L A UALL DE L’IES SABADELL Xerrada sobre la sordesa. PAT 2on. Curs 2008-2009 Realitzat per Natalia Lagunas i Romuald Gisbert

Què explicarem, avui? Històries pròpies com a persones sordes Què és la UALL( Unitat d’Audició i Llenguatge) Què és la sordesa? Què és la llengua de signes? Què és la dactilologia? Quines barreres hi ha? Com les suprimim? També farem… Activitats!! Aprendre una pinzellada llengua de signes!!

LA UALL DE L’IES SABADELL Una Unitat d’Audició i Llenguatge formada per sis alumnes sords de 14 a 16 anys 2 mestres per a l’ensenyament de totes les àrees curriculars Alba Vilamala: Logopeda del CREDAV. Responsable de la logopedia i el llenguatge de l’alumnat sord. Carmen Romero: mestra responsable de l’E/A de Tecnologia, Matemàtiques, castellà i Informàtica Natàlia Lagunas: tutora de la UALL. Imparteix el Català, les Ciències, les Ciències Socials i la Transició a la Vida Adulta

Fem el temari de 2on. d’ESO adaptat al nostre nivell de competències i necessitats. Necessitem molta informació visual i la PDI No fem música ni anglès perquè tenim moltes dificultats per aprendre la llengua catalana, tant a nivell expressiu com de comprensió Fem altres àrees curriculars diferents a vosaltres: L.S.C, T.Vida Adulta, Logopèdia i un C.V de notícies i actualitat nosaltres sols Treballem a un ritme més lent que vosaltres i per això no podem estar integrats com altres sords que ja coneixeu d’aquest centre Conformem una tutoria específica dins el nivell educatiu De 2on. d’ESO d’aquest centre.

QUÈ ENS AGRADA FER AMB VOSALTRES? * Compartir alguna àrea integrada amb tots vosaltres, que sóu els companys del nostre nivell: Educació Física, algun Crèdit Variable, les sortides i excursions. Sis alumnes tot el dia ens avorrim una mica. * Ensenyar-vos la L.S.C per a poder-nos comunicar amb una mica més de profunditat * Que conegueu i compartiu d’una forma natural la nostra diferència * Fer-vos conscients que sóm alumnes amb moltes dificultats escolars degut al poc domini lingüístic que tenim, però si les nostres mans parlessin, veuríeu que tenim interessos i temes de conversa semblants als vostres.

La sordesa: És la pèrdua auditiva, que afecta principalment a l’orella interna: a la còclea i al nervi auditiu. Hi ha diferents graus de sordesa: lleugera, mitjana, severa i pregona. Per la sordesa, hi ha dificultats per aprendre la llengua parlada. Però, adquireixen naturalment la llengua de signes perquè és una llengua totalment accessible pel canal visual. A l’escola, els sords necessiten mestres especialitzats, logopedes i intèrprets. També persones sordes adultes com a referents d’identitat. No tots són iguals, cadascú té un món diferent.

Els noms dels alumnes sords en Dactilogia Waffa :Wafaa Fatima :Fatima Bilal : Bilal Dai : Dai Esther : Esther franklin :Franklin

La història d’en Bilal … Em dic Bilal Teyar, tinc 14 anys i sóc sord profund de segon grau. Visc a Sabadell, a Can Rull. Sóc del Marroc i vaig venir amb la meva família aquí quan tenia 7 anys. Al Marroc mai vaig anar a l’escola perquè no hi havia centres ni recursos per a nens sords. Molt aviat vaig començar a anar a una escola adeqüada per mi, el CRAS. Allà, tots els professors ensenyen als alumnes sords en Llengua de Signes, que és la nostra llengua natural de comunicació i ens permet la comprensió. Ara estic content de les meves amistats a l’IES.Em feia molta por no saber-me relacionar amb els oïdors, però si la comunicació es desitja, no calen paraules. Aquí hi ha molt bona gent.

La història de l’Esther… Hola, em dic Esther, tinc 14 anys i sóc sorda profunda de 1er grau. Vaig néixer sorda i visc a Sabadell, a Castellarnau. Fins els 7 anys vaig anar a una escola d’oïdors a Barcelona on hi havia molts nens sords, però era una escolaritat oral. No entenia res i els meus pares van decidir de portar-me a un centre específic de sords, el CRAS. Ara em puc comunicar amb Llengua de Signes. Sé parlar perquè he fet molts anys de Logopèdia a l’escola i privada, i he après la lectura labial, però moltes vegades quan intento parlar, no m’entenen i em desanima. Sempre necessito l’ajuda de la intèrpret que em tradueixi. Algunes persones, quan em senten la veu, es pensen que sóc tonta i aixó és una falta de coneixements. Els sords no tenim una veu natural, és forçada i ens costa controlar-la. L’experiència en aquest IES m’agrada molt, perquè el CRAS era una escola massa petita i només de sords.

La història de la Fatima... Em dic Fatima , tinc 14 anys i sóc sorda severa. Sóc del Marroc i visc a Terrassa. Puc parlar força bé i sento moltes coses, però no el suficient com per estar integrada en una classe d’alumnes oïdors sense intèrpret. He estat al CRAS des que tenia 6 anys, que és quan vaig venir del Marroc, i allà he après tot el que sé fins ara. Sóm cinc germans i 3 sóm sords. Entre nosaltres parlem la Llengua de Signes.M’agrada molt l’IES, perquè sempre he volgut tenir amics oïdors i anar a un centre ordinari. Jo puc parlar el català, el castellà i l’àrab, però no del tot bé, ja que encara que hi senti una mica, tinc una discapacitat sensorial. Em fa una mica de vergonya parlar, però vull esforçar-me per fer noves amigues i amics en aquest centre.

La història del Franklin... Hola, em dic Franklin i tinc 14 anys. Sóc sord profund de 1er grau, i visc al barri de Can Rull. La meva mare és de Bolívia i el meu pare de l’Argentina. Jo vaig néixer a Bolívia i anava a una escola d’Educació Especial allà. Vaig aprendre la Llengua de Signes boliviana, i quan vaig arribar aquí als 9 anys, vaig aprendre la Llengua de Signes Catalana, però com a mínim ja havia après un sistema de comunicació que em permetia expressar. M’agrada molt ser en aquest IES i els amics que he fet. La gent pensa que sóc dolent perquè tinc una cara seriosa, però en realitat sóc bo i tímid. M’agrada aprendre i ser entre vosaltres.

La història de la Wafaa... Hola, sóc la Wafaa i tinc 14 anys. Visc a Rubí però sóc marroquina. Fa uns 3 anys que vaig arribar del Marroc i tot el que sé abans de venir aquí ho he après al CRAS. Al Marroc vivia en un poble de l’Atles amb la meva família, i mai vaig anar a l’escola. Vivíem quatre cases i sempre estava al camp ajudant el meu pare i cuidant els animals. Aquí he hagut d’aprendre les normes de comportament d’un centre, respectar les normes socials i aprendre la Llengua de Signes per a poder-me comunicar. Encara no la domino del tot, ja que tot i ser una llengua per sords, jo és com si estigués a l’aula d’acollida. Aquest any he començat a fer Logopèdia, i no puc llegir-vos aquest text Només sé dir algunes paraules: A veure si m’enteneu!!!

La història del Dai... LA MEVA HISTÒRIA Hola, em dic Dai Enguang i tinc 16 anys. Vaig néixer a la Xina, en una ciutat a prop de Xangai. També sóc sord pregó, del màxim grau. Vaig arribar a Sabadell el mes de març del 2008 amb els meus pares. Encara fa molt poc temps... A la Xina vaig anar a una escola d’oïdors des dels 3 fins els 6 anys. Als 8 anys vaig començar a anar a una escola de nens sords fins els 15 anys que la vaig deixar quan vaig haver de venir a Catalunya. Vaig marxar molt trist de la Xina, ja que havia après molt bé la Llengua de Signes i l’escriptura xinesa. Quan vaig arribar aquí estava molt trist pels amics que deixava. Amb ells vaig compartir tota la meva infància. Però em sento molt ben acollit en aquest IES. Com que ja sóc gran, la meva adaptació aquí no és fàcil, i menys per una persona sorda... Però ho intentaré...

La Llengua de Signes: La LS és la llengua pròpia i natural de la comunitat sorda. Està basada en gests, moviments, i expressions (facials i corporals) per comunicar-se i buscar informació. Bàsicament són moviments i postures de les mans, braços i del cos, acompanyat de les expressions facials. Cada país té la seva LS pròpia.

Amb les mans fem… Amb les mans fem configuracions, per poder fer el signe determinat. Per exemple amb la configuració següent podem fer els signes: Arbre / Bosc Dilluns / Cada dilluns Carn Blau / Ulls blaus Atraure / Atracció / Imant …

Les configuracions de la LSC: Taula feta per en Josep Mª Segimon i Valentí, investigador sord de la LSC (Centre d’Estudis de la Llengua de Signes Catalana)

Quantes LS hi ha al món? Segons la pàgina web de l’Ethnologue, s’han pogut recollir entre 103-110 LS diferents a tot el món. A l’estat espanyol hi ha dues LS: La llengua de signes catalana La llengua de signes espanyola

L’alfabet dactilològic: També s’anomena dactilologia. Cada llengua de signes té el seu alfabet dactilològic propi. L’alfabet dactilològic és la representació manual de l’abecedari, a l’espai. S’ utiliza quan no existeix un signe per l’element o idea que es vol expressar, per les dades personals com el nom i cognoms, topònims de llocs o quan es necessita saber l’escriptura correcta d’alguna paraula.

L’alfabet dactilològic de la LSC: Llengua de Signes Catalana

L’alfabet dactilològic de la ASL: American Sign Language

L’alfabet dactilològic de la BSL: British Sign Language

Les barreres, com les suprimim? Comunicació: Intèrpret de LSC: Metge, judicis, entrevistes,… Internet: Webcam, xat, mail,… Missatges al mòbil Fax Informació: Intèrpret de LSC: Cursos, conferències, estudis superiors, notícies a la TV, espectacles,… Aparells lluminosos: Despertador, timbre, alarma, avisadors,… Subtitulació: TV i cinema. Panells informatius: Transports i serveis públics. Ajudes tècniques: Audiòfons, Implant coclear i Freqüència Modulada (FM)

Activitats: Dactilologia i signe propi. Estructures de la LSC a partir de preguntes funcionals. Salutacions i expressions d’ús freqüent Signes d’un camp semàntic. Llegim els llavis… Gràcies per participar i per escoltar!!

Si voleu més informació… Notícies sobre la comunitat sorda: www.difusord.org www.webvisual.tv Escoles de sords: http://www.xtec.es/cee-cras/ http://www.xtec.es/ceipmtrespins/

ENTRE TOTS PODEM SUPERAR LES BARRERES COMUNICATIVES AMB LA COL.LABORACIÓ DE FER TOTS PODEM

GRÀCIES PER DONAR VEU A LES NOSTRES MANS. DESAPARÈIXER LES BARRERES DE COMUNICACIÓ. INTENTEM-HO?