Recursos de la Geosfera i l’Edafosfera (II)

1. Ús forestal Optimitzar els recursos útils del bosc (fusta) Hi ha dos tipus de boscos: - Alts: grans dimensions i amb reproducció sexual. Tala periòdica. - Baixos o rebrot: dimensions més petites i amb reproducció vegetativa. Tala més freqüent.

1. Ús forestal Avantatges dels boscos: Moderen el clima: amorteix les oscil·lacions tèrmiques. Controlen les inundacions: emmagatzemen aigua. Disminueixen l’erosió i afavoreix el creixement del sòl. Suporten la major part de la biodiversitat. Fixen CO2.

1. Ús forestal Recursos: Proporcionen combustible: llenya, carbó Fusta: mobiliari, paper Matèries primeres: medecines, olis, gomes, resines, tèxtils Aliments: fruites Farratge

1. Ús forestal - Impactes: - Gestió: Pastura dins del bosc Repoblament forestal amb espècies foranes: eucaliptus, pi americà. Incendis. - Gestió: Silvicultura Estassada (“neteja”)

1. Ús forestal Silvicultura intensiva vs Silvicultura tradicional més rendible menys rendible sp no autòctones sp autòctones creixement ràpid recuperació lenta del sòl impacte mínim maquinaria pesant maquinaria lleugera

1. Ús forestal Tala intensiva vs Tala tradicional sp de creixement ràpid sp autòctones creixement lent nutrients als arbres nutrients al sòl empobriment del sòl manteniment del sòl regeneració lenta sòl regeneració ràpida sòl successió substitució per individus joves

1. Ús forestal

2. Ús agrícola La fertilitat és la propietat més important que té un sòl, ja que és la capacitat d’aportar nutrients. La resiliència és la capacitat que té el sòl de recuperar-se d’una pertorbació antròpica i/o natural. Les modificacions són causades per: Llaurar. Fertilitzants i pesticides. Sistemes de reg. Sistemes antierosió.

2. Ús agrícola No hi ha un sòl ideal per a l’agricultura, depèn del tipus de planta i de les seves necessitats. És important la ventilació i el drenatge. Els vegetals més importants que s’exploten són: Cereals (70%) Llegums Tubercles Arbres fruiters

2. Ús agrícola Només es cultiva un 11% de la terra ferma A Catalunya un 33% són camps de conreu Agricultura intensiva vs Agricultura tradicional més rendible menys rendible grans extensions petites extensions maquinaria manual fertilitzants i plaguicides fertilitzants i plaguicides orgànics monocultius cultiu divers manipulació genètica no manipulació genètica

2. Ús agrícola - Impactes: - Gestió: Disminució per erosió, acidificació, salinització, urbanització, desertització - Gestió: Cultius sostenibles: Utilitzar fertilitzants orgànics Fomentar l’estalvi d’aigua (regatge gota a gota) Control biològic de les plagues Reduir l’erosió del sòl (sistemes antierosió: sentit de les llaurades, abancalaments...)

3. Ús ramader Es combina amb l'ús agrícola del sòl. Molts conreus són destinats al farratge: Pastura. Les espècies ramaderes més comunes són: Boví Equí Porcí

3. Ús ramader Ramaderia intensiva vs Ramaderia tradicional Interès econòmic mètode de subsistència cria en estables cria aire lliure i transhumancia aliments preparats aliments pasturatge alt rendiment baix rendiment selecció genètica

L’EDAFOSFERA COM A RECURS Ús agrícola del sòl Ús ramader del sòl Ús forestal del sòl Amb l’agricultura i les altres activitats associades, el medi natural esdevé artificial, és a dir, queda modificat i humanitzat d’acord amb les diverses activitats que s’hi duen a terme. No hi ha un sòl ideal per a l’agricultura, ja que cada planta té unes exigències particulars, però hi ha dos factors clau per al bon creixement de les plantes: la ventilació i el drenatge del terreny. L’ús agrícola del sòl es combina sovint amb l’activitat ramadera. Gran part dels conreus són destinats al farratge per al bestiar. Els prats d’herba no són conreus sinó que són la matèria primera per al pasturatge. Però, alhora, són producte d’aquest pasturatge, perquè els prats són modelats pels animals que hi pasturen. El conjunt de tècniques aplicades a l’explotació dels boscos s’anomena silvicultura. Aquesta pràctica té la finalitat d’optimitzar els recursos útils del bosc per a l’ésser humà, sobretot la producció de fusta. Hi ha, però, alternatives a l’explotació tradicional dels boscos. Per exemple, els aprofitaments forestals sostenibles.

4. Gestió i conservació Les mesures per frenar l’erosionabilitat modifiquen les característiques del terreny: - sòl amb vegetació per evitar l’erosió - sentit de les llaurades amb les corbes de nivell, per evitar l’erosió - construir bancals per evitar l’erosió hídrica i afavorir la retenció d’aigua - repoblació forestal - reutilització de zones de cultiu en zones de pasturatge - instal·lar barreres vegetals per evitar l’erosió eòlica - murs de contenció per evitar esllavissades - planificació urbanística - espais naturals protegits - evitar l’ús de fertilitzants i plaguicides

5. Transformació El paisatge s’ha anat transformant al llarg del temps Processos geològics interns: vulcanisme, sismologia... Processos geològics externs: aigua, vent... La vegetació L’acció humana

5. Transformació Paisatge Natural, aquell que no ha estat modificat Paisatge Humanitzat, aquell que l’home ha modificat i introduït elements aliens Paisatge rural Paisatge agrari Paisatge urbà Paisatge industrial

LA TRANSFORMACIÓ DEL PAISATGE Entenem per paisatge el conjunt d’elements geogràfics d’un territori, tant si són abiòtics, biòtics com antròpics. El concepte de paisatge, doncs, és dinàmic i evoluciona, i es transforma sota l’efecte de les interaccions dels diferents elements que el constitueixen. Paisatge natural Paisatge rural Paisatges Paisatge agrari Paisatge humanitzat Paisatge urbà Paisatge industrial

6. La pesca Proporciona el 20% de la proteïna animal consumida Sistemes tradicionals Curricà Xarxes de dues barques Sistemes moderns: Palangres amb milers d’hams Xarxes d’arrossegament de fons Xarxes a la deriva Piscicultura en gàbies

6. La pesca Impactes: Gestió: Sobreexplotació Degradació de la costa: contaminació (eutrofització, marees roges) Gestió: Quotes de pesca Vedes Parades biològiques Diàmetre de les xarxes de pesca