L’ATMOSFERA Tema 8

L’atmosfera - Composició - Estructura - Efecte hivernacle Dinàmica de l’atmosfera - Anticiclons i borrasques - Els niguls. Tipus - Precipitacions Impactes ambientals a l’atmosfera (treball)

L’atmosfera L’atm és un embolcall gasós que envolta a qualsevol planeta. - Composició L’atmosfera de la Terra està formada per diferents gasos els quals són: - Nitrogen (N2): és un gas incolor i inodor. Forma el 78% de l’aire. És un gas que reacciona poc amb altres elements, però pot arribar a ser molt tòxic. Es troba majoritàriament a la part més externa de l’atm.

Oxigen (O2): és un gas incolor i inodor. Forma el 21% de l’aire Oxigen (O2): és un gas incolor i inodor. Forma el 21% de l’aire. És un gas que reacciona molt amb altres elements, per tot això pot arribar a ser molt tòxic. Es troba majoritàriament a l’estratosfera. Però a la troposfera és imprescindible per a la supervivència dels e.v

Altres gasos: Formen un 1% de l’aire, els quals són, CO2, metà (CH4), Heli (He), Argó (Ar) i altres gasos que són el resultat de l’activitat humana (produïts per les fàbriques).

Estructura de l’atmosfera

- Troposfera: Les seves característiques són: Té un gruix un tant variable, entre els 6 km a la zones polars i 18 o 20 km a la zona intertropical. La seva Tª disminueix a mesura que augmenta l’altitud. La troposfera és la capa inferior (més pròxima a la superfície terrestre) de l’atm de la Terra. A mesura que es puja, disminueix la Tª. És on hi tenen lloc la gran majoria de fenòmens meteorològics. El seu límit s’anomena tropopausa.

Estratosfera: Ocupa un gruix d’uns 40 km. Es caracteritza per tenir una composició en gasos on predomina l’O2 , per això és on també hi trobam la capa d’ozó (O3), la qual s’anomena ozonosfera. Aquesta capa es caracteritza perquè en condicions naturals es forma i es destrueix contínuament. La seva funció és retenir els rajos Uva a fi que no arribin a la troposfera. En conseqüència la Tª augmenta, fins a uns 60ºC.

El límit de l’estratosfera s’anomena estratopausa.

Mesosfera: Té un gruix d’uns 30 km. Es caracteritza per l’absència de gasos, per això la Tª disminueix considerablement fins a uns -80ºC. El seu límit s’anomena mesopausa.

Ionosfera: És la capa més externa i es caracteritza per tenir un gruix d’uns 400 km. Es caracteritza per tenir una composició en gasos, els quals majoritàriament és N2 . La seva funció és evitar que els rajos X i Ȣ (gamma), ja que són molt perjudicials per a la salut. Per aquesta raó la Tª augmenta fins a una 100ºC.

En aquesta capa és on hi tenen lloc les fugisseres i les aurores boreals. Aquests fenòmens es formen a causa que quan els meteorits o la pols interestel·lars es posa en contacte amb la ionosfera, a causa de les elevades Tª, s’ionitzen (es cremen).

Funcions de l’atmosfera L’atmosfera té bàsicament dues funcions: Protegir-nos dels rajos solars. Filtració de la radiació. Efecte hivernacle

1.3.1. Filtració de la radiació El Sol ens envia tota una gama de radiacions, tant de baixa longitud d’ona, com d’alta longitud d’ona. Tot aquest conjunt de radiacions s’anomena Espectre de radiacions electromagnètiques

Llum visible Raig X Raig gamma Raig UV Raig infrarojos Ones de radio Alta energia Baixa energia

Per tant l’atm s’ha d’encarregar que les radiacions d’elevada longitud d’ona no arribin a la superfície terrestre. Això ho fa ja que determinades capes de l’atm s’encarreguen de no deixar passar aquestes radiacions. En el cas de les radiacions X i ᴕ queden retingudes a l’ionosfera, ja que aquesta està formada, sobretot, per N2 i les radiacions X i ᴕ s’entretenen en rompre aquestes molècules. En aquest procés es desprèn una gran quantitat d’energia.

En el cas de les radiacions UV es filtren a l’estratosfera, ja que aquesta està formada per O2 i els rajos UV s’encarreguen de rompre les molècules d’oxigen, convertint-les en àtoms d’oxigen. Cada un d’aquests àtoms són molt inestables de manera que tornen reaccionar amb les molècules d’O2 i així es formen les molècules d’O3 (ozó), però els rajos UV també rompen aquesta molècula i la converteixen en molècules d’O2 i àtoms d’oxigen

Però en el moment que apareix la revolució industrial i la modernització de la indústria, aquesta allibera gasos a l’atm, de manera que aquests reaccionen amb els àtoms lliures d’oxigen donant lloc a altres gasos que poden produir la pluja àcida i al mateix temps no deixen que es formi la capa d’ozó.

CO2 NO2 + + O = O  O + O O2 O2 O3 O3 Raig UV Gasos industrials + + O = O  O + O O2 O2 O3 O3 Raig UV ENERGIA Gasos industrials

1.3.2. Efecte hivernacle Gràcies a l’EH fa possible que la Tª mitjana de la Terra sigui d’uns 17ºC, de manera que permet l’existència d’ev, com també fa possible que l’aigua estigui en els tres estats de la matèria (sòlid, líquid i gasos) i per tant és possible l’existència dels ev.

- Conseqüències de l’augment de l’EH: Augment de la Tª Augment del desgel Augment del nivell de la mar Destrucció dels ecosistemes costers Canvi en la concentració salina Disminució de la biodiversitat Disminució dels recursos naturals Augment de la FAM Augment de la mortalitat THE END

Dinàmica de l’atmosfera - Anticiclons i borrasques pàg 46-47

-Precipitacions. Els niguls. Tipus L’aire sempre conté un percentatge d’humitat. Aquesta humitat prové de: evapotranspiració: és l’alliberació de vapor d’aigua a partir dels processos o activitats dels ev. Per ex la respiració de les plantes. Evaporació: és l’alliberació de vapor d’aigua a partir de les aigües terrestres, és a dir, dels mars, oceans, rius, llacs...

Generalment l’aire calent porta més vapor d’aigua que l’aire fred Generalment l’aire calent porta més vapor d’aigua que l’aire fred. De manera que si una massa d’aire calent va agafant humitat en posar-se en contacte amb una massa d’aire fred, el vapor d’aigua es condensa i pot arribar a formar els diferents tipus de niguls. A les nostres latituds l’atm es caracteritza per tenir un alt percentatge d’humitat, per això a les matinades es formen les roades.

Aquestes es formen perquè l’aire està molt carregat d’humitat, de manera que als matins, quan davalla molt la Tª, aquesta humitat es condensa damunt les diferents superfícies. En el cas que la Tª sigui molt més baixa es produeixen les gelades, les quals són molt perjudicials per a les plantes, ja que els pot causar la mort.

Tipus de niguls

Per poder realitzar un resum de les condicions climatològiques d’una determinada zona, es realitzen uns gràfics anomenats climogrames, en els quals s’hi representa els mesos de l’any, les precipitacions i les Tª. D’aquesta manera s’obtenen unes corbes que són típiques de cada clima. Per exemple en el cas de les zones de clima Mediterrani tenen les següents corbes.