L'ART GREC.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
La llegenda m’ajuda a llegir el mapa.... a interpretar el que diu
Advertisements

Cambios en el espacio: transformaciones geométricas
LES PLANTES.
INSTRUMENTS DEL ROMANTICISME
Treball de MÚsica les castanyoles
XXIII OLIMPìADA MATEMÀTICA 2012
MÚLTIPLES I DIVISORS.
LES PLANTES.
Tema 2. DIVISIBILITAT.
MESCLES I DISSOLUCIONS
Cambios en el espacio: transformaciones geométricas
Característiques dels cucs:
EL PROFETA Pablo Gargallo Escultura segle XX.
L’art a la Grècia clàssica
6è de Primària Escola El Cim
FORMES JURÍDIQUES D’EMPRESES
El mercat ELS NENS I NENES DE P-4.
El Club de Futbol Femení de St.Roc DISSENYA EL BLOG DEL SEU EQUIP
PETITS REPORTERS Títol.
LA VIDA DE JOAN MIRÓ.
LA FAULA.
TEMA 3 GRÈCIA.
ART GREC.
Creació d’un mapa personalitzat
ESCULTURA ROMANA.
Coneixement del Medi Social i Cultural
Taller de flotació 1.
Éssers vius i éssers inerts
LA LLUM És una forma d’energia que percebem amb el sentit de la vista
TRETS DIFERENCIADORS 3r ESO
COSES  QUE  ENS  FAN  POR!!!.
LES CULTURES GREGA I ROMANA
DE LA DURADA AL RITME.
Son mamífers, vertebrats i herbívors.
L'ART A L'EDAT MODERNA Alumnes de 6è Escola Miquel Baró Seròs.
Tothom pot aconseguir el que es proposa !!!
EL RATPENAT Fet per: Mario Pinto, Raúl García, Kevin Lopez, Coral Moya i Rebeca Lopez.
ESCULTURA GREGA.
Eines d’internet per al professorat d’EOI.
3. TOTS SOM DIFERENTS..
RECOLLIM ELS DIBUIXOS Tothom ens va ajudar molt, i tots els alumnes de 1r a 4t van fer el seu dibuix. Amb aquests dibuixos vam decidir enquadernar-los.
LA FESTA MAJOR I ELS GEGANTS
La prehistòria Prehistòria: Període extens. Quan apareix l’espècie humana a la Terra i acaba amb la invenció de l’escriptura (4000 aC)
L'ÀTOM Repàs del que hem fet fins ara:
Els primers en ser invadits i els últims en ser conquistats
Gèneres Musicals.
valors humans i socials
Nom : Elena Ipingea Data :
estilobat (plataforma)‏
TEMA 4. LA CLASSIFICACIÓ DELs ÉSSERS VIUS.
LA VIDA DE LES PERSONES.
“ Jo, amb les obres, et mostraré la meva fe” Jm2, 18
Salvador DALÍ.
APICULTURA.
Les diferents realitats del món
Les taules de multiplicar
La llum i el so.
Cavall de Troia Marta Poveda 4rtB 6 juny de 2013.
Jessica, Gerard, Laura P, Alex
HERÀCLIT D’EFES aC.
LA NOVA SELECTIVITAT I L’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
La literatura i les matemàtiques van de la mà.
d’una xerrada de l’Eduard Sala que trobareu a
SISTEMA DUNAR.
EL TEATRE GREC.
FET PER : FRANCESC TUDELA DOMENECH
EL TEATRE Per començar aquest projecte ens hem de situar. Què és això del teatre? Quan es va inventar? Quina ha estat la seva evolució al llarg de la.
2. El problema de la naturalesa i del coneixement als inicis de la reflexió filosòfica 2.1. El concepte de physis Pàgina 21 Primer problema: Què és la.
L'art grec.
LES PEDRES DE LA VIDA.
Transcripción de la presentación:

L'ART GREC

L'arqitectura Els grecs identificaven la belles amb l’harmonia i la proporcionalitat. Així van crear els ordres o estils arquitectònics (dòric, jònic i corinti) és a dir, les diverses maneres de compondre els elements de la façana d’un edifici segons una proporció i un ordre establerts.

Parts de les columnes

Els ordres arquitectònics

Els teatres Els teatres van néixer amb finalitats religioses amb el culte Dionís. Eren sempre a l’aire lliure. Les graderies tenen forma semicircular i hi cabien fins a 15.000 persones L’escenari, també semicircular,i l’orquestra servien com a reflector de so.

Els temples (Ordre Dòric) La planta sol tenir la naos envoltada per el peristil,el pronaos i l’opistòdom . Més endavant poden fer temples sense l’opistòdom o amb doble filera de columnes. És molt robust i el fust és ample amb canaletes. Les columnes són més esveltes i descansen sobre motllures.

Els temples (ordre jòric) El fust de les columnes era més esvelt El capitell té un equí amb quatre volutes coronades per un àbac de poca alçària. Les columnes descansaven damunt d’una basa formada per moltures convexes i còncaves, denominades escòcies i toros.

Els temples (ordre corinti) Es diferencia del jònic en el seu capitell. El capitell corinti està format per fulles d’acant i petits espirals en els extrems superiors, que són les tiges que surten de les fulles d’acant que al final s'enrotllen. La columna és d’un tipus que es pot veure des de qualsevol direcció ì per aquest motiu permet una major simetria. El fust és arrodonit.

L'escultura L’escultura en general ens permet conèixer detalls de diversos esdeveniments com formes de vida que va caracteritzar a cadascuna de les seves societats; en el cas de les escultures gregues podem dir que aquestes són les quals ens brinden un profund coneixement de dos trets principals: la seva religió i societat. Els grecs van donar entre altres coses grans escultors com: Fidies o Políclet.

Per què el un masculí sí i el femení no? Els grecs apreciaven molt més el nu masculí que no pas el femení. Ells transformaven el nu masculí en filosofia i per ells era una exposició directe de una cultura que nosaltres anomenaríem homoerótica. Les representacions gregues del nu masculí veiem de seguida que són regulars, simètriques i abstractes.

Les etapes El període de formació, des d'aproximadament el 620 a. C. al 540 a. C . El període arcaic, des del 540 a. C. al 460 a. C . El període de perfecció o clàssic, fins a finals del segle IV a. C . El període de difusió, que alguns criden de decadència, després d'Alejandro Magne fins a la conquesta de Grècia per roma, de 323 a. C. a 146 a. C.

Fet per Cristina Duran Laura Esquinas Santos Domínguez i Joan Cortals