L'ART GREC

L'arqitectura Els grecs identificaven la belles amb l’harmonia i la proporcionalitat. Així van crear els ordres o estils arquitectònics (dòric, jònic i corinti) és a dir, les diverses maneres de compondre els elements de la façana d’un edifici segons una proporció i un ordre establerts.

Parts de les columnes

Els ordres arquitectònics

Els teatres Els teatres van néixer amb finalitats religioses amb el culte Dionís. Eren sempre a l’aire lliure. Les graderies tenen forma semicircular i hi cabien fins a 15.000 persones L’escenari, també semicircular,i l’orquestra servien com a reflector de so.

Els temples (Ordre Dòric) La planta sol tenir la naos envoltada per el peristil,el pronaos i l’opistòdom . Més endavant poden fer temples sense l’opistòdom o amb doble filera de columnes. És molt robust i el fust és ample amb canaletes. Les columnes són més esveltes i descansen sobre motllures.

Els temples (ordre jòric) El fust de les columnes era més esvelt El capitell té un equí amb quatre volutes coronades per un àbac de poca alçària. Les columnes descansaven damunt d’una basa formada per moltures convexes i còncaves, denominades escòcies i toros.

Els temples (ordre corinti) Es diferencia del jònic en el seu capitell. El capitell corinti està format per fulles d’acant i petits espirals en els extrems superiors, que són les tiges que surten de les fulles d’acant que al final s'enrotllen. La columna és d’un tipus que es pot veure des de qualsevol direcció ì per aquest motiu permet una major simetria. El fust és arrodonit.

L'escultura L’escultura en general ens permet conèixer detalls de diversos esdeveniments com formes de vida que va caracteritzar a cadascuna de les seves societats; en el cas de les escultures gregues podem dir que aquestes són les quals ens brinden un profund coneixement de dos trets principals: la seva religió i societat. Els grecs van donar entre altres coses grans escultors com: Fidies o Políclet.

Per què el un masculí sí i el femení no? Els grecs apreciaven molt més el nu masculí que no pas el femení. Ells transformaven el nu masculí en filosofia i per ells era una exposició directe de una cultura que nosaltres anomenaríem homoerótica. Les representacions gregues del nu masculí veiem de seguida que són regulars, simètriques i abstractes.

Les etapes El període de formació, des d'aproximadament el 620 a. C. al 540 a. C . El període arcaic, des del 540 a. C. al 460 a. C . El període de perfecció o clàssic, fins a finals del segle IV a. C . El període de difusió, que alguns criden de decadència, després d'Alejandro Magne fins a la conquesta de Grècia per roma, de 323 a. C. a 146 a. C.

Fet per Cristina Duran Laura Esquinas Santos Domínguez i Joan Cortals