Presentació de projecte: L’ús d’audioconferències virtuals per treballar les competències comunicatives orals en les assignatures de llengües estrangeres a la UOC Joseph Hopkins Estudis de Llengües i Cultures Universitat Oberta de Catalunya

L’evolució tecnològica de l’ensenyament d’idiomes a distància Segons Wang & Sun (2001), la història de l’ensenyament d’idiomes a distància es pot dividir en quatre generacions. Cada nova generació es caracteritza per la incorporació de noves tecnologies, sense de deixar de banda les anteriors.

Alguns avantatges de les audioconferències per a l’aprenentatge d’idiomes a distància Permeten els estudiants participar en activitats espontànies de conversa, així superant una de les mancances principals de l’ensenyament de llengües estrangeres a distància tradicional (Ros i Solé & Hopkins, 2007; Wang & Sun, 2001, White, 2006). S’han demostrat adequades per a la realització d’activitats de treball col·laboratiu (Hampel & Baber, 2003; Hampel & Hauck, 2004). Promouen interacció oral (p. ex. la negociació del significat) que afavoreix l’adquisició lingüística (Jepson, 2005; Wang, 2006). Representen una font de motivació i ajuden a superar la sensació d’aïllament que pot patir l’estudiant d’idiomes a distància (Hampel & Hauck, 2004). Es poden enregistrar, la qual cosa permet que els estudiants les puguin repassar posteriorment per autoavaluar-se i reflexionar sobre el seu aprenentatge (Levy & Kennedy, 2004).

Exemple d’una plataforma d’audioconferències disponible gratuïtament en internet El professor o els estudiants poden convidar persones a participar en una sessió. Opció d’enregistrar la sessió. Comprovació de nivells d’àudio. Noms dels participants. Xat de text. Plataforma: Gong (http://gong.ust.hk/)

Actual projecte

Bibliografia Hampel, R., & Baber, E. (2003). Using Internet-based audio-graphic and video conferencing for language teaching and learning. En U. Felix (Ed.), Language learning online: Towards best practice (pp. 171-191). Lisse, Països Baixos: Swets & Zeitlinger. Hampel, R., & Hauck, M. (2004). Towards an effective use of audio conferencing in distance language courses. Language Learning & Technology, 8(1), 66-82. Disponible a http://llt.msu.edu/vol8num1/pdf/hampel.pdf. Jepson, K. (2005). Conversations—and negotiated interaction—in text and voice chat rooms. Language Learning & Technology, 9(3), 79-98. Disponible a http://llt.msu.edu/vol9num3/pdf/jepson.pdf. Levy, M., & Kennedy, C. (2004). A task-cycling pedagogy using stimulated reflection and audio-conferencing in foreign language learning. Language Learning & Technology, 8(2), 50-69. Disponible a http://llt.msu.edu/vol8num2/pdf/levy.pdf. Ros i Solé, C., & Hopkins, J. (2007). Contrasting two approaches to distance language learning. Distance Education, 28(3), 351-370. Wang, Y. (2006). Negotiation of meaning in desktop videoconferencing-supported distance language learning. ReCALL, 18(1), 122-145. Wang, Y., & Sun, C. (2001). Internet-based real time language education: Towards a fourth generation distance education. CALICO Journal, 18(3), 539-561. White, C. (2006). Distance learning of foreign languages. Language Teaching, 39(4), 247-264.