Definició del sector Engloba les activitats l’objectiu de les quals és obtenir matèries primeres i productes per a l’alimentació i per a la resta d’activitats econòmiques. Agricultura i ramaderia Explotació forestal Extractives Pesca. 1

2

El treball agrari i tipus d’explotacions agràries a Espanya Explotacions petites o minifundis: Menys de 10 ha. Explotació familiar i assalariats. Problemes de mecanització Baixa producció  dificultats per comercialitzar. Rendibilitat per agricultura intensiva o científica  horta a El Ejido o plantes ornamentals al Maresme. 3

Explotacions mitjanes: 30 ha. En augment a Espanya per les polítiques de la UE: Reagrupament de parcel·les Crédits Desgravacions i primes Preus avantatjosos 4

Agricultura extensiva: Latifundis: A partir de 100 ha. Ha evolucionat dels contractes de parceria (un aporta la propietat, l’altra la feina) i arrendaments (cessió de l’explotació de la terra a un preu i temps determinat) per propietari absentista a gestió directa. Agricultura extensiva: Mecanització  es necessita mà d’obra especialitzada. Treballadors eventuals  contractes a estrangers per temporada (dones de Romania, Colòmbia i Marroc a la temporada de la collita de maduixes, taronges, etc.)‏ Grans beneficis. 5

Distribució de les explotacions agrícoles, p. 104. 6

A Espanya hi ha moltes explotacions petites, en canvi representen poca superfície conreada. Representen el 51.8 %, ocupen un 4.74%. Per contra, hi ha molt poques grans finques i concentren la major part de la terra conreada: Representen un 4.63%, ocupen un 55.49% de les terres conreades. 7

8

Canvis en els usos en els darrers anys: Disminueixen les terres de conreu un 12 %. Augmenta el terreny forestal 9%. Causes: Abandonament de les terres menys productives Augment de la ramaderia Construcció d’àrees residencials o d’infraestructures. Agricultura de secà predomina sobre la de regadiu. 9

La UE i Espanya: La PAC Espanya entra a la CEE el 1986. PAC: Política Agrària Comunitària: evolució: De 1957 a 1986: potenciació per assegurar la provement i augmentar les rendes agràries: subvencionar productes i comprar els excedents sobreproducció i preus agraris per damunt dels internacionals. De 1986 a 2007: reorientació en disminuir conreus i producció  2003 restriccions de l’ajuda, competivitat. Al 2004 entrada de 10 països  augmenten les terres de conreu: replantejament. 10

De 2007 a 2013. Pla Estratègic Nacional de Desenvolupament Rural Objectius: Augmentar la productivitat en l’agricultura i la silvicultura per ser competitius en el mercat internacional. Desenvolupar la indústria agroalimentària (a Espanya ocupa el primer lloc del sector industrial)‏ Millorar el medi ambient. 11

La producció agrària Condicionants: Augment del regadiu per: Superfície Regadiu o secà Qualitat del sòl i el relleu Intensitat dels conreus: extensiva o intensiva. Augment del regadiu per: Productivitat elevada Infraestructures i aprofitament de l’aigua subterrània 12

La producció agrícola De secà: Ordi i blat: per a pinso, mecanització i selecció de llavors. Oliveres: augment per l’oli. Vinya: especialització (D.O.) i qualitat. De regadiu: mà d’obra abundant, fertilitzants i llavors d’alt rendiment. Fruita: aprofiten la maduració primerenca per vendre-la als mercats europeus. Horticultura. 13

La producció ramadera, p. 107 El 2n estat de la UE en importància. 14

Oví  carn i llet, desaparició de la transhumància. Boví  carn i llet. Oví  carn i llet, desaparició de la transhumància. Porquí  consum fresc i xarcuteria. Avicultura  molt especialitzada: ponedores, consum. 15

La comercialització Controlada per la indústria agroalimentària  empreses multinacionals de productivitat alta i aliments elaborats. Espanya i el mercat europeu: 75 % de les exportacions espanyoles agràries es dirigeixen al mercat de la UE. El 57 % de les importacions agràries d’Espanya són de la UE: carn, blat pel pa, begudes i molts productes alimentaris. 16

Paisatges agraris espanyols Paisatge: defineix un marc físic, les activitats humanes i l’organització social d’un espai. Factors que el determinen: Naturals: clima i relleu. Socials: hàbitat (dispers o agrupat) i les comunicacions. Culturals. Elements visibles: Cobertura vegetal: arbòria, arbustiva, herbàcia Grandària Tipus d’explotació Ramaderia estabulada o no. 17

18

Atlàntic Mediterrani Interior Muntanya Canari TIPUS DE PAISATGE ESPAI CLIMA SILVICULTURA AGRICULTURA RAMA DERIA ESTRUCTURA AGRARIA HABITAT Atlàntic Mediterrani Interior Muntanya Canari 19

Activitat pesquera Espanya: potència pesquera dins la UE Problemes: Crisi per l’esgotament de les plataformes Dificultats per accedir als caladors tradicionals La UE estableix quotes de captures i temporades de vedes. Conflictes amb països africans limítrofs al banc saharià

Moçambic i Somàlia: Alakrana. Atlàntic americà Canàries: Banc saharià Conflictes freqüents amb Marroc, Senegal i Mauritània. Moçambic i Somàlia: Alakrana. Atlàntic americà

Política Pesquera Comunitària 1986 entrada d’Espanya a la UE: Positiu: quota de pesca alta i acord amb el Marroc. Negatiu: armadors més petits  menys capacitat de pesca. 2007-2013: Fons Europeu de la Pesca: No es pot augmentar capacitat pesquera. Fons per fomentar explotació sostenible i aqüicultura.

Aqüicultura marina: Galícia i Cantàbria  lubina, musclos, llagostins, ostres. D’aigua dolça: piscifactories  truita, salmó.

Indicadors de la situació crítica de la pesca a Espanya Descens de la població activa en el sector. Disminució de la seva aportació al PIB, actualment només un 0.2 %. Dèficit en la balança comercial: augment de les compres i menys vendes.

Problemes de la pesca espanyola El problema dels caladors. La estructura pesquera espanyola: població activa en recessió i envellida + flota pesquera nombrosa però de poc tonalatge. Els problemes mediambientals: sobreexplotació dels caladors nacionals (pesca furtiva, pesca de peixos alevins, incompliments de les quotes, potències d’arrossegament). Contaminació de les aigües (residus agrícoles, industrials, urbans, hidrocarburs  Prestige, 2003)

Catalunya: percentatge molt baix en l’economia catalana Característiques Localitzacions Agricultura Explotacions petites, familiars. Alta capitalització i estructura moderna Agricultura intensiva i productiva Fruiters Farratge Cultius de secà: cereals, vinya… Façana marítima i litoral L’interior Girona i prepirineu Terres litorals i prelitorals Ramaderia 59% de la prod. agrària Estabulada i intensiva Porquí principalment. També boví. Granges per zones rurals o semi-urbanes Pesca Depèn de la importació massiva i de l’aqüicultura (sector creixent)