RECURSOS DE LA GEOSFERA I L’EDAFOSFERA

Presentación del tema: "RECURSOS DE LA GEOSFERA I L’EDAFOSFERA"— Transcripción de la presentación:

1 RECURSOS DE LA GEOSFERA I L’EDAFOSFERA
0.INTRODUCCIÓ LES ROQUES INDUSTRIALS MINERALS INDUSTRIALS TIPUS D’EXPLOTACIONS L’EDAFOSFERA COM A RECURS GESTIÓ

2 0. INTRODUCCIÓ RECURS NATURAL: Bé donat per la natura que satisfà les necessitats humanes. Ex: Roques, aigua, aire... Tipus de recursos: *Segons el que aprofitem: - Energètics. Ex: Carbó, petroli... - No energètics. Ex: Cu, Ag, Fe...

3 0. INTRODUCCIÓ * Segons la seva disponibilitat / consum:
- Renovables : Vent, aigua... - No renovables: Carbó, petroli...

4 1. LES ROQUES INDUSTRIALS
Són aquelles que s’aprofiten per les seves propietats, no pels minerals que la formen. Tipus : Àrids 1.2 Aglomerats 1.3 Roques de construcció 1.4 Vidre 1.5 Ceràmica

5 1.1 ÀRIDS Formats per pedres o fragments de diferents mides i s’utilitzen en la construcció. Ex: per fer formigó, ciment...

6 1.1Àrids

7 ÀRIDS 1. GRAVERA 2 GRAVES 3 BALASTRE

8 1.2 Aglomerats Formats per una massa compacta d’àrids cohesionada amb una matèria aglomerant. Quan entren en contacte amb l’aire s’endureixen. Ex: * Calç : Roca calcària sotmesa a altes temperatures ( més de 1000 graus C.) = Òxid de calci, és alcalí i s’utilitza per neutralitzar sòls àcids, emblanquir parets...

9 1.2 Aglomerats ( Cont.) * Ciment : S’obté de coure la roca calcària + argila + sorra . Si a més, tot això es barreja amb guix, es forma el ciment PORTLAND ( + resistent que el ciment normal). * Guix : S’obté directament de la roca sedimentària evaporita GUIX, i s’utilitza per enblanquir parets, sostres...

10 1.3 Roques de CONSTRUCCIÓ Tenim dos tipus:
1.- R.ORNAMENTALS: Tenen composició cristal·lina, colors bonics, poden ser tallats i polits . S’utilitzen en façanes, cuines, etc. Ex: Marbre, granits, pissarres. 2.- R. DE CONSTRUCCIÓ : No poden ser polides tan fàcilment, i no són tan maques. Ex: alguns granits, marbres i pissarres sobretot.

11 1.4 Vidre Es fabrica a partir de : QUARS + ALTRES PRODUCTES com calç.

12 1.5 Ceràmica S’óbté a partir d’ARGILES.
S’Utilitza per fer TOTXOS, TEULES I CERÀMICA. Tipus de ceràmica : terrissa, rajoles i productes refractaris ( aguanten temperatures altes).

13 US TOCA TREBALLAR Ex 1 pàg. 184

14 2.MINERALS INDUSTRIALS Són minerals dels quals ens interessa la seva composició. Hi ha dos tipus: -METÀL·LICS : Contenen un metall d’interés. -NO METÀL·LICS: S’aprofita elements no metàl·lics.

15 2. MINERALS INDUSTRIALS ( Cont.)
CONCEPTE IMPORTANT: JACIMENT . És una concentració de minerals suficientment gran com perquè sigui explotada ja que és rendible.

16 2.1 Minerals metàl·lics * FERRO : No es troba en estat pur, sino en minerals com : Magnetita, Hematites ( Oligist), Limonita. Contenen entre el % del metall. * ALUMINI : Metall molt lleuger. S’extreu de la Bauxita. Ús molt divers degut a la seva lleugeresa: Industria aeronàutica, cassoles... * COURE : S’extreu dels minerals següents: Calcopirita, Cuprita, Malaquita, atzurita. És molt dúctil ( facilitat per deformar-se en fils) i té alta conductivitat. Aliatges : Llautó ( Cu + Zn ) ; Bronze ( Cu + Sn); Alpaca ( Cu + Zn + Ni )

17 2.1 MINERALES METÀL·LICS ( Cont. )
* ESTANY : S’obté de la Cassiderita. És molt mal·leable . S’utilitza en les llaunes de conserves. * PLOM : S’extreu de la Galena. És nociu per la salut, cada cop s’utilitza menys. *TITANI : S’obté de la ilmenita, que és molt resistent i té baixa densitat. Ex : per montures d’ulleres. *TUNGSTÈ: S’obté de la wolframita. S’utilitza per fer el filament de les bombetes.

18 US TORNA A TOCAR TREBALLAR A VOSALTRES.
EX. 2 i 4 pàg 185 i 187

19 2.2 MINERALS NO METÀL·LICS
SILICI: S’extreu dels silicats ( molt abundants a l’escorça). Ús divers : vidre, aparells electrònics, ciment... SOFRE: S’extreu de la Pirita o en estat nadiu. Ús : preparació d’àcid sulfúric, fertilitzants, etc... SODI : S’extreu de l’halita. Ús : Indústria alimentària, ind. Química...

20 2.2 MINERALS NO METÀL·LICS ( Cont.)
CALCI : S’extreu de la calcita, dolomita i guix. Ús: calç, ciment, guixos, vidre. POTASSI : S’extreu de la silvina i carnal·lita. Fertilitzants, ind. Alimentària, medicina...

21 3. TIPUS D’EXPLOTACIONS I ELS SEUS IMPACTES
PEDRERA : Utilitzada quan el recurs es troba en superfície o molt a prop i l’extracció és directa.Requereix explosión controlades o màquines per obtenir el material. Impactes de la pedrera : - Pèrdua de sòl. - Alteració del paisatge. - Soroll. - Vibracions. - Contaminació atmosfèrica ( pols). - Esllavissades.

22 3. TIPUS D’EXPLOTACIONS I ELS SEUS IMPACTES ( Cont.)
GRAVERA : S’extreuen els àrids a partir de dipòsits de sediments ( con de dejecció, terrassa fluvial, etc). Impactes : - Poden afectar aqüífers, es poden contaminar. A més, quan s’abandonen les graveres, s’utilitzen com abocadors (!).

23 3. TIPUS D’EXPLOTACIONS I ELS SEUS IMPACTES ( Cont.)
MINA A CEL OBERT : Explotació en la qual es fa un gran forat en forma d’embut amb parets esglaonades. Aquest tipus d’explotació es realitza quan volem explotar un mineral que es troba dispers en el subsòl. Impactes: - Pot afectar aqüífers ( semblant a les graveres).

24 3. TIPUS D’EXPLOTACIONS I ELS SEUS IMPACTES
MINA EN GALERIA: Explotació per extreure minerals concentrats en profunditat. Pou: Perforació vertical. Galeria: Perforació horitzontal. Llegir p. 171: Explotació pas a pas

25 4. L’EDAFOSFERA COM A RECURS
4.1 ÚS AGRÍCOLA: - L’11% del total de la Terra és destinada a agricultura. Fertilitat és la capacitat que té un sòl per donar a les plantes els nutrients que necessiten per al seu creixement. Hi ha dos tipus d’agricultura :

26 AGRICULTURA INTENSIVA
És més rendible Es cultiven grans extensions de terreny. Maquinària pesant. Ús abusiu de fertilitzants i plaguicides. Monocultiu. Llavors manipulades genèticament.

27 AGRICULTURA TRADICIONAL
Menys rendible. Poca maquinària però més treballadors. Fertilitzants orgànics. Cultiu de diferents tipus de plantes. Llavors naturals, no manipulades.

28 AGRICULTURA ECOLÒGICA
Fertilització amb adobs orgànics ( que aprofiten del mateix lloc, sense utilitzar transport, per tant no utilitzen combustibles , respecten el medi ambient). No pesticides ( respecten el sòl, sistemes naturals i salut dels agricultors). No maquinària pesant. Cultiu de varietat de plantes, fomenta biodiversitat. És una indústria pensada per no contaminar i per reciclar. Catalunya és la comunitat autònoma de l’Estat Espanyol amb més consumidors d’aliments biològics, encara que és a Navarra on més es pràctica l’agricultura ecològica.

29 4.2 ÚS RAMADER PASTURES : Extensions de terreny amb herba dedicades al pasturatge. Igual que amb l’agricultura tenim dos tipus de Ramaderies:

30 RAMADERIA INTENSIVA Més rendible.
Utilitzen mètodes agressius amb els animals ( hormones per augmentar biomassa, sedentarisme...). Alimentació artificial ( pinsos....).

31 RAMADERIA TRADICIONAL
Menys rendible. Alimentació dels animals amb pastures. No s’utilitzen mètodes agressius amb els animals, no sedentarisme...

32 4.3 ÚS FORESTAL Silvicultura : És l’explotació dels productes que es generen al bosc ( sobretot la fusta). Cal una explotació sostenible del bosc : Treure del bosc una quantitat de fusta igual a la que el bosc pot produir anualment

33 4.2 ÚS FORESTAL ( Cont. ) Pràctiques causants de la degradació del sòl i del bosc en general: - Llaurar a favor del pendent. - Obrir camins en llocs fàcilment erosionables ( a favor del pendent ). - Les restes de poda seca s’han de treure bé, poden afavorir incendis. - Pastura dins del bosc : animals obren petits camins que amb el temps es converteixen en solcs i quan plou el sòl es perd pendent avall. - Introducció d’espècies no autòctones : tenen creixement ràpid,deixen el sòl sense nutrients, regeneració lenta ( si és que hi ha ...).

34 4.3.ÚS FORESTAL ( Cont.) També hi ha una silvicultura tradicional i una intensiva, relacionades a la seva vegada amb la tala tradicional i la intensiva:

35 SILVICULTURA INTENSIVA
No és sostenible. És més rendible. S’utilitzen espècies de creixement ràpid (no autòctones ) . Sòl es recupera poc a poc. Maquinària pesant.

36 SILVICULTURA TRADICIONAL
Explotació sostenible. Menys rendible. S’utilitzen espècies autòctones, de creixement lent, per tant no cal que el sòl es recuperi. No maquinària pesant.

37 5. LA GESTIÓ DEL SÒL Bona ordenació del territori en funció dels seus recursos : Agrari, miner, ramader... Mesures per minimitzar l’erosionabilitat: Mantenir els sòls amb vegetació. Fer llaurades coincidint amb corbes de nivell per disminuir l’escolament d’aigua ( i així disminuir l’erosió). Fer bancals ( marges de pedra), al vessants per retenir el sòl i disminuir l’escolament d’aigua pel pendent. Foto pàgina 182. Construir dics en xaragalls perpendiculars al sentit del xaragall per disminuir l’escorrentia.

38 DICS EN XARAGALLS

39 5. LA GESTIÓ DEL SÒL ( Cont.)
Fer repoblacions forestals en zones malmeses com mines a cel obert o zones en vies de desertificació ( Restauracions integrades). Fer zones de pastura estable : Nombre d’herbívors adequat a la producció d’herba. Barreres vegetals per disminuir l’erosió eòlica. Construir murs de contenció on hagi risc d’esllavissades. Planificació urbanística adequada per evitar construcció indiscriminada. Establir espais naturals per conservar sistemes naturals. Evitar ús abusiu de fertilitzants i biocides per disminuir la contaminació del sòl.

40 5.1 EL PAISATGE Conjunt d’elements geogràfics d’un territori, tant biòtics, abiòtics com antròpics.

41 THE END