L'ESCOLA JÒNICA HERÀCLIT

TALES BIOGRAFIA Tales, filòsof, astrònom i matemàtic grec va nàixer a Milet l'any 624 a. de C. i va morir a l'edat de 78 anys . Es extraordinàriament difícil conéixer la labor de Tals ja que no hi ha escrits disponibles, així com tampoc hi ha fonts contemporànies a què es puga recórrer com referencial.

TALES TEORIA Tales es va plantejar la següent cuestión:si una substància pot transformar-se en una altra, com un tros de mineral blavós ho fa a coure roig, quina és la naturalesa de la substància? quedava determinar quin era llavors eixa matèria o element bàsic. Finalment va pensar que era l'aigua, perquè : -és la que es troba en major quantitat, rodeja la Terra, impregna l'atmosfera en forma de vapor, corre a través dels continents i la vida no és possible sense ella. -La Terra, per a ell, era un disc pla cobert per la semiesfera celeste y surant en un oceà infinit. L'important de la seua tesi és la consideració que tot ser prové d'un principi originari. El fet de buscar-ho d'una forma científica és el que li fa ser considerat com el "pare de la filosofia"

ANAXÍMENES BIOGRAFIA Va nàixer el 585 a.C a Milet. Anaxímenes va ser un filòsof grec. Deixeble de Tales i d'Anaximandre. Es va distingir sobretot com a meteoròleg i astrònom, a més de filòsof. Es va oposar Anaximandre i a Tales de Milet en la determinació del primer principi, que Anaxímenes considera ser l'aire.

ANAXÍMENES TEORÍA Per a Anaxímenes, l'aire era la substància bàsica i originària del món. Eixe aire canvia per condensació i per rarefacció. Va triar l'aire com a principi originari d'on procedix tot, pel fet que podia convertir-se en qualsevol dels altres elements del món sense perdre la seua mateixa naturalesa. L'aire tenia una extensió indefinida i, per això, seria quelcom que circumda totes les coses. L'aire és l'única causa material del moviment.

ANAXÍMENES Anaxímenes pareix creure també en formes bàsiques que deriven de l’aire, com el foc , el vent i els núbols, i que les coses estàn fetes de aquestos elements. "L'aire té caràcter diví, és a dir, és immortal i etern. Inclús els déus procedien d'eixe aire primigeni . Probablement haja pres esta elecció a partir de l'experiència, influint l'observació dels sers vius i la importància del fenomen de la respiració.

ANAXIMANDRE Biografia Va naixer en Milet, hui desapareguda, actual Turquia, 610 a.C. - id., 545 a.C.) Filòsof, geòmetra i astrònom grec. Deixeble de Tales de Milet, Anaximandre va ser membre de l'escola de Milet, i va succeir a Tales en la direcció de la mateixa. Se li atribuix un sol llibre que és sobre natura, però la seua paraula ha arribat a l’actualitat mitjançant comentaris doxogràfics d’altres autors.

ANAXIMANDRE Teoria Anaximandre es va dedicar a diferentes investigacions, que li van dur a la afirmació de que la Terra és esfèrica i que gira al voltant de un eix. Concebia el món com un cosmos. El arché és un concepte en filosofia de l’antiga Grècia, significant el començament de l’univers o el primer element de totes les coses. En Anaximandre el arché és concebut com algo material, la substància divina que dóna orígen a tot. Va proposar la idea de lévolució de la vida, i aquesta sorgia de la humitat somessa al calor. Va aparéixer formulada una teoria evolucionista de caràcter purament natural

HERÀCLIT Biografia Efeso, hui desapareguda, actual Turquia, h. 540 aC-Efeso, id., H. 470 aC) Anomenat el Fosc pel caràcter enigmàtic que va revestir sovint el seu estil. Està considerat un dels iniciadors de la metafísica grega. Sembla que va escriure un sol llibre que hui en dia està perdut. De la naturalesa, dividit en tres seccions: "Sobre l'univers", "La política" i "La teologia".

HERÀCLIT Teoria Va ser crític amb les cerimònies de la religió popular del seu temps i pensava en el foc com a substància primordial creadora dels fenòmens del món sensible. Incorpora el concepte de "esdevenir" considerant una realitat bàsica subjacent a totes les coses. Afirmava que el fonament de totes les coses està en un canvi incessant. Tot es transforma en un procés de naixement i destrucció al qual res escapa. Sostenia que una persona no podia banyar-se dues vegades en el mateix riu i que la virtut consisteix en la subordinació de l'individu a les lleis d'una harmonia raonable i universal.

HERÀCLIT Segons Heràclit, els hòmens haurien de tractar de comprendre la coherència subjacent en les coses. Esta coherència està expressada en el Logos, l'element ordinador de totes ellas. ¿Què és el Logos? El concepte de Logos té, en Heràclit, el significat general de mesura i proporció. Açò implica que, per a Heràclit, l'univers està disposat segons un pla o mesura que fa que totes les coses, aparentment diverses, siguen realment una. El logos és qui explica l'existència de tal coherència que permet que les coses, en aparença plurals, es trobe en realitat unides en un complex coherent del que els hòmens mateixos constituïxen una part. En este context, Heràclit, titola d'ànimes bàrbares a tots aquells que no són capaços d'entendre el llenguatge dels sentits o que no poden interpretar-ho correctament sinó que es deixen enganyar per les seues manifestacions superficials.

HERÀCLIT Al mateix temps el logos no és una mera idea sinó el constitutiu real de les coses, coextensiu amb el foc, i, per tant, element còsmic primari el que no vol dir que Heràclit creguera, a la manera dels milesis, que tal principi era l'origen d'on procedia tot. En Heràclit l'univers sempre hi hauria així i, en ell, el foc (identificable amb el logos) és element primari en el sentit de ser el responsable que els elements naturals, encara sent contraris i enfrontats entre si, funcionen de manera coherent i equilibrat.

HERÀCLIT ¿Quin és el significat dels oposats? Segons Heràclit en el món és quelcom fonamental l'existència dels oposats així com la unitat essencial dels mateixos. Hi ha multitud de textos que exemplifiquen esta idea d'Heràclit. Tal exemplificació podria resumir-se de la manera següent: 1-Las mateixes coses produïxen efectes oposats sobre classes diferents de sers animats. Així, per exemple, el mar és saludable per als peixos però per als hòmens és insalubre. 2-Aspectos diferents d'una mateixa cosa poden justificar descripcions oposades. Esta pareix la interpretació més correcta aplicada a l'expressió el camí baix i dalt és un i el mateix En este sentit, hauríem de pensar en un mateix camí, al qual denominen camí cap amunt els que ho veuen des de baix, i camí cap avall els que ho veuen des de dalt.

HERÀCLIT 3-Certes realitats només són comprensibles si es reconeixen els seus oposats. Açò succeïx, per exemple, amb la salut o el descans que només tenen sentit si es reconeix l'existència dels seus oposats la malaltia i el cansament. 4- Certs oposats estan enllaçats d'una manera essencial perquè se succeïxen mútuament sense més. Així succeïx, per exemple, amb la calor i el fred o amb el dia i la nit, pare i fill. En definitiva, segons Heràclit, tendim a considerar la realitat com formada per elements com separats uns d'altres i com oposats els uns als altres, és a dir, com una realitat desconexionada i diversa. Doncs bé, eixa desconnexió i diversitat és quelcom merament accidental ja que la raó ens mostra que es troba intimament conexionada formant un tot. Això significa que, segons Heràclit, no hi ha una divisió realment absoluta entre el que considerem com a elements oposats.

HERÀCLIT FRASES Els metges tallen, cremen, torturen. I fent als malalts un bé, que més sembla malament, exigeixen una recompensa que gairebé no mereixen.” “Ningú es banya al riu dues vegades perquè tot canvia al riu i en el qual es banya.” “Totes les lleis humanes s'alimenten de la llei divina.” “A tot home li és concedit conèixer-se a si mateix i meditar sàviament.”

INFLUÈNCIA HERÀCLIT EN PLATÓ Plato a través de l´influència de Heràclit crea el concepte de Món Sensible, encara que no està d´acord amb ell. Per a Heràclit la autèntica realitat és el món que els sentits ens proporcionen i que a tot li arriba un fi. Mentre que per a Plató n’hi ha un món diferent, una realitat que es el Món de les Idees on la seua ànima no pot morir. Si la idea ha obtingut tots el coneixements necessaris torna al Món de les Idees i si no torna a reencarnar-se. Per a poder assolir els coneixements suficients han de passar un mínim de 50 anys. Heràclit pensa que hem de fiar-nos dels nostres sentits, perquè ens mostren la realitat tal com és, plena de diversitat i mutable. En canvi, Plató nega que estos ens puguen ajudar a accedir a la veritat i sosté que ens fan caure en la ignorància ja que de estos només podem percebre unes copies imperfectes e irreals, les quals no són fiables.

ORGANITZADORA: Ana Puig EXPOSITORS: Luis Gómez i David Belenguer INFORMADORS: Raquel Devesa, Carlos Mateo i Victoria Surián.