales

Són importants les xarxes? Quants de vostès han trobat feina per mitjà d’un amic/familiar/conegut? Si són “normals,” entre la meitat i dos terços dels presents. Cap motiu per avergonyir-se, doncs.

Són importants les xarxes?

Què en pensen els economistes? D’això, fins fa poc, pràcticament res. La “culpa” és dels mercats.

Per què? Arrow i Debreu: un equilibri general (amb resultat eficient) existeix en els mercats guiats per un vector de preus. Les interaccions poden ser anònimes i aleatòries.

Per què no n’hi ha prou? Perquè no totes les transaccions són així. De vegades, paguem avui i rebem demà; o a l’inrevés.

I què? De vegades hi ha transaccions en les quals es poden “agafar els diners i córrer.” Per evitar-ho, és útil que els “actors” d’aquest drama tinguin una relació duradora. Un cop les relacions són estables i no anònimes, ja hi ha una xarxa.

Xarxes socials i interaccions repetides (I) Les xarxes socials multipliquen els efectes de les interaccions repetides. Es pot fer “trampa” quan el valor de la temptació és més gran que el valor del futur de la relació (càstig). Si hi ha més d’una relació que es trenca, el càstig es multiplica.

Xarxes socials i interaccions repetides (II) Teoria? A l’edat mitjana, els comerciants magribins ja ho sabien (Greif, 1993). I les autoritats de defensa de la competència, també! (Berrnheim-Winston, 1990).

Xarxes i mercat de treball (I) L’atur està “correlacionat” en el temps i en l’espai. I com més temps hi sigui, més trigaré a sortir-ne. Aquests fets es poden explicar per transmissió d’informació en xarxa, (Calvó-Armengol i Jackson, 2004). Però no és trivial.

Xarxes i mercat de treball (II) En aquesta xarxa, l’atur de l’actor A està negativament correlacionat amb el de C. Ara veurem les probabilitats/correlacions de llarg termini amb xarxes. Els actors perden la feina un cop cada 67 setmanes, reben informació un cop cada 10, i se la queden (si estan a l’atur) o la passen als connectats.

Xarxes i mercat de treball (III) Prob. Atur A Corr. A-B Corr. A-C 13,2 8,3 4,1 6,3 2,5 1,9 5,0 2,5 2,5

Xarxes i mercat de treball (IV) El model pot explicar les observacions empíriques (dependència temporal, correlacions) generalment. També pot explicar la importància de la tipologia (ponts, distància mitjana). Per exemple: C i E passen menys temps a l’atur.

Creació de xarxes Al model anterior, xarxa exògena. Com es creen les xarxes? Xarxes “estables”: Jackson i Wolinsky, 1996. Crear si es beneficiós per als dos (donada la resta). Trencar si es beneficiós per a algú. Resultat molt general. Les xarxes eficients NO són estables.

Xarxes de coautors Pagaments: Xarxes eficients – N/2 parelles separades. Xarxes estables – Components complets intraconnectats. Si el primer té M membres i el següent K, Quan afegim un soci individualment, no tenim en compte l’efecte negatiu sobre els altres socis. En altres paraules, el que ve ha de ser tan pobre que no convé com a soci.

Altres xarxes: centre-perifèria Línies aèries. El cost depèn del nombre de connexions (bàsicament). El benefici depèn del nombre de connexions en què ofereixes el camí més curt (i altres coses). Hi ha equilibris punt a punt, i centre-perifèria. Hendricks, Piccione i Tan (1999).                                                                                                                 

Transmissió d’informació (I) Les organitzacions necessiten processar informació. El processament en paral·lel estalvia temps, cost de comunicació (Radner, 1993; Van Zandt, 1999).                                                                                                                 

Transmissió d’informació (II) La centralització fa més ràpida la comunicació, però congestiona el centre (Guimerà i d’altres, 2002).                                                                                                                 

Transmissió d’informació (III) Processament per l’actor més barat (Garicano, 2000), “management by exception.”                                                                                                                 

Altres xarxes: I + D (I) Xarxa de projectes I + D públics-privats (Owen-Smith i d’altres, 2004).                                                                                                                 

Altres xarxes: I + D (II) Creació de xarxes I + D (Pammolli-Riccaboni, 2001; Cabrales, Calvó, Zenou, 2005).                                                                                                                 

Què queda per fer? Molt en abstracte, poc en concret. Models fàcils de portar a les dades. “Resumir la tipologia.” Com passar d’aquesta figura a la xifra de PIB/atur amb el mínim d’esforç.