LA INDUSTRIA EL PROCES D’INDUSTRIALIZACIÓ A ESPAÑA Fuente: Banco de Imágenes del CNICE

ETAPES 1855-1900 1900-1936 1936-1959 1975-1985 1985-HUI 1959-1975 1ª. ETAPA INDUSTRIALIZACIÓ 2ª. ETAPA CRISI I RESTRUCTURACIÓ 3ª. ETAPA ACTUALITAT

1ª ETAPA APARICIÓ I EXPANSIÓ: 1ª Subetapa: 1855-1900 L’inici de la industrializació espanyola va tindre lloc amb retard respecte a Europa occidental a causa de: Poc de capital disponible Mala dotació de matèries primeres i fonts d’energía Demanda limitada de productes industriales Baix creixement demogràfic i pobresa de les rendes del llaurador Retard tecnològic Espírit de empresa escaso Situació política desfavorable A causa de desastre colonial i guerra contra el Francés Política industrial inadecuada El proteccionisme va desincentivar la modernització tècnica RESULTAT: Fracàs de la primera revolució industrial a España

1ª ETAPA APARICIÓ I EXPANSIÓ: 2ª Subetapa: 1900-1936 Creixement industrial a causa de: I Guerra Mundial (1914-1918) L’encariment del carbó importat va portar a substituir-lo pel nacional. Augment de les exportacions als països contendients. Repatriació de capitals de les colònies perdudes el 98 Augment de la inversió nacional Impuls de les obras públicas (sota la dictadura de Primo de Rivera Incorporació dels nous avanços de la 2ª Revolución Industrial (Electricitat, i hidrocarburs) Polítiques proteccionistes, que eliminaren la competència extrangera

1ª ETAPA APARICIÓ i EXPANSIÓ: 3ª Subetapa: 1936-1959 Guerra Civil i Postguerra: S’interromp el creixement industrial. Destrucció de les indústrias durant la Guerra Civil Política autárquica de postguerra (autosuficiència) Reducció de les importacions de productes i capitals: impacte negatiu en les indústries Crisi industrial Suavització de la política autàrquica a partir de 1953 i abandonament definitiu a partir de 1959 amb l’apertura a l’exterior (acords amb EEUU, entrada ONU…)

1ª ETAPA APARICIÓ I EXPANSIÓ: 4ª Subetapa: 1960-1975 Desenvolupament: Fort creixement industrial a causa de: Liberalització de les importacions Maquinària i capitals necessaris Expansió de l’economia capitalista mundial i avantatges de la situació espanyola Arribada de nous ingressos per altres vies: Turisme, remesa d’immigrants Augment de les inversions multinacionals Per l’existència de: Demanda en alça Baixos costos de producció Mà d’obra abundant, barata i no conflictiva Concessions estatals Polítiques favorables a la industrialització: Plans de Desencolupament Baix preu de l’energía

1ª ETAPA APARICIÓ I EXPANSIÓ: 4ª Subetapa: 1960-1975 Creixemento vinculat a la dictadura de Primo de Rivera Creixement vinculat a la I Guerra Mundial Guerra Civil i Postguerra Desevolupament Crisi dels 70 Elaboración propia a partir de A. Carreras, La industria, atraso y modernización

1ª ETAPA APARICIÓ I EXPANSIÓ: Producció industrial Primera Revolució Industrial (segona meitat s.XIX): Indústria Siderometalúrgica (Málaga, Asturias, Cantabria i País Basc) Indústria Tèxtil del cotó (Catalunya). Segona Revolució Industrial (a partir del primer terç s. XX): (diversificació de la producció) Indústries bases (siderúrgia, refineries, petroquímica, construcció naval), potenciades per l’ INI (Instituto Nacional de Indústries,1941, organitzat com un Holding* estatal, fomentava els sectors estratègics que requerien fortes inversions) Indústries de béns de consum (Tèxtil, calcer, automòbils, electrodomèstics) que augmentaven en funció del nivell de vida. Indústries de béns d’equip: es desenvolupen en menor mesura a causa del retard tecnològic espanyol. Holding: societat financera que controla diverses empreses en posseir-ne la totalitat o una part important de les accions.

1ª ETAPA APARICIÓ I EXPANSIÓ: Estructura industrial Sistema de producció en sèrie: Producció fordista en grans fàbriques. Mà d’obra abundant i poc qualificada: sense regulació laboral fins ben entrat el segle XX. Contrastos entre grans Indústries (escasses, vinculadas a l’INI o a multinacionals) i menudes (poca inversió, tecnologia simple i escassa competitivitadt. Endarreriment i dependència extrangera (en tecnología, capital i energia) RESULTAT Industrializació però amb grans limitacions i feblesa, i posició periférica de la indústria espanyola en relació al context mundial

1ª ETAPA APARICIÓ I EXPANSIÓ: Localització industrial Factors de localització Proximitat a la matèria primera Proximitat a la font d’energia Proximitat al mercat Abundància de mà d’obra Sistemes de transport Disponibilitat de capital Política industrial pública Economia d’escala Resultat de la localització Primeres etapes: Regions perifèriques vinculads a l’extracció, ports o grans ciutats (Cantábria, Astúries, P.Basc, Madrid, Barcelona i Llevant). Principi del siglo XX: Afiançament de les primeres localitzacions i sorgiment de nous espais industrials en els principals eixos de comunicació (Ebre i Mediterrani) o como resultat a las polítiques de promoció industrial (litoral gallego i andalús, i enclaves de l’nterior: Valladolid, Zaragossa). Interior: escassa industrialització i limitada a les capitals provincials.

1ª ETAPA APARICIÓN Y EXPANSIÓN: Localización industrial Localitzacions en les primeres fases (s. XIX) Expansió industrial durant el segle XX

1ª ETAPA APARICIÓ I EXPANSIÓ: Política industrial Intervencionismo estatal POLÍTICA PROTECCIONISTA: imposició d’aranzels i limitació de les importacions: Afavorí el creixement industrial però desincentivà la seua modernització. CREACIÓ D’EMPRESES PÚBLIQUES: En sectores estratègics que estaven desatesos per la iniciativa privada. PLANS DE DESENVOLUPAMENT: En època franquista amb l’objectiu de corregir els desequilibris territorials (pols de promoció i desenvolupament(seleccionaven certes ciutats en les regions més endarrerides i promovien la concentració industrial), zones de preferent localització industrial, polígons de preferent localizació industrial, i grans árees d’expansió industrial (GAEI) i polígons de descongestió industrial. (Consultar mapa pàgina 206)

POLS DE DESENVOLUPAMENT I PROMOCIÓ: la Corunya, Vigo, Sevilla, Valladolid, Saragossa, Granada, Córdova, Oviedo, Logronyo i Villagarcia d’Arousa (Burgos i Huelva) ZONES DE PREFERENT LCALITZACIO: Càceres, Vall del Cinca, Mieres-Langreo, Camp de Gibraltar, Terra de Campos.

2ª ETAPA: CRISI I REESTRUCTURACIÓ 1975-1985 CAUSES EXTERNES AL PAÍS Encariment de l’energia Desfase tecnológic a causa del desenvolupament de la 3ª Rev. Industrial. Noves característiques de la demanda. Mundialització de l’economía: aparició de nous països industrials = competència. INTERNES DEL PAÍS Deficiències estructurals de la indústria espanyola Cojuntura històrica (transició política) CONSEQÜENCIES: Tancament d’empreses, caiguda de la producció i dels beneficis industrials, augment de l’endeutament i dels parats. Consolidació d’Espanya com a país perifèric.

2ª ETAPA: CRISI I REESTRUCTURACIÓ 1975-1985 MESURES: No sen van prendre fins ben entrats els anys 80 (a causa de la inestabilitat interna provocada per la transició RECONVERSIÓ INDUSTRIAL Adaptació al nou cicle tecnológic. Ajustament a la demanda. Regulació de plantilles. Sanejament empresarial. Nous sistemes de gestió i organització. Afecta als sectores maurs: siderometalúrgica, construcció naval, electrodomèstics, equips elèctrics i electrònics, tèxtil i calcer. REINDUSTRITALIZACIÓ Modernització tecnològica de la resta d’Indústries. Diversificació industrial. ZUR: Zones d’Urgent Reindustrialització (1983) a Galicia, Asturies, ría del Nervión, Barcelona, Madrid i Cádis. Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ

2ª ETAPA: CRISI I REESTRUCTURACIÓ 1975-1985 Vigo Ferrol Asturias Nervión Barcelona Madrid Bahía de Cádiz ZONES D’URGENTE REINDUSTRIALITZACIÓ 1983 ZUR Inversión (millones de pesetas) Vigo 13623 Ferrol 12038 Asturias 21722 Nervión 53575 Barcelona 126031 Madrid 81593 Bahía de Cádiz 31183

3ª ETAPA: ACTUALITAT CARACTERÍSTIQUES CANVIS EN LA PRODUCCIÓ INDUSTRIAL -Desenvolupament dels sectores tecnològics: telemàtica automatització, nous materials, biotecnologia, energias renovables CANVIS EN L’ESTRUCTURA INDUSTRIAL DescentraliTzació: empreses multiplanta, subcontractes i xarxes empresarials. Flexibilització: en el treball i els procediments. CANVIS EN LA LOCALITZACIÓ INDUSTRIAL Difusió industrial Concentració en árees centrals CANVIS EN LA POLÍTICA INDUSTRIAL -Es redueix la intervenció de l’Estat. Industrialització endógena (basada en el potencial de cada llloc) Augment de la preocupació per qüestions ambientals.

PROBLEMES ESTRUCTURALS 3ª ETAPA: ACTUALITAT PROBLEMES ESTRUCTURALS A. DIMENSIÓ DE LES EMPRESES INADEQUADA. 93 % SÓN XICOTETES O MITJANES EMPRESES (< 500 TRABAJADORES) B. I+D ESCASSA (TANT PÚBLICA COMO PRIVADA). C. ENDARRERIMENT TECNOLÓGIC I DEPENDÈNCIA DE L’EXTERIOR.

LA PRODUCCIÓ INDUSTRIAL ACTUAL 3ª ETAPA: ACTUALITAT LA PRODUCCIÓ INDUSTRIAL ACTUAL SECTORS MADURS Afectats pel descens de la competitivitat 1(endarreriment tecnològic) per la reducció de demanda 1(nous materials). a) Metal·lica bàsica i de transformació: Siderúrgica (País Basc, Cantàbria, Navarra i Catalunya.) Transformats metal·lics (triangle Barcelona-P.Basc-Madrid). b) Electrodomèstics línia blanca: en procés de reorganització de la producció i del mercat (Navarra, Aragó, Cantàbria i País Basc). c) Construcció naval: (Galícia, Cantàbria, P.Basc i Andalusia). d) Indústria tèxtil i confecció. SECTORS DINÀMICS Carateritzats per una alta productivitat i gran demanda: a) automòbil: (Palència Valladolid, Saragossa i Madrid). b) químic: Petroquímica o química de base (Puertollano, Cartagena, Algesires, Huelva, Sta Cruz de Tenerife) Química de transformació. (P.Basc) c) Sector agroalimentari: Catalunya, Andalusia i Comunitat Valenciana SECTORS PUNTA / ALTA TECNOLOGIA Elevada tecnologia i demanda: material elèctric i electrònic, ordinadors… S’han implantat amb retard i tenen escàs desenvolupament 1causa: dependència de l’exterior. Localització: a l’entorn de metròpolis i ciutats grans en parcs tectnològics o científics. actuen de motor de desnvolupament per l’atració d’altres empreses. Madrid, Catalunya, país Basc, València, Andalusia

LA LOCALITZACIÓ INDUSTRIAL ACTUAL 3ª ETAPA: ACTUALITAT LA LOCALITZACIÓ INDUSTRIAL ACTUAL FACTORS ACTUALS: Perd importància la proximitat als recursos naturals i al mercat per l’abaratament del transport i de les matèries primeres. Disponibilitat de bons sistemes de comunicació i transport, i mà d’obra. Els principals factors de localització són: 1 Accés a la innovació i a la informació (mà d’obra qualificada, centres d’investigació…) 1 El territori, quan proporciona: Recursos tranformables, mà d’obra qualificada i entorn empresarial innovador… TENDÈNCIES ACTUALS: Difusió cap a espais perifèrics a causa de: Problemes en les grans concentracions industrials Millores tecnològiques i de transport Desenvolupament industrialització endògena. Exem.: sectors madurs: pocs exigents en tecnologia i mà d’obra Cap a Saturació Encariment del sòl Encariment infraestructures Deteriorament medi ambient Països subdesenvolupats Regions endarrerides Àrees rurals ben comunicades

3ª ETAPA: ACTUALITAT ÀREES INDUSTRIALS ACTUALS LA LOCALITZACIÓ INDUSTRIAL DESEQUILIBRIS TERRITORIALS Per tal d’evitar-los: Polítiques regionals de foment a la indústria EN Repartiment de la població La riquesa Dotació d’infrestructures, equipament, serveis Pes polític Àrees industrialitzades Desesenvolupades En expansió En declivi Permet diferenciar Àrees d’industrialització induïda i escassa

ÀREES INDUSTRIALS DESENVOLUPADES 3ª ETAPA: ACTUALITAT ÀREES INDUSTRIALS DESENVOLUPADES Revitalització industrial per la implantació de sectors d’alta tecnologia i de les seus socials de les grans empreses nacionals i multinacionals. Són els espais centrals de les àrees metropolitanes de Madrid i Barcelona Creixent terciarització de la indústria (les tasques d’oficina superen les fabrils)

ÀREES I EIXOS INDUSTRIALS EN EXPANSIÓ 3ª ETAPA: ACTUALITAT ÀREES I EIXOS INDUSTRIALS EN EXPANSIÓ CORONES METROPOLITANES (perifèria urbana) Indústries tradicionals deslocalitzades de les àrees centrals que busquen fer negoci amb la venda de sol urbà que ocupaven. Empreses innovadores que s’instal·len en parcs tecnològics. FRANGES PERIURBANES (transició entre el món urbà i rural) Indústries menudes, producció tradicional (mobles, fusta, confecció…) usen polígons de naus adosades. EIXOS DE DESENVOLUPAMENT Al llarg de les principals vies de comunicació: Vall de l’Ebre i la Mediterrània (Girona-Cartagena) Entorn de Madrid: extensió cap a Castella-Manxa. Eixos interiors: autovia Tordesillas-Valladolid-Palencia ÀREES RURALS: Indústries menudes, de producció tradicional (mobles,dolços, confecció…)  relocalitzades o promogudes per empresaris autòctons. També sol haver empreses innovadores.

ÀREES I EIXOS INDUSTRIALS EN DECLIVI 3ª ETAPA: ACTUALITAT ÀREES I EIXOS INDUSTRIALS EN DECLIVI LOCALITZACIÓ: Cornisa Cantàbrica Ferrol, badia de Cadis, Puertollano, Ponferrada. CAUSES Especialització en sectors madurs i predomini de gran empresa. Dificultats de reindustrialització per la mà d’obra poc qualificada, conflictivitat laboral. CONSEQÜÈNCIES Desindustrialització Emigració Pèrdua de competitivitat

ÀREES D’INDUSTRIALITZACIÓ INDUÏDA I ESCASSA 3ª ETAPA: ACTUALITAT ÀREES D’INDUSTRIALITZACIÓ INDUÏDA I ESCASSA ESCASSA Castella-Manxa, Estremadura, Balears i Canàries. Causa: localització poc competitiva. INDUÏDA Aragó, Castella-Manxa, Andalusia. Enclavaments industrials creats per les polítiques de promoció industrial en la dècada dels 60 Van crear zones amb forts desequilibris territorials: Saragossa Valladolid i Burgos Triangle: Sevilla-Cadis-Huelva.

ÀREES INDUSTRIALS A ESPANYA DESENVOLUPADES EXPANSIÓ DECLIVI INDUÏDA I ESCASSA