STABILE-MOBILE Alexander Calder Escultura segle XX

1.- Classificació Autor: Alexander Calder Cronologia: 1965 País: USA Títol: Stabile-mobile, anomenat Oshkosh. Autor: Alexander Calder Cronologia: 1965 País: USA Estil: Art cinètic

2.- Tema Plaques metàl·liques planes, pintades en blanc, penjades de barnilles, articulades de tal manera que es poden moure lliurement en qualsevol direcció. Aquestes barnilles neixen d’una base estable (D’aquesta conjunció en deriva stabile-mobile; el primer nom fou donat per Arp i el segon per Duchamp). Quan un corrent d’aire mou les barnilles, giren suaument a velocitats diverses, composant una espècie de contrapunt de moviments.

3.- Descripció de l’obra a.- Elements tècnics Material i tècnica: Plaques metàl·liques policromades i filferro. Cromatisme: Policroma.

b.- Elements formals Visió: Plurifacial Ritmes: És una estructura abstracta.L’autor va treballar la figura fins que aconseguí un acabat polit, sense relleus; d’aquesta manera es pot percebre el color pla en el policromat blanc i negre. Els coneixements d’enginyeria de Calder li van permetre dur a terme unes obres mòbils amb l’equilibri, l’harmonia i el moviment necessaris per crear moviments constants sense utilitzar el recurs del motor. Tipus de representació: Escultura exempta (o de volum rodó).

Composició: Es tracta d’una composició oberta. L’autor juga amb les línies mòbils per tractar de crear noves perspectives. Malgrat això, la base (stabile) és composta per diagonals, i l’eix principal del mòbil és una horitzontal que contrasta amb el braç, que és una diagonal. Aquest entramat de línies compositives reforça la sensació de moviment que pretén aconseguir Calder.

4.- Dependències i influències posteriors Calder va ser un dels escultors més revolucionaris del segle XX i no es pot parlar, en la seva obra, de dependències clares. Vinculat a les primeres i segones avantguardes, va desenvolupar un nou llenguatge artístic: el mobile o mòbil, unes estructures penjades d’un conjunt de filferros que s’activen amb l’aire.

Influències posteriors: L’escultura de la segona meitat del segle XX és molt rica en plantejaments, però no hi ha cap escola o moviment artístic que prengui com a model l’original obra de Calder. La influència d’aquest va ser decisiva per mostrar una visió diferent de l’escultura i descobrir que és possible entrar en contradicció amb els elements bàsics i tradicionals del llenguatge artístic. Els crítics d’art han arribat a la conclusió que, amb l’obra de Calder, el factor estàtic de l’escultura ha estat superat. Sense cap mena de dubte, les seves creacions han estat un referent de la integració de l’escultura dintre del paisatge, que aquesta transforma i envolta amb el moviment. L’estudi del buit i el ple dintre del corrent abstracte escultòric fou seguit per artistes com Chillida i la integració espacial de l’escultura, per diversos autors del moviment land art com, per exemple, Smithson.

Eduardo Chillida: Mutació. Robert Smithson: Espiral Jetty Eduardo Chillida: Mutació.

5.- Relacions amb obres similars de l’autor Les obres de Calder es carateritzen pel seu llenguatge oníric, el cromatisme, el moviment i la manca de figuració. L’autor juga amb conceptes contradictoris com fragilitat i solidesa, immobilitat i mobilitat, etc. A la Fundació Miró de Barcelona es troben dues obres de Calder: Corcovado i la Font de Mercuri.

6.- Diferències amb altres solucions coetànies Un dels elements que caracteritzen l’obra de Calder és la recerca entre el buit i el ple. Altres escultors del segle XX també ho han fet, per exemple, Eduardo Chillida, però Calder ho fa d’una forma dinàmica

7.- Relació amb l’entorn arquitectònic i urbanístic L’escultura s’integra en l’entorn perquè el moviment, que necessita un espai, és produït pels corrents d’aire.

8.- Significat i funció de l’obra en relació amb la clientela Els Stabile-mobile formen una sèrie que l’autor fa a partir de 1930. Els crítics d’art han arribat a diferents conclusions a l’hora d’interpretar l’obra de Calder. Han cregut veure-hi la recreació de sistemes planetaris, vols d’ocell, dutxes, etc. però ningú no ha sabut captar el significat profund de la seva creació. En el cas que ens ocupa hem de tenir en compte que Calder va treballar a la ciutat d’Oshkosh (Wisconsin) com a dissenyador de joguines animades i potser es va inspirar en això per donar títol a l’obra. Sartre, el filòsof francès, va escriure sobre l’obra de Calder: “Calder no suggereix res: atrapa veritables moviments vivents i els dóna forma. Els seus mòbils no signifiquen res, no ens remeten a res llevat d’ells mateixos; són, i prou. Són absoluts”.

Funció: La funció dels Stabile-mobile, que tant poden ser de mides reduïdes com monumentals, sol ser decorar espais públics o privats. Tenen, per tant, una funció netament estètica.

8.- Context històric i artístic