GEOGRAFÍA DE LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES

Presentación del tema: "GEOGRAFÍA DE LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES"— Transcripción de la presentación:

1 GEOGRAFÍA DE LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES
SECTOR PRIMARI

2 SECTOR PRIMARI a1) Què és el sector primari? S’inclouen dins del sector primari totes les activitats relacionades amb l’obtenció d’aliments. Aquestes activitats són agricultura, ramaderia, pesca i explotació de boscos. Totes aquestes activitats estan relacionades directament amb la natura.

3 a)Per què podem parlar de dues revolucions "agràries" una en el neolític i un altra en el temps de la revolució industrial? La primera revolució agrària es va produir en el neolític, amb la invenció de l’agricultura i la ramaderia. La millor alimentació va fer que la població augmentara. A partir de 1750, la segona revolució industrial aplica la ciència i tecnologia de la il·lustració a la producció agrària. El resultat és un gran increment de la producció d’aliments, variats i de gran qualitat. El resultat és una nova explosió demogràfica. (Régim de transició demogràfica).

4 b) Explica el concepte excedent i la seua importància.
L’excedent és la part sobrant de la collita. Apareix al neolític, perquè amb la ramaderia i la agricultura es produeix més aliment del necessari. És un fet molt important perqué puc intercanviar part de l’excedent per a aquells aliments o objectes que necessite. Es l’inici del comerç. Amb la divisió del treball (realitzar treballs diferents) també apareixen les diferències entre grups socials, no sols pel seu treball, sino també per la possibilitat d’acumular de excedent.

5 c) Quins aspectes del medi físic condicionen les activitats agràries?
Són el clima, el relleu i el tipus de sól.

6 d)Defineix el "paisatge agrari" i classifica'n els tipus segons les parcel·les
El paisatge agrari és el paisatge natural modificat amb la finalitat d’obtenir productes de la natura. Classificació del paisatge agrari segons les parcél·les. Openfields o “camps oberts”: Són parcel·les obertes, sense tanques de mitjana o gran extensió. Típiques en Europa central i Estats Units. Bocage o “camps tancats”: Són parcel·les xicotetes i irregulars delimitades per murs o tanques, típiques de l’Europa oceánica.

7 Imatges paisatges agraris
bocage openfields

8 Tipus de Tècniques de cultiu
Policultiu: parcel·la en la que es conrreen diferents varietats o productes. Exemple: L’Horta de València Monocultiu: la parcel·la es dedica a una sola varietat. Exemple: Monocultiu de taronja,cereal. Regadiu: l’aigua arriba a la parcel·la per mitjans artificials. Exemple: séquies, canalitzacions, tuberies, aspersors, reg localitzat (degoteig). Secà: l’aigua només arriba de forma natural (plutja) Exemples:olivera,vinya,blat.

9 Sistemes de cultiu Agricultura intensiva: s’hi produeix la quantitat mes gran de productes en l’espai més petit posible, hi treballa molta mà d’obra Es necessiten grans inversions (adobs, llavors, tecnologia i molt de treball) i molt de treball. Produeix frutes i verdures. Agricultura extensiva: utilitza grans parcel·les per a obtenir a preu baix grans quantitats de producte (cereals, cotó, sucre, café…)

10 Imatge de l’horta Policonreu Intensiu de regadiu. I poblament dispers Imatge del “cinturó de la dacsa” inmens territori dels EE.UU destinat al monoconreu extensiu de cereals.

11 Agricultura de Subsistència.
Es aquella que produeix tot el necessari per a la supervivencia. Son productes per a l´autoconsum , es a dir per al llaurador y la seua familia. Tecniques de cultiu rudimentaries. S´utilitzen poques ferramentes . Ocupa la major part de la població .

12 Agricultura de subsistència
Resultats : poca eficacia en les tecniques de cultiu i mala cualitat de llavors dona rendiments molts baixos cuasi no hi ha excedent . A mes debut a la seua localització geografica està molt exposada a les condicions climàtiques i es vulnerable a les plagues . Tots aquests factors donen com a resultat una població pobra i mal alimentada .

13 Agricultura de subsistència
Tecniques de cultiu emprades : Agricultura itinerant de cremació : zones de selva i sabana . Es crema la vegetació natural i es conrea eixa zona . La fertilitat del sól acaba pronte i es desplacen a un altre lloc . Agricultura extensiva de secà : associa agricultura i ramaderia perquè els adobs animals fertilitza el sól . Utilitza la rotació triennal de cultius . Zones de sabana i muntanya .

14 Agricultura irrigada de l’arròs :
És propia des de la zona monsònica d’Àsia amb calor constant i pluges abundants . És molt productiva , varies collites d’arros a l’any i alimenta a moltes persones . Necesita un treball constant i minuciós (intensiu) per preparar i cuidar les parcel·les . Molta mà d’obra .

15 CAMPS D’ARRÒS

16 CAMPS D’ARRÒS

17 AGRICULTURA ITINERANT (d’artigues) / rozas
CLAR EN EL BOSC EQUATORIAL FET PER A CONREAR INCENDI EN EL BOSC TROPICAL JUNGLA PER CONREAR

18 DEGRADACIÓ PAISATGE NATURAL
DEFORESTACIÓ PARCIAL Quan s’esgoten els nutrients de la terra el camp s’abandona i la vegetació natural torna, però degradada. L’abús produeix destrucció del paisatge natural.

19 Agricultura de Mercat Naix amb la revolució industrial mitja del segle XVIII . Objectius Augmentar les vendes i reduir els costos.

20 Agricultura de Mercat Característiques: -mecanitzacio del camp (ús de maquinaria moderna) - aplicacio de tecniques de cultiu modernes(adobs,fertilitzants…) - especialització de la producció agrària.En un sol producte (monoconreu) o uns quants només (fruites tropicals). ´- Ràpida comercialització dels productes agraris(mitjans de transport ràpids, industrialització de la producció en plantes /magatzems d’elaboració i envasat). -

21 TIPUS Agricultura mediterrània: agricultura tradicional de la zona del mediterrani adaptada a les noves tecniques que han permes adaptar el cultiu de productes tropicals i subtropicals. Cultius de secà:vinya,olivera,blat. Cultius de regadiu:fruites i hortalisses Cultius d’hivernacle:flors i fruites tropicals

22 Agricultura mediterránea
Vinya Olivera Trilogia mediterrània de seca. Tradicional Blat

23 Agricultura mediterránea
Conreu d’hortalisses en el regadiu de les valls fluvials

24 Agricultura mediterránea
Cultius d’hivernacle

25 Agricultura d’especulació
L’objectiu es aconseguir grans beneficis en el mercat internacional. Agricultura especialitzada: E.E.U.U- (cinturons del blac, dacsa enles grans planes) Grans explotacions dedicades al monocultiu(blat,dacsa) Explotacions molt automatizades. Us d’alta tecnologia per a les llavors,adobs i insecticides. Altísima producció

26 Agricultura especialitzada
Cinturó del blat i de la dacas. Immensos camps de cereals (EE.UU)

27 Agricultura d’especulació
Agricultura de Plantació Grans explotacions dedicades al moonocultiu de productes tropicals (café,té,sucre,cacao…) en antigues colònies, ara països en desenvolupament o pobres. Molta mà d’obra combinada amb tecnologia. Explotacions en mans d’empreses estrangeres, les quals inverteixen molts diners i comercialitzen el producte. Açò significa que els guanys els obtenen eixes empreses i no els països productors.

28 Café –fotograma de “Memorias de África”
Canya de sucre Plantacions Cacao Té Café –fotograma de “Memorias de África”

29 Ramaderia Ramaderia : Cria d’animals per a obtenir-ne una sèrie de productes (carn, llet,ous, cuir,llana,etc) . Els animals també es poden utilitzar com a força de treball Tipus de ramat: ovi (ovelles), cabrum (cabres), boví ( vaques,bous), aviram (gallines, titots), porcí (porcs), equí (cavalls)

30 Tipus de ramaderia: Ramaderia tradicional és complement de l’agricultura. Serveix per a treballar el camp i produir adobs. A més els ramats xicotets li proporcionen aliment i teixit. Ramaderia comercial o de mercat. L’objectiu és vendre la producció al mercat per a obtindre el màxim guany. Per això empra tecnologia per millorar les races, automatitzar els procesos i conservar o transportar els productes. Es divideix en: intensiva: explotacions especialitzades amb grans inversions per a construir instal·lacions i alimentar el bestiar, el qual pot estat estabulat, criat en estables o granges o semiestabulat que combina l’estable amb la pastura lliure. Cria d’aviram i de bestiar boví extensiva: es practica en llocs que disposen de molt de terreny de pastura per alimentar ramats molt nombrosos (L’ oest dels EE.UU , Austràlia o la Patagònia argentina)