ÍNDEX Introducció Tipus de fusta: Fusta natural: - Procés d’obtenció

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
POLIMÈDIA I ALTRES RECURSOS PER A L’ELABORACIÓ DE MATERIALS EN LÍNIA
Advertisements

BORJA SÁNCHEZ NOGUERO JAUME UREÑA GARCÍA VICENTE FERNÁNDEZ SANZ
SEGONA AVALUACIÓ Treball i energia. Potència. Calor.
Superfícies.
Núria Batalla.
ELS MATERIALS METAL·LICS
Els materials i les seves propietats
LES MÀQUINES SIMPLES.
La Recepta de la Vida Els elements químics que constitueixen majoritàriament als éssers vius són el C , H , O i N. Altres elements hi són en quantitats.
Materials d’ús tècnic: papers i fustes
LES PLANTES I LES SEVES PARTS
ESQUEMA INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET LECTURA INICIAL RECURSOS
Tècniques de representació gràfica
Metalls, plàstics i altres materials d’ús tècnic
1 u n i t a t La comunicació.
L’Expressió escrita.
Elisabet - Abril – Rubén 6èB
TECNOLOGIA 1º D’ESO MATERIALS: LA FUSTA.
Tema 2. Els materials. La fusta..
Introducció als materials
I ARA, QUÈ PUC FER?.
Tema 5 (1ª part) Cinètica química.
Tema 10 Cinètica química.
METAL·LÚRGIA I SIDERÚRGIA
Contaminació per co2. efecte hivernacle.
Experimentam amb la ciència
LA CONTAMINACIÓ La contaminació, és la introducció d'un contaminant dins d'un ambient natural que causa inestabilitat, desordre, dany, o malestar.
1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement
LA LLUM És una forma d’energia que percebem amb el sentit de la vista
L’equilibri en les reaccions químiques
DEL TEXT INFORMATIU AL TEXT DIDÀCTIC
Les Restriccions d’accés
QUÈ FA QUE UNA PILOTA BOTI MÉS QUE UNA ALTRA?
Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya
Què hi ha a l'Univers?.
DE LA DURADA AL RITME.
La vegetació de Catalunya
8 TIPUS D'AQÜÍFERS El modelatge del relleu Biologia i geologia 3r ESO
Materials Petris Aglomerats
La matèria.
LES FIBRES TÈXTILS.
1. L’empirisme de Locke 1.1. L’origen i la constitució del coneixement
Situacions Simuladores Preferencials (SSP)
CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA
Matemàtiques 3er E.S.O..
L’orientació acadèmica i professional dels alumnes d’ESO:
EL PAISATGE I EL CLIMA.
Curs de Llenguatge Administratiu Valencià Juli Martínez Amorós
- Treballem un projecte a l’aula d’acollida -
MP06 ANÀLISI ESTÈTICA CFGM ESTÈTICA I BELLESA
Sòlids Líquids Gasos Plasma
Distribucions importants en Inferència estadística
Generació d’energia elèctrica
LA NUTRICIÓ I LA SALUT.
LA FORÇA.
La llum i el so.
Emprimacions i aparells
Jessica, Gerard, Laura P, Alex
LA NOVA SELECTIVITAT I L’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
Tema 4: Clima i Vegetació d’europa
EL QUARs.
Els receptors i els òrgans dels sentits
LA NUTRICIÓ I LA SALUT.
TEMA 2: LA MATÈRIA I ELS MATERIALS
La representació dels objectes
Màster d’Aplicacions Multimèdia
DESCRIPCIÓ DELS HORITZONS.
LA GESTIÓ AMBIENTAL Maria Mañanet i Enric Espinosa
LA TERRA.
CICLES FORMATIUS.
Transcripción de la presentación:

ÍNDEX Introducció Tipus de fusta: Fusta natural: - Procés d’obtenció - Resistència mecànica - Humitat - Càlcul del contingut d’humitat Fusta artificial: Taulers - Taulers de xapes o contraplacats - Taulers de partícules o aglomerats - Taulers de fibres - Taulers de llistons o enllistonats Xapes - Xapes naturals i xapes sintètiques Aplicacions de la fusta

INTRODUCCIÓ Què és la fusta? Material natural d’estructura complexa i heterogènia. Formada per mol·lècules de cel·lulosa reforçades per una substància polimèrica, la lignina.

INTRODUCCIÓ Quines són les seves característiques? Utilitzada des de la prehistòria Té diferents propietats depenent del tipus d’arbre i de la part del tronc que s’obtingui. Segons l’arbre del que procedeix, de fulla perenne o de fulla caduca, serà tova o dura respectivament. - Fusta tova: pi, xipre, avet, cedre, teix... - Fusta dura: roure, castanyer, faig, cirerer, freixe...

TIPUS DE FUSTA La fusta és pot dividir en dos grans grups segons el procès d’elaboració que s’agui d’aplicar: Fusta natural Fusta artificial

LA FUSTA NATURAL

FUSTA NATURAL PROCÈS D’OBTENCIÓ Tala i desbrancatge de l’arbre per obtenir fusta verda. Assecatge per tal de reduïr-ne la humitat. Serratge i ribotejat per aconseguir les dimensions i aspecte desitjats. Protecció de la fusta mitjançant revestiments externs com ara vernissos i pintures. Comercialització

FUSTA NATURAL RESISTÈNCIA MECÀNICA La resistència mecànica en la fusta depèn de la secció de la peça i de la direcció en que s’aplica l’esforç. Hi ha tres tipus d’eixos de simetria: Amb sentit longitudinal i esforços de tracció d’obté més resistència mecànica.

FUSTA NATURAL HUMITAT La fusta verda conté un grau d’humitat superior al 100% que fa que aquesta no sigui aprofitable. L’assecatge redueix la humitat al 10% o 15% i pot ser a l’aire lliure o en forns d’aire calent, els quals necessiten un any o set setmanes respectivament. Com a conseqüencia de l’assecatge, el qual produeix una contracció en al fusta, s’obté una fusta més densa i resistent.

LA FUSTA NATURAL CÀLCUL DEL CONTINGUT D’HUMITAT El contingut d’humitat es calcula amb l’expressió següent: Humitat (% en pes) = pes de la fusta humida-pes de la fusta seca·100 / pes de la fusta seca

LA FUSTA ARTIFICIAL

FUSTA ARTIFICIAL Els productes elaborats a partir de la fusta es poden presentar de dues formes diferents: Taulers de diferents tipus Xapes

TAULERS DE DIFERENTS TIPUS

FUSTA ARTIFICIAL TAULERS DE XAPES O CONTRAPLACATS - Obtenció  Encolar xapes de fusta natural amb la direcció de les vetes formant un angle de 90º. - Característiques Taulers: Resistent en totes direccions i acabat molt decoratiu. Elements resistents: Suporten molt bé els canvis de temperatura i humitat i tenen bona acústica. - Aplicacions  Realització de taulers i elements resistents per a estructures d’edificacions.

FUSTA ARTIFICIAL TAULERS DE PARTÍCULES O AGLOMERATS Obtenció  Encolar encenalls o partícules amb resines sintètiques a base de formaldehid per així aconseguir la compactació. Característiques  Densos, poc resistents i no suporten la humitat però actualment se’n construeixen de resistents a la humitat.

FUSTA ARTIFICIAL TAULERS DE FIBRES Pot ser tablex o DM. Tablex: - Obtenció  Premsar fibres de fusta humides i sense encolar. - Característiques Molta duresa i sensibilitat al canvi d’humitat i poca resistència. - Aplicacions  Fons d’armaris i calaixos DM: - Obtenció  Premsar fibres de fusta seques i encolades amb resina sintètica. Es formen làmines i es tornen a premsar en calent. - Característiques Duresa, textura fina i homogènia, permet una bona mecanització i un bon acabat.

FUSTA ARTIFICIAL TAULERS DE LLISTONS O ENLLISTONATS Obtenció  Encolar lateralment llistons de fusta tova amb resines sintètiques i revestir-los amb dues o quatre xapes de fusta dura amb la veta encreuada. Característiques  Resistència a mig camí entre el contraplacat i l’aglomerat. Solen revestir-se amb xapes decoratives per millorar-ne l’aspecte.

XAPES

FUSTA ARTIFICIAL XAPES NATURALS I SINTÈTIQUES - Obtenció  Talls tangencials del tronc amb un gruix d’entre 0.3 i 0.6mm Tall perifèric amb un gruix d’entre 1.6 i 3.2mm per a l’elaboració de contraplacats. Xapes sintètiques: - Obtenció  A partir de resines sintètiques i termoestables com ara el fenol formaldehid. - Característiques  Diferents acabats i combinació de colors i textures.

APLICACIONS DE LA FUSTA Material de construcció Decoració Elaboració d’eines

BIBLIOGRAFÍA Informació: Llibre de text de Tecnologia Industrial de 1 de Batxillerat Mc Graw Hill. Imatges: tecnologia-leire.blogspot.com quesadalsina.com www.ccenorthwall.com/img/casas_madera05.jpg http://www.recetas-cocina.com.es/imagenes/ensaladera-madera.jpg

LORENA CHESA MIRAVET