Principals indicadors del sistema de Recerca i Innovació de Catalunya: punt de partida del I Pla de Recerca i Innovació de Catalunya 2005-2008 (PRIC)

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
La qualitat, garantia de millora.
Advertisements

Estudi dels hàbits de consum dels catalans fora de la llar
L’ÈPOCA DE L’IMPERIALISME
d' a s s i s t è n c i a al g o v e r n l o c a l
ANÀLISI ECONÒMICA-FINANCERA DEL SECTOR VITIVINÍCOLA Oriol Amat i Jordi Perramon Universitat Pompeu Fabra.
ESTUDI DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CALDES DE MONTBUI
Institut Català de Finances
Xarxa Productes de la terra
Jornada Cloenda Esports
i el que no es pot avaluar
Pla estratègic del Servei de Biblioteques
IMPLANTACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ A LA CIUTAT DE LLEIDA Anàlisi estadística - desembre 2000 IMPLANTACIÓ DE LES TIC A LA CIUTAT.
ELS INDICADORS ECONÒMICS: OCUPACIÓ I PREUS
CRAI: Unitat de Procés Tècnic
Mercat de treball Resultats de l’Enquesta de població activa
Estudi per a la identificació de
Proposta EC: definició, objectius i pressupost
Logos de partners, ajustats a la dreta
La gestió de les activitats d'R+D+I
Valorizació de la innovació en la CSPT
Realitzat per l’Associació Progressista de Catalunya
1 u n i t a t El departament de Recursos Humans.
Com poden créixer les pime en el context actual
Universitat i RSE: com podem ajudar? Universitat Rovira i Virgili
Per què fer recerca i innovació tecnològica en l’àmbit del
Pla estratègic de recerca 2005/2008. Universitat de Barcelona
PLA REACTIVACIÓ MUNICIPAL Ajuntament de Sant Pere de Ribes
Projecte d’Itineraris Formatius
Estratègia de Catalunya en l’Aplicació de la metodologia LEADER Tremp avança! Suma’t al futur. Sessió 1 Les ajudes de que disposem Els instruments.
Jornada Cloenda Esports
De la gestió de la força de treball a la del coneixement
Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Sabadell
El paper de les ciutats en el procés d’innovació empresarial
Catalunya, nou estat d’Europa?
Cercle de comparació d’Esports Jornada de cloenda 15/12/2017
LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ ( ) El marc econòmic.
Activitat de Recerca i Transferència de Coneixement. Curs 2016/17
ELS MERCATS ESTRATÈGICS DE LES ARTS ESCÈNIQUES I LA MÚSICA A CATALUNYA
Amics de la ciutat de Granollers Granollers, 26 de gener 2011
Perspectives econòmiques i reptes del sector de la salut
Glòria Canals Sans Presidenta ACTAS
wap.urv.es.
Tesis Doctorals en Xarxa
MAPA CONCEPTUAL - Accions - Responsables - Temporalització.
INDEX 1.- Introducció 2.- Abast i objectius del projecte
Préstecs Participatius per a emprenedors culturals digitals.
Pràctica 2.2: Cerca en bases de dades bibliogràfiques per a la investigació en treball social Objectius: Donar a conèixer els recursos bibliogràfics que.
1a JORNADA D’EMPRENEDORIA I EMPRESA
REUNIÓ DEL CONSELL D’ENTITATS I ASSOCIACIONS
Sectors culturals a la Comunitat Valenciana
Creixement econòmic de Liquats Vegetals: Presència als lineals de les grans distribuidores d’alimentació. Núria Arimany Anna Sabata Xavier Ferràs Petra.
Serveis de Formació.
Grup ICF Finançament Empresarial Coinversió Març de 2012.
OBSERVATORI DE LA MEDICINA FAMILIAR AL MARESME
El que cal saber sobre l’estafa del FLA
Polítiques Actives d’Ocupació (PAO)
IV JORNADES DOCTORIALS
ANTECEDENTS Time-Sheets eina pròpia UPC en productiu
Activitat de Recerca i Transferència de Coneixement. Curs 2017/18
Consum per substàncies per any (últim mes)
Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona
Les Franqueses, setembre 2007
Jornada per a una mobilitat de qualitat a les terres de Lleida
CRAI: Unitat de Recerca
PRESENTACIÓ RIS VICEPRESIDENCIA I CONSELLERIA INNOVACIÓ
expansió internacional
CEDRO denúncia a les UNIVERSITATS
PERSONAL DOCENT I INVESTIGADOR (PDI)
Connectant recerca i societat 46
CICLES FORMATIUS.
Transcripción de la presentación:

Principals indicadors del sistema de Recerca i Innovació de Catalunya: punt de partida del I Pla de Recerca i Innovació de Catalunya 2005-2008 (PRIC)

Sistema de recerca i innovació Conjunt d’etapes científiques, tecnològiques, organitzatives, financeres i comercials, incloent les inversions en nous coneixements, que portin o que intentin portar a la implementació de productes i de processos nous o millorats OCDE, Frascati, 2002

INDEX Inputs Recursos econòmics Despesa en R+D Despesa en Innovació tecnològica Despesa en Recerca i Innovació Personal investigador Outputs Patents Producció científica Participació en convocatòries competitives

Inputs Recursos econòmics Despesa en R+D Despesa en Innovació tecnològica Despesa en Recerca i Innovació Personal investigador Outputs Patents Producció científica Participació en convocatòries competitives

Despesa interior en R+D per CCAA Tots els sectors (2002) DURSI: Dstacades les 4 primeres en alguna o més variables Despesa interior en R+D per CCAA Tots els sectors (2002) Font: INE (2004)

Evolució de la despesa interior en R+D a Catalunya. Tots els sectors Canvi de metodologia INE any 2002. Font: INE (2004)

DURSI: Evolució creixent de la intensitat de despes però encara “gap” important amb US, Japó Evolució despesa interior en R+D (% del PIB). Comparació internacional. Tots sectors Any 2002: UE-10 nous 0,83 (any 2000) SP 1,03 CAT 1,27 UE-15 1,99 US 2,80 Japó 2,98 (any 2000) Font: INE (2004), Eurostat (2004)

DURSI: GastosInternosTotales_I+DCC.AA_87_2002_MCyT.xls Comentaris: Despesa interior en R+D. Comparació internacional Proporcionalitat entre sectors Font: INE 2004, Eurostat 2004

Despesa interior en R+D Despesa interior en R+D. Comparació internacional Proporcionalitat públic/privat (any 2002) Font: INE 2004, Eurostat 2004

Despesa en R+D per tipus de recerca i sector a Catalunya Font: R+D+I a Catalunya. Les activitats de Recerca, Desenvolupament i Innovació Tecnològica a Catalunya l'any 2000. Jordi Maluquer de Motes, 2003.

DRSI: arees_2002_Catalunya_Trameses_a_MCyT.xls Quadre-resum del finançament del III Pla de Recerca de Catalunya. Període 2001-2002 arees_2002_Catalunya_Trameses_a_MCyT.xls Total finançament 2001-2002: 657.717.716,9 € Font: CIRIT

Finançament Àrees concertades III Pla de Recerca (2002) Total finançament any 2002: 114.529.053,11€ Font: CIRIT

Principals indicadors d’R+D en empreses (any 2002) Despesa R+D en milers d'euros R+D en empreses a Catalunya (2000) clarament orientada: Productes farmacèutics (17,67%) Vehicles de motor (13,98%) Productes químics (8,91%) Maquinària i equipament mecànic (6,51%) Maquinària elèctrica (5,09%) Font: INE (2004), Maluquer (2003)

Inputs Recursos econòmics Despesa en R+D Despesa en Innovació tecnològica Despesa en Recerca i Innovació Personal investigador Outputs Patents Producció científica Participació en convocatòries competitives

Innovació Tecnològica D’acord amb el manual de Frascati, l’INE comptabilitza com a despesa en innovació de les empreses a les enquestes que realitza periòdicament: R+D interna R+D externa (adquisició d’R+D) Adquisició de maquinària i equipaments Adquisició d’altres coneixements externs Formació Introducció d’innovacions en el mercat Disseny i altres preparatius per a producció i distribució Font: Nota de premsa INE, 19/12/2003

DURSI: A ine hi és pel 2002 però no per CCAA Despesa en Innovació de les empreses (2000) (% de cada CCAA respecte del total Estat) Font: R+D+I a Catalunya. Les activitats de Recerca, Desenvolupament i Innovació Tecnològica a Catalunya l'any 2000. Jordi Maluquer de Motes, 2003.

INDEX Inputs Recursos econòmics Despesa en R+D Despesa en Innovació tecnològica Despesa en Recerca i Innovació Personal investigador Outputs Patents Producció científica Participació en convocatòries competitives

Estimació Despesa d’R+D i Innovació (any 2000) Font: R+D+I a Catalunya. Les activitats de Recerca, Desenvolupament i Innovació Tecnològica a Catalunya l'any 2000. Jordi Maluquer de Motes, 2003. Estimació DURSI a partir de: R+D+i Empreses, R+D del sector públic, R+D de les ISFL

Inputs Recursos econòmics Despesa en R+D Despesa en Innovació tecnològica Despesa en Recerca i Innovació Personal investigador Outputs Patents Producció científica Participació en convocatòries competitives

Evolució del nombre d’investigadors i del personal de suport DURSI: A ines 2002 per CCAA no està desglosat Evolució del nombre d’investigadors i del personal de suport Font: INE, OCDE

DURSI: A ines 2002 per CCAA no està desglosat Personal en sector alta tecnologia i mitjana-alta tecnologia en % d’ocupació. Empreses (2001) <=5,0 5,0-7,5 7,5-12,5 >12,5 EU-15=7,4 Font: Eurostat, 2004

COFINANÇAMENT PROGRAMA RAMON Y CAJAL (2001 – 2003) Objectiu: Crear 2000 nous llocs de treball per a investigadors. A Catalunya: S’han aconseguit 525 (26,2%) contractes, repartits en 42 entitats de recerca. Cofinançament del DURSI a la inversió/ contractació conjuntament amb els ens de recerca de Catalunya. Relació total investigadors CAT/SP: 18% (any 2001) Dades elaborades pel Gabinet Tècnic de Recerca, DURSI

PROGRAMA TORRES QUEVEDO MCyT (Convocatòries 2001 – 2003) Objectiu: Incorporar doctors i tecnòlegs a empreses, spin-off... Contractes d’un a tres anys. A Catalunya: S’han aconseguit 114 contractes, 21,0% del total. Relació total investigadors CAT/SP: 18% (any 2001) Dades elaborades pel Gabinet Tècnic de Recerca, DURSI

Inputs Recursos econòmics Despesa en R+D Despesa en Innovació tecnològica Despesa en Recerca i Innovació Personal investigador Outputs Patents Producció científica Participació en convocatòries competitives

NOMBRE DE PATENTS DE L’OFICINA EUROPEA DE PATENTS (2001) Font: Eurostat, 2004

Inputs Recursos econòmics Despesa en R+D Despesa en Innovació tecnològica Despesa en Recerca i Innovació Personal investigador Outputs Patents Producció científica Participació en convocatòries competitives

ANÀLISI QUALITATIVA DE LA PRODUCCIÓ CIENTÍFICA Font: NCR y NSI (ISI)

Producció científica de Catalunya respecte Espanya (1981-2002) 64.905 documents publicats des de Catalunya (22,0% del total d’Espanya) 579.267 cites (25,2% del total d’Espanya) Índex Cites per Document CAT: 8,92 SP: 8,49 La Col·laboració Internacional CAT: 28,6% SP: 27,9% El % No Citació és superior CAT: 27% SP: 25% Jordi Camí 1, 2, Eduard Suñén1 i Raül Isaac Méndez-Vásquez1 Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM)1 y Universitat Pompeu Fabra2 , Barcelona. Estudi realitzat a petició de la CIRIT, abril 2004 a partir de bases de dades ISI. Documents citables

Espanya i Catalunya segons subàmbit 1994-2002 Jordi Camí 1, 2, Eduard Suñén1 i Raül Isaac Méndez-Vásquez1 Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM)1 y Universitat Pompeu Fabra2 , Barcelona. Estudi realitzat a petició de la CIRIT, abril 2004 a partir de bases de dades ISI. Documents citables

Inputs Recursos econòmics Despesa en R+D Despesa en Innovació tecnològica Despesa en Recerca i Innovació Personal investigador Outputs Patents Producció científica Participació en convocatòries competitives

Projectes d’R+D aprovats i finançament concedit per la Direcció General de Recerca del MCyT (1996 a 2001) Font: Identificació dels centres d’R+D amb majors capacitats científico-tècniques en les diverses comunitats autònomes. MCyT, setembre 2002.

Finançament concedit per CCAA i tipus de centre d’R+D per la Direcció General de Recerca del MCyT (1996-2001) Font: Identificació dels centres d’R+D amb majors capacitats científico-tècniques en les diverses comunitats autònomes. MCyT, setembre 2002.

Finançament CDTI 2002 FONT:Informe anual, 2002 CDTI

V PM U.E. (1999-2002): Retorns per CCAA Programes: Qualitat de vida, Societat de Informació, Creixement competitiu i sostenible, Medi Ambient, Innovació i PIME Font: CE, CDTI, Dep. programes comunitaris, 3 novembre de 2003

V PM UE - Retorns a Catalunya per programes (1999-2002) Font: CDTI

V PM U.E. Retorns de Catalunya per institucions (1999-2002) Font: CDTI

Programes Marc UE de Recerca i Desenvolupament Tecnològic Participació de Catalunya Font: CDTI; * Dades de 2003

Expressions d’interès en el VI PM UE Font: COTEC (2002)

VI PM U.E. Expressions d’interès Catalunya, Madrid i País Basc absorbeixen el 64% de les EoIs Catalunya destaca en les universitats (el doble o més que qualsevol altra comunitat) Catalunya, País Basc i Madrid destaquen en els centres Madrid destaca en les empreses (prop del 50% de las EoIs empresarials) Font: COTEC (2002)

Resultats de la primera convocatoria del VI PM U.E. Catalunya ocupa la segona posició en la distribución per CCAA: 20,9% del total de projectes espanyols Coordinació de grans projectes dels nous instruments: 10 projectes integrats coordinats per entitats espanyoles: 5 entitats de Catalunya en coordinaran 6 Coordinació de Xarxes d’excel·lència: 2 per entitats espanyoles (1 per una entitat catalana) Font: CDTI i Gaceta SOST Nº. 55, 19/04/04