Heràclit TALES Anaximandre Anaxímenes Paula Fernández Laura Pascual

Presentación del tema: "Heràclit TALES Anaximandre Anaxímenes Paula Fernández Laura Pascual"— Transcripción de la presentación:

1 Heràclit TALES Anaximandre Anaxímenes Paula Fernández Laura Pascual
Lorenzo Tejedor Victoria Sir Lydia Cano

2 Índex Tales Anaximandre. Anaxímenes Heràclit 1.1 Biografia.
1.2 Pensament. Anaximandre. 2.1 Biografia. 2.2 Pensament. Anaxímenes 3.1 Biografía 3.2 Pensament. Heràclit 4.1 Biografia. 4.2 Pensament. 4.3 Heràclit i Plató. 4.4 Heràclit i Parmènides. 4.5 frases famoses d’ Heràclit

3 1. Tales 1.1 Biografia Va nàixer: al voltant de l'any 640 AC a Milet, Àsia Menor (ara Turquia) i Va morir : al voltant 560 AC a Milet, Àsia Menor. Tales era un home essencialment pràctic: comerciant, hàbil en enginyeria, astrònom, geòmetra, estadista. Se li inclou per tradició entre els Set Savis. Com a comerciant es compte d'ell que un any, prevenint una gran producció d'olives, va monopolitzar tots els trulls per a fer l'oli, amb la qual cosa va obtindre un esplèndid guany. A Tales se li atribuïen 5 teoremes de la geometria elemental: 1.-Los angles de la base d'un triangle isòsceles són iguals 2.-Un circol és bisectado per algun diàmetre 3.-Los angles entre dos línies rectes que es tallen són iguals 4.-Dos triangles són congruents si ells tenen dos angles i un costat igual. 5.-Tot angle inscrit en una semicircumferència és recte.

4 1.2 Pensament Com a definició prèvia a l'enunciat del teorema, és necessari establir que dos triangles són semblants si tenen els angles corresponents iguals i els seus costats son proporcionals entre si. El primer teorema de Tales arreplega un dels resultats més bàsics de la geometria, a saber, que: Teorema primer: Si en un triangle es traça una línia paral·lela a qualsevol dels seus costats, s'obté un triangle que és semblant al triangle donat. Segons pareix, Tales va descobrir el teorema mentre investigava la condició de paral·lelisme entre dos rectes. De fet, el primer teorema de Tales pot enunciar-se com que la igualtat dels quocients dels costats de dos triangles no és condició suficient de paral·lelisme. No obstant això, la principal aplicació del teorema, i la raó de la seua fama, es deriva de l'establiment de la condició de semblança de triangles, arran de la qual s'obté el següent corol·lari.

5

6 2. Anaximandre 2.1 Biografía
Anaximandre va nàixer l'any 610 a.C a Milet i va morir l'any 547 a.C. Filòsof, geòmetra i astrònom grec. Deixeble de Tales de Milet, Anaximandre va ser membre de l'escola de Milet, i va succeïr a Tales en la direcció de la mateixa. Com a polític va exercir càrrecs importants i li va ser confiada la missió de limitar la natalitat en Apol•lònia, una de les moltes colònies que havien de resoldre el problema de la superpoblació de les ciutats jòniques. S'atribuïxen a Anaximandre diversos fets d'importància i influència en la vida pública, entre ells el de la fundació d'una colònia. S'afirma (Strabón) que va ser el primer que va traçar un mapa i que va divulgar entre els grecs l'ús del quadrant solar, consagrant-se després a estudis astronòmics.

7

8 2.3 Pensament No accepta la cosmologia de Tales, i com és sabut, proclamava l’aigua el principi de totes les coses. Igual que Tales va buscar l'element primordial i bàsic a partir del que s'ha generat la realitat; però a diferència d'ell va considerar que el dit element o "arjé" (terme que, segons pareix, va ser Anaximandre el primer a utilitzar) no podia estar constituït per cap dels elements coneguts, com l'aigua, ni tampoc per cap classe particular de matèria. Si eixe primer element era la causa material de tot l'existent havia de ser la causa per tant, de tota matèria particular, per la qual cosa el dit principi no podia identificar-se amb cap matèria particular.

9 3.Anaxímenes 3.1 Biografia Se desconeix la major part dels detalls de la seua biografía i de les seues activitats. Anaxímenes va nàixer a Milet en el 585 a.C., aproximadament, i va morir en el 524 a.C.Va ser membre de l’escola milesia. Es va distinguir sobretot com meteoròleg i astròleg.

10 3.2 Pensament S'oposa a Anaximandre i a Tales quant a la determinació del primer principi o "arjé" que Anaxímenes considera ser l'aire. Probablement haja pres esta elecció a partir de l'experiència, influint l'observació dels essers vius i la importància del fenomen de la respiració; quan presa com "arjé" un element particular, el seu pensament suposa un retrocés respecte a Anaximandre; però Anaxímenes ens ofereix un mecanisme d'explicació de la generació de les coses a partir d'un altre element diferent d'elles: eixe mecanisme de generació es recolza en les nocions de "condensación" i "rarefacción". Per condensació de l'aire, diu Anaxímenes, es formen els núvols; si les núvols es condensen es forma l'aigua; la condensació de l'aigua de lloc a la constitució del gel, de la terra; i la condensació de la terra dóna lloc a la constitució de les pedres i els minerals. En terminologia moderna podem dir que Anaxímenes està intentant basar l'explicació del qualitatiu en el quantitatiu ; trobem en ell, per tant, un intent d'explicar el mecanisme de transformació d'uns elements en altres, del que no disposaven Tals ni Anaximandre.

11 4. Heràclit 4.1 Biografia Heràclit va naixer a Efeso l’any 325 a.C. I va morir en l’any 484 a.C. A pesar de que la seua família va ser de l'aristocràcia, tènia unes idees polítiques contràries a la democràcia de la cort i va formar part d'un reduït grup, integrat per noble. Les ensenyances de d'Heràclit, van quedar arreplegues en una obra titulada "la naturaleza", que tractava de l'univers, la política i la teologia. 

12 4.2 Teoría Heràclit (540-c. 475 a.C) va ser un dels iniciadors de la metafísica grega, encara que les seues idees es deriven de les de l'escola jònica de la filosofia grega. Sostenia que el foc era l'origen primordial de la matèria i que el món sencer es trobava en un estat constant de canvi. Ell pensava que precisament els canvis constants eren els trets mes bàsics de la naturalesa.

13 Respecte als continguts essencials de la seua interpretació de la naturalesa, podem destacar: a) l'afirmació del canvi, o esdevindre, de la realitat, aquest cosmos no ho va fer cap déu ni cap home, sinó que sempre va ser, és i serà foc etern, que s'encén segons mesura i s'extingeix segons mesura.) que es produïx a causa de: b) l'oposició d'elements contraris, que és interpretada per Heràclit com a tensió o guerra entre els elements. Ara be, eixa "guerra" està sotmesa a: c) una llei universal, el Logos, que regula tot el moviment de la realitat conduint-ho a l'harmonia, i unificant així els elements oposats; d'on se segueix l'afirmació de la unitat última de tot la realitat.

14 La idea que el món ens ofereix una realitat sotmesa al canvi no és original d'Heràclit: a tots els pensadors presocràctics els va impressionar la dita observació. Les afirmacions que tot fluïx i no es pot banyar un dos vegades en el mateix riu se les atribuïx Plató lliurement en els seus diàlegs, suggerint la corresponent conseqüència: res roman.

15 5.3 Heràclit i Plató Plató en canvi va entendre que la realitat física és quelcom evanescent, no permanent, tot canvia i no hi ha res estable. Plató va extraure la conclusió que és impossible aconseguir un coneixement verdader i cert de la realitat, ja que del que canvia no pot haver-hi una certa realitat. "És a dir, Plató afirma que totes aquelles realitats del món físic i material que percebem pels sentits humans, és impossible tindre un coneixement totalment verdader,

16 Plató accepta l'afirmació d'Heràclit, no obstant discrepa de que pel motiu que estan en constants canvis, no pot haver-hi un coneixement verdader d'eixos objectes, ja que quan els comencem a conèixer, canvien. Plató accepta l'afirmació d'Heràclit, no obstant discrepa de que pel motiu que estan en constants canvis, no pot haver-hi un  coneixement verdader d'eixos objectes, ja que quan els comencem a conèixer, canvien. Però si la veritat canviarà, no seria veritat." "Plató per la seua banda, afirma que han d'existir certes realitats que no canvien i que romanguen eternament estables i idèntiques a si mateixes.

17 4.4 Heràclit i Parmènides Heràclit i Parmènides el que tenen són diferents visions sobre el problema de canvi. Heràclit manté que el problema del canvi no és un problema. Almenys mentre acceptem que la realitat és contradictòria, variable, canviant.

18 No hi ha cap “arjé” senzillament perquè no hi ha res que es lliure de l'inclement canvi, tot està subjecte a ell. El canvi és l'única cosa real, l'única cosa que no és il·lusori, tot és i no és al mateix temps. Per això la raó és fictícia, tracta d'atrapar la realitat amb conceptes i idees per a intentar estabilitzar, però és un intentar estabilitzar, però és un intent va i il·lusori.

19

20 Parmènides sosté, no obstant això, que el canvi és impossible, perquè no és racional. No podem pensar la contradicció (és a dir, que les coses són i no són al mateix temps) i si no podem pensar-ho llavors no pot ser real. Per a Parmènides la raó dicta el que és real i el que no, i si quelcom no pot ser pensat o concebut llavors no pot ser real.

21 4.5 Frases famoses de Heràclit.
“Lo savi és la meta de l'ànima humana i, a mesura que s'avança en els seus coneixements, va allunyant al seu torn l'horitzó del desconegut”. "Ningú es banya al riu dues vegades perquè tot canvia en el riu i en el que es banya“. “Totes les coses són una”. “Mort és tot el que veiem desperts; son el que veiem dormits”.