TítolP.1 ÍndexP.2 IntroduccióP.3 Dades personalsP.4 El principiP.5 SeguidamentP.6 De model a actriuP.7 Les primeres pèe·liculesP.8 Estel de la comèdiaP.9 Seguidament per la comèdia P.10 Els matrimonisP.11 A la cimeraP.12 Problemes al platóP.13 Nous rumbsP.14 Publicitat sobre ellaP.15 Un trist finalP.16 ConclusióP.17 BibliografiaP.18 FíP.19

Hola amics/gues us vinc a explicar com va ser la vida de la Marilyn Monroe espero que us agradi

Nom de naixement: Norma Jean Mortensen També coneguda com: Norma Jeane Baker Nascuda: 1 de juny de 1926, Los Angeles, CA Data de defunció: 4 agost 1962 Matrimonis: Jimmy Dougherty, Joe DiMaggio, Arthur Miller i Jhon Kennedy

El 5 de agosto de 1962, la actriz estadounidense Marilyn Monroe, el gran mito erótico de los años cincuenta, fue hallada muerta en su casa de Hollywood.

Res feia pensar que Norma Jean tingués una futura carrera com a actriu, ni tan sols el fet que la seva mare, una dona extraordinàriament atractiva, hagués treballat durant un temps com a muntadora de negatiu a Consolidated Film Industries.

Aquest mateix any de 1946 un fotògraf de modes la va descobrir i la va convèncer que es fes model. Així, l'encara anomenada Norma Jean va començar la seva carrera com a model sota la tutela de l'agent Emmeline Snively, que li va suggerir canviar el color del seu cabell, que era castany de naixement, pel característic ros platí.

El rostre de la model començava a ser molt conegut. Els seus innombrables treballs publicitaris van fer que el 1947 el magnat Howard Hughes, propietari de la companyia cinematogràfica RKO.

Mentrestant, l'actriu no abandonava la seva carrera al cinema. Després de realitzar alguns papers secundaris no massa destacables, el 1952 va aparèixer en alguns títols de certa importància, bé pels seus directors, bé per la feina que va exercir en ells.

Però el film realment important d'aquest any va ser la comèdia d'embolics Em sento rejovenir,, el director potser va saber extreure el millor de Marilyn Monroe. En aquesta comèdia, veritable clàssic del gènere, feia el paper d'una secretària rossa i tonta al costat de dos veritables monstres del gènere.

El tercer treball que va fer aquest any va ser un film argumentalment bastant semblant, Com casar-se amb un milionari, en què Marilyn i dues actrius, aquesta vegada Betty Grable i Lauren Bacall, es proposaven conquerir un milionari a tota costa.

Convertida en menys d'un any en una de les estrelles més rutilants del firmament cinematogràfic Hollywood, el 14 gener 1954 contreure matrimoni amb el mític jugador de beisbol Joe DiMaggio, un dels primers esportistes nord-americans la popularitat era comparable a la d'una estrella del cinema. ns mesos després, el 27 d'octubre, DiMaggio i Marilyn es van divorciar. Malgrat això, i segons el testimoni d'amics de l'actriu, Joe DiMaggio va ser, dels tres marits que va tenir, l'únic a qui va voler realment.

Malgrat els èxits professionals que havia obtingut en poc temps, la seva vida personal no era gens satisfactòria.

La pressió habitual a la qual se sotmetia a una gran estrella, el menyspreu que sentia que li professaven alguns professionals de la indústria i el descontentament amb ella mateixa no van trigar a fer efecte en Marilyn.

1956 va ser un any crucial en la seva vida, ja que el 29 de juny es va casar amb el dramaturg Arthur Miller, per al que va haver de convertir- se prèviament al judaisme. Aquest enllaç va ser més sorprenent si és possible per al públic i la premsa que el de DiMaggio.

Tot i la infinitat de biografies i llibres que sobre ella s'han escrit (incloent la seva autobiografia, apareguda pòstumament el 1974), en els quals s'ha pogut percebre aquesta altra Marilyn que no s'ajusta al tòpic, encara avui continua apareixent en primer lloc, o en un lloc molt destacat, en tota classe de rànquings més o menys frívols.

El 5 d'agost de 1962, A Les 4:55 hores, el cap del departament policial de Los Angeles, Jack Clemmons, va rebre una trucada del metge psiquiatre Dr Greenson, psicoanalista de Monroe, Qui li va dir que l'actriu va morir a La seva casa. L'oficial Clemmons ser el primer a Arribar al Lloc. L'autòpsia de primera Revelo Que morir d'una sobredosi de barbitúrics.

Moltíssimes gràcies per escoltar-me, i atendre

Google (imatges) Biografies.com

Gràcies per escoltar la meva vida I no mireuuuu!!!!!