HERÀCLIT D’EFES 535-465 aC.

Presentación del tema: "HERÀCLIT D’EFES 535-465 aC."— Transcripción de la presentación:

1 HERÀCLIT D’EFES aC

2 CONEIXEMENT I IGNORÀNCIA
Els homes savis pensen el mateix, els ignorats pensen, cadascú, una cosa diferent. La veritat ens fa conscients: ens fa obrir els ulls i, per tant, ens fa més complets, ens dota de plenitud, ens fa millors.

3 «LA GUERRA ÉS EL PARE DE TOTES LES COSES.»
La realitat és enfrontament de contraris (segons proporció): els contraris es “reten justícia” (segons una llei o logos que presideix el canvi). De la discòrdia i de l’enfrontament sorgeix l’harmonia: un equilibri dinàmic.

4 UNITAT EN LA PLURALITAT
Totes les coses són una: constitueix una totalitat, un tot que es mostra als ulls de Zeus, per a qui tot és bell i just. Per als homes, però, que tenen una visió parcial de la realitat, hi ha coses belles i justes i coses no belles i injustes. Tot es transforma en el seu contrari: unes coses esdevenen unes altres (unitat en la pluralitat), segons proporció (segons raó).

5 L’ARKHÉ L’arkhé és el foc:
Tot està viu, és dinàmic, i el foc exemplifica la vida i el moviment. Tot sorgeix del fos i al ell retorna en un cicle etern: tot es genera i s’extingeix, “segons mesura”.

6 EL LOGOS Un ordre profund només abastable per al raó presideix la realitat i la dota de regularitat, ordre i mesura.

7 TOT CANVIA, RES NO ROMAN, EXCEPTE EL CANVI (L’ESDEVENIR).
MAI NO ET PODRÀS BANYAR DOS COPS EN EL MATEIX RIU.

8 COSMOLOGIA Els cossos celests són recipients de foc que s’alimenten d’exhalacions ígnies procedents de la mar. El món és un foc perdurable amb dues parts extingides (l’aigua i la terra), que , no obstant poden retornar a l’estat igni. L’aire seria un estat de transició.

9 ANTROPOLOGIA L’ànima humana és una part del foc universal d’on surten totes les coses, per això és capaç de conèixer-ho tot (de fet, es troba connectada amb totes les coses). La mort consisteix en la conversió de l’ànima ígnia en humitat. Durant l’estat de son, l’ànima se separa parcialment del foc universal i minva el seu grau d’ignició. L’ànima dels virtuosos mai no es liqua, sinó que, en el moment de la mort, se separa del cos per unir-se al foc còsmic.