Noemí López Joan Vilà Carles Quiles Anna Canal EL FENOMEN GIFFEN Noemí López Joan Vilà Carles Quiles Anna Canal

CONTINGUT Experiment a l’aula Els Béns Giffen Equació de Slutsky & comportament Giffen Breu història. Cas de “La fam Irlandesa” Experiment al laboratori Experiment a la Xina Conclusions

1. EXPERIMENT A L’AULA Població pobre de Romania: Renda 12 € Bé inferior; ARRÓS.1 bol 1€ 300 kcal 1,6€ 300 kcal Bé de luxe; CARN. 1 bistec 4€ 300 kcal Kcal mínimes; 1800 OBJECTIU; Maximitzar utilitat que em proporciona la carn, gastant tota la renda i assolint les kcal mínimes.

CONCLUSIONS Acostar-nos a un exemple real l’arròs com a bé Giffen Observem un cas simplificat on comprem més d’un bé quan augmenta el seu preu, anant en contra de l’enfocament Marshallià clàssic.. Encara que el bé s’ha encarit, la nostra necessitat ens ha portat a augmentar el seu consum.

2. ELS BÉNS GIFFEN Funció de demanda d’un bé NO Giffen Px Funció de demanda d’un bé Giffen (py,m) donats Px X X

Un bé Giffen és un bé que posseeix una corba de demanda amb pendent positiu  Δ PREU  Δ QUANTITAT PREU  QUANTITAT Trenca la llei de la Demanda Marshalliana (relació negativa PREU-QUANTITAT)

*S'han de complir tres condicions necessàries per l’existència de conducta Giffen: 1.El bé en qüestió ha de ser un bé inferior.(*) 2.Hi ha d'haver una escassesa de béns substitutius 3.El bé ha de representar una part important del pressupost del consumidor. (*) si es compleix que el bé en qüestió ha de ser tan inferior que l'efecte renda sigui major que l'efecte substitució, llavors la llista és condició necessària i suficient.

- Efecte renda i efecte substitució El consumidor s’alimenta amb carn i patates  la seva R.P. va del punt A al B (òptim C). Si augmenta el preu de les patates, la R.P. es desplaça del punt A al D  l’augment de preu porta a comprar-ne una major quantitat. Q patates B D C E Q carn A

L’Efecte-renda és superior a l’Efecte-substitució Explicació teòrica: -En aquest exemple les patates són un bé Giffen. Quan augmenta el seu preu, el consumidor és més pobre  l’efecte renda el porta a voler comprar menys carn i més patates i l’efecte substitució el porta a voler comprar més carn i menys patates. L’Efecte-renda és superior a l’Efecte-substitució

- Bé ordinari En els casos de béns ordinaris, augmenta el preu del bé 1( el preu del bé 2 es queda igual)

- Bé Giffen Ens trobem amb un preu molt barat i un de no tant. Quan augmenta el preu, en lloc de disminuir el consum del bé 1, l’augmenta.

En l’actualitat tenim escassos exemples reals de béns Giffen. És discutit el cas de “ la fam irlandesa del segle XIX” L’elasticitat preu de la demanda dels béns Giffen és positiva.

3. EQUACIÓ DE SLUTSKY & COMPORTAMENT GIFFEN

Equació de Slutsky & Comportament Giffen Bé normal < 0 >0

Equació de Slutsky & Comportament Giffen Demanda marshalliana i demanda hicksiana (bé Normal)

Equació de Slutsky & Comportament Giffen Bé Giffen

Equació de Slutsky & Comportament Giffen Demanda marshalliana i demanda hicksiana (bé Giffen)

Si Px creix: ES  <0 Si >0  bé x és GIFFEN ER  <0 A través de l’equació de Slutsky podem saber si un bé és Giffen o no: Si Px creix: ES  <0 ER  <0 Si >0  bé x és GIFFEN

5. EXPERIMENT AL LABORATORI L’any 1991 els economistes Battalio, Kagel & Kogut fent ús de l’economia experimental van idear un experiment on poguessin trobar conductes Giffen donada la dificultat de trobar casos reals com a conseqüència de les exigents condicions que tenen aquest tipus de béns.

EXPERIMENT: OBJECTIU; demostrar que l’aigua de quinina era un bé Giffen per a les rates. Individus: 6 rates dins una caixa de Skinner durant 3 hores. Bé de luxe; Cervesa de blat de moro Bé inferior; Aigua de quinina

Preu; AIGUA<CERVESA Preu venia donat amb la quantitat de líquid que obtenien amb cada pressió. Renta; número de pressions a les quals tenien accés.

L’experiment consistia en posar les rates en una caixa de Skinner durant 3 hores. La caixa tenia dos dispensadors de líquid que s’accionaven amb una palanca. Primerament, es volia demostrar que l’aigua era un bé inferior pera les rates. En aquesta primera prova se’ls hi canviava la renta y s'observava si es consumia més o menys quantitat del bé respecte la primera elecció.

4 de les 6 rates van revelar que l’aigua era un bé inferior 4 de les 6 rates van revelar que l’aigua era un bé inferior.( Bé inferior; respon de forma oposada als efectes renta; en augmentar l'ingrés d'un individu aquest compra menor quantitat del bé)

Ara l’experiment s'enfocava amb el comportament d’aquestes 4 rates Ara l’experiment s'enfocava amb el comportament d’aquestes 4 rates. El següent pas va ser canviar el preu de l’aigua de quinina per veure si existia una relació entre preu i quantitat demandada. Tres de les quatre rates van seguir una conducta Giffen.

Posteriorment aquests tres economistes van estudiar les conductes de cada rata; com canviaven les quantitats demandades a cada preu i a cada canvi d’ingrés. A través d’un treball economètric van definir les funcions de demanda de les rates i els termes de la funció de Slustky.

Les conductes de les rates van ser diferents, per a algunes l’aigua era un bé fortament inferior mentre que per altres la relació entre preu i quantitat era indirecta. Les rates van ser inconstants en les seves decisions.

Considerant que totes elles estaven sota les mateixes condicions Battalio, Kagel & Kogut van arribar a la següent conclusió: La conducta Giffen depèn de les preferències de cada individu, però no de les característiques del propi bé.

“Giffen Behaviour: Theory and Evidence” 6. EXPERIMENT A XINA “Giffen Behaviour: Theory and Evidence” Jensen, Robert & Miller, Nolan (2007) Harvard University

Model de conducta Giffen: Característica - preferència Giffen Behaviour: Theory and Evidence (cf w, tf w) (cb w/pb, tb w/pb) pb augmenta pf = 1 i pb < 1

Giffen Behaviour: Theory and Evidence

Gansu

Hunan

CONDICIONS Un bé “molt” inferior Que suposi una gran part del total del pressupost Gansu  Hunan  (Derivats farina fets a casa) Famílies ni massa pobres ni massa riques ISCS  Initial staple calorie share Marc d’interès: Màxim 80 %

Modificació exògena del preu Via subsidis  Vals amb reducció d’aprox. D’un 20% preu Pocs substituts del bé bàsic Hunan  gairebé cap Gansu  Bé trobat en una sola forma

PROCÉS Mostra: 1300 famílies amb dietes simples  3661 persones Carn i aliments bàsics Segregació de la mostra en 4 grups: 1 control 3 tractament (amb subsidi) Subsidis  Juny - Octubre 3 recollides dades: Abril: sense subsidi (punt de partida) Setembre: amb subsidi (baixa preu) Desembre: sense subsidi (puja preu)

Poques llars  No afectar preu mercat Vals: Els no utilitzats es perdrien No intercanviables per diners ni altres aliments Qui no complia les normes exclòs del programa Mostra famílies Xines per sota límit de pobresa BANC MUNDIAL  1 $ persona/dia

Fideus, tallarines,...  comprats fets RESULTAT GANSU  poca evidència comportament Giffen 3 Condicions crítiques: Un bé “molt” inferior Que suposi una gran part del total del pressupost Famílies ni massa pobres ni massa riques ISCS > 85 %  Carn 1 % Modificació exògena del preu Pocs substituts del bé bàsic  vegetals Bé trobat en una sola forma Fideus, tallarines,...  comprats fets

HUNAN ¡NO GIFFEN!  SI GIFFEN!  SI GIFFEN! 

7. CONCLUSIONS Primera evidència empírica rigorosa comportament Giffen Ironia: comportament Giffen en els aliments més consumits en la nació més populosa del món!! Exemples trobats en un marc tipus “Irlanda S. XIX” Món actual  GRAN DIFICULTAT de trobar el comportament GIFFEN Nous focus d’estudi (Sud - Amèrica)