Informació i actualització en l’orientació professional (Grup de treball d’Orientació Professional del Baix Ll. – Anoia)

L’orientació professional Nous reptes: Els sistemes educatius han de reaccionar amb coherència i flexibilitat a l’entorn econòmic canviant. La incorporació laboral a curt termini és una opció minoritària. L’opció majoritària és la prossecució d’estudis. Els estudis més valorats són els de Batxillerat. A Europa el percentatge d’alumnes que estudien FP és el 57,9 % i a Espanya el 37,5 %.

ELS ITINERARIS DE FORMACIÓ I EXPECTATIVES D’INSERCIÓ LABORAL D’ALUMNE D’ESO DE CATALUNYA (Recerca realitzada pel GRET –Grup de Recerca Escola-Treball de l’ICE-UAB per encàrrec de la DGFP en el marc del seminari Interreg III)

L’escola És valorada com a molt important per més del 90% de l’alumnat. Alhora, és considerada avorrida per més de la meitat. Els continguts són considerats “difícils” per un percentatge entre el 30 – 50%. L’institut els agrada sobretot com a espai de socialització entre iguals

L’orientació professional Intervenen contextos múltiples La institució escolar influeix relativament poc L’entorn proper té un paper més rellevant: Família Coneguts “media”..

Treballar o estudiar ? En general, no volen treballar a curt termini ni preparar-se per a una inserció laboral ràpida. Volen estudiar  batxillerat (desig també compartit per l’alumnat amb dificultats acadèmiques) Les famílies donen suport i reforcen aquestes tendències.

Projecte professional de futur Més de la meitat de l’alumnat no tenen definit un projecte professional de futur. Coneixen i prefereixen els itineraris formatius de batxillerat El seu univers professional es limitat (experiències del seu entorn) i es segueixen estereotips de classe social i gènere.

Valors en el treball Salari, condicions de treball i que la feina agradi (vocació) Escàs coneixement del món de l’empresa i del treball. Molts nois i noies guanyen diners en feines ocasionals però que estan desconnectades tant del món de l’empresa com dels seus interessos professionals de futur.

Preferències d’oficis Rebuig majoritari cap a les professions amb baix nivell de qualificació, sobretot les de “coll blau” Amb l’alumnat d’insuficiència formativa: L’univers professional de les noies és més restringit: perruqueria, venda i cambrera Els nois tenen preferències per oficis com: mecànic de cotxes, cambrer i paleta.

Els programes formatius adreçats a joves amb insuficiència formativa No són contemplats, per cap col·lectiu, com a opció formativa vàlida i reconeguda per cercar una ràpida inserció en el món del treball. Es considera com a últim recurs. Són associats al col·lectiu de joves amb fracàs escolar i té una càrrega negativa davant els altres joves, professorat i la pròpia família.

L’alumnat amb insuficiència formativa Opten per un nombre molt reduït d’opcions professionalitzadores Aquest col·lectiu és molt heterogeni. Les trajectòries acadèmiques poden haver estat desiguals. Les causes del fracàs poden ser diverses. Les actituds davant la formació i el treball tampoc són homogènies i fan precisa una hetereogeneitat d’accions i dispositius. Hi ha una franja d’alumnes que manifesta una gran desafecció i rebuig cap a qualsevol acció formativa, sobretot en joves d’ambients desestructurats i de precarietat econòmica.

Congruència entre les dades de l’enquesta i la realitat socioeconòmica La incorporació laboral a curt termini és una opció minoritària L’estat de benestar dóna la possibilitat de retardar la incorporació de la gent jove a la vida laboral. Taxa activitat (16-19 anys). 1979: 50% 2001: 25% La majoria dels joves que s’incorporen al treball en el període 1989-2001 tenen un nivell formatiu mig-alt Llocs de treball creats a Espanya (1989-2001): 900.000 Situació formativa dels joves (16-24) contractats 25%: Llicenciats 50% Estudis secundaris Font dades: Informe Manpower(4) (4): www.manpower.es

Congruència entre les dades de l’enquesta i la realitat socioeconòmica L’opció majoritària és la prossecució d’estudis Les circumstàncies socials i productives exigeixen una formació. 6: Font: EUROSTAT 43 20 35 48 73 91 EU15 38 22 29 46 53 84 Regne Unit 51 36 45 47 96 97 Suècia 41 52 85 94 Finlàndia 37 18 28 66 Portugal 33 25 67 92 Àustria 21 57 80 100 Holanda 2 6 87 Luxemburg 34 70 79 Itàlia 9 42 74 93 Irlanda 16 55 81 França 40 56 Espanya 8 15 62 69 Grècia Alemanya 39 76 Dinamarca 64 Bèlgica 18-24 ANYS 24 ANYS 22 ANYS 20 ANYS 18 ANYS 16 ANYS PAÍS Percentatge participació en l’educació dels joves de 16 a 24 anys (6)

Congruència entre les dades de l’enquesta i la realitat socioeconòmica Els estudis més valorats són els de batxillerat Hi ha d’altres vies que s’haurien de promocionar. A Europa el percentatge d’alumnes que estudien FP és el 57,9% i a Espanya el 37,5%. 7: Font: EUROSTAT Percentatges de secundari superior (BTX) i de FP 57,6 42,4 UE15 57,5 42,5 Regne Unit 52,2 47,8 Suècia 52,3 47,7 Finlàndia 28,6 71,4 Portugal 80,9 19,1 Àustria 70,3 29,7 Holanda 64,9 35,1 Luxemburg 71,7 28,3 Itàlia 25,4 74,6 Irlanda França 37,5 62,5 Espanya 46,7 53,3 Grècia Alemanya 57,0 43,0 Dinamarca 60,7 39,3 Bèlgica FP General PAÍS Repartiment d’alumnes conduint al nivell mitjà. Curs 1995/96 (7)

Congruència entre les dades de l’enquesta i la realitat socioeconòmica Els estudis més valorats són els de batxillerat (8) Font: EUROSTAT Un altre factor a considerar és el desfasament en les característiques educatives de la població entre 15 i 64 anys entre Espanya i Europa UE Espanya Característiques educatives població 15-64 anys (8) 37,9% 43,1% 19,0% 59,7% 15,8% 20,5% BAIX MIG Nivell ALT

Millora de la qualitat dels recursos S’han de mantenir els objectius de l’ensenyament obligatori per tal d’assegurar els mínims culturals, com a base per a la realització personal del jovent i la seva integració com a ciutadans i ciutadanes Han de motivar cap a la formació i el treball. Els aspectes relacionats amb el treball i la continuïtat formativa han d’anar adquirint una importància progressiva Continguts adaptats a les necessitats personals, socials i econòmiques actuals

Millora de la qualitat dels recursos Continguts formatius i canvis socioeconòmics