BANCS/CAIXES. CRISIS DEL SISTEMA FINANCER Rafael Boada Delgado Jaume Figueras Duba Adrià Fortuny Borsot Joan Gabriel Mir Pons Adrià Roca Rabionet

INDEX La banca Les caixes Crisis financera actual: 1.- A nivell internacional 2.- A nivell nacional Solucions per fer front a la crisis

LA BANCA

Classes de bancs (I) Segons l’origen del capital: Bancs públics: El capital és aportat per l’estat. Bancs privats: El capital és aportat per accionistes particulars. Bancs mixtes: El seu capital es forma amb aportacions privades i oficials.

Classes de bancs (II) Segons el tipus d’operació: Bancs corrents: són els més comuns amb els que opera la gent. Operacions habituals inclouen dipòsits en cta. cte, caixa d’estalvi, préstecs, etc. Bancs especialitzats: tenen una finalitat creditícia específica.

Classes de bancs (III) Bancs d’emissió: actualment es preserven com bancs oficials. Bancs centrals: cases bancàries de categoria superior, que autoritzen el funcionament d’entitats de crèdits, les revisen i les controlen.

Procés històric de la banca Fins als 70’s: La competència entre bancs i/o caixes era molt reduïda. No hi havia llibertat de preus. Els tipus d’interès venien determinats pel Banc d’Espanya. Intervenció de l’estat en l’obertura de noves oficines bancàries.

Procés de liberalització de la banca Dècada dels 70 i dels 80: Liberalització de l’Estat sobre la banca: - Obertura d’oficines bancàries. - En les operacions bancàries. - Entrada limitada de la banca estrangera. - Nous productes financers.

Els 7 grans bancs Bancs Banesto Banc Central Banc Hispano-Americano Banc de Bilbao Banc de Biscaia Banc Santander Banc Urquijo

Crisi financera del sistema bancari del període 1978 – 1985 Només va afectar a bancs, no a caixes. Afectà a 51 bancs, dels 110 existents al Es considera la crisi més important de l’OCDE. Dels 51 Bancs afectats, 47 corresponien a nous bancs o banquers.

Causes de la crisis bancària espanyola (I) Factors de l’entorn bancari: - Procés liberalitzador de la dècada dels Augment continuat de costos causats per la gran liberalització. - Absència de mecanismes de supervisió i control adequats.

Causes de la crisis bancària espanyola (II) Factors Macroeconòmics: Profunda i duradora crisis econòmica generada per la crisis energètica de 1973: - crisis del petroli

El Fons de Garantia de Dipòsits : 34 bancs - 50 % Banc d’Espanya - 50 % Bancs privats Estat Espanyol: 17 bancs Rumasa* Grans bancs, per diferencials de tipus d’interès: 17 bancs Rumasa* Fons de Garantia de Dipòsits: Banesto *Rumasa: va ser un holding d’empreses espanyoles propietat de l’empresari José María Ruiz Mateos, el seu fundador. Rumasa va ser expropiada per el govern espanyol del PSOE el 23 de febrer de El grup Rumasa, estava constituit per 700 empreses, amb una plantilla formada per persones, i facturava més de millons d’euros anuals. Després de l’expropiació va ser reprivatitzada per parts.holdingespanyolJosé María Ruiz MateosPSOE23 de febrer1983 Qui va finançar el cost de la crisis bancària?

Entrada a la CEE Al 1986 Espanya entra a la Comunitat Econòmica Europea (CEE). no canvia la competència dels bancs espanyols. a partir del 93, qualsevol banc Europeu podia entrar sense restriccions a qualsevol lloc de la CEE.

Tipus d'interès de les operacions interbancàries diàries

LES CAIXES

Què són les caixes? Poden ser: - privades - públiques - sense ànim de lucre Estan constituïdes de forma jurídica i amb una finalitat social Financen famílies i PIMES

Identificació Regional El 96'3 % de la població és atès per sucursals Cada territori té la seva pròpia caixa representativa - Exemple: Caixa Girona, Caixa Manresa, Caixa Terrassa, Caixa Sabadell...

Trets diferencials entre bancs i caixes Els bancs cotitzen a borsa Les caixes no tenen ànim de lucre Part dels beneficis de les caixes estan destinats a obra social Forta implantació regional de les caixes (degut a l'elevat grau d’intervenció de l'Estat)

Diferències fonamentals entre bancs i caixes d’estalvi BancsCaixes - Societats Mercantils amb ànim de lucre i els beneficis van a parar a propietaris i accionistes(dividends). - Entitats de caràcter funcional sense ànim de lucre amb l’objectiu de intermediació financera, de prestar servei a la societat i retornar els beneficis derivats de l’activitat (obra social). - Regulats per l’Estat.- Regulats per l’Estat i Comunitats Autònomes. Coordinats per : -Junta General - Consell Administració Coordinats per: - Assemblea General - Consell Administració - Comissió de Control - Corporacions locals Representats per: - Accions Representats per: - Impositors - Entitats fundadores - Treballadors

Aportació en obres socials EntitatsAportació 2007 (€) Caixa de Pensions Caixa de Catalunya Caixa del Penedès Caixa de Terrassa Caixa de Sabadell Caixa de Girona Caixa de Manresa Caixa de Tarragona Caixa de Laietana Caixa de Manlleu Total

Canvis en les Caixes (I) Transformació financera: - Abans dels 70 només finançaven a famílies - A partir del 77 poden fer tot tipus d’operacions bancàries

Canvis en les Caixes (II) Procés de Bancarització: - A partir dels 70, operen com els bancs. - Compren participacions d’empreses

Caixes importants La Caixa Caja Sur Caja Madrid Caixa Catalunya Caja Duero Ibercaja

Rànking dels principals grups bancaris i caixes 2005 Grups Ingressos (Milers €) Benefici Net Plantilla 1. Santander Central Hispano 2. BBVA 3. “la Caixa” 4. Caja Madrid 5. Banco Popular 6. Banesto 7. Banc Sabadell 8. Bancaja 9. Caixa Catalunya 10. Caja de Ahorros del Mediterráneo

LA CRISI DE LES SUBPRIME CAUSES I CONSEQÜÈNCIES DE LA CRISIS FINANCERA INTERNACIONAL

Causes principals Bombolla immobiliària als EE.UU. Concessió d’hipoteques d’alt risc. Titularització del crèdit.

Detonants de la crisis Augment del tipus d’interès.

Detonants de la crisis Impagament de les hipoteques. Explosió de la bombolla immobiliària.

Efectes de la crisis Manca de liquiditat en el sistema financer. Desconfiança entre entitats de crèdit.

Conseqüències de la crisis FIRMAVOLUMFIRMAVOLUM Merrill Lynch24,5Mizuho Fin. Group3,4 Citigroup22,4Barclays3,3 UBS18,1Royal Bank of Scotland3,2 HSBC12,4Dresdner2,7 Morgan Stanley9,4Bear Stearns2,6 IKB Deutsche8,9Deutsche Bank2,4 Bank of America7,9ABN Amro2,4 Crédit Agricole6,5Fortis2,3 Washington Mutual5,8Lehman Brothers1,5 Crédit Suisse4,9BNP Paribas1,3 Wachovia4,7Altres bancs europeus19,6 Canadian Imp. ( CICB )4,2Altres bancs asiatics6,8 Société Générale3,8Altres bancs nordamericans5,7 JPMorgan Chase3,7TOTAL194 Pèrdues al sector financer

Conseqüències de la crisis Tancament d’entitats de crèdit. Manca de liquiditat al sistema productiu. Recessió a diferents països.

LA CRISIS ACTUAL EN EL SISTEMA FINANCER ESPANYOL

Diferències entre el sistema bancari espanyol i l’americà A Espanya no existeix l’equivalent a les subprime. La titularització hipotecària no té la transcendència que té en els EEUU La banca de relació que es practica aquí és molt diferent a la dels EEUU

La solidesa de la banca espanyola Perquè tal solidesa? ·Segons la Comissió Europea el sistema espanyol de FGD és un dels més eficients. ·Eficients per: - Controls davant del risc - Un model de banca més comercial i amb menys morositat - Compte amb grans grups: BBVA, Santander - És segur

Què són els Fons de Garantia de Dipòsits Financiat pels bancs, caixes d’estalvis, cooperatives de crèdit i el Banc d’Espanya. Encarregat de pagar els dipositants en cas d’insolvència de les entitats financeres. Ofereixen dos tipus de cobertura: - Dipòsits en diner - Dipòsits en valor Actua de forma preventiva i garantitza els estalvis dels clients. - En cas de fallida, recuperació de €.

Com els perjudica la crisis? Està al marge del risc subprime però li afecta: - La paralització del mercat de crèdit internacional - La baixada inevitable dels preus de la vivenda. Fre al crèdit molt important. Conseqüències: - Es reduirà el valor del col·lateral per demanar préstecs al BCE. - Empitjoraran els problemes de líquid bancari - La conjuntura econòmica serà recessiva

Què passarà amb el sistema bancari espanyol en els pròxims anys Tindrà una estructura de costos financers més elevada Menor demanda de crèdit Menys beneficis en el sector per: - La debilitat de la conjuntura econòmica - Ajustament en el sector immobiliari ·Alguns bancs es fusionaran per reduir costos

SOLUCIONS PER FER FRONT A LA CRISIS

Sortida de la crisis La resolució de la crisis depèn de: ·Evolució macroeconòmica dels EEUU · Ajust en el sector bancari · Eficàcia de les mesures presses per: -Les autoritats: facilitar la liquiditat -La industria: assumir les pèrdues i recapitalitzar-se

Ajust del Sector Bancari Millora de la transparencia Reducció de riscos Restricció del credit Venda d’Actius Assumir les pèrdues

Mesures adoptades pel govern Mesures preses per a la reactivació del consum privat, ajut a la industria i augment de la liquiditat bancària Abril de 2008: -Deducció de 400€ en el IRPF (6.000 milions d’€) -Supressió de l’impost del patrimoni milions d’€ en avals per a les PYMES milions d’€ per al ICO per a la financiació de Vivenda Protegida

Mesures adoptades pel govern Agost 2008 : - Deduccions per I+D a l’impost de societats -Congelació de salaris a alts càrrecs -Acceleració de la devolució del IVA a les empreses -Mesures per augmentar, sense cost adicional, els terminis de les hipoteques de les famílies més necessitades -Ajuda de 350€ al mes per a desempleats amb rendes molt baixes

Mesures adoptades pel govern Octubre 2008: -S’incrementa de a € el fons de garantia de dipòsits per a titular i entitat. -Es crea un fons de milions d’€ (ampliable a ) per a la adquisició d’actius financers de qualitat per a facilitar el crèdit a empreses i ciutadans. -El Ministeri d’Economia podrà comprar títols emesos per les entitats financeres que ho necessitin

Mesures adoptades pel govern Novembre 2008 : -Menys retencions per als qui paguin una hipoteca i tinguin rentes inferiors a € -Bonificació de 1.500€ anuals per a empreses que contractin a aturats amb carregues familiars. -Reducció de fins a 500€ a les quotes de la hipoteca per a parats o autonoms en perdues durant un maxim de 2 anys.

Conseqüencies evitables Les conseqüències d’aquesta crisis financera podrien haver estat menors, però els punts febles de la nostra economia ho han impedit: -Diferencial de preus i costos (Competitivitat) -Dèficit exterior i la seva financiació -Ajust del sector de la vivenda

Punts forts Espanya però, també te punts forts que ens situen en millors condicions que d’altres: -Comptes públics sanejats -Inversió i rendibilitat de les empreses -Sector financer

Necesitat d’un canvi de model Aquests punts tindrien que ser la prioritat per a millorar l’economia del pais: -Substituir demanda interna per exportacions -Reduir la necessitat de finançament de les empreses y particulars -Millorar la productivitat i la competitivitat