3. Fisiologia de l’aparell urinari

Presentación del tema: "3. Fisiologia de l’aparell urinari"— Transcripción de la presentación:

1 3. Fisiologia de l’aparell urinari
Funció principal: mantenir el medi intern adequat, en composició i volum. Control de la pressió arterial Control de la hematopoesi Conversió de la vitamina D3 Regulació del PH Depuració de la sang mitjançant l’orina

2 3.1. Control de la tensió arterial
Acció hipertensora: Renina  Angiotensina  Aldosterona + increment de la P Aldosterona  retenció de sals Acció hipotensora: Mitjançant prostaglandines que són vasodilatadores i natriurètiques (estimulen l’alliberació de Na+ en orina) S’inhibeix l’absorció de ions en la orina

3 3.2. Control de la hematopoesi
Eritropoetina (EPO): Estimula la producció d’eritròcits al interior de la medul·la òssia, quan es detecta un dèficit d’oxigen en la sang.

4 3.3. Conversió de la vitamina D3
La vitamina D3 és l’encarregada de l'absorció intestinal de calci.

5 3.4. Regulació del PH Equilibri àcid-base
Eliminació de bicarbonat, fosfats i amoni PH = 7 (neutre) PH > 7 (bàsic) PH < 7 (àcid)

6

7 3.5. Formació de la orina Orina: Líquid normalment ambarí, d'olor característica i de densitat compresa entre 1,003 i 1,030 i de reacció àcida (pH ~6). Color groguenc pel pigment urocrom. Depèn de la concentració, alimentació, drogues i malaltia. Transparent, si no hi ha infecció o alcalinitat (puja el PH) Olor característica pels àcids volàtils. Varia amb les infeccions, alimentació o malalties com la diabetis mellitus. El PH també pot variar segons l’alimentació. Més àcid en carnívors.

8 Urea (digestió proteica) Àcid úric (digestió proteica)
L’orina és rica en substàncies altament tòxiques per a l’organisme com: Urea (digestió proteica) Àcid úric (digestió proteica) Amoníac (digestió proteica) Creatinina (metabolisme del múscul) Taula comparativa entre la composició de la orina i la del plasma

9 Al dia es filtren 180 l però el 99% és reabsorbida, quedant aprox
Al dia es filtren 180 l però el 99% és reabsorbida, quedant aprox. 1,5 l. ETAPES EN LA FORMACIÓ D’ORINA Filtració  Per l’elevada pressió dins els capil·lars del glomèrul. Es filtren: - Aigua - Substàncies dissoltes de baix pes molecular com Na+, No es filtren: - Glòbuls vermells -Molècules grans com les proteïnes Reabsorció de soluts  En el túbul proximal. Retornen a la sang: - Na+ - Glucosa - Aminoàcids

10 Reabsorció d'aigua i sortida de Na+  Per osmosi
Reabsorció d'aigua i sortida de Na+  Per osmosi. En el túbul descendent de la nansa de Henle. Segona extracció de Na+ i segona reabsorció d'aigua  En la resta del recorregut i també per osmosi: - Túbul ascendent de la nansa d'Henle - Túbul distal - Túbul col·lector ETAPES DE LA MICCIÓ Ompliment  La bufeta es distén a mesura que s’acumula l’orina. És involuntari.

11 Medul·la sacra  reflex medul·lar de contracció: Contrau bufeta
Relaxa esfínter urinari intern Cervell  Necessitat d’orinar Buidatge  L’orina passa de la bufeta a l’exterior a través de la uretra i el meat urinari. Voluntari. 11

12 Examinant la quantitat i les característiques de l’orina emesa s’obtenen dades per avaluar el funcionament de l’aparell urinari. 12

13

14

15 Exercicis Pàgina 232, exercicis 6 i 7 Pàg. 235, ex. 9 i 10 Pàg. 237, ex. 13 Pàg. 239, ex. 14 i 15 Pàg. 243, ex. 18 i 19 Consolidació: 2, 3, 6, 9, 10 i 11 Aplicació: 1, 2, 3, 4, 5 i 7