Repercussions socials dels problemes educatius Joan Estruch CTESC, Barcelona, 19.10.2006

Alumnes de 13-14 anys que no assoleixen les competències bàsiques (65% dels ítems) Font: Departament d’Ensenyament 01-02 03-04 Català 38 32 Castellà 27 28 Anglès 45 46 Matemàtiques 43 Social i Científic 31 Tecn. Inform. 17 15 Artístic - 40

COMPETÈNCIES BÀSIQUES I NIVELL SOCIOECONÒMIC % Alumnes de 14 anys que assoleixen les competències bàsiques a poblacions de més de 10.000 habitants Font: Elaboració pròpia a partir de: Depart. d’Educació: Competències bàsiques. Síntesi de resultats (2004) NIVELL SOCIOECON. MAT (M1) Operar amb decimals (M5) Resoldre problemes CAT (L11) Comprendre informació (L14a) Escriure un text CAST BAIX 36 21 54 31 64 MITJÀ 53 35 65 41 70 ALT 53 (+17) 34(+13) 74(+20) 55(+24) 72(+18) 79(+15) MITJANA CATALUNYA 50 33 72

CENTRES PÚBLICS CENTRES PRIVATS Alumnes que promocionen 4art. d’ESO (Elaboració pròpia amb dades del MEC, Las cifras de la educación en España) CENTRES PÚBLICS ESP. MAD. CAT. 99-00 71’3 67’2 64’1 00-01 70’3 66’3 65’5 01-02 70’0 67’3 02-03 68’0 64’9 CENTRES PRIVATS ESP. MAD. CAT. 99-00 83’7 85’7 81’3 00-01 83’0 85’1 82’3 01-02 83’1 84’8 82’0 02-03 83’9 86’8 82’7 ERROR: DADES DE 02-03 FIGUREN COM A O1-02 A LES ESTADÍSTIQUES MEC 03-04

Evolució de l’abandó escolar prematur (Població 18-24 anys que no ha completat Sec. Post i no segueix cap tipus d’estudis) Font: MECD, Las cifras de la educación en España i Eurydice 1992 1997 2002 DIFERÈNCIA ESPANYA 41’0 31’1 29’0 - 12’0 CATALUNYA 36’5 29’8 28’1 - 8’4 UNIÓ EUROPEA 19 NOUS MEMBRES 8’4 CATALUNYA: 293.200 joves entre 16-24 anys (45’8%) no estudien ni reben cap formació 65.900 joves (10’3%) no treballen ni estudien (Font: UGT, Els altres joves (2004)

TENDÈNCIA A L’EMPITJORAMENT TENDÈNCIA A L’EMPITJORAMENT? INDICADORS EUROPEUS PER AL 2010 Comissió Europea: Progress Towards the Lisbon Objectives in Education and Training (2005) - Abandó escolar prematur Secundària Superior 85% de 22 anys + Comprensió lectora (PISA) UE ESP. 2000 17’2 28’6 76’4 19’4 16’3 2002 16’4 29’0 76’6 64’9 2003 15’9 29’8 76’7 63’4 19’8 21’1 2004 30’4 62’5 2010 10 (?) 85 (?) 15’5 (?)

Conclusió: Tres greus problemes educatius 1) ENORME FRACÀS ESCOLAR 2) ELEVAT ABANDÓ ESCOLAR PREMATUR 3) ESPECIALITZACIÓ SOCIAL DE LES DUES XARXES ESCOLARS (pública/concertada) Un sistema educatiu de baixa qualitat: “S’ha aconseguit una escola de mínims per al conjunt de la població, i estem encara molt lluny d’aconseguir una escola d’òptims” Joaquim Prats, Els sistemes educatius europeus ¿Crisi o transformació? (2005) i gens equitatiu: no afavoreix la mobilitat social, reprodueix i augmenta les desigualtats. La Reforma-LOGSE radicalment comprensiva,“ha afavorit l’exclusió i la dualització del sistema educatiu” (Joaquim Prats) El fracàs escolar es concentra en l’alumnat (nois) de nivell social baix de la xarxa pública de l’àrea metropolitana. La immigració reforça aquesta tendència El pitjor de tot: no presenta símptomes de millora, sinó d’estancament i d’empitjorament, tant en relació amb Europa com amb Espanya

Repercussions socials Els problemes educatius no es tradueixen, de moment, en greus problemes socials L’expansiu model de creixement actual demana molta mà d’obra no qualificada (construcció i serveis) i poc treball qualificat (excés de titulats universitaris) Les conseqüències socials dels problemes educatius podrien ser molt greus en una situació de crisi econòmica Símptomes de marginalització dels joves: precarietat laboral i d’habitatge, moviments antisistema, drogues, incivisme... Aquesta situació no es pot afrontar només des dels agents educatius Cal la intervenció de tots els agents socials

Població no escolaritzada als 16 i 17 anys i abandó escolar prematur ( Població 18-24 anys sense estudis postobligatoris). Curs 2001-2002. Font: MECD, Las cifras de la educación en España

Els reptes de l’escola pública A la xarxa pública, se superposaran diversos canvis: Una autonomia de centres lligada a la descentralització administrativa i territorial: professorat funcionari? Lideratge pedagògic? Fragmentació i competència dins de la pública? Canvis en la professió docent: formació inicial, carrera professional, recanvi generacional, homologació del professorat de la concertada amb el de la pública Canvi cultural: del discurs corporatiu a l’orientació de servei públic de qualitat (un mal precedent: la sisena hora)

Escenari nº 1: una escola pública renovada i competitiva El repte de la pública: ser competitiva, tornar a atreure les classes mitjanes L’educació com a via de promoció social: l’ordre i la disciplina, el nivell acadèmic, l’esforç i la meritocràcia són valors progressistes, que no estan en contra de: participació, atenció als més desafavorits, multicuralisme, solidaritat... Una escola pública ensimismada, que no sigui conscient dels nous reptes, que es quedi ancorada en la cultura de la queixa, que només es dediqui a la defensa dels drets laborals del professorat, posant-los per davant de les demandes dels usuaris...

Escenari nº 2: una escola pública assistencial Un discurs aparentment progressista-corporativista, pot contribuir a què “el mercat” faci la seva feina i acabi consagrant el paper assistencial de l’escola pública No cal, però, plantejar-s’ho en termes catastròfics. Els casos d’Holanda, o del País Basc i Navarra, demostren que es poden assolir importants nivells de qualitat i d’equitat amb una xarxa mixta concertada-pública En tot cas, si la funció de l’escola pública catalana ha de ser bàsicament assistencial, caldria assumir-ho sense embolics i preparar-la per fer aquesta tasca social en les millors condicions

“La escuela pública debe hacer frente a un nuevo reto: el de la calidad. No sólo hay que garantizar el derecho de todos a la educación de un modo plural, igualitario y participativo, sino que, además, hay que hacerlo ofreciendo un servicio público de calidad. Y para ello hay que exigir y exigirse. Exigir, a los poderes públicos, la mejora de la enseñanza pública (...) Y exigirse, a uno mismo, como profesor, padre o estudiante, y a los centros docentes en los que se trabaja y convive, sentido de servicio público, y, sobre todo, profesionalidad, una ética profesional. Aunque ello implique recuperar, modificando su finalidad y usos, algunas de las soluciones -autonomía de los centros y evaluación, en especial- que el neoliberalismo educativo ha adoptado más como una estrategia discursiva que como una realidad de hecho” ANTONIO VIÑAO

Tot això no és un futur ja escrit, sinó l’esborrany d’un argument que encara és obert... ... a desenvolupaments i desenllaços diversos, que dependran, en bona part, de nosaltres mateixos, que en som actors principals MOLTES GRÀCIES