Festes de Sant Abdon i Sant Senén 2008

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Jorge Luis Borges Al vino
Advertisements

RISCOS PER A LA SALUT.
MALALTIES CARDIOVASCULARS EN LES DONES
ALIMENTACIÓ i NUTRICIÓ
Nutrició i Dieta Els principis immediats font de matèria i energia.
El metabolisme.
3. Fisiologia de l’aparell urinari
Maneig del Risc Cardiovascular Global
AIGUA I ACTIVITAT FÍSICA
d' a s s i s t è n c i a al g o v e r n l o c a l
EQUILIBRI ACIDO-BÀSIC.
NUTRICIÓ CEL·LULAR Conjunt de processos mitjançant els quals les cèl·lules obtenen la matèria i l’energia necessàries per fer les funcions vitals.
Biologia i geologia 4t ESO
La Recepta de la Vida Els elements químics que constitueixen majoritàriament als éssers vius són el C , H , O i N. Altres elements hi són en quantitats.
La paradoxa francesa Estudis sobre la taxa de mortalitat per malalties coronàries a França, Regne Unit i EUA. A França és un 36% més baixa que als EUA.
Polifenols.
TANQUEM PORTES AL TABAC
La Condició Física i les Qualitats Físiques Bàsiques
Nutrició i Dieta Els principis immediats font de matèria i energia.
No tractar el càncer de pròstata, ¿és correcte?
Ciències per al món contemporani
CINÈTICA DE LES REACCIONS QUÍMIQUES
LES PLANTES I LES SEVES PARTS
CONCEPTES BÀSICS DE GENÈTICA.
L’ APARELL CIRCULATORI
Presentació de la base de dades
Perquè mengem el que mengem?
Xarop de saüc Sambucus nigra
Qualitats físiques bàsiques (Capacitats condicionals)
Nutrició i Dieta És el procés d’entrada a l’organisme de les substàncies que el formen i que asseguren el seu funcionament. Una bona alimentació és requisit.
La funció de relació en els vegetals
PROPIETATS PERIÒDIQUES DELS ELEMENTS
1 Gasos: conceptes bàsics La velocitat de difusió dels gasos
Nutrició i Dieta És el procés d’entrada a l’organisme de les substàncies que el formen i que asseguren el seu funcionament. Una bona alimentació és requisit.
Tema 5. L’atmosfera. Pàg 66 La Terra està envoltada per una barreja de gasos que anomenem atmosfera. Aquesta barreja de gasos és l’aire que respirem,
TEMA 5 : FUNCIÓ DE NUTRICIÓ
QUÈ FA QUE UNA PILOTA BOTI MÉS QUE UNA ALTRA?
ANTECEDENTS I OBJECTIUS
Què hi ha a l'Univers?.
15 de novembre Dia sense alcohol
Cercle de comparació d’Esports Jornada de cloenda 15/12/2017
Presentació de la proposta curricular de Biologia per al batxillerat
Situacions de risc per Torb
3. TOTS SOM DIFERENTS..
NUTRICIÓ I PREVENCIÓ DEL CÀNCER DE MAMA
L’ANABOLISME HETERÒTROF
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ.
Reptes per a incorporar les competències transversals a les nostres assignatures  M.Jesús Marco Galindo Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació.
Perfil dels enquestats
Mescla Eutèctica Estudi analític del comportament del punt de fusió d’una mescla homogènia d’aigua i sal.
PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT
Tesis Doctorals en Xarxa
Conceptes bàsics. Pàg 160 Organismes pluricel·lulars
Preinscripció a la UPF Curs 2017/18
Sòlids Líquids Gasos Plasma
L’Aparell Circulatori
La dieta dels futbolistes
Coneixement del Medi Social i Cultural
LA NUTRICIÓ I LA SALUT.
Coneixement del Medi 4t. de Primària L'aparell digestiu.
DNA als meus aliments??.
ESQUEMA RECURSOS INTERNET.
Emprimacions i aparells
REAXYS.
Consum per substàncies per any (últim mes)
Continuació: el temps II
LA NUTRICIÓ I LA SALUT.
CONDICIÓ FÍSICA.
DESCRIPCIÓ DELS HORITZONS.
La inserció laboral dels graduats de grau de la UPF
Transcripción de la presentación:

Festes de Sant Abdon i Sant Senén 2008 FUNDACIÓ LA CAIXA AJUNTAMENT D’INCA Festes de Sant Abdon i Sant Senén 2008 VI I SALUT Dissabte, 26 de juliol 2008 Antoni Bennàssar Roig

El vi és el resultat de la fermentació alcohòlica del most del raïm Els estudis epidemiològics demostren que no només es pot considerar com un aliment, sinó que és recomanable el seu consum moderat.

Però la cosa ve d’enfora… Avicena El vi és l’amic del savi i l’enemic del gat. És amarg i útil com el consell del filòsof, És permès a la gent i prohibit als imbècils. Empeny l’estúpid cap a les tenebres i guia el savi cap a Déu. Hipócrates El vi és cosa admirablement apropiada per l’home, tant en l’estat de salut com en el de malaltia, si s’administra oportunament i amb la justa mesura, segons la constitució individual. Pasteur El vi és la més sana i la més higiènica de totes les begudes.

Consum històric del vi a les Illes Balears. Es consumeix des de fa molt de temps. Forma part de la dieta de manera habitual i es consumeix durant les menjades. Les begudes a les rondalles A principis del segle xx, a Eivissa, el vi suposava el 5% de les calories totals absorbides durant l’any i a la tardor (vi novell) s’arribava al 7%. Tur, JA et al. (1995) Evolució de la cuina pitiüsa al llarg del segle XX. CIdEiF. UIB.

A França és un 36% més baixa que als EUA o al Regne Unit. Evidències epidemiològiques (1) La paradoxa francesa Estudis sobre la taxa de mortalitat per malalties coronàries a França i EUA. A França és un 36% més baixa que als EUA o al Regne Unit.

Diferència significativa Consum de vi a França: 240-400ml/dia Evidències epidemiològiques (2) Similituds Grasses saturades: 14-15% de la dieta Colesterol en plasma: 230 mg/l No justifiquen la diferència factors com a obesitat, fumador, pressió arterial. Diferència significativa Consum de vi a França: 240-400ml/dia Estudis posteriors han posat de manifest la major importància del vi sobre la ingesta de fruits i verdures Renaud, S., de Lorgeril, M (1992) Wine, alcohol, platelets, and the French paradox for coronary heart disease. Lancet, Vol. 339, p1523-1526

Evidències epidemiològiques (2)

Ateroesclerosi En el subendoteli de la paret arterial, macròfags capten molècules de LDL, prèviament oxidades. Formen cèl·lules escumoses. LDL = proteïna molt gran + 1700 molèc. Colesterol + 2700 àcids grassos. Per evitar l’oxidació la molècula de LDL du antioxidants. Quan els antioxidants s’esgoten queda danyada la proteïna i és reconeguda per els macròfags que formen l’ateroma.

www.plaillevantmallorca.es

Bodega Armero & Adrover. Felanitx VI BLANC JOVE Bodega Armero & Adrover. Felanitx Enòleg Luis Armero Varietats Chardonnay, 70% Premsal blanc, 30% Grau alcohòlic 13 % Vol. Vista Color verd-groc clar. Net i brillant. Nas Aromàtic. Olors a fruita. Cítrics. Boca Suau, equilibrat. Post-gust llarg i intens. Frescura. Beure ben fresc, 7-8ºC

Composició quimica del most i el vi   Most g/l Vi g/l Aigua 700-800 Sucres 200 5 Acids tartàric 5-7 1.5-4 màlic 1-4 0-3 cítric 0-0.5 0-0.5 làctic 0.1-0.3 succínic 1-1.5 acètic 0.3-1 alcohol 100 polifenols   polifenols 1-3

Elaboració del vi blanc i negre Collita i transport Separació de rapa Premsat Filtrat Fermentació Dipòsit, botella o bòta Negre Collita i transport Separació de rapa Maceració i fermentació Filtrat Dipòsit, bòta, botella

La composició del vi El vi es forma a partir del suc (most) del raïm i les substàncies que l’acompanyen.

Composició comparada en polifenols en vi negre i blanc Negre mg/l Blanc mg/l B/N Àcid gàlic 95 7 0.07 Catequina 191 35 0.18 Epicatequina 82 21 0.26 Acido Cafeic 7.1 2.8 0.39 Cianidina 0.0 0.00 Malvidina 3-gluc. 23.5 1.0 0.04 Rutina 9.1 Miricetina 8.5 Quercetina 7.7 Resveratrol 1.5 0.03 0.02

L’abundància de polifenols depen de molts de factors Varietat de raïm, tipus de vi, clima, tipus de terreny, època de collita, elaboració del vi. Informaran els bodeguers dels continguts en polifenols del seu vi?

Bodega Armero & Adrover. Felanitx VI ROSAT Bodega Armero & Adrover. Felanitx Enòleg Luis Armero Varietats Syrah, 80% Callet, 20% Grau alcohòlic 13 % Vol. Vista Color maduixa obscura. Net i brillant. Nas Aromàtic. Olors a maduixa i gerd. Fruits exòtics. Boca Sec, sedós, equilibrat. Post-gust llarg i intens. Personalitat pròpia.

L’efecte positiu és només a causa de l’alcohol o als polifenols? Estudi de comparació entre els efectes del vi i la ginebra. Vi = aigua + alcohol + polifenols Ginebra = aigua + alcohol (més) + polifenols (escassos) Estruch, R et al. Atheroesclerosis. 175 (2004) 117-123

= Pressió arterial Fibrinogen Lípids Molècules adhesió ateroma Resultats Gin Vi Pressió arterial = Fibrinogen Lípids Molècules adhesió ateroma

Disminució del colesterol LDL Efecte de l’alcohol El paper antiterogènic de l’alcohol és a causa de l’acció sobre el colesterol i la coagulació. Colesterol Augment del colesterol HDL Disminució del colesterol LDL

Disminució de la coagulació de la sang al disminuir l’agregabilitat plaquetària. Disminució del fibrinogen, increment de l’activitat fibrinolítica i de l’antitrombina del plasma.

Els polifenols: efecte antioxidant

Espècies reactives de l’oxigen (ROS) S’estima que el 2% de l’oxigen respirat va a la formació de ROS. Aquestes molècules provoquen reaccions oxidatives a glúcids, lípids, proteïnes i ADN. Provoquen patologies importants a l’organisme: ateroesclerosi, càncer, cataractes, diabetis, Alzheimer, envelliment. Els polifenols són antioxidants. També ho són: Vitamines i carotens. El vegetals són abundants en polifenols.

Ateroesclerosi En el subendoteli de la paret arterial, macròfags capten molècules de LDL, prèviament oxidades. Formen cèl·lules escumoses. LDL = proteïna molt gran + 1700 molèc. Colesterol + 2700 àcids grassos. Per evitar l’oxidació la molècula de LDL duu antioxidants. Quan els antioxidants s’esgoten queda danyada la proteïna i és reconeguda per els macròfags que formen l’ateroma.

Está demostrat, que el vi té propietats antioxidants i que es deuen als components polifenòlics, el vi lliure de polifenols perd aquesta activitat. Abu-amsha R. (1996) Clinical Science 91:449-458 El contingut total de polifenols d’un vi es correlaciona directamente amb la seva capacitat antioxidant. Rice-Evans CA. (1997). Trends in Plant Science 2:152-159. S’ha demostrat, també, que els components fenòlics del vi inhibeixen la susceptibilitat de las LDL a l’oxidació, in vitro.

Bodega Armero & Adrover. Felanitx VI NEGRE JOVE Bodega Armero & Adrover. Felanitx Enòleg Luis Armero Varietats Callet, 40%. Syrah, 5%. Cabernet sauvignon, 15%. Merlot, 40% Grau 12,5% Vol. 3 mesos en bòta. Vista Color grana. Capa mitja. Net i brillant Nas Aromes intensos. Fons mineral. Tons de torrat de fusta. Fruits vermells. Boca Equilibrat entre fruita i fusta. Alcohol ben integrat. Llarg. Fruits vermells.

Capacitat antioxidativa del plasma Leigthon F et al.(1999). VII Congreso Latinoamericano de Viticultura y Enología.

Vi i càncer El consum de vi també es relaciona amb una menor incidència sobre el càncer. Ingesta 1-7copes/s 8-21 cop/s + de 21 c/s No vi 1.0 0.95 1.13 1.81 Vi 0.86 0.78 0.87 Cercles, no bevedors de vi Quadrats, conusmidors de vi Morten Grønbæk,Ann Intern Med. 2000;133:411-419.

Consum d’alcohol i dona Enquesta realitzada entre 85000 dones. Entre 34 a 59 anys. 12 anys. 2658 morts durants l’enquesta. Ingesta alcohol Ingest g/dia Ingest g/dia Causes de mort 5-14,9 30-35 Totes 1.0 0.88 1.19 Cardiovascular 0.73 0.74 Infart 0.64 0.99 Càncer 0.93 1.28 Càncer de mama 0.96 1.67 Cirrosi 1.27 2.55 Anàlisi multivariable fet d’acord a: edat, fumadores, índex massa corporal, ús regular d’aspririna, ús regular exercici, colesterol en plasma, ús contraceptius, menopausa, diabetis, hipertensió. Fuchs CS.(1995) N Engl J Med. Vol 332(19). May 11, 1245-1250.

Consum d’alcohol i dona En el període d’aplicació de l’enquesta moriren 2658 dones. A la taula podem veure la corelació entre edat de mort i ingesta d’alcohol. Ingesta alcohol g/ dia Edat 5-14,9 30-35 34-39 1.0 2.08 2.46 40-49 0.95 1.47 50-59 0.88 1.26 60-65 0.79 1.02 Anàlisi multivariable fet d’acord a: edat, fumadores, índex massa corporal, ús regular aspririna, ús regular exercici, colesterol en plasma, ús contraceptius, menopausa, diabetis, hipertensió. Fuchs CS.(1995) N Engl J Med. Vol 332(19). May 11, 1245-1250.

Quins són els límits adequats de consum No hi ha unanimitat entre els autors. Els límits s’han de considerar de manera personal. Depen de molts de factors: genètics, tabaquisme, pes, sexe, colesterol, hipertensió, diabetes. De manera general Homes: 2-3 copes al dia de 100 ml, 20-30 g alcohol Dones: 1-2 copes al dia de 100 ml, 10-20 g alcohol A partir dels 35 – 40 anys No acumulables

Social / Salut / Laborals Alcoholisme Superar el consum adequat per a cada persona suposa entrar en l’alcoholisme, el qual té una greu problemàtica. Social / Salut / Laborals Les patologies poden afectar als sistemes següents: Sistema digestiu: esòfag, estómac, intestí prim, pàncrees. Sistema cardiovascular: contractibilitat, ritme cardíac, funció ventricular, pressió arterial. Sistema nerviós: electrofisiologia, metabolisme, circulació cerebral Estruch, R (2002) Adicciones, vol 14, Supl 1, 43-61

Conclusions Als que ens agrada el vi estam d’enhorabona. Els efectes del vi a l’organisme són positius en dosis moderades i perjudicials quan superam les dosis adequades. Dosis aconsellades: 2-3 copes dia (homes), 1-2 copes dia (dones). No convé el consum en èpoques de creixement de l’organisme. Les dades fan referència a partir dels 35-40 anys. Augmenta el colesterol HDL. Disminueix la capacitat d’oxidació del colesterol LDL. Disminueix l’agregabilitat plaquetària, per reducció del fibrinogen i increment de l’activitat fibronolítica i antitrombina del sèrum. Reducció de la síntesi de les molécules d’adhesió d’ateroma. En la dona s’ha detectat un increment de càncer de mama.

Jorge Luis Borges Al vino ¿En qué reino, en qué siglo, bajo qué silenciosa conjunción de los astros, en qué secreto día que el mármol no ha salvado, surgió la valerosa y singular idea de inventar la alegría? Con otoños de oro la inventaron. El vino fluye rojo a lo largo de las generaciones como el río del tiempo y en el arduo camino nos prodiga su música, su fuego y sus leones. En la noche del júbilo o en la jornada adversa exalta la alegría o mitiga el espanto y el ditirambo nuevo que este día le canto otrora lo cantaron el árabe y el persa. Vino, enséñame el arte de ver mi propia historia como si ésta ya fuera ceniza en la memoria.

Bodega Armero & Adrover. Felanitx VI NEGRE CRIANÇA Bodega Armero & Adrover. Felanitx Enòleg Luis Armero Varietats Callet, 75%, Merlot, 20%. Cabernet sauvignon, 5% Grau 13,5% vol Bòtes de roure francès i americà. Vista Capa mitja de color. Net i brillant. Elegant. Nas Tons de fusta, cuiro, lactis i minerals. Fruits vermells. Subtil. Boca Equilibrat. Llarg i intens. Tanicitat. Notes de pissarra.