LES MENTIDES DEL PACTE DE FINANÇAMENT MAS-ZAPATERO.

Presentación del tema: "LES MENTIDES DEL PACTE DE FINANÇAMENT MAS-ZAPATERO."— Transcripción de la presentación:

1 LES MENTIDES DEL PACTE DE FINANÇAMENT MAS-ZAPATERO

2 L’Estatut retallat limita el sostre de les necessitats de Catalunya NI UN EURO MÉS PER CATALUNYA

3 “Ahora, el total va a ser el mismo, lo que varía es que la composición entre participación en impuestos y transferencias se altera a favor de dar más peso a la participación en tributos Ni el Estado ni las comunidades autónomas tienen más, o tienen menos.” Ho va dir el mateix Secretari d’Estat d’Hisenda, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, a una entrevista al diari EXPANSIÓN pocs dies després del pacte de la Moncloa (26/01/2006) El nou marc financer pactat entre Mas i Zapatero no canvia el model de finançament de les autonomies. És més, no es modifiquen les regles de joc i no es publiquen les balances fiscals, fet que perpetua l’espoli fiscal català. Ara s’incrementa el tram traspassat d’impostos, però s’incrementen proporcionalment les nostres aportacions al fons de suficiència. Per tant, rebem més, però paguem més. Resultat: el mateix dèficit fiscal per a Catalunya.

4 Juan Carlos Rodríguez Ibarra en declaracions que va fer al Parlament d'Extremadura: "los niveles de nivelación y solidaridad serán fijados por el Estado. Nosotros, cuando llegue la hora de negociar la financiación autonómica propondremos, en consecuencia, las variables que más nos interesen (...) Eso explica sobradamente que ERC vote 'NO' en el referéndum que se va a hacer en el próximo 18 de junio"

5 ABANS Proposta del Parlament, una agència pròpia ARA Amb l’Estatut retallat, només tenim una sucursal Agència Tributària de Catalunya Hacienda

6 Un consorcio concebido como un “sistema de colaboración reforzada”, sin personalidad jurídica propia, limitado a la dirección del impuesto sobre la renta y sin capacidad recaudatoria. De esta forma define el director de la Agencia Tributaria, Luis Pedroche, lo que debería ser en el plazo de dos años el consorcio que el Estatuto catalán (el retallat!) ha concebido para la gestión de los impuestos. Prácticamente sería un mero organismo de coordinación entre las dos administraciones, sin más competencias que las de establecer las grandes líneas de actuación en el IRPF. Aunque esta impuesto estará compartido al 50%, la caja seguiría en manos del Gobierno central, así como los planes de inspección. No será, pues, el germen de la Agencia Tributaria propia y única catalana que en algún momento de la negociación del Estatuto se planteó. Tampoco tendrán los contribuyentes catalanes una tercera ventanilla donde ingresar los impuestos compartidos. La cosa quedará más o menos como hasta ahora. EL PAIS 02.06.2006 Hacienda plantea un consorcio con Cataluña sin apenas contenido La agencia catalana no tendrá personalidad jurídica propia.

7 PROPOSTA DEL PARLAMENT: BILATERALITAT Catalunya parlava de tu a tu amb l’Estat espanyol de finançament.

8 ESTAT ESPANYOL, TÉ LA CLAU DE LA CAIXA DE TOTES LES COMUNITATS MENYS EUSKADI I NAVARRA EUSKADI, CONCERT ECONÒMIC. GESTIONA ELS SEUS IMPOSTOS TOTES LES 13 COMUNITATS SUBVENCIONADES PER CATALUNYA NAVARRA, RÈGIM FORAL. GESTIONA ELS SEUS IMPOSTOS EL PAÍS VALENCIÀ I LES ILLES BALEARS TAMBÉ TENEN UN DÈFICIT FISCAL ENORME CATALUNYA, ÉS LA PRINCIPAL VÍCTIMA PERQUÈ CONTINUARÀ SUPEDITADA A LES 13 COMUNITATS A LES QUALS FINANÇA PER CULPA DE L’ESPOLI FISCAL. NO TINDRÀ LA CLAU DE LA CAIXA I NO GESTIONARÀ ELS SEUS IMPOSTOS AIXÒ ÉS LA CONTINUÏTAT DEL MODEL ACTUAL TAN NEFAST. Catalunya finança perpètuament 13 comunitats autònomes que continuen mantenint el seu superàvit fiscal (reben recursos nets de l'Estat, o sigui, bàsicament de Catalunya, encara que la renda disponible per família és igual o superior a la catalana). Amb l’Estatut retallat es perd la bilateralitat i Madrid fixa les nostres necessitats

9 Evolució del dèficit fiscal Milions € % PIB

10 ABANS Proposta del Parlament del 30 de setembre de 2005, caminant cap al concert econòmic DISPOSICIÓ ADICIONAL SETENA REGULACIÓ DE LES FINANCES DE LA GENERALITAT L’aplicació dels criteris que estableix aquest Estatut per a regular les finances de la Generalitat ha de permetre avançar progressivament en la reducció del dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat, de manera que en el termini de deu anys a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut s’equipari al dels territoris de nivell de renda relativa similar en altres països de la Unió Europea. DISPOSICIÓ ADICIONAL VUITENA. CAPACITAT DE FINANÇAMENT La capacitat de finançament per habitant de la Generalitat s’ha d’equiparar gradualment, en un termini no superior a quinze anys a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut, a l’obtinguda aplicant els sistemes de concert i conveni vigents a les comunitats autònomes forals.

11 ARA Amb l’Estatut retallat, CAP GARANTIA PER ACABAR AMB EL DÈFICIT FISCAL DISPOSICIÓ ADICIONAL SETENA REGULACIÓ DE LES FINANCES DE LA GENERALITAT L’aplicació dels criteris que estableix aquest Estatut per a regular les finances de la Generalitat ha de permetre avançar progressivament en la reducció del dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat, de manera que en el termini de deu anys a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut s’equipari al dels territoris de nivell de renda relativa similar en altres països de la Unió Europea. DISPOSICIÓ ADICIONAL VUITENA. CAPACITAT DE FINANÇAMENT La capacitat de finançament per habitant de la Generalitat s’ha d’equiparar gradualment, en un termini no superior a quinze anys a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut, a l’obtinguda aplicant els sistemes de concert i conveni vigents a les comunitats autònomes forals. CEPILLADO

12 Inversió pública de l’Estat a Catalunya Inversions de l’Estat a Catalunya (%) Pes del PIB català (%)

13 DISPOSICIÓ ADICIONAL SISENA. INVERSIONS EN INFRAESTRUCTURES (del Parlament de Catalunya) 1. La inversió de l’Estat a Catalunya en infraestructures ha de tendir a equiparar-se progressivament a la participació relativa del producte interior brut de Catalunya amb relació al producte interior brut de l’Estat, tenint en compte la compensació pels dèficits acumulats. ABANS Proposta del parlament

14 el 18,8% a Catalunya = 3.656 milions d’euros ABANS Proposta del parlament Catalunya l’any 2006 rep 2.820 milions € d’inversions de l’Estat Amb la proposta del Parlament, Catalunya rebria 3.656 milions €, més de 700 milions € suplementaris.

15 DISPOSICIÓN ADICIONAL TERCERA. INVERSIONES EN INFRAESTRUCTURAS (Estatut retallat) 1. La inversión del Estado en Cataluña en infraestructuras, excluido el —Fondo de Compensación Interterritorial—, se equiparará a la participación relativa del producto interior bruto de Cataluña con relación al producto interior bruto del Estado para un periodo de siete años. Dichas inversiones podrán también utilizarse para la _liberación de peajes_ o construcción de autovías alternativas. ARA Amb l’Estatut retallat, NO ES GARANTEIXEN MÉS INVERSIONS

16 ARA Amb l’Estatut retallat, no es garanteixen més inversions Catalunya l’any 2006 rep 2.820 milions € d’inversions de l’Estat Amb l’Estatut retallat, si el Fons de Compensació Interterritorial (FCI) s’apropa al 25% de les inversions de l’Estat, Catalunya Rebrà 2.742 milions €, 78 milions € menys que enguany Fons de Compensació Interterritorial (FCI): fons al que aporten diners Catalunya, les Balears i el País valencià i que van a parar a Andalusia, Extremadura i Castella-la Manxa. Nomes el 18% de la Resta del Pastis pot arribar a Catalunya = 2.742 Milions € FCI (25% del total d’inversionss)

17 No només tindrem menys inversions, sinó que a més: El compromís de l’Estat es limita a 7 anys (curiosament, és quan s’han d’executar les obres de l’AVE fins a la frontera i quan acabaran els Fons Estructurals Europeus a moltes CCAA). Si volem rescatar peatges (un fons que s’havia de finançar amb els impostos que s’apliquen en aquests peatges: IVA i Societats) ho haurem de restar de les nostres inversions. No es compensa el dèficit històric d’infraestructures.

18 NO A MÉS ESPOLI FISCAL

19 NO A L’ESTATUT RETALLAT