El comentari de text.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
EL NOU CATÀLEG DE LA BIBLIOTECA de l’escola
Advertisements

2. L' idealisme transcendental:la síntesi kantiana 2. 3
LES CATEGORIES GRAMATICALS
CATECISME de la Conferència Episcopal Espanyola Jesús és el Senyor.
Com estudiar… El subratllat Organització de la informació Esquemes
 El fetge és l'òrgan que forma la sang.
No te la juguis: posa’t el cinturó !
Giacomo Leopardi, l’Infinito.
C/ San Rafael, Gandia Tfno Departament llengua i valencià Pilar Román
UNITAT 1. ELS GÈNERES LITERARIS
Presentació de la base de dades
Oda a Guynemer ADRIÀ VELASCO SAURA.
Gèneres teatrals..
Presentació de la base de dades
La primera estrofa d'aquest cant processional (vv La primera estrofa d'aquest cant processional (vv. 1-2) és una invitació a l'alegria i a l'acció.
EL CONTE UNITAT 2 Llengua i valencià 1 1
DESCRIPCIONS D’ESPAIS Departament llengua i valencià Pilar Román 1 1
TEMA 1 DEPARTAMENT DE LLENGUA Y VALENCIÀ (Valencià)
PROJECTES: UN LLARG CAMÍ…
El mercat ELS NENS I NENES DE P-4.
ANÀLISI EL CAFÈ DE LA MARINA
L’Expressió escrita.
NADAL i EPIFANIA Nadal és la celebració del Misteri
UNITAT 1: Els nombres reals (I)
RENAIXENÇA ROMANTICISME Moviment cultural de redreçament i recobrament
ESTADÍSTIQUES I WEBQUEAST
LA FAULA.
QÜESTIÓ NÚM. 14 Explica l’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació amb el món audiovisual.
Experimentam amb la ciència
LES CATEGORIES GRAMATICALS
L’Advent és el temps litúrgic de preparació del Nadal. Són 4 setmanes.
COMENTARI DE GRÀFICS.
SOCIOLINGÜÍSTICA COMUNICACIÓ Pàg
IMPLIQUEM A TOTES LES CLASSES EN EL NOSTRE PROJECTE
Curs de Llenguatge Administratiu Valencià Juli Martínez Amorós
COSES  QUE  ENS  FAN  POR!!!.
EL BOSC DE COLLSEROLA A LA PRIMAVERA
DEL TEXT INFORMATIU AL TEXT DIDÀCTIC
DE LA DURADA AL RITME.
HORT = TREBALL EN EQUIP - 4t
L’interrigatiu ON serveix per demanar un lloc i és invariable:
Treballem l’estadística
CICLE SUPERIOR ESCOLA SOLCUNIT
Eines d’internet per al professorat d’EOI.
Matemàtiques 3er E.S.O..
LA FESTA MAJOR I ELS GEGANTS
RECOMANACIONS PER A TREBALLAR LES PREGUNTES DE LITERATURA DE
Entrevista a Enric Larreula
Curs de Llenguatge Administratiu Valencià Juli Martínez Amorós
Curs de Llenguatge Administratiu Valencià Juli Martínez Amorós
EL LLENGUATGE LITERARI
Comèdia: Plaute i Terenci
QUÈ CAL SABER PER FER EL TREBALL
TEMA 4 DEPARTAMENT DE LLENGUA Y VALENCIÀ (Valencià)
HORT = TREBALL EN EQUIP - 4t

MORFOLOGIA i SINTAXI PRONOMS RELATIUS i PRONOMS INTERROGATIUS
ERRORS FREQÜENTS A L'EXAMEN DE HISTÒRIA - PAU
Un animal en perill d’extinció
Proposta 8.
“NO TINGUIS POR, QUE JO SÓC AMB TU”
ORACIONS SUBORDINADES ADJECTIVES
Plantilla per realitzar un projecte
La formació de mots.
Llengua catalana i literatura
MORFOLOGIA i SINTAXI PRONOMS RELATIUS i PRONOMS INTERROGATIUS
Pureza de Maria Escola de pares - infantil
LA NOVEL.LA ROMÀNTICA Departament llengua i valencià Pilar Román 1 1
COM FER UNA EXPOSICIÓ ORAL
Els nombres racionals es poden representar sobre la recta numèrica.
Transcripción de la presentación:

El comentari de text

Apartats del comentari de text Localització de l’autor i de l’obra. Tema del fragment o text. Estructura. Mètrica. Anàlisi del fons i de la forma. Valoració crítica i conclusions.

1. LOCALITZACIÓ DE L’AUTOR I DE L’OBRA. Localtzació de l’autor: En aquest primer apartat del comentari farem una breu i genèrica introducció dels aspectes biogràfics que ens poden ajudar a entendre i comentar millor el fragment de l’obra que hem de treballar. Es tracta de presentar l’autor i els seus aspectes més característics. Ex. “Ens trobem davant d’un fragment d’Àngel Guimerà, un dels dramaturgs més destacats de la Renaixença catalana del segle XIX i que destacarà, especialment, per les seves tragèdies romàntiques i els drames realistes entre els quals es troba Maria Rosa, l’obra que comentarem. La seva obra innovadora i moderna dotarà el teatre de l’època d’un alè literari i culte després de tres segles de decadència...”

1. LOCALITZACIÓ DE L’AUTOR I DE L’OBRA. Localtzació de l’obra: Tot seguit localitzarem l’obra en el període literari a què correspon, el moviment, i el gènere literari al qual pertany, en el conjunt de l’obra de l’escriptor. A continuació localitzarem el fragment que hem de comentar dins de l’obra a la qual pertany i indicarem si pertany a l’inici o al final del text, a quin moment de l’obra fa referència i el valor que té el fragment en el global del text.

2. TEMA DEL FRAGMENT O TEXT. En aquest apartat indicarem el tema principal del fragment que hem de comentar. Es tracta d’escriure un SN expandit que ens determini i precisi la temàtica de fons del fragment. Començarem amb un mot abstracte i l’expandirem tot acotant la temàtica del contingut que tracta el fragment. Exemples: Exaltació que el poeta fa amb amor al paisatge de Cadaqués en la seva tristor actual. El dolor de la protagonista després de la dramàtica pèrdua del seu fill. […]

3. ESTRUCTURA. Tot seguit, determinarem les parts de què es compon el fragment. Poden ser paràgrafs (textos narratius o descriptius), estrofes (poemes), o bé fragments dialogats. Indicarem on acaba cada part i indicarem el seu contingut (de què ens parla) per tal de mostrar la seva unitat. El contingut dels paràgrafs, els camps semàntics, la repetició de mots, etc. ens poden ajudar a determinar aquest canvi d’enfocament que representa una nova part. Podem considerar l’estructura externa (paràgrafs, estrofes...) i/o la interna.

el tipus de poema (sonet, oda, romanç...); 4. MÈTRICA. En aquest apartat ens referirem als aspectes purament mètrics en cas que es tracti d’un poema. Destacarem entre altres aspectes: el tipus de poema (sonet, oda, romanç...); el tipus i nombre d’estrofes, els tipus i el nombre de versos que conté; el tipus de rima; el nombre de síl·labes; altres aspectes mètrics.

5. ANÀLISI DEL FONS I DE LA FORMA. És pròpiament l’apartat que correspon al comentari del text, i per tant, ha de ser la part més extensa i més analítica. Es tracta de comentar QUÈ diu l’autor (comentar el contingut del fragment, el FONS) i també COM ho diu, és a dir, la manera, la FORMA de dir-ho.

5. ANÀLISI DEL FONS I DE LA FORMA. QUÈ diu l’autor. En aquest apartat ens referirem al contingut del fragment. Anirem comentant des de l’inici els principals aspectes temàtics treballats a classe, el contingut principal del fragment, les característiques dels personatges, els símbols que hi apareixen, el temps en què s’esdevé l’acció, l’espai, el tipus de narrador, la llengua i l’estil... També ens referirem al significat de les diferents figures retòriques que hi apareguin. “Què vol dir l’autor quan diu...” Ex: “Mitjançant una metàfora (<el seu cor esclatava d’alegria>) l’autor vol expressar el sentiment de joia i alegria de la protagonista en veure arribar la seva germana; se sentia del tot feliç ...” El comentari ha de ser sempre A PARTIR DEL TEXT, o d’aquells aspectes als quals es refereix de forma directa o indirecta. Recordem que NO hem d’explicar la lliçó, sinó que HEM DE COMENTAR UN TEXT!!

5. ANÀLISI DEL FONS I DE LA FORMA. COM ho diu. En aquest punt ens referirem a la forma que té l’autor de narrar i/o descriure la història. Ex tracta de comentar COM expressa el contingut al qual es refereix: Mitjançant adjectius, comentaris, digressions, diàlegs... Narracions de fets, descripcions, enumeracions, oracions inacabades; A través de figures retòriques (metàfores, oxímorons, metonímies, comparacions...), símbols; Camps semàntics, famílies lèxiques; Estil planer, llenguatge culte; [...]

6. VALORACIÓ CRÍTICA I CONCLUSIONS. Aquesta és la darrera part del comentari de text, i pretén de cloure’l aportant una valoració personal i crítica a tall de conclusió i a partir d’allò que s’ha anat comentant en el text. Podem fer una mena de resum breu o síntesi dels aspectes que hem anat comentant en què s’exposi com a conclusió el valor que té el fragment que hem comentat i per què, tot recollint les idees exposades.