5.4. Tractament pal·liatiu: Orinal i ampolla

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Prevenció i salvament en muntanya III
Advertisements

Cambios en el espacio: transformaciones geométricas
L´energia.
ASSECAT IR i UV.
EL PACIENT SONDAT APARELL DIGESTIU.
3. Fisiologia de l’aparell urinari
ANÀLISI D’ORINA DE RUTINA
Tipus de dietes enterals
TESEU Y EL MINOTAURE Pablo José Blasco Mendoza 4ºB.
AIGUA I ACTIVITAT FÍSICA
La nutrició parenteral (NP)
Campus Virtual.
Campus Virtual.
21 de l’any cB Regina Pregar escoltant el “Pie Jesu” de Marcel Olm, ens posa al costat de Jesús.
Títols oficials. Tramesa dels títols als centres. Circuit
El pare i la mare estaven mirant la televisió quan la mare va dir: “estic cansada, és tard, me’n vaig al llit”.
EL TRIVIAL DE LES MTS 10 MINUTS….
PREZI Primers passos Davinia Alfonsin 4rt C Info. Tecnològica
No tractar el càncer de pròstata, ¿és correcte?
Tema 2. DIVISIBILITAT.
AVALUAR-QUALIFICAR PER COMPETÈNCIES
EL PACIENT OSTOMITZAT APARELL DIGESTIU.
Que es un bacteri? Els bacteris són éssers unicel·lulars. Són tan petits que per poder-los observar cal un microscopi especial,anomenat microscopi electrònic.
APLICACIÓ DE SAPONINES PER AL CONTROL
Els residus del institut
TALLERS D’EXPERIMENTACIÓ
Ens visita el dentista a P3, P4 i P5!!!
4. Característiques i alteracions de la funció urinària
TREBALLEM EL SISTEMA SOLAR
Massa Abdominal: Plastró apendicular
MINIPROJECTES DE L’AGENDA 21 IES JOAN MIRÓ 3r ESO
FERIDES HEMORRÀGIES CONTUSIONS TRAUMATISMES CREMADES
ETIQUETES DELS PRODUCTES QUÍMICS
EXTINTORS TIPUS D’EXTINTORS ÚS D’EXTINTORS
PERIFÈRICS ... Descobreix el que envolta l’ordinador!
Curs de Suport Vital Bàsic & Desfibril·lador Extern Automàtic
UNITAT 4 L’aula de tecnologia
Son mamífers, vertebrats i herbívors.
El pare i la mare estaven mirant la televisió quan la mare va dir: “estic cansada, és tard, me’n vaig al llit”. Fotografies de Chema Madoz.
Som nois i noies de 5è de l’escola Seat
PRIMERS AUXILIS OBJECTIU PRINCIPIS D’ACTUACIÓ EN PRIMERS AUXILIS (PAS)
FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISC BIOLÒGIC PELS PROFESSIONALS D'INFERMERIA
RYT a matrícula (MAT) reunió de centres 21/05/2015.
Col·legi Sant Josep Obrer L’Hospitalet de Llobregat
LA DISTRIBUCIÓ DE TASQUES DE NETEJA DINS DE LA LLAR
Problema 1: Trobar la recta que passa pel punts A(2, -3) i B(-1, 3)
L’equip de treball..
Necessitat d’eliminació
2.3. Els urèters Localització: Conductes que van dels ronyons a la bufeta, per la cara posterior. Longitud: Aproximadament 25 cm. Funció: Conduir l’orina.
APLICACIÓ DE SAPONINES PER AL CONTROL
Perifèrics ... Memòria USB, per guardar arxius!
Eines manuals FACTORS DE RISC MESURES PREVENTIVES
L’Aparell Circulatori
COM NEIX UN PARADIGMA?.
LES CURES D’INFERMERIA SÓN CLAU EN
XIII a Setmana de la solidaritat
El seu maneig des d’Atenció Primària
Conselleria d’Hisenda i Administracions Públiques
COMPROVACIÓ DE LA SONDA
Les taules de multiplicar
Automodificació de matrícula
Passes a seguir per iniciar un nou curs acadèmic en el GestIB
PRIMERS AUXILIS OBJECTIU PRINCIPIS D’ACTUACIÓ EN PRIMERS AUXILIS (PAS)
LES ITS: Mecanismes de transmissió i prevenció
L’HANBOL.
MESURA DEL RADI DE LA TERRA (seguint Eratóstenes)
(Fes clic per entrar en el quadre i poder escriure) NOM DELS PERSONATGE (Per canviar la lletra i la mida ho pots fer des de FORMATO-FUENTE) Escriviu els.
PROPOSTES D’AVALUACIONS FIGUROANALÒGIQUES
Estils i Plantilles Ms Word.
ESCOLES VERDES PAUTES D’ACTUACIÓ.
Transcripción de la presentación:

5.4. Tractament pal·liatiu: Orinal i ampolla Rentar-se mans i posar-se guants Posar en fowler, preservar intimitat i donar paper higiènic. Donar l’ampolla (usuari independent) o introduir el penis en l’ampolla (usuari dependent) Retirar l’ampolla i netejar el meat urinari amb paper o una gasa (dependent) Neteja de genitals i mans de l’usuari Airejar l’habitació Si s’està controlant diüresi, anotar les dades a la gràfica i qualsevol anomalia observada

2. Orinal de llit De plàstic o metall Per defecació d’home i dona Per micció de la dona Rentar-se mans i posar-se guants Posar en fowler, preservar intimitat i donar paper higiènic. Col·locar l’orinal fent que la bora coincideixo amb el final dels glutis Retirar l’orinal i netejar els genitals de l’usuari Netejar les mans de l’usuari (independent) Airejar l’habitació Si s’està controlant diüresi, anotar les dades a la gràfica i qualsevol anomalia observada

Important Una ampolla o orinal per pacient Cal desinfectar amb lleixiu un cop al dia Quan es canvia de pacient, cal esterilitzar abans L’orinal a d’estar en bon estat, si no és així cal llençar-lo Cal abocar el contingut dels dispositius immediatament i rentar-los amb aigua i sabó després de cada ús.

5.5. Tractament pal·liatiu: COL·LECTORS Col·lector urinari o urocol·lector: dispositiu de cautxú o goma utilitzat per a la recollida externa d’orina en homes incontinents Col·lectors masculins Col·lector femení

Protocol de recollida d’orina externa amb urocol·lector masculí Material: Guants, urocol·lector de la mida adequada, bossa recol·lectora i material d’higiene genital. Procediment: Explicar i preparar material Rentar-se mans, posar-se guants i preservar intimitat. Demanar col·laboració, si pot Realitzar la higiene de la zona genital Col·locar la tira adhesiva al voltant del penis, si no és un col·lector autoadhesiu Col·locar el urocol·lector deixant 2,5 cm lliures a l’extrem (10.10 pàg. 235) Unir el sistema de drenatge a la bossa de diüresi

Subjectar la bossa a la cama (pacient deambula) o al llit (pacient enllitat) Comprovar que el drenatge funciona adequadament Per retirar-lo cal enrotllar-lo sobre si mateix Canviar el col·lector cada 24h Les bosses de diüresi estan marcades amb una escala graduada Són transparents Tenen vàlvules antiretorn N’hi ha de portàtils i de pacient enllitat. N’hi ha d’obertes (es poden buidar) i tancades Poden portar un punt d'inserció per a la extracció de mostres Han de col·locar-se per sota el niell de la bufeta No han d’estar tensades, per que el pacient pugui moure’s sense provocar tensió en el conducte de recollida d’orina cap a la bossa.

Col·lectors pediàtric

Protocol de buidat de la bossa de diüresi (cada 8h mínim o 2/3 plena) Material: Recipient per a la recollida d’orina i guants no estèrils Protocol: Explicar i preparar material Rentar-se mans, posar-se guants i preservar intimitat. Deixar anar el tub de drenatge situat a la part inferior de la bossa, sense tocar l’extrem del tub (risc d’infecció) Despinçar o obrir el tub i recollir l’orina (10.12 pàg. 237) Buidar la bossa completament mentre es manté pinçat el tub que arriba a la bossa Desinfectar l’extrem del tub amb una gassa estèril i antisèptic. Pinçar / tancar i tornar a la seva posició. Registrar dades (diüresi, hora...) i incidències.

Protocol de canvi de la bossa de diüresi (segons protocol centre) Material: Bossa nova, gases estèrils, antisèptic, pinça de kocher de plàstic, recipient per al material brut, ronyonera i guants no estèrils. Protocol: Explicar i preparar material Rentar-se mans, posar-se guants i preservar intimitat. Posar pinça de krocher a la sonda. Pinçar el tub de la bossa de diüresi per evitar vessaments Preparar una gasa humitejada amb antisèptic Separar la sonda del tub de la bossa i posar-la tapada amb la gassa amb antisèptic Destapar la nova bossa i connectar-la a la sonda

Col·locar la bossa en el seu suport Observar el volum de diüresi i anotar-ho a la gràfica Llençar la bossa al recipient per a material brut Anotar dades i incidències

5.6. Tractament pal·liatiu: SONDATGE VESICAL Tipus de sondatges vesicals: Temporals: sondes 1 via rectes i semirígides. Permanents : sondes toves amb globus. Tancat i canvi cada 15-20 dies. Intermitents: sonda curta i fina Tasques de l’auxiliar: Preparar el material Preparar el pacient Lliurar el material de manera estèril Recollir el material en finalitzar Determinar la diüresi emesa Obtenir mostres d’orina estèril Introduir medicaments i contrastos (cistografia) Evitar irritacions i infeccions Controlar que la diüresi es realitzi correctament

Tipus de sondes utilitzades: Foley (flexible) - 2 llums: sortida d’orina + globus (aigua o sèrum) - 3 llums: sortida d’orina + globus + irrigació-extracció

Pezzer (semirígida) Recte Una sola llum amb dos o més orificis Permanent (cal cirurgia) Per drenatge vesical Malecot (semirígida) Una sola llum Similar a la Pezzer però amb orificis més grans Cal cirugia Robinson (rígida) Una sola llum amb un o més orificis Per sondatges temporals

Protocol de sondatge vesical Material: Sonda estèril, bossa de diüresi, turundes estèrils, antisèptic, lubricant hidrosoluble, pinça de kocher de plàstic, xeringa de 10 cc, sèrum fisiològic, bossa recol·lectora, guants estèrils i no estèrils i material per a la higiene dels genitals. Protocol: Explicar i preparar material Preservar intimitat i demanar col·laboració. Col·locar la dona en posició ginecològica i l’home en decúbit supí Rentar-se mans i posar-se guants no estèrils Realitzar la higiene genital i perineal. Treure’s el guants en finalitzar. Preparar el material per al sondatge sobre un camp estèril i obrir la bossa de la sonda.

Proporcionar el material a al doctor mentre el va demanat Demanar al pacient que es mantingui relaxat i amb la respiració profunda però tranquil·la. Proporcionar el material a al doctor mentre el va demanat Si no està inserida, inserir la sonda a la bossa col·lectora de diüresi. Penjar la bossa al seu lloc i comprovar la correcta sortida de la orina. Fixar la bossa a la cama del pacient Acomodar, recollir i anotar http://www.youtube.com/watch?v=iByjyL93mbU http://www.youtube.com/watch?v=y8Go7nNlJW0 http://tecnicasenenfermeria.blogspot.com/2010_10_01_archive.html

Complicacions del sondatge vesical Falsa via per traumatisme Retenció per obstrucció Infecció Hematúria UPP Cures en el sondatge vesical Explicar, material, intimitat i guants. Netejar zona perineal amb sèrum i turundes. Netejar amb aigua i sabó els voltants del meat urinari, mínim 2 cops al dia. Desinfectar la sonda amb antisèptic corresponent, cal anar canviant les turundes. Recollir, acomodar i anotar. http://www.youtube.com/watch?v=GZgcIq6bSfo

6. Recollida de mostres d’orina Sol·licitud Doctor/a Obtenció de la mostra TAS Anàlisi de la mostra Laboratori Recepció i avaluació TAS Extracció Recollida Conservació Transport

Normes generals en l’obtenció d’orina: Preparar el material necessari, posar-lo en una safata i portar-lo al costat de l’usuari. Verificar que les dades de la sol·licitud són completes i correctes. Escriure a l’exterior del recipient el nom de l’usuari, el número d’habitació i d’historial clínic, si és necessari. Explicar el procediment al pacient i demanar la seva col·laboració Obtenir la mostra de maner asèptica en un recipient estèril. Deixar el pacient còmode i recollir tot el material. Rentar-se les mans i anotar les dades en el registre Comprovar que les dades de la mostra siguin les mateixes de la petició. Introduir la mostra en una bossa de plàstic transparent i transportar-la al laboratori abans possible.

Si pot fer-ho sol, el deixem en intimitat Les mostres s’han de tapar i analitzar abans de 30 min. Si s’han d’analitzar més tard, embolicar amb paper de plata i a la nevera (fins a 12h) A) Micció única en pacient autònom Material : pot estèril, gases estèrils i solució aquosa de clorhexidina (o aigua i sabó) Procediment: Netejar el gland o la vulva Desinfectar Orinar dins el recipient i tapar-lo immediatament.

B) Micció única en pacient depenent Material: Guants, gases estèrils, aigua tèbia, esponja sabonosa o solució aquosa de clorhexidina, un orinal o ampolla i un recipient estèril per la mostra. B.1. Procediment en home: 1- Posar el llit en Fowler 2- Posar-se els guants 3- Demanar que retiri el prepuci i netejar amb l’esponja 4- Demanar que orini i deixar caure uns 5ml a l’ampolla 5- Posar 5-10 ml en el pot estèril i deixar la resta en l’ampolla 6- Tancar el pot i retolar 7- Endreçar i deixar pacient còmode 8- Treure guants i anotar incidències

B.2. Procediment en dona: 1- Posar el llit planer 2- Posar-se els guants 3- Netejar la vulva de davant cap a darrera 4- Posar la cunya i separar els llavis amb dos dits de la mà no dominant 5- Amb l’altra mà recollir uns 5-10 ml en el pot estèril i deixar la resta a la cunya 6- Tancar el pot i retolar 7- Endreçar i deixar pacient còmode 8- Treure guants i anotar incidències

C) Recollida d’orina de24 h Pel control d’excreció de proteïnes o hormones que varien al llarg del dia. Recollir en pot (cobert amb paper d’alumini) totes les orines durant 24h. Des de a segona del matí fins a la primera del matí següent. Guardar la mostra a la nevera després de cada micció. D) Recollida en pacients sondats Material: una pinça de Kocher, antisèptic, una xeringa (5-10ml), agulla intramuscular i pot d’orina estèril. Procediment: Posar-se guants Pinçar la sonda i esperar 15 min que s’acumuli l’orina. Netejar amb antisèptic la zona de la sonda que punxaràs i esperar 5 min més. Punxar la sonda (45º) i extreure l’orina (5ml) Retirar la pinça Posa l’orina en el recipient estèril i retolar.

7. Realització de l’anàlisi d’orina Material: Guants, esponja sabonosa, pot estèril per a la recollida d’orina i tira reactiva Procediment: Netejar la zona Deixar sortir un primer raig d’orina Recollir la resta d’orina o fins que el pot estigui ¾ ple Tancar ràpidament el pot Mullar la tira en la orina sense tocar els costats del pot Fregar el lateral de la tira amb el recipient per eliminar l’excés d’orina. Esperar 60 segons i compara els colors de reacció de les tires reactives amb l’escala de colors de l’etiqueta del pot i assigna-li el valor del bloc cromàtic que li correspongui.

Interpretació de resultats (bioquímica) LEUCOCITURIA: Els bacteris, tricomones i eritròcits no reaccionen amb el test. NITRITS: els agents patògens més freqüents causants d’infeccions a les vies urinàries, E. coli i la majoria de gèrmens patògens urinaris, transformen el nitrat absorbit amb els aliments en nitrit. Així es realitza una determinació indirecta de la presència d’aquests patògens formadors de nitrit en l’orina. PH: Entre 5 i 6. Si la mostra no es processa immediatament pot sortir alterat (7). Si PH és més alcalí pot ser per infecció. PROTEINÚRIA: El test reacciona de forma especialment sensible a l’albúmina. En nens pot donar positiu (+) i no ser significatiu si va associat a febre. GLUCOSÚRIA: Per disminució de la reabsorció tubular o nivells sanguinis que superen els nivells renals (hiperglucèmia o diabetis).

CETONÚRIA: Presència de cetona es relaciona amb un metabolisme anormal o disminució de carbohidrats (dejú, després d’exercici exhaustiu i vòmits) . Important en casos de diabetis mellitus. UROBILINOGEN: Quan a la sang augmenta la bilirubina no conjugada. Per anèmia hemolítica o hepatitis greu. S’oxida ràpidament amb l’aire i pot donar falsos positius. BILIRUBINA: Indica malaltia hepàtica. SANG: Per hematúria, hemoglobinúria i mioglobinúria. La hemoglobina i la mioglobina ajuden a oxidar un indicador contingut en el paper reactiu.

Sempre cal complementar els positius amb un estudi posterior: Cèl·lules, quantitat i tipus (eritròcits, leucòcits...) Bactèries Cristalls (oxalat de calci, àcid úric o urats) Aparença microscòpica