Glòria Bordons Universitat de Barcelona

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
COMPETÈNCIA COMUNICATIVA
Advertisements

CARLOS ALBERTO SANCHIS BARRAGÁN CURS
PROYECTO “Llengües, cos i cura, d'un mateix i dels altres”
UNA TARDA QUALSEVOL D’UN DIA QUALSEVOL
Elaboració d’un mapa temàtic
Música d’ Advent A. Pärt Déu és amb nosaltres QUARTA SETMANA D’ADVENT.
“ESCOLTA’M” La vinculació del tutor/a com a factor protector i alhora creador de resiliència en els infants de risc d’exclusió social.
Cercar el sentit de la vida, de les coses i de la mort és com una necessitat primària. Fins quan, Senyor, seguireu oblidant-me? Fins quan m’amagareu la.
Quina és la fórmula de la felicitat que ens dóna la paraula de Déu?
Fórmules per a ser feliç
APRENENTATGE MULTINIVELL
L’ÚS DE LES LLIBRETES A LES SESSIONS DE FILOSOFIA 3/18
TAP PC(g) - TARDOR Construir sobre el construït Assignatures: Composició i Projectes Professors: Enric Granell, Xavier Perxas   OBJECTIUS.
Ens alimentam amb el cos i la sang del Senyor
PETITS REPORTERS Títol.
APRENENT JUNTS.
Recordem què vol dir ser adolescent
PROJECTE: AUTOR/A I L.LUSTRADOR/A A L’AULA
OPCIONS METODOLÒQIQUES
Autor: Samuel Lozano Alcodori
@sebastiani64.
Senyor, ensenya’m a ser feliç i a donar pau!
Qui som? Escola concertada formada per una Cooperativa de mestres i una Associació Cultural Catalana Laica Ambient familiar, una sola línia Nivells educatius:
Presentació dels resultats de la primera fase del projecte PLANS DOCENTS i MATERIALS BÀSICS Barcelona, 22 setembre de 2016.
GRANJA ESCOLA.
SORTIDA AL PARC DEL LABERINT
OMBRES I LLUMS Escola Antoni Gaudí Sta Coloma de Gramenet
El viatge de Primària a Secundària
CONVERSA EXPLORATÒRIA
LES FUNCIONS DEL VÍDEO A L’ENSENYAMENT
TÈCNIQUES D’ESTUDI.
UTILITZACIÓ DE GINYS EN EDUCACIÓ INFANTIL 3 ANYS
Parlar per escriure a partir de Hablar para escribir. Oriol Guasch. (2002) Aula de Innovación educativa, núm. 111.
Impressions sensibles
ANTECEDENTS El febrer de 2013 L’Hospitalet va iniciar un procés participatiu de reflexió estratègica amb la ciutadania per tal d’establir les bases de.
Impressions sensibles
Aquest és un missatge especialment inspirador i bell
L´assaig de postguerra
Intuïcions empíriques
OBJECTIUS TALLER Saber d’on partim (PRIMÀRIA) i cap a on anem (SECUNDÀRIA) Descobrir els principals CANVIS que es produeixen. Saber què implica el canvi.
VALORS/VIRTUTS per créixer com a persones
Carta d’un infant als seus pares.
RACONS RECURS PEDAGÒGIC QUE PERMET CREAR ESPAIS DE JOC ORGANITZATS A L’AULA Amb els racons es simbolitza la realitat exterior i es recrea un escenari.
DIADA DE LA PAU A SJO.
ESCOLTA ESTRUCTURADA A P3 Escola Joan Maragall.Vilanova del Camí.
L’UNIVERS TROBADA INTERCENTRES MUS-E ZONA NORD 2009 DIVENDRES
Sempre que m’invoquis, t’escoltaré, et salvaré i tothom t’estimarà;
ANTICS ALUMNES HHDC TAVERNES
PROJECTE LINGÜÍSTIC És l’instrument que possibilita que els centres educatius organitzin i gestionin determinats aspectes en referència a l’estat i a l’ús.
1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement
Proves de competències bàsiques als 14 anys
Una experiència lectora diferent a Cicle Mitjà
Interacció escola - entorn.
Cant espiritual Joan Maragall.
LA NOVA SELECTIVITAT I L’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
OBJECTIUS DE LA WEBQUEST
CONEIXEM EL NOSTRE POBLE:
ELS AMBIENTS A EDUCACIÓ INFANTIL
Quin poble volem? CP Mare de Déu del Toro Es Mercadal
Assessorament de la Formació en Competències
DOMINIQUES de l'ENSENYAMENT Presentació del CARÀCTER PROPI
La “Música callada” de F. Mompou convida a l’adoració
Llengua catalana i literatura
Convivència i Mediació Escolar
ARTS PLÀSTIQUES Eva Navas Vela 1.
PLA D’ACCIÓ TUTORIAL Organitza un conjunt d'activitats educatives interrelacionades destinades a l'entrenament i l'hàbit de les competències següents:
Els contextos: ús didàctic, tipologia, inconvenients i avantatges
Biblioteca escolar “puntedu”, espai de coneixement i aprenentatge
L’avaluació dins el marc de les intel·ligències múltiples
El desplegament de les COMPETÈNCIES BÀSIQUES en el currículum
Transcripción de la presentación:

Glòria Bordons Universitat de Barcelona De la poesia a totes les arts Tallers de Llengua i Literatura catalanes a Secundària 5 de febrer de 2010 Glòria Bordons Universitat de Barcelona www.pocio.cat www.viulapoesia.com

Els poemes amb intertextualitats GOYA Sonen els segles a la nit rialles carnívores i rèptils naixent llunes de fang. Sonen cels i navalles. Papallones de gel foradant el silenci de la terra i la carn. Marc Granell, Corrent de fons, 1999 “Los Caprichos” (1799)

“Natura morta amb un amor de guix” (1895) TALLER CÉZANNE No canviïs de lloc fruites i objectes, ni el blau polsós de la paret amb les ombres marcades. El temps va fent la seva. El que abans era un punt de descurança ara forma part del decorat. Tant se val que grinyoli la fusta dels graons. La tauleta, les teles, el pitxer blau amb flors: tot és en ordre a l’hora del crepuscle. Tingues cura que les pomes no es podreixin. La sentor es barreja amb la volior del jardí. Fan olor de tu. Estima’m. Procura que no es trenqui. És fràgil la natura morta de l’amor. Vinyet Panyella, Taller Cézanne, 2007 “Natura morta amb un amor de guix” (1895)

CARAVAGGIO Han canviat els escenògrafs, els regidors i el decorat, però encara la llum ens sorprèn, aliena i gasiva, massa sovint, el rostre; ens glaça el cor el vent de mitjanit arrossegant preguntes que no sabem respondre i ens esquinça la carn el combat implacable. Com ha romàs el còdol al fons inaccessible de la balma, així la veritat, indiferent als dies, ens interpel·la des del designi exacte d’aquells a qui ha fregat l’índex d’un déu. Miquel-Lluís Muntané, Migdia a l’obrador, 2003 “Ecce Homo” (1605) ”La vocació de Sant Mateu” (1599-1600)

Objectius del treball poesia-arts Emprar la poesia com un mitjà d'acostar l'alumnat a altres àrees de coneixement. Ampliar el seu horitzó cultural. Comprendre que la cultura és un tot que es manifesta en diferents branques. Aprendre a llegir imatges. Aprofundir en la lectura de poemes Usar la llengua per a expressar emocions, opinions, etc.

Les propostes a partir d’un sol poema: criteris d’elaboració Preguntes individuals o col·lectives. Implicació personal. Cap al significat del poema, o cap a la reflexió sobre el tema, l’enunciació, etc. Relació del que es proposa amb l’experiència personal o amb els coneixements previs. Desvetllament de les emocions i de la sensibilitat estètica. Posicionament davant d’allò que s’ha llegit: fer pensar, suscitar l’opinió i la interpretació. Treball del ritme i de la musicalitat, en relació a la llengua oral (lectura en veu alta). Treball sobre la forma, tenint en compte sempre la relació amb el significat. Creació amb mínimes pautes. Més enllà del text: aprendre altres coses i ampliar l'horitzó cultural de l’alumnat. Comparació amb altres textos.

Principis metodològics Aplicació del socioconstructivisme. El diàleg i el contrast d’opinions. Introducció a l’autorreflexió i a l’autonomia. Els valors i actituds com a fil conductor. La creativitat. El desenvolupament del llenguatge. El coneixement de l’entorn social i cultural.

Les seqüències didàctiques aplicades a la poesia Producte final escrit o parlat. Objectius Desenvolupar l’hàbit lector. Despertar el gust per la lectura (plaer intel·lectual i estètic). Aprendre llengua (lèxic, estructures, desenvolupament d'habilitats). Ampliar l’horitzó cultural. Aprendre altres coses. Aprendre reflexivament. Selecció de textos: propers als interessos dels alumnes. Òptica de la literatura comparada: intertextualitats (del present cap al passat), literatura base emmarcada en la literatura universal, base temàtica i genèrica, relació de la literatura amb les altres arts. Participació de l’alumnat: selecció tasca, interpretació, discussió, opinió, revisió i reelaboració.