La salut a Barcelona 2014. Els determinants de la salut i les desigualtats en salut a les àrees urbanes Continguts: La situació sociodemogràfica L’entorn.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Bangla Desh: Terra dels bangles Breu contextualització
Advertisements

El desplegament de la Xarxa de Fibra Òptica de Catalunya
EL PROJECTE SANT ANDREU – LA SAGRERA: ESTACIÓ I CIUTAT
I. Introducci ó als incendis II. Geografia del garraf III. Incendis al Garraf ( ) IV. Incendi a Olivella, 29/VII/2000.
Capítol 19 El mercat de béns en una economia oberta.
UNITATS DE PATOLOGIA DE MALUC I GENOLL INSTITUT CLÍNIC DE L’APARELL LOCOMOTOR HOSPITAL CLÍNIC UNIVERSITARI DE BARCELONA La gestió als centres: experiències.
Activitat CALCULA: ESPORT MASCULÍ I ESPORT FEMENÍ Observatori Crític de l’Esport Autora: Susanna Soler i Prat INEFC Barcelona.
Els determinants socials de la salut i el paper dels governs locals
COMISSIÓ MIXTA DE SEGUIMENT DEL DESPLEGAMENT DE LA LLEI 39/ de desembre del 2009.
L9 VISITA D’OBRES A L’L9 DEL METRO DE BARCELONA Barcelona, 4 de juny de 2014.
Interpretació estadística dels indicadors de centre
Organització, funcionament i gestió dels centres docents públics Les competències bàsiques Jornada de participació Tarragona, Materials a càrrec.
ANIMALS en perill d’extinció
DISEÑO DE INTERVENCIÓN TALENTO LÓGICO TALENTO CREATIVO.
MÀSTER ACTIVITAT FÍSICA I EDUCACIÓ – El desenvolupament de valors i d’habilitats socials mitjançant l’activitat física i l’esport VALOR EDUCATIU DE L’EF.
Presentació del Programa de detecció precoç de càncer de colon i recte
EVOLUCIÓ DE LA SENSIBILITAT AL PREU DELS TURISTES ESPANYOLS
Cáncer de pulmó * Nom: Victoria Savchak
5.- EL TERCER MÓN I ELS PROBLEMES HERETATS DEL COLONIALISME (I).
Actualització del mapa de soroll de trànsit de la ciutat de Girona.
ESPORT I CONVIVÈNCIA Fundació per l’Esport i l’Educació de Barcelona Programa Convivim Esportivament Barcelona, 27 d’octubre de 2017.
Jornada Cloenda Esports
ESTRATÈGIES DELS HOTELS URBANS ESPANYOLS I EUROPEUS DAVANT EL LOW COST Evolució Autors: Dra. Mar Vila, professora del Departament de Control.
LA POBLACIÓ ESPANYOLA EN EL S. XIX
Dades de l’inici del curs Dossier de Premsa
AVALUAR-QUALIFICAR PER COMPETÈNCIES
El mercat de treball a la ciutat de Girona
Programa Pacient Expert ICS en MPOC
Mercat de treball Resultats de l’Enquesta de població activa
El paper dels barris en les xarxes socials a Catalunya. Una aproximació. José Luis Molina (UAB) Projecte finançat pel MICINN (CSO /SOCI), Estudio.
UNA APROXIMACIÓ AL CONCEPTE DE SALUT
9.2. Creixement i desequilibris econòmics. El creixement econòmic als anys seixanta. Incorporació al creixement occidental posterior a la Guerra.
Elisabet - Abril – Rubén 6èB
Informe 2011 sobre la seguretat a Catalunya
Evolució de la complexitat assistencial en atenció sociosanitària d’internament
L’eixample.
Santa Coloma de Gramenet!
IV Congreso de la Sociedad Científica Española de Enfermería Escolar
Jornada Cloenda Esports
Cercle de comparació d’Esports Jornada de cloenda 15/12/2017
La POBLACIÓ Conceptes Bàsics de Demografia
VII CONGRÉS CATALÀ DE SOCIOLOGIA Tarragona, Abril 2017
Programa de detecció precoç de càncer de còlon i recte de Barcelona RONDA 1 Resultats a data 19/12/2012 Entre desembre del 2009 i desembre de 2011 es va.
Perspectives econòmiques i reptes del sector de la salut
6.- CONTRASTOS I DESIGUALTATS EN EL MÓN ACTUAL.
Perfil dels enquestats
PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL I PRESSUPOST 2010
Creixement Econòmic: Fets importants
Àrea d’Afers Acadèmics
Preinscripció a la UPF Curs 2017/18
Biblioteques de Barcelona
Com preparar una unitat per a l’avaluació
EMBARASSOS EN ADOLESCENTS
Ajuntament de Faura PRESSUPOST 2008 Novembre 2007.
EL BARRI DE SANT ANTONI.
Sant Pere de les Puel·les
Informe Observatori Barcelona 2016
la cohesió social va per barris
més enllà del PIB: de la mesura a la política i les polítiques
Punts wifi Repte Barcelona Dades Obertes
Tema 3. Anàlisi macro a curt i mitjà
ELABORACIÓ D’UN ÍNDEX DE GENTRIFICACIÓ PER ALS BARRIS DE BARCELONA
L’ÚS D’INTERNET A LES BIBLIOTEQUES SEGONS LA RENDA FAMILIAR
Anàlisi de la qualitat de vida de les persones majors a Mallorca
Resultats dels compromisos de qualitat adquirits amb els usuaris de la UGAD Període (1r semestre)
Estudi de la demografia i l’economia a la ciutat de Barcelona (2017)
Evolució del comerç als barris de Barcelona
Xarxa de lluita contra el maltractament i la violència de gènere
Jornada Cloenda Esports
ELABORACIÓ D’UN ORGANIGRAMA: NOMBRE I JERARQUIA DELS ELEMENTS
Transcripción de la presentación:

La salut a Barcelona 2014

Els determinants de la salut i les desigualtats en salut a les àrees urbanes Continguts: La situació sociodemogràfica L’entorn econòmic La qualitat de l’aire Les malalties transmissibles: La tuberculosi Les infeccions per VIH/Sida Les infeccions de transmissió sexual La salut sexual i reproductiva L’esperança de vida i la mortalitat Les desigualtats en salut als barris

Situació sociodemogràfica Població: es manté la població resident a Barcelona a 1,61 milions de persones, però disminueix en el grup de 15 a 44 anys en ambdós sexes. Gent gran: s’incrementa el nombre de persones de més de 85 anys que viuen soles, dones (2013: ), i homes (2013: 3.763). Població estrangera: es manté en el 22,2%. Evolució de la població estrangera (n) Evolució de la població major de 85 anys que viu sola (n)

L’entorn econòmic Atur: continua en nivells alts tot i que disminueix la taxa d’atur al 16,9% en homes (2013: 18,6%) i lleuger increment en la taxa d’atur en dones al 17,1% (2013: 16,9%). Cobertura de l’atur: disminució al 52,4% de les persones aturades (2013: 55,0% i 2009: 71,1%). Temporalitat: lleugera disminució de la contractació temporal al 87,5% de la nova contractació (2013: 89,0%) però continua en nivells alts. Evolució de l’activitat, ocupació, i atur (en %) activitat ocupacióatur

La qualitat de l’aire Segueixen havent problemes en la qualitat de l’aire a la ciutat, sobretot els referits als nivells de NO 2. Es supera el valor límit de la mitjana anual de NO 2, en les 2 estacions de trànsit molt intens (Eixample i Gràcia-Sant Gervasi). Es compleixen els corresponents valors límit o objectiu establerts al RD 102/2011 per als altres 11 contaminants regulats: CO, SO 2, O 3, metalls (Cd, Ni, As i Pb), hidrocarburs aromàtics policíclics (benzo[a]pirè), compostos orgànics volàtils (benzè) i les partícules (PM 10 ). Cal reforçar les mesures per reduir la contaminació a través de la disminució de la principal font contaminat, el trànsit, per tal de no superar els valors límit legalment establerts i d’apropar-se als valors guia recomanats per l’OMS. Mitjana anual de NO 2 (µg/m 3 )Mitjana anual de PM 10 (µg/m 3 ) Valor límit de la mitjana anual = 40 µg/m 3

La tuberculosi Continua la reducció en la taxa de tuberculosi des de l’inici del programa de control fins a 18,6 casos per habitants (2013: 20,4). S’han detectat 300 casos (2013: 329), dels quals 187 són homes (62,3%). Evolució de la tuberculosi (taxa per ) Taxes per habitants

La infecció pel VIH/sida VIH: s’han detectat 332 casos nous (2013: 378), amb una taxa 20,6 casos per habitants (2013: 23,4), dels quals el 91% (302) eren homes. La via de transmissió més freqüent en els homes van ser les relacions homosexuals en el 85,4% dels casos (258). Sida: s’han detectat 57 casos (2013: 58), i disminueix la taxa a 3,5 casos per habitants (2013: 3,6). El retard en el diagnòstic es manté en el 36% dels casos (2013: 37,5%). inici Registre Evolució de l’infecció de VIH/sida (taxa per ) Taxes per habitants

Les infeccions de transmissió sexual Sífilis: s’han detectat 501 casos (2013: 457) amb una taxa de 31,1 casos per habitants (2013: 28,3), dels quals el 94% (471) dels casos eren homes i el 80,4% homes que fan sexe amb homes (HSH). Gonocòccia: s’han detectat 566 casos (2013: 533) amb una taxa de 35,1 casos per habitants (2013: 33,0), dels quals el 87,5% (495) eren homes. Limfogranuloma veneri: s’han detectat 108 casos (2013: 50) una taxa de 6,7 per habitants (2013: 6,5) i el 97,2% HSH. Evolució de la sífilis, gonocòccia i limfogranuloma (taxa per ) Taxes per habitants

La salut reproductiva Dones de 15 a 49 anys ( ): disminueixen les taxes d’embarassos i d’interrupcions voluntàries de l’embaràs (IVE) i es manté estable la taxa de naixements. Dones adolescents de 15 a 19 anys (30.630): disminueixen les taxes d’embarassos i de les IVE, i en menor mesura les de naixements. Dones de 15 a 19 anys Taxes per dones Dones de 15 a 49 anys Evolució d’embarassos, naixements i IVEs (taxa per 1000)

L’esperança de vida al néixer L’esperança de vida va augmentar el 2013 a 80,7 anys en els homes i a 86,6 anys en les dones (2012: 79,9 homes i 85,7 en les dones), continuant la tendència dels darrers anys. Evolució de l’esperança de vida al néixer (anys)

La mortalitat: principals causes de mortalitat prematura En els homes la principal causa de mort prematura continua essent el càncer de pulmó. En les dones, la principal causa es el càncer de mama, i la mortalitat per càncer de pulmó mostra una tendència creixent. El suïcidi no mostra tendència i es situa el 2013 com la tercera causa de mort prematura en ambdós sexes (N=127, 91 Homes, 36 Dones). APVP: anys potencials de vida perduts d’1 als 70 anys Evolució dels APVP (taxa per )

Les desigualtats en salut als barris: els indicadors de l’Urban HEART

Les desigualtats en salut als barris: Urban HEART

Les desigualtats en salut als barris Renda Familiar Disponible Atur Fecunditat adolescent Esperança de vida Tuberculosi

Barris segons grau de privació socioeconòmica i indicadors de salut Districte 18 barris amb indicadors més desfavorables Ciutat Vella Barceloneta Gòtic Raval St Pere, Sta Caterina i Ribera Sants-Montjuïc Marina del Prat Vermell Horta-Guinardó Carmel Nou Barris Can Peguera Ciutat Meridiana Roquetes Torre Baró Trinitat Nova Turó de la Peira Vallbona Verdum Sant Andreu Baró de Viver Bon Pastor Trinitat Vella Sant Martí Besòs-Maresme Més favorables Nivell mig Més desfavorables

Es constaten les desigualtats en salut per barris. Els barris amb indicadors socioeconòmics més desfavorables presenten pitjors indicadors de salut. L'eina Urban Heart permet detectar les zones de la ciutat que són prioritàries d’intervenció en funció dels determinants socioeconòmics, sociodemogràfics i de la salut del barri. Es manté la tendència a l’alça de l’esperança de vida. Segueixen havent problemes en la qualitat de l’aire a la ciutat, sobretot els referits als nivells de NO 2. Cal reforçar les mesures per millorar la qualitat de l’aire i aproximar-se als valors recomanats per l’OMS. Continua la reducció en la incidència de la tuberculosi. Disminueix la incidència del VIH, però continua alta. Augmenten les infeccions de transmissió sexual en homes. Disminueixen les interrupcions voluntàries de l’embaràs i es mantenen els naixements. Conclusions

La salut a Barcelona 2014