l’acomodació de tothom a la vida quotidiana

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
La qualitat, garantia de millora.
Advertisements

DEFINICIÓ I OBJECTIU DEL SERVEI COMUNITARI
ELS EQUIPS D´ASSESSORAMENT PSICOPEDAGÒGIC
d' a s s i s t è n c i a al g o v e r n l o c a l
XARXA DE DEBAT EDUCATIU
EBM LA FONTANA Escola Bressol Municipal de gestió directa de l’Ajuntament de Barcelona Districte de Gràcia Escola de tres grups: 1 de 18 infants de 2-3.
Programa de Transició Escola Treball
Jornada Cloenda Esports
i el que no es pot avaluar
Pla per a la llengua i la cohesió social Pla educatiu d’entorn
ACTIVITATS COMERCIALS
Taula sectorial de Gent gran en risc Avaluació i línies de treball
Programa Pacient Expert ICS en MPOC
Estudi per a la identificació de
El paper dels barris en les xarxes socials a Catalunya. Una aproximació. José Luis Molina (UAB) Projecte finançat pel MICINN (CSO /SOCI), Estudio.
Quin futur volem per al Baridà?
Panel de Famílies i d’Infància
Els recursos de la TET. Un punt de partida.
Pla per a la llengua i la cohesió social Pla educatiu d’entorn
CONVIVÈNCIA OBSERVATORI PER A LA E S C O L A R.
ELS DRETS I DEURES DE LES FAMILIES DE PERSONES AMB DID
1 u n i t a t El departament de Recursos Humans.
“…acompanyem al ciutadà en el decurs de la seva vida…”
va aprovar la Llei de Millora de barris.
Barris al dia 2014 I Comissió Cívica 1 d’abril de 2014.
Barcelona, 2 de desembre de 2.002
SERVEIS SOCIALS BÀSICS
Marianao 1985 Marianao Context: La Fundació Marianao:
L’educació en valors cívics a través de l’educació física i l’esport
EL PLA INDIVIDUALITZAT
Jornada Cloenda Esports
Taula sectorial de Voluntariat social Avaluació i línies de treball
ANTECEDENTS I OBJECTIUS
PLA DE FORMACIÓ DEL CENTRE
Incorporació de la Perspectiva de Gènere en la Prevenció del vih en l’àmbit de les drogodependències  La perspectiva de gènere ens ofereix l’oportunitat.
INTERVENCIÓ COMUNITÀRIA INTERCULTURAL
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE
La Cigarreta Electrònica: Què en sabem?
Xarxa d’Escoles i Instituts per la Igualtat i la No Discriminació
Amics de la ciutat de Granollers Granollers, 26 de gener 2011
COMISSIÓ D’ACCIÓ SOCIAL
Quines necessitats i oportunitats es deriven de la nostra realitat social i laboral? DONES CUIDADORES Solsona,
Glòria Canals Sans Presidenta ACTAS
XARXA D’ESCOLES PER LA SOSTENIBILITAT DE VIC
Pla local per la inclusió social de Santa Coloma de Gramenet
Pla local per la inclusió social de Santa Coloma de Gramenet
Comtal x 4t Món Nadal solidari.
Com preparar una unitat per a l’avaluació
Treball i aprenentatge en xarxa
Coneixements i idees previs
Una experiència d’ambientalització curricular als estudis de Magisteri de la FPCEE Blanquerna PAMB IV SEMINARI SOBRE AMBIENTALITZACIÓ CURRICULAR de les.
Taula sectorial de Salut Mental i Addiccions Avaluació i línies de treball Secretaria del CMSS Setembre 2014.
MPGM Ciutat Meridiana Procés participatiu Gener 2019.
Projecte d’Itineraris Formatius
GRUP DE TREBALL: ATENCIÓ DE CASOS
Departamento de Pedagogia Aplicada
PLA DE FORMACIÓ DE ZONA DE NOU BARRIS
PLA DE FORMACIÓ DE ZONA DE GRÀCIA
IV Espais d'experiències.:pràctiques comparades
Serveis de Consultoria
la cohesió social va per barris
més enllà del PIB: de la mesura a la política i les polítiques
PLA EDUCATIU D’ENTORN DEL BARRI DE SANT ILDEFONS DE CORNELLÀ DE LLOBREGAT 11/07/2019.
Valors i actituds polítiques en perspectiva comparada
Convivència i Mediació Escolar
PERSONAL DOCENT I INVESTIGADOR (PDI)
La inserció laboral dels graduats de grau de la UPF
IMPULS DE LA LECTURA FORMACIÓ
MEDIACIÓ COMUNITÀRIA ICQP.
ESTADA A L’EMPRESA AL BATXILLERAT
Transcripción de la presentación:

l’acomodació de tothom a la vida quotidiana Context Cada vegada amb més intensitat, el món sencer i els diferents països- incloent-hi Espanya, tenen davant seu el gran repte de gestionar la diversitat cultural. Un desafiament per als països, les regions i els municipis que implica a totes les institucions i organitzacions i a tots els ciutadans. Els processos de diversificació sociocultural a l’àmbit local fan necessari abordar aspectes com: l’acomodació de tothom a la vida quotidiana la concentració residencial i eventual formació de guetos l’emergència d’actituds xenòfobes i de rebuig en alguns indrets els riscos de marginació la multiculturalitat a les escoles i els centres de salut Àrea Social

Projecte d’Intervenció Comunitària Intercultural Model d'intervenció social Projecte d’Intervenció Comunitària Intercultural OBJECTIU: Generar un model d'intervenció social en contextos multiculturals que impulsi un treball conjunt entre administracions, professionals i ciutadania per treballar el foment de la convivència ciutadana intercultural i la cohesió social a través d'accions en l'àmbit educatiu, de la salut i la participació ciutadana, amb especial atenció a la infància, la joventut i les famílies. El Projecte d'Intervenció Comunitària Intercultural s’inicia al 2010 a 17 territoris d'alta diversitat cultural, de l'Estat Espanyol en col·laboració amb diferents entitats socials i en conveni amb els Ajuntaments de cada territori, i compta amb l'aval del Ministerio de Empleo y Seguridad Social i la Federación Española de Municipios y Províncias. A partir de juliol de 2014, s'han unit al projecte 24 territoris més. Àrea Social

Direcció i coordinació Barri o zona d’intervenció Agents implicats Direcció i coordinació Fundació “la Caixa” Direcció científica Carlos Giménez (UAM) Comité assessor Marco Marchioni (IMM) Milagros Ramasco (UAM) Miquel A. Essomba (UAB) Amb l’aval de Secretaria General de Inmigración y Emigración (Ministerio de Empleo y Seguridad Social) Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP) Ajuntaments i altres administracions Ciutadanía i moviment associatiu EQUIP D’INTERVENCIÓ COMUNITÀRIA INTERCULTURAL Educació Salud Comunitària Relacions ciutadanes Infància / Joventut / Famílies Recursos Tècnic-professionals Barri o zona d’intervenció Área Social 4

Els quatre primers anys de projecte (2010-2014) han permès: Resultats Els quatre primers anys de projecte (2010-2014) han permès: Generació d’un ampli procés de participació local de les administracions, els tècnics i la ciutadania El desenvolupament d’una intervenció social a l’àmbit educatiu per l’impuls de la convivència intercultural L’impuls d’una acció comunitària per la salut des de la perspectiva intercultural La millora de les relacions ciutadanes i del sentiment de pertinença al barri I la signatura per part de 14 Ajuntaments del primer Compromís Municipal per la Convivència 17 territoris ACTIVITATS 2.551 PARTICIPANTS 249.954 PROFESSIONALS IMPLICATS 1.449 Àrea Social

Territoris d’intervenció 2014 Área Social 6

Territoris d’intervenció a Catalunya Área Social 7

Territoris Evaluación de impacto Territoris 1a Fase (2010-2015) Salt – Casal dels Infants Tortosa – Associació per la Cooperació, la Inserció Social i la Interculturalitat, ACISI Barcelona - Sant Martí/ El Clot – Camps de l’Arpa – Surt, Fundació de Dones Barcelona - Ciutat Vella/ Raval – Fundació Tot Raval Barcelona - Nou Barris/ Torre Baró, Ciutat Meridiana i Vallbona – Associació Sociocultural “El Torrent” Territoris 2a Fase (2014-2017) Vic – Associació Tapís Banyoles - Acción Integral con Migrantes, CEPAIM Cardona – Fundació SHE Badalona – Surt, Fundació de Dones El Prat de Llobregat- Sant Cosme – Fundació Secretariado Gitano L’Hospitalet de Llobregat - Districte II: Barris Collblanc - La Torrassa – Associació Educativa Itaca Sant Boi de Llobregat - Marianao – Fundació Marianao Santa Coloma de Gramenet – Associació Integramenet Evaluación de impacto Àrea Social 8 8

Implicació de l’Administració Pública Administració Local 10 Ajuntaments: Salt, Tortosa, Vic, Banyoles, Cardona, El Prat del Llobregat, L’Hospitalet del Llobregat, Santa Coloma, Sant Boi i Barcelona: 3 Districtes: Ciutat Vella (Raval), Sant Martí (Clot-Camp de l’Arpa) i Nou Barris (Zona Nord) Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Agència de Salut Pública de Catalunya Consorci d’Educació de Barcelona Consorci de Benestar Social Gironès –Salt Implicació de l’Administració Pública Ministerio de Trabajo y Seguridad Social (Secretaria General de Inmigración y Emigración) Federación Española de Municipios y Provincias Área Social

Enquesta sobre convivència intercultural a l’àmbit local Avaluació d’impacte Enquesta sobre convivència intercultural a l’àmbit local Objectiu Analitzar l’impacte i el grau d’incidència del Projecte al territori On 17 territoris d’intervenció 8 territoris control Mostra 2010: 8.928 entrevistes 2012: 9.323 entrevistes + 2.501entrevistes telefòniques al total de la població general del conjunt d’Espanya. Propera enquesta 2015 Enquesta 2010 - 2012 Estudi de l’impacte del Projecte en base als indicadors de convivència ciutadana intercultural Comparativa entre resultats 2010 i 2012 Comparativa de resultats entre territoris d’intervenció i territoris de control Comparativa entre els resultats de l’enquesta en territoris d’alta diversitat i el total nacional Evaluación de impacto Àrea Social 10 10

Avaluació d’impacte Evaluación de impacto Estudi de l’impacte del Projecte en base als indicadors de convivència Aspectes a destacar: En la comparació dels resultats entre el conjunt de la societat espanyola (enquesta telefònica) i els territoris d’alta diversitat (17 territoris d’intervenció + 8 de control), s’observa que aquests darrers presenten reptes addicionals en termes de convivència i cohesió social, respecte al conjunt de la societat espanyola. Els indicadors d’actitud i respecte envers la immigració i la diversitat cultural pateixen un retrocés al comparar els resultats de l’enquesta del 2010 i la del 2012 en els territoris d’alta diversitat. Aquest empitjorament és lleuger en els territoris d’intervenció del Projecte, i més accentuat en els territoris de control. En aquesta mateixa comparació, els indicadors de relació entre la gent del barri, de compliment de les normes de convivència i de participació a la comunitat milloren, sent també aquesta millora més accentuada en els territoris d’intervenció del Projecte. Evaluación de impacto Àrea Social 11 11

Justificació ampliació nous territoris Malgrat al nostre país, fins el moment, constatem el manteniment d’un context predominantment positiu pel que fa a la convivència intercultural, ja es poden veure alguns indicis de possible empitjorament: El retrocés en alguns indicadors de la pròpia enquesta ja comentats La situació socioeconòmica derivada de la crisi L’augment de posicions xenòfobes a diferents països europeus Aquests indicis refermen que sigui imprescindible una actuació preventiva i de reforç de la convivència ciutadana i de la cohesió social a l’àmbit local L’aposta des del Projecte de plantejar un marc de treball conjunt entre l’administració, les organitzacions que actuen en el territori i la ciutadania, des de la corresponsabilitat i el compromís compartit i no des de la reivindicació, és clau per la millora del territori i per la nova construcció de l’estat del benestar en clau de sostenibilitat La coincidència en el mateix territori del Programa CaixaProinfància d’intervenció amb infants i famílies en situació de pobresa, del Programa Incorpora per la incorporació laboral dels col·lectius desafavorits i del Projecte d’Intervenció Comunitària Intercultural, permet desenvolupar una actuació conjunta que pot multiplicar l’impacte de l’actuació de l’Obra Social en el territori Evaluación de impacto Àrea Social c 12 12