Metodologia de la investigació en lingüística Part I Metodologia de la investigació en lingüística Part I. Fonètica i fonologia Curs de doctorat interuniversitari, IJLV Morella, 17-18 de setembre 2001 Teresa Cabré-Pilar Prieto, UAB

Fonètica i fonologia Objectius . Fonètica. Estudi de les propietats físiques dels sons des del punt de vista de la seva producció, transmissió i percepció. . Fonologia. Estudi del coneixement lingüístic del parlant pel que fa al sistema de sons de la seva llengua (propietats fòniques que presenten una funció contrastiva, pautes sonores que regeixen la combinació dels sons, principis que regeixen el comportament dels sons en diferents llengües). Els processos o regles fonològiques, que s'apliquen al llarg de la derivació, són les operacions responsables de transformar la forma subjacent d'una seqüència en la seva forma fonètica final. És a dir, contenen la part predictible i regular de la forma fonètica.

Objectius i branques de la fonètica Objectius. La fonètica s'ocupa de la descripció física dels sons de la parla i dels mecanismes que afecten la producció, la transmissió i la recepció d'aquests sons Branques de la fonètica. 1) Fonètica articulatòria; 2) Fonètica acústica; 3) Fonètica perceptiva

Interacció fonètica/fonologia Condicionament fonètic d’alguns processos fonològics. Els processos d’assimilació i dissimilació es basen en la coarticulació fonètica. D’altres processos de canvi de trets (p. ex., ensordiment) també tenen una base fonètica. El model del ‘Grounded Phonology’. Ajut de la fonètica experimental en la resolució de qüestions fonològiques. Estudi de distincions fonològiques poc audibles. Exemples: la resolució dels xocs accentuals (afebliment, desaccentuació); l’entonació. El mètode del ‘Laboratory Phonology’ Importància de la fonologia en l’estudi fonètic. L’estudi fonètic no pot prescindir de les pautes fonològiques que guien la realització dels sons. Exemple: l’estudi de la declinació tonal.

Fonètica articulatòria, I Instruments d’anàlisi articulatòria Radiografia. Permet visualitzar . Electropalatografia. Permet vi- talls sagitals tracte vocal sualitzar contacte paladar/llengua Magnetometria, electromiografia

Fonètica articulatòria, II Àrees d’estudi Classificació articulatòria dels sons. 1) Sons vòcàlics. Sistema de vocals cardinals. Paràmetres d’altura lingual, anterioritat i labialització. 2) Sons consonàntics. Paràmetres de mode i punt d’articulació. La transcripció fonètica L’Alfabet Fonètic Internacional. La coarticulació. Adaptació articulatòria que experimenten els sons en funció del context fonètic en què s'emeten. Coarticulació anticipatòria i retardatòria.

Fonètica acústica, I Instruments d’anàlisi acústica Representació oscil·logràfica. Paràmetres de freqüència i amplitud. Els sons de la parla: sons complexos periòdics i aperiòdics.

Representació espectral Representació espectral. Diagrama que representa l'amplitud i la freqüència de les ones simples que conformen l’ona en un determinat punt en el temps. Representació espectrogràfica. Diagrama que ens permet fer això, visualitzar l’evolució espectral del senyal en el temps.

Fonètica acústica, II Propietats acústiques dels sons Vocals. Estructura formàntica (F1xF2) estable al llarg d’un període relativament llarg. F1 depèn del grau d’obertura i F2 del grau d’anterioritat Oclusives, Fricatives, Aproximants, Nasals

Pràctica. Efectes velocitat d’elocució El context segmental, el context prosòdic, la velocitat d’elocució, diferències individuals Efectes velocitat d’elocució. Escolteu les paraules heed, had, hod i who’d pronunciades a dues velocitats de parla . Mesureu els dos primers formants d’aquestes vocals i col·loqueu les freqüències en la següent taula de formants (utilitzant símbols diferents per a cada velocitat de parla). ¿Què observeu?

El mètode experimental Temes de recerca Correlats acústics accent primari Efectes del sistema vocàlic d’una llengua en el grau de coarticulació vocàlica Efectes del sistema vocàlic d’una llengua en l’aprenentatge de les vocals d’una segona llengua Efectes fonètics de l’accent sobre la qualitat vocàlica

Trets suprasegmentals L’accent. La prominència accentual es manifesta mitjançant la combinació de quatre paràmetres: 1) amplitud (intensitat); 2) durada; 3) freqüència fonamental (to); 3) qualitat vocàlica. Cal tenir molt en compte l’entonació de la seqüència Ma ri a Ma ri a Ma ri a

El mètode experimental Mètode hipotèticodeductiu. Hipòtesis inicials i comprovació o falsejament d’hipòtesis. Acotació del camp i disseny experimental. Tipus de corpus i control de variables fonètiques i estilístiques (parla espontània, parla llegida) Selecció d’informants, enregistrament i recollida de dades Obtenció de paràm. articulat. i acústics Anàlisi dels resultats. Anàlisi quantitativa i qualitativa.

Aplicacions de la fonètica

Objectius de la fonologia La fonologia s'ocupa de caracteritzar el coneixement lingüístic del parlant pel que fa al sistema de sons de la seva llengua. 1) s'interessa per aquelles propietats fòniques que presenten una funció contrastiva o distintiva en una llengua determinada. 2) descriu les pautes sonores (patrons predictibles) que regeixen la combinació d'aquests sons lingüístics. 3) descriu els possibles principis universals que regeixen el comportament dels sons en diferents llengües.

Els processos fonològics Concepte de forma subjacent i forma fonètica. Els processos fonològics Criteris de delimitació de la forma subjacent.

La formulació de les regles Descripció estructural i canvi estructural. L’ús de variables. Els dominis sil·làbics i morfològics

El mètode de la fonologia Mètode hipotèticodeductiu. Hipòtesis sobre els fets predictibles de la forma fonètica. L’anàlisi d’alternances. Els processos fonològics

Processos d’assimilació, I Assimilacions regressives i progressives. Assimilacions locals i a llarga distància. Assimilació de nasals en mallorquí só[] so[] só[ ]etits so[ ]etits só[ ]eliços so[ ]eliços só[ ]os so[ ]os só[ ]et so[ ]et só[ ]oves so[ ]oves só[ ]iures so[ ]iures só[ ]rans so[ ]rans só[ ]uatre so[ ]uatre Font: Bibiloni (1983:180)

Processos d’assimilació, II Assimilacions regressives i progressives. Assimilacions locals i a llarga distància. Harmonia vocàlica en valencià meridional: Amb harmonia Sense harmonia Canals València terra // [] [] tela // [] [] perla // [] [] afecta // [] [] cosa // [] [] porta // [] [] boira // [] [] aporta // [] []

Processos de dissimilació, I Dissimilacions esporàdiques i dissimilacions sistemàtiques. Dissimilació de laterals en llatí Sense dissimilació navis ‘nau’ navalis ‘naval’ crimen ‘crim’ criminalis ‘criminal’ vo:cis ‘veu’ vo:ca:lis ‘vocal’ Amb dissimilació re:gul-a ‘regla’ re:gula:ris ‘regular’ so:l ‘sol’ so:la:ris ‘solar’ lu:na ‘lluna’ lu:na:ris ‘lunar’

Processos de dissimilació, II Quan la sibilant alveolar [] entra en contacte amb una fricativa alveolar o palatal [, , , ], el primer segment es transforma en una oclusiva. Dissimilació del tret continu. Africació de sibilants en mallorquí set [] les set [] sol [] es sol [] xalet [] es xalet [] jardí [] es jardí [] joves [] dos joves [] Font: Bibiloni (1983:178)

Processos d’inserció i elisió Processos que solen estar motivats per requeriments o optimitzacions de l’estructura sil·làbica En llatí, els mots no poden acabar en seqüències d’oclusiva més líquida com ara -tr, -gr o -br. Per poder pronunciar adequadament aquesta seqüència, la llengua insereix la vocal epentètica “e” entre l’oclusiva i la líquida (p.ex., patr > pater; agr > ager): . Epèntesi de e en llatí patris ‘pare(genitiu)’ pater ‘pare (nominatiu)’ agri: ‘camp (genitiu)’ ager ‘camp (nominatiu)’ libri: ‘llibre (genitiu)’ liber ‘llibre (nominatiu)’ ma:tris ‘mare (genitiu)’ ma:ter ‘mare (nominatiu)’

Processos d’elisió Descripció del context d’aplicació del procés. Elisió de nasals i nasalització de vocals en francès [] ‘felicitat’ [] ‘bondad’ [] ‘tonalitat’ [] ‘to’ [] ‘romanista’ [] ‘romànic’ [] ‘plena’ [] ‘ple’ [] ‘fina’ [] ‘fi’ Font: Schane (1973:56)

Processos de canvi de trets, I Processos fonològics que impliquen modificacions “espontànies” de trets que no es poden atribuir a influències de segments propers (dissimilació o assimilació) o a requeriments de l’estructura sil·làbica (elisió i inserció de segments). Processos d’enfortiment Enfortiment de [] en argentí le[] le[]es convo[] convo[]es re[] re[]es ha[] ha[]a Font: Harris (1983:57ss)

Processos de canvi de trets, II Processos fonològics que impliquen modificacions “espontànies” de trets que no es poden atribuir a influències de segments propers (dissimilació o assimilació) o a requeriments de l’estructura sil·làbica (elisió i inserció de segments). Processos de debilitació Despalatalització de nasals i laterals en occità uèlh [] uèlhs [] ulhada [] vermelh [] vermelhs [] vermelha [] rem [] rems [] remar [] fum [] fums [] fuma [] Font: Mascaró (1995:279)

Processos de canvi de trets, III Processos d’ensordiment Ensordiment final en alemany run[]e ‘rodó (plural)’ lö[]en ‘deixar anar’ run[] ‘rodó (singular)’ lo[] ‘deixat anar’ Run[]ang ‘qualitat de rodó’ lö[]ar ‘soluble’ Run[]äule ‘cilindre’ lö[] ‘deixa anar’ Run[]auf ‘roundrun’ Lö[]ichkeit ‘solubilitat’ We[]e ‘manera (datiu)’ We[] ‘manera (nominatiu)’ we[]am ‘transitable’ We[]pur ‘petjada’ We[]rbeiter ‘manobra’