L’educació permanent, avui Centelles, 7 d’octubre de 2004

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Grupo de Investigación Innovación en Educación y Medios Instruccionales IMPORTANCIA DE LOS GRUPOS DE INVESTIGACIÓN PARA LA GENERACIÓN DE CONOCIMIENTOS.
Advertisements

“Los componentes de un nuevo liderazgo sindical”
¿Cuáles son los escenarios donde los docentes pueden innovar?
LOS DESAFÍOS DEL APRENDIZAJE A LO LARGO DE LA VIDA EN EL SIGLO XXI
PROJECTE INTERNET CATALUNYA (PIC) LESCOLA A LA SOCIETAT XARXA Internet en làmbit educatiu no universitari La escuela eficaz en la Sociedad Red: el uso.
UNIVERSIDAD CATÓLICA BOLIVIANA SAN PABLO. Premisa Fundamental: La Universidad Católica debe realizar su trabajo de evangelización de la cultura a través.
APRENDER A LO LARGO DE LA VIDA EN CONTEXTOS DE INEQUIDAD
Projecte Agrega. Què és el Projecte Agrega? El projecte Agrega és un projecte dirigit als membres de la comunitat educativa El projecte Agrega és un projecte.
Tercera Revolución Industrial
Universitat de LLeida, 9 de noviembre de Catálogo de indicadores Eduardo Coba Arango Consejo de Universidades.
Hacia definiciones de Identidad y Valor de la FTP Alejandra Villarzú Gallo Coordinadora Unidad de Formación Técnica Profesional 27 de marzo de 2014.
UNIDAD 21 LA ESCUELA DE FRÁNCFORT: HABERMAS.
L’IMPULS DE LA LECTURA: UNA ESTRATÈGIA PER A L’ÈXIT ESCOLAR PLA NACIONAL DE LECTURA.
REPÚBLICA BOLIVARIANA DE VENEZUELA CONVENIO MARCO DE COOPERACIÓN DE LA UNIVERSIDAD SANTA MARÍA - FE Y ALEGRIA PROGRAMA DE ESPECIALIZACIÓN EN GERENCIA EDUCATIVA.
Procés de Reflexió Reglament del Consell Escolar Municipal 25 de setembre 2007.
APRENDER A LO LARGO DE LA VIDA EN CONTEXTOS DE INEQUIDAD
Laura Torres Iván de la Cruz Lorena Expósito. Al principi del segle funcionava un sol teatre estable, el de la Santa Creu, més tard conegut com Principal.
Projecte EduCAT 1x1: Desplegament exploratori del model 1:1 i els llibres de text en format digital Xavier Kirchner – Fundació Catalana per a la Recerca.
CONTEXTUALITZACIÓ I GESTIÓ DE L’AULA DIGITAL Román Rodríguez Cap de projectes del CETEI 30 de juny de 2010.
BIG BANG Abel Pagès Paula Rives Claudia Vilarrasa Tania Rama Marc Sau Pau Riera.
EL TEMPS. ¿QUÈ ÉS EL TEMPS? El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que es difícil de definir formalment. Es pot partir.
La llengua amb les TAC…. UN NOU MODEL SOCIAL ELS DOCENTS NO ENS PODEM QUEDAR ATURATS DAVANT ELS CANVIS SOCIALS. LA TECNOLOGIA ÉS EN TOTS ELS ÀMBITS (administratiu,
El Sistema d’Espais Naturals
INVESTIGAR ES TRABAJAR. Producción Científica del PIF El 48.9% dels articles científics espanyols en revistes internacionals d’impacte estan signats en.
Análisis de la diversidad cultural
INS ELS TRES TURONS CICLE FORMATIU DE GRAU MITJÀ GESTIÓ ADMINISTRATIVA.
 Explicar a los presentes lo que significa la Evaluación y Acreditación Universitaria y su ente rector CONEAUPA.
PRESENTACIÓ CONSORCI BIOPOL’H Comunicació - Consorci Biopol’H.
EVOLUCIÓ HISTÒRICA I ESTRUCTURAL DE L’EDIFICI
En el seu compromís d’adaptació constant del projecte pedagògic de Pere Vergés als últims recursos tecnològics, l’escola presenta el projecte d’introducció.
Empezamos hablar de competencias Diplomado en Educación Superior.
SISTEMA EDUCATIVO EN PERU
Juan Carlos Pugliese La Educación Superior en la Sociedad del Conocimiento y la Información.
XARXES SOCIALS I PARTICIPACIÓ CIUTADANA Joel Martí Departament de Sociologia Univ. Autònoma de Barcelona.
1 DGCEC INSTITUT CATALÀ DE LES EMPRESES CULTURALS Àrea de Mercats-ICEC Ajuts a la internacionalització de les empreses culturals.
EDUCACIÓN DE ADULTOS.
QUE MOU ALS MERCATS FINANCERS? Aula de la Gent Gran d’extensió universitària de Lleida i comarca Lleida, 17 i 18 d’octubre de 2011 Ramon Morell.
Florida Universitària Florida Universitària. © Pere Soriano / Director Pedagògic La FP Dual LEARNING BY DOING P. Soriano.2014 I CONGRESO DE F. PROFESIONAL.
Conselleria d’Educació i Cultura Conselleria de Benestar Social El treball socioeducatiu en xarxa Conselleria d’Educació i Cultura Conselleria de Benestar.
L’EQUIP DOCENT COM A ESTRATÈGIA ADAPTATIVA A L’EEES Benedí, Carles; Blanché, Cèsar; Bosch, Maria; Rovira, Ana & Simon, Joan EDBAF, Equip Docent de Botànica.
SALUT I ESCOLA IES LLANÇÀ Josep Santos Infermer ABS Llançà.
Organització, funcionament i gestió dels centres docents públics Les competències bàsiques Jornada de participació Tarragona, Materials a càrrec.
Validació de l’experiència laboral. validació de l’experiència laboral? A qui va dirigit ? Què s’obté validant l’experiència laboral? On puc fer la sol·licitud.
UNIVERSIDAD LAICA ELOY ALFARO DE MANABÍ VINCULACIÓN CON LA SOCIEDAD.
La economía española.
La tecnologia i la seguretat viària
Ponència Una educació per a un nou país.
Tema 3. Aplicacions de les TIC a l’educació.
Tema 3. Aplicacions de les TIC a l’educació.
Tema 3. Aplicacions de les TIC a l’educació.
La immigració és un problema educatiu ?
Measurar el valor (economic) de les titulacions universitàries online
CATALUNYA VA AUTOMATIC I AMB SO. (NO TOCAR EL RATOLI)
CATALUNYA VA AUTOMATIC I AMB SO. (NO TOCAR EL RATOLI)
FET PER L’ÈRIC I L’ANASTASIA
D'AUTONOMIA DE CENTRES (DOGC 5/08)
Els sous de les dones a CATALUNYA
Dispositiu Local d’Inserció
Equips docents: Una forma diferent de fer docència
Universitat de Barcelona Dpt. de Teoria i Història de l’Educació
XARXA D’ESCOLES PER LA SOSTENIBILITAT DE VIC
La formació professional, una opció de futur i amb futur
PRESENTACIÓ de MATARÓ RÀDIO
1a JORNADA D’EMPRENEDORIA I EMPRESA
“El perfil de mestre i professor”
Característiques  L'Educació Secundària Obligatòria o ESO dura quatre anys i està dividida en dos cicles: el primer (1r i 2n d'ESO), per a l'alumnat de.
REUNIÓ AMB FAMÍLIES ORIENTACIÓ 4T D’ESO Generalitat de Catalunya
CATALUNYA VA AUTOMATIC I AMB SO. (NO TOCAR EL RATOLI)
DE L’ORGANIGRAMA AL DIBUIX Dinàmica i funcionament de la ciutat
QUÈ ÉS LA LOMCE? LOMCE, és una llei que ha estat elaborada per persones alienes al món de l’educació, sense el consens o aprovació dels experts en la matèria.
Transcripción de la presentación:

L’educació permanent, avui Centelles, 7 d’octubre de 2004

1.Ahir i avui de l’Educació Permanent (EP) 2.El context de l’EP: informacionalisme i globalització 3.Nous desafius educatius 4.L’educació permanent com a un tot L’educació permanent, avui

1. Ahir i avui de l’educació permanent I etapa: des de finals dels 60 fins a la dècada dels 80 Crisis dels sistemes educatius  L’EP com a solució a l’anacronisme dels sistemes educatius  L’EP com a proposta dels organismes internacionals Context socioeconòmic  Crisis de 1973  Atur i canvis tecnològics Teories de l’educació  Teories de la reproducció (Althusser, Bourdieu)  Teories de la desescolarització (Illich)  Teories crítiques (Freire)

1. Ahir i avui de l’educació permanent

II etapa: a partir de mitjans dels 90 Coincidències entre la I i la II etapa  Canvi de paradigma socioeconòmic  El paper dels organismes internacionals -UNESCO, UE, OCDE, OIT, BM,...-

“L’Educació Permanent ha de posar a l’abast de tothom les possibilitats educatives, amb finalitats múltiples, des d’oferir una segona o tercera oportunitat, satisfer el desig de coneixement, de bellesa o de superació de si mateix, fins a perfeccionar i ampliar les formacions estrictament vinculades a les exigències de la vida professional, incloent-hi les formacions pràctiques” (Delors, 1996:98) 1. Ahir i avui de l’educació permanent

II etapa: a partir de mitjans dels 90 Coincidències entre la I i la II etapa  Canvi de paradigma socioeconòmic  El paper dels organismes internacionals -UNESCO, UE, OCDE, OIT, BM,...- Diferències entre la I i la II etapa  Nou context social i econòmic

2. El context de l’EP: informacionalisme i globalització Sociedad Industrial Sociedad de la Información

2. El context de l’EP: informacionalisme i globalització Cada día se mueven dos billones de dólares en los mercados financieros internacionales

L’empresa xarxa 2. El context de l’EP: informacionalisme i globalització

“La época en que era posible dejar el instituto y lograr un trabajo vitalicio bien remunerado y sujeto a convenio en la fábrica de automóviles hace tiempo que ha acabado. Una buena escuela, una sólida educación universitaria y una buena red de formación después de la universidad y un sentimiento potenciado de identidad son las nuevas anclas sociales en un entorno flexible. Las comunidades de conocimiento bien organizadas serán claves para la reintegración, y es preciso definir como objetivo público fundamental que logren convertirse en integradoras eficaces” (Carnoy, 2001: 228).

2. El context de l’EP: informacionalisme i globalització

Forum social Mundial 2. El context de l’EP: informacionalisme i globalització

3. Nous desafius educatius 1.Formació bàsica per a una societat de la informació per a tothom 2.Immigració i cohesió social 3.Participació ciutadana i cultural

1.Formació bàsica per a una societat de la informació per a tothom 3. Nous desafius educatius A Catalunya, gairebé 2 milions de persones adultes no tenen cap títol del Sistema Educatiu i 1 milió i mig només han assolit el nivell de formació bàsica segons l’OCDE (2003)

2. Immigració i cohesió social 3. Nous desafius educatius

3. Participació ciutadana i cultural 3. Nous desafius educatius

4. L’educació permanent en xarxa Flexible:  en el temps  en l’espai  en l’oferta  en els programes formatius  en les metodologies Arrelada al territori:  dinàmica  participativa