LA SONDA CASSINI - HUYGENS A SATURN 1997 - 2004 - 2008

Aquest és el rètol de la NASA que apareix en les pàgines informatives de la sonda Cassini-Huygens a Saturn i a Tità

Una vista del planeta, sens dubte amb els colors ressaltats artificialment

Amb l’excusa de la visita a Saturn vegem una bonica vista del planeta, amb els anells a contrallum i la seva ombra sobre el planeta

Dibuix de la sonda amb el planeta Saturn

Vista del satèl·lit Tità, amb la seva atmosfera de color de taronja, única al Sistema Solar

135 trilions de tones 2,259 % massa de la Terra 40,373 % radi de la Terra

Vista de Tità mirant endarrera gairebé en direcció cap al Sol (foto del Voyager 1)

Quatre vistes de Tità, preses a 90º l’una de l’altra, on es pot apreciar una certa diferen-ciació en zones Per l'ordre de la figura i tal com es van veient des de l'HST tenim: - Cara que mira a Saturn - Cara que va al davant - Cara oposada a Saturn - Cara que va al darrera

Projecció de Mercator de les 4 vistes anteriors de Tità posades sobre un planisferi

Temes pendents d'esbrinar respecte a Tità: Hi ha líquid a la seva superfície? El seu interior encara és calent? Per què té un atmosfera densa, mentre que els altres grans satèl·lits del SS no en tenen? És possible que tingui vida, malgrat la seva temperatura extremament freda? S'espera que el mapa de radar fet per l'orbitador Cassini i la sonda Huygens aportaran les dades necessàries per aclarir-ho.

Detall dels components de la sonda Cassini, amb la Huygens incorporada

Detall de la sonda amb els seus components principals

Algunes característiques de la sonda: Alçada: 6,8 m. Diàmetre: 4 m. Pes de l’orbitador Cassini: 2.150 kg. Pes de la sonda Huygens: 318 kg, dels quals 30 són d’equipament per processar les dades i retransmetre- les a l’orbitador. Pes del combustible: 3.132 kg. Pes total: 5.600 kg. És la sonda més complexa mai construïda, només les 2 Phobos russes arribaven a pesar més.

La sonda durant la seva preparació o muntatge

Detall del cablejat interior de la sonda

Vista de la sonda sencera voltada de tècnics, que van ben tapats per no contaminar-la

Detall de l'antena principal o d'alta ganància de la sonda orbital

Aquí veiem la comparació entre les dimensions de la sonda i les d'un autobús escolar, igual de llargada però molta més amplada

Detall de l'escut de protecció tèrmica de la sonda Huygens

Aquí podem veure la sonda ja plegada i a punt de col·locar dintre del coet de transport

Diria que aquesta foto ja mostra la sonda posada a dintre del coet de llançament

Aquesta és la complexa trajectòria de la sonda

(una altra vista)

Geometria de l'òrbita d'arribada de la sonda a Saturn

(una altra vista)

De totes maneres, el calendari real ha variat respecte a la previsió anterior. 15 oct 95 Llançament amb un coet Titan IV-Centaur. 23 mar 98 Primer periheli. 21 abr 98 Primer pas per Venus. 25 jun 99 Segon pas per Venus. 27 jun 99 Segon perhieli 16 ago 99 Pas per la Terra. 30 des 00 Pas per Júpiter (“Millenium Flyby”). 11 jun 04 Aproximació a 2.000 km de Febe?. 1 jul 04 Creuament pla dels anells i arribada a Saturn. 25 des 04 Separació de la sonda Huygens. 14 gen 05 Baixada de la sonda Huygens a Tità. 25 jun 08 Final de la missió.

Taula de les darreres maniobres d'arribada a Saturn

Un antic conegut nostre que també ha estat seguint la sonda, es tracta del radiotelescopi de Parkes, Austràlia

Rètol de la NASA relatiu al pas de la sonda per Júpiter l’any 2000

Dibuix de l'arribada de la sonda a Saturn

Dibuix de la inserció de la sonda en òrbita de Saturn

Detall de les primeres òrbites de la sonda al voltant de Saturn i dels seus principals satèl·lits

Objectius de la sonda Cassini: Determinar l'estructura tridimensional i el comportament dinàmic dels anells. Determinar la composició de la superfície dels satèl·lits i la història geològica de cada un. Determinar la natura i origen del material fosc en l'hemisferi davanter de Japet. Mesurar l'estructura tridimensional i el comportament dinàmic de la magnetosfera. Estudiar el comportament dinàmic de l'atmosfera de Saturn al nivell dels núvols. Estudiar la variació temporal dels núvols i boires de Tità. Caracteritzar la superfície de Tità a escala regional.

Objectius de la sonda Huygens, mitjançant el seu laboratori robotitzat per investigar els núvols, atmosfera i superfície de Tità: Prendre mesuraments de la boirina, temperatura, pressió, densitat i balanç energètic de l'atmosfera. Obtenir fotos mitjançant una càmera. Estudiar a distància les propietats de la superfície i també in situ en cas d'un aterratge suau sobre una superfície sòlida o líquida. Durada d'aquesta darrera fase 1/2 h, o sigui 3 h des de l'inici del descens, mentre l'orbitador estigui sobre l'horitzó i les pugui rebre.

Alliberament de la sonda Huygens cap a Tità

Seqüencia de descens de la sonda Huygens a Tità, fases de la seva baixada i desplegament en funció de l’altura i del temps transcorregut

Dibuix del descens de la sonda Huygens a Tità: Entrada a l'atmosfera

Dibuix del descens de la sonda Huygens sota els núvols de Tità

Un altre dibuix artístic del descens a Tità

Dibuix de la sonda Huygens reposant sobre la superfície de Tità

Després de Reis ja veurem com ha anat la baixada a Tità. De moment gràcies per la vostra atenció i fins a un altre dia.