Evolució del comerç als barris de Barcelona

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Pla de Recursos Humans per al mandat
Advertisements

AUTOGESTIÓ I INNOVACIÓ EN L’AULA OBERTA
CONSOLIDACIÓ DELS REGNES EUROPEUS
L’EMBOLCALL REHUTILITZABLE
PLA D’ESPAIS VERDS DE TARRAGONA
i compra pública ambientalment correcta
“ESCOLTA’M” La vinculació del tutor/a com a factor protector i alhora creador de resiliència en els infants de risc d’exclusió social.
Pla estratègic del Servei de Biblioteques
IMPLANTACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ A LA CIUTAT DE LLEIDA Anàlisi estadística - desembre 2000 IMPLANTACIÓ DE LES TIC A LA CIUTAT.
ORIGEN DEL SISTEMA SOLAR
Polítiques d’Ordenació Comercial
Taula sectorial de Gent gran en risc Avaluació i línies de treball
El paper dels barris en les xarxes socials a Catalunya. Una aproximació. José Luis Molina (UAB) Projecte finançat pel MICINN (CSO /SOCI), Estudio.
1 era JORNADA D’EMPRENEDORIA I EMPRESA Sant Celoni 31 març 2011
El mercat ELS NENS I NENES DE P-4.
Els recursos de la TET. Un punt de partida.
El Consell Municipal de Serveis Socials de Santa Coloma de Gramenet
LA VIDA DE JOAN MIRÓ.
POLÍTIQUES DE COORDINACIÓ DE CENTRES COMERCIALS URBANS
MILLORA DE LA COMPETITIVITAT DELS COMERÇOS
ACORD PEL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC I SOCIAL DE RUBÍ Metodologia
va aprovar la Llei de Millora de barris.
Jornada Consell Comarcal del Maresme:
PLA REACTIVACIÓ MUNICIPAL Ajuntament de Sant Pere de Ribes
Projecte d’Itineraris Formatius
EL BOSC DE COLLSEROLA A LA PRIMAVERA
SOCIETAT ESPANYOLA Segle XIX.
Campanya per fomentar l’ús del català en els establiments comercials
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ I EXPLOTACIÓ DEL TRAMVIA SALT-GIRONA
Col·laboracions i recerca de sinèrgies per a l'estructuració del sector: experiència de La Confederació II Trobada anual d’entitats del Club de Suport.
PLA DE FORMACIÓ DEL CENTRE
ANTECEDENTS El febrer de 2013 L’Hospitalet va iniciar un procés participatiu de reflexió estratègica amb la ciutadania per tal d’establir les bases de.
La imatge del canvi 1 Sílvia Mirete INTRODUCCIÓ OBJECTIUS
Aparcaments de rotació a Sabadell
La creació del Consorci de Biblioteques de Barcelona Per Marta Clari
Som nois i noies de 5è de l’escola Seat
Intuïcions empíriques
Cercle de comparació d’Esports Jornada de cloenda 15/12/2017
Eines d’internet per al professorat d’EOI.
PLA REACTIVACIÓ MUNICIPAL Ajuntament de Sant Pere de Ribes
La gestió dels residus municipals a Sant Just Desvern
DISSENY GRÀFIC D’UN PORTAL DE TRANSPARÈNCIA PER AJUNTAMENTS
Problema 1: Trobar la recta que passa pel punts A(2, -3) i B(-1, 3)
PLATAFORMA PIMEC COMERÇ VALLÈS
PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL I PRESSUPOST 2010
MAPA CONCEPTUAL - Accions - Responsables - Temporalització.
XARXA D’ESCOLES PER LA SOSTENIBILITAT DE VIC
1 La identificació com a usuari periodista es realitza la primera vegada introduint en el camp Usuario, la lletra E seguida dels vuit dígits del DNI.
LA VIDA DE LES PERSONES.
Com preparar una unitat per a l’avaluació
ORÍGENS DEL NOSTRE PARLAMENT VERD
Les taules de multiplicar
PRESENTACIÓ DEL PROJECTE GESMOPOLI
La imatge corporativa Una eina fonamental en l’actualitat
MPGM Ciutat Meridiana Procés participatiu Gener 2019.
Projecte d’Itineraris Formatius
Policia de Barri Les Corts #apeudebarri 2018.
ENQUESTA DE SATISFACCIÓ INTERNA COM A EINA DE GESTIÓ COMPLEMENTÀRIA
Ajuntament de Faura PRESSUPOST 2008 Novembre 2007.
EUROFRAGANCE CAPTUREM SENSACIONS.
EL BARRI DE SANT ANTONI.
Punts wifi Repte Barcelona Dades Obertes
ACCÉS A L’HABITATGE A BARCELONA
Aula Oberta IES Arnau Cadell
Raúl Álvarez Genes ( auronplay )
ARTS PLÀSTIQUES Eva Navas Vela 1.
Elaboració del Pla de formació ajuntament de viladecans
ESPAI PER A CADA AJUNT.: visio i accions clau
La intervenció dels especialistes d’Educació Especial al centre
Transport Porta a Porta
Transcripción de la presentación:

Evolució del comerç als barris de Barcelona CFGM d’Activitats Comercials 1T 2018-2019 1

Objectiu general L’ estudi del comerç a la ciutat de Barcelona. L’observació directa ens feia intuir que el comerç tradicional estava perdent presència davant els comerços de marques internacionals i les noves formes de petit comerç de conveniència, habitualment regentats per persones immigrants.   Les dades per informar d’aquesta transformació s’han extret dels datasets del portal Barcelona Dades Obertes, ja que un dels objectius del repte és treballar amb dades públiques.

Metodologia Vam utilitzar els fitxers de “Superfície dels locals cadastrals de la ciutat de Barcelona” anys 2016-2009 i s’han filtrat els registres ja que només treballem amb els registres de comerç . Es va considerar que era mes descriptiu per estudiar l’evolució del comerç la diferència de la superfície total (m2) dedicats enlloc del nombre total d’establiments ja que podria donar-se el cas de canvi de petits locals per d’altres més grans sense suposar una pèrdua.

Generació de gràfics al full de càlcul de representació de les dades Es van modificar les dades per poder comprovar la diferència de m2 dels anys 2016-2009 als barris de Barcelona. Als gràfics es van representar els barris amb major pèrdua de comerç i els barris amb menor pèrdua de comerç utilitzant els colors que van representar als mapes.

Generació de gràfics al full de càlcul de representació de les dades

Representació de les dades amb Instamaps  

Causes de la disminució del comerç tradicional   La gentrificació: És el procés de transformació que passa un barri deprimit de classe mitja-baixa, generalment cèntric i popular pel què s’expulsa a les persones, en aquest cas comerciants, que han viscut sempre i entren altres amb més poder adquisitiu. Les noves formes de comerç: Comerç de conveniència Marques internacionals

La manca de relleu generacional és una causa de desaparició del comerç tradicional als barris.

Algunes accions de l’Ajuntament L’Ajuntament està remodelant els mercats de Barcelona. Igualment té iniciatives, com mercats al carrer, que intenten afavorir el comerç als barris de Barcelona. Els mercats municipals són la infraestructura que concentra més comerç tradicional en menor espai. A més arrepleguen al seu voltant gran part de la resta del comerç als barris.

https://opendata-ajuntament.barcelona.cat/data/ca/dataset Dades utilitzades “Superfície dels locals cadastrals de la ciutat de Barcelona usos desagregats anys 2009-2016” Open data Bcn Servei de dades obertes de l’Ajuntament de Barcelona “Mercats Municipals de la ciutat de Barcelona” Open data Bcn Servei de dades obertes de l’Ajuntament de Barcelona https://opendata-ajuntament.barcelona.cat/data/ca/dataset “Pla estratègic Mercats de Barcelona 2015/2025” Ajuntament de Barcelona http://ajuntament.barcelona.cat/mercats/ca/content/pla-estrat%C3%A8gic- mercats-de-barcelona-2015-2025

Conclusió i proposta de millora El comerç a la majoria de barris de Barcelona està perdent presència, principalment les formes de comerç tradicional, això implica pèrdua d’identitat de la nostra ciutat. La millora o simplement canvi d’aquesta tendència és complexa i passaria per una voluntat més ferma des de les administracions. Per millorar aquesta situació l’Ajuntament de Barcelona està la remodelant els mercats municipals, ja que són la infraestructura que concentra més comerç tradicional en menor espai i a més arreplega al seu voltant gran part de la resta del comerç als barris.